Per un seguiment del PAM més transparent

No és la primera vegada que en el meu blog parlo del Pla d'Actuació Municipal, conegut com a PAM, que cada vegada hi ha més ajuntaments que el treballen, alguns una mica per força, i d'altres l'han perfeccionat molt, demostrant el seu interès per la transparència de la seva gestió. Només cal navegar una mica per Internet, i t'adones qui realment es creu això de la transparència i el retre comptes a la ciutadania, i qui hi passa de puntetes, per quedar bé, però millor no rascar-hi gaire per no quedar decebut.

El nostre Ajuntament ja fa anys que confecciona el PAM, amb algun mandat que no se l'han cregut gens, i d'altres que han complert amb l'expedient. El problema en tot cas apareix quan hi pares atenció, i vols conèixer en detall totes les actuacions que, d'alguna manera, justifiquen el percentatge de compliment que apareix al final.

En aquest mandat el PAM d'Arenys de Mar figura al web municipal i tens la possibilitat de veure tot allò que s'ha fet i el que s'ha deixat de fer. Les xifres hi són, però hi manquen les accions. N'hi ha algunes, sobretot en els apartats que s'hi ha treballat, però en la majoria dels eixos i objectius només hi ha el grau d'assoliment, el percentatge, que no saps d'on surt, ni quin criteri han escollit per decidir que és un 20% i no un 15%

Intentant entendre la base de les valoracions et trobes amb alguns objectius que se't fa difícil saber si el grau de compliment és el real, o s'ha posat una xifra per no deixar-ho a 0. Hi ha, però alguns objectius que sí que tens més referències de què s'ha fet, i t'adones que la informació que hi figura no correspon a la realitat.

Aquesta manera de construir el PAM i fer-ne el seguiment, sense detallar cadascuna de les actuacions realitzades per a cadascun dels objectius fixats, no mereix la confiança suficient per treure conclusions de la feina feta per l'equip de govern. En el fons, una planificació poc transparent del PAM és molt pitjor que no tenir-lo, ja que sospites que la majoria de les coses que es diu que s'han fet, són pura invenció.

Des de la CUP, una de les coses que canviarem serà precisament la confecció del PAM, potser amb menys promeses enlluernadores, però reals, i, sobretot, explicant detalladament què es fa en cada moment, quines són les diferents accions que es desenvolupen, perquè al final del mandat tota la informació sigui veraç. No podem estar enganyant a la gent, només per mantenir la cadira. Al final, tot se sap!

Tertúlia improvisada

Aquest matí, sense tenir-ho previst hem improvisat una tertúlia interessant, on es reflexiona sobre la situació actual, com la vivim, què esperem del futur més immediat, sense grans plantejaments ni teories, simplement expressant les vivències pròpies, els sentiments i neguits que ens envolten. 

No sabria dir si el to ha estat pessimista o realista. Probablement no ha estat gaire optimista. Els problemes que estem observant que no s'acaben de resoldre no anima a tenir grans esperances, la qual cosa tampoc no vol dir que tot estigui perdut. 

Ens fem grans i probablement això també ens condiciona la manera de veure el món. Els canvis no sempre els digerim prou bé. A vegades costen d'entendre i et refugies en el passat, a vegades vist amb més nostàlgia de la necessària. El més important de tot, però, és acceptar la subjectivitat dels nostres pensaments, els condicionants que ens fan pensar d'una manera o altra i la capacitat de ser-ne conscients a l'hora de fer les nostres valoracions. 

Les relacions socials afectades per la pandèmia i les restriccions imposades. Les dificultats per gestionar a vida pública, tan a nivell local com nacional. La capacitat dels nostres dirigents. L'experiència a l'hora d'assumir responsabilitats públiques... Tot això ha format part de la conversa, sense gaires pretensions. A títol de reflexió compartida.

No és fàcil conviure i cada vegada sembla com si ens ho posessin més difícil. Parem poc a pensar i això no ens ajuda a l'hora de preparar-nos per al futur, el nostre futur, el que ens envolta i ens afecta directament.

Ha estat un matí de diumenge distret, com un parèntesi en la rutina que tots ens constuïm, ajudats per les obligacions que nosaltres mateixos ens hem creat. La lectura... Sempre arribo a la conclusió que és molt interessant llegir, conèixer altres opinions, sobretot aquelles que són pensades i escrites, que ens poden servir per traçar el nostre camí, i a vegades entendre per què som on hem arribat.

No podem perdre la vida social, encara que a vegades tinguem la tendència a recloure'ns en els nostres pensaments, sobretot si has tingut la sort de crear un entorn favorable, les coses t'han sortit bé i tens certa independència. Els altres són importants, i no només aquells que et poden ajudar, sinó també aquells a qui pots donar un cop de mà. No ens tanquem! Aquest podria ser una de les observacions a tenir en compte.

Diu el PSC que el govern espanyol és clar i precís

Els missatges del PSC d'aquests dies a les xarxes socials em provoquen vergonya aliena, fins al punt de posicionar-me a favor del nostre govern, la qual cosa em ve de nou. Crec que uns i altres tenen moltes coses a desitjar i, per tant, seria bo que uns no fessin valoracions dels altres perquè no se'ls vegi el llautó.

La defensa aferrissada del PSC a tot el que diu i fa el govern de Madrid no és sinó una mostra de partidisme sense escrúpols. He arribat a llegir en contra del govern català de la poca claredat dels seus missatges, com si els ministres del govern espanyol, amb Salvador Illa com a exemple, donessin les notícies de manera clara, coherent i amb la suficient antelació com per poder complir les seves ordres.

Hem sabut que la decisió de no continuar amb el confinament total no ha vingut per consell del comitè científic, com escrivia ahir, sinó per decisió política, m'imagino que per pressions que no volen detallar. El pitjor de tot és que ja busquen excuses per si els números no surten. Per una banda culparan de l'increment dels contagis a les empreses que no faran bé la feina, i a més al fet de realitzar més tests. La culpa no serà mai del govern espanyol. Això ho practiquen tots els governs, siguin del color que siguin.

La veritat és que em provoquen fàstic perquè confiança ja fa molt temps que l'han perduda i respecte, només com a persones, no com a polítics. El partidisme és un mal que ens acompanyarà sempre, i el PSC n'és un bon exemple. Només cal repassar l'hemeroteca.

A l'espera dels resultats municipals de la nostra vila

Passen cinc minuts de les 9 h del matí i això vol dir que les seus electorals ja han obert perquè els vilatans del país puguin emetre el seu vot. Avui els resultats diferiran d'un lloc a l'altre, perquè ens referim a les municipals. Malgrat tot, a l'hora de fer valoracions s'agafarà el conjunt de les poblacions per confirmar o no que el PSC continua en el seu ascens i paral·lelament C's deixa d'ocupar els primers llocs del cinturó metropolità de Barcelona, o que el procés independentista encara té vida.

A Arenys podrem comprovar si l'exalcalde censurat recupera l'alcaldia i deixa a l'oposició qui li va prendre la cadira amb el concurs de quatre forces polítiques més. Veurem si ERC fa bons aquests tres anys que ha ostentat l'alcaldia o si, per contra, paga la incapacitat de l'alcaldessa d'acostar-se als vilatans, amb actituds poc empàtiques.

Les eleccions municipals no són, però només cosa de les persones, encara que aquestes aportin un valor afegit important. A les eleccions municipals també hi compten les marques dels partits, i això en aquests moments afavoreix ERC i PSC, en funció dels municipis i la seva tradició.

Estanis Fors té uns votants molt fidels que es miren poc la marca del partit i molt més la persona. Això es va demostrar ara fa vuit anys i reafirmar en les darreres eleccions municipals. No és el cas d'Annabel Moreno que les sigles del partit la poden mantenir a dalt, o a la majoria dels altres líders locals que compten amb el moment dels seus partits per treure un bon resultat.

La CUP té el repte d'haver aconseguit convèncer que són un equip fort, jove i il·lusionat, capaç de dirigir l'Ajuntament, després de vuit anys a l'oposició, una oposició aïllada i coherent amb els seus principis, però sense compromís de govern, més enllà del suport a la moció de censura.

D'aquí a 12 hores coneixerem l'opinió dels vilatans i el suport que hauran donat a les diferents candidatures que es presenten a la nostra vila marinera. Sort i encert!

Fumata blanca a les plebiscitàries

Finalment hem conegut la data de les eleccions plebiscitàries, després de setmanes d'incertesa i amb moltes ganes d'acabar amb el sainet en què s'havia convertit tot plegat. El president Mas ha anunciat que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el dia 27 de setembre, l'aniversari de la signatura de la convocatòria del referèndum posteriorment admès a tràmit pel Tribunal Constitucional i, per tant, suspès cautelarment.

El president i també Oriol Junqueras s'han disculpat per la manera com han treballat l'acord, conscients que la ciutadania ha patit i fins i tot avorrit. Veurem si després de conèixer quina és la nova ruta, no hi haurà desercions i els ànims es podran recuperar, sabent que no serà fàcil i que els resultats continuen essent una incògnita, amb unes eleccions municipals al mig.

L'altra incògnita que ha aparegut és el paper que jugarà Unió Democràtica. En alguns municipis s'estava especulant amb la possibilitat que poguessin acabar presentant-se per separat. No sé si el fet que la convocatòria sigui posterior a les municipals pot afavorir que no hi hagi trencament de cara a aquestes primeres eleccions, però després, una vegada constituïts els consistoris, pot ser un problema per a la seva continuïtat.

A partir d'ara comença una nova etapa d'especulacions, valoracions i estadístiques. Caldrà comprovar si l'acord a què diuen que han arribat Mas i Junqueras és real, i no ens tornin a muntar un teatre com el d'aquestes darreres setmanes.