El toro i els palets

Avui observava unes persones descarregant i carregant un camió, amb un toro, crec que l’anomenen així, enganxant els palets per baixar i pujar el material, una tasca molt senzilla i freqüent, però que m’ha cridat l’atenció pel poc cas que em fem de les coses quan les tenim normalitzades. 

Si parem atenció en tot el que fem al cap del dia, nosaltres o les persones que tenim a prop, ens adonarem que hi ha moltes accions, que no hi donem importància, que en algun moment una persona ho va enginyar i a partir de llavors tothom ho va adaptar. 

Em preguntava com devien carregar i descarregar abans els paquets més feixucs? Quanta estona trigarien de més aquests treballadors si no disposessin de la màquina? En són conscients de la seva importància o tenen massa assumit la manera d’operar?

Podrà semblar una tonteria, però a vegades penso que seria bo fixar-nos en tot el que fem i com ho fem, per valorar els invents i la capacitat d’adaptació que tenim. Valorar les petites coses, sense extralimitar-nos, també és una manera de valorar la feina de la gent i ser més sensibles i positius en un món amb moltes mancances i dubtes. Ja veieu que d’un petit fet se’n pot desprendre una interessant reflexió.

Una Constitució obsoleta que ens ve imposada

Una Constitució de 42 anys que ens imposen sense possibilitats d'adaptar-la a la realitat actual, i que serveix d'excusa al Tribunal Suprem per mantenir els presos polítics tancats, després d'un judici injust i una sentència desproporcionada.

Avui, festa en commemoració de l'aprovació de la Constitució espanyola és una jornada trista pel que significa per a molts. No és lògic que una llei sigui imposada i es rebutgi qualsevol possibilitat a actualitzar-la. A adaptar-la als temps que som, sobretot tenint en compte que quan es va aprovar hi havia una pressió externa que amenaçava amb la involució democràtica.

Curiosament, els que no hi varen votar a favor són ara els principals defensors, i això és una explicació prou clara del mal ús que se'n fa. En aquell moment ho trobaven un disbarat, un trencament de l'ordre establert que els afavoria, i ara els serveix de mur per evitar qualsevol modificació que representi més llibertat per als ciutadans de l'Estat.

Coincideix la celebració de la Constitució amb el moviment d'exmilitars atacant el govern de coalició fruit d'unes eleccions democràtiques. Uns exmilitars que conserven el seu esperit franquista, dictatorial i antidemocràtic, i que s'atreveixen a escriure al rei perquè intercedeixi a revertir el que el poble sobirà ha decidit a les urnes.

Una vegada més Espanya demostra que no es troba bé democràticament i que té un llast feixista que arrossega des de fa més de quaranta anys. La transició ha resultat un fracàs, i ens trobem desemparats i sense consol, per reeixir en el nostre intent d'esdevenir un país plenament democràtic. Caldrà veure si el govern progressista actua com a tal i no es deixa enfonsar per les proclames antidemocràtiques de la dreta més ultra del món occidental.