Qüestió de competències

Més d'una vegada he escrit en aquest blog sobre la finestreta única. Aquella atenció, sigui presencial o en línia, de l'Administració pública que el ciutadà pot acudir sense necessitat d'haver de conèixer de qui és competència. Aconseguir que t'atenguin per resoldre tots els dubtes i els tràmits a què et veus obligat a seguir per qualsevol tema, és el somni de tots i no sempre ens ho posen fàcil. 

Avui vaig més enllà i en concentro en el pas previ a l'organització d'aquesta finestreta única, necessària per a qualsevol tramitació, sigui de competència municipal, autonòmica, estatal o europea. Abans, però, cal que les administracions i totes les institucions i entitats que en depenen tingui clar quin és el seu paper, s'organitzin i coordinin i, sobretot, no es dediquin a carregar les culpes als altres.

També he parlat sovint del problema en què ens trobem els municipis com el nostre, amb el territori distribuït entre moltes administracions, gens properes als vilatans i que estan poc coordinades. Si ens passegem pel municipi d'Arenys de Mar ens trobarem en parts de territori de competència municipal, però d'altres que pertanyen a altres administracions i que l'Ajuntament no pot fer gran cosa més que queixar-se quan no li fan cas.

Costes de l'Estat, Ports de la Generalitat, Renfe, Adif, Carreteres, l'Agència Catalana de l'Aigua, són algunes de les entitats supramunicipals que decideixen sobre part del nostre territori, impedint, sovint, que l'Ajuntament pugui actuar davant de casos que poden resultar fins i tot perillosos. Netejar els rials, i la Riera especialment; organitzar l'accés a la platja del Cavaió; arreglar les destrosses del camí de mar cap a Caldetes; controlar l'accés de les persones a les vies del tren, o regular l'encreuament de cotxes al pas sota l'autopista, són alguns exemples de tasques que no corresponen a l'Ajuntament i que els vilatans reivindiquem, però ens topem amb el tema competencial.

Cal que l'Administració pública s'organitzi i coordini amb l'objectiu bàsic i imprescindible de servir l'administrat, donant resposta a tots els seus dubtes i reivindicacions. Si no tenim raó, que ens ho diguin, però algú, amb competència, ens ha de respondre.

Generar confiança

A la política actual, tant a nivell local com autonòmic o estatal, una de les principals mancances és la capacitat dels nostres representants per generar confiança. Tot i que la feina davant d'un ajuntament és, al meu entendre, més de gestió que no pas política, la ideologia és un fet que no podem aïllar i determina, amb més o menys força, el tarannà d'una persona. Intentar ser neutral o voler vendre que no s'està sota la influència d'una manera de pensar és enganyar-nos a nosaltres mateixos, però també a les persones a qui diem que volem servir. 

Cal diferenciar l'actuació ideològica de la deshonesta, l'enganyosa o falsa. Cadascú de nosaltres ens hem de presentar tal com som, i en tot cas procurar millorar en aquells aspectes que ens puguin distanciar de les persones a qui volem ajudar. El que no podem és deixar de ser honestos, hem de dir sempre la veritat, excusar-nos dels errors comesos, i dedicar tots els nostres esforços i coneixements per servir els altres. Només així aconseguirem guanyar-nos la confiança de la gent.

Aquests dies de precampanya electoral és molt fàcil caure en actuacions que només persegueixen atraure la gent, i sobretot el seu vot. Ho veiem arreu i en tots els partits polítics, encara que en alguns més que en altres. Quan aquesta sobreactuació és descarada comporta una pèrdua de confiança fins al punt de generar un cert rebuig i desafecció. 

A nivell autonòmic i estatal, encara que ens estiguem preparant per a unes eleccions municipals, ha quedat molt clar que els partits governamentals juguen amb els sentiments de la població, en temes que preocupen, no només ara, sinó que portem arrossegant des de fa anys. L'habitatge i les inversions estatals en la xarxa de Rodalies són notícia cada dia, amb promeses que lluny d'engrescar la gent provoquen recel i desconfiança. 

Les promeses del govern d'ERC sobre l'adquisició d'habitatges propietat de grans tenidors volen crear unes expectatives superiors a la realitat. Estem parlant de 70 habitatges, que poden arribar a ser molts menys. En una situació similar podem col·locar les promeses del govern espanyol. Que tot això passi a la vigília d'unes eleccions pot explicar quin és realment l'objectiu. El problema ve de lluny, i fins ara no se'n parla?

Les promeses que aquests dies ens fan els nostres polítics locals, després d'un mandat sense resultats clars en temes claus, tampoc són creïbles. Si realment volem generar confiança no pretenguem enganyar els vilatans amb promeses que no podrem complir. Cal demostrar capacitat per resoldre els problemes del dia a dia, i ser capaços de liderar un projecte de lideratge en la gestió, l'organització i els resultats, en benefici de tots els vilatans.

Acte d'agraïment al treball realitzat

Arran de la pandèmia l'acte de comiat o agraïment a les persones que hem format part de la plantilla municipal a la ciutat de Mataró havia quedat ajornat. Avui s'ha recuperat amb la participació de les persones que durant els darrers tres anys hem dit adéu a l'institució i hem entrat a formar part del col·lectiu de persones jubilades, persones que hem entrat en una nova etapa de la nostra vida.

La jubilació, que en el meu cas gairebé farà un any que vaig iniciar, serveix o ha de servir per canviar les rutines, a vegades de molts anys, per unes noves activitats, però sobretot per ser amos i senyors del nostre temps, adaptant nous hàbits i potser fent realitat somnis de molts anys que fins ara no ha estat possible dur a terme.

De l'acte d'agraïment d'aquest matí hem quedo amb les paraules que valoren la feina feta i el reconeixement pels anys dedicats a servir els ciutadans de Mataró, amb els nostres encerts i errors, però amb l'esperit de servei, i d'acostar l'administració al ciutadà. 

Durant aquests anys hem aportat la nostra feina i coneixement, i també hem après, i probablement, com molt bé deia el regidor Jerez, d'alguna manera s'hauria d'intentar aprofitar el coneixement adquirit per revertir-lo a l'institució i que no es perdi en la nostra memòria.

L'acte ha servit també per recuperar vells amics i també descobrir-ne d'altres que potser ignoràvem que havien arribat a l'edat de jubilació. Per recordar que fa molts anys, 37 en el meu cas, que vam començar a treballar-hi, amb unes condicions que no tenen res a veure amb les actuals. Anys que han servit per veure transitar moltes persones, ben diferents, algunes de les quals malauradament ens han deixat.

La importància dels actes com el d'aquest matí tenen el valor que tu els hi vols donar. La vida està plena de petits detalls, alguns insignificants i d'altres recordatoris del nostre pas per les empreses, les entitats, els grups d'amics. No hi tornaries, però no et sap greu haver-hi estat. Amb moltes coses que has criticat i que canviaries, però també en això tu ets part implicada i responsable.

Avui, una seixantena de persones hem compartit uns moments al Teatre Monumental de Mataró per recordar que durant molts anys vàrem formar part d'un col·lectiu que d'alguna manera o altra hem ajudat a configurar la ciutat i que voldríem que el balanç fos positiu. Gràcies.

Principi d'acord per formar govern

La notícia d'avui és l'acord a què han arribat ERC i JxCat per governar els propers anys, després de tres mesos de negociacions. La bona notícia és que ens estalviarem unes eleccions el mes de juliol, que ja ens les temíem, però no tenim clar que l'acord sigui durador ni que siguin capaços de confeccionar un govern prou sòlid i fort per fer front a tot el que tenim a sobre.

Cal ser optimistes i donar-los una oportunitat. Ho han de fer bé si no volen acabar de perdre el poc prestigi que els queda. Són molts els votants independentistes que s'han vist decebuts, i no han entès que els dos partits posessin per davant de tot els seus interessos de partit i les cadires a ocupar.

Algú diu que les manifestacions d'aquests dies han ajudat a l'acord, però jo em temo tampoc ho han tingut en compte. S'han distanciat massa de la gent que els va votar i només la vergonya de tornar a votar i potser les dades que varen aparèixer sobre intenció de vot, els han pressionat a moure fitxa.

Sembla ser que aquesta mateixa setmana podríem tenir ja president nomenat i qui sap si govern i tot. S'han repartit les conselleries, però jo em pregunto si el president no hauria de tenir una mica de pes a l'hora de decidir qui se'n fa càrrec, encara que siguin persones del partit contrari. Si no hi ha prou confiança entre els membres del govern i el seu president... Si hi ha tibantors entre els dos bàndols, el futur no pot ser gaire afalagador.

Els donarem una altra oportunitat, però volem que es posin a treballar, i que ho facin de manera conjunta, sense tirar-se els plats pel cap com en la darrera legislatura. Seran probablement les mateixes persones o molt properes, i caldrà que tinguin clar que el seu encàrrec és servir el poble que els ha votat. Fàcilment podrem veure si van pel camí correcte o ens porten a engany.

Els tripijocs dels governs andalusos, un càstig o premi electoral?

La dreta guanyadora a les eleccions autonòmiques andaluses està fent mans i mànigues per poder treure a la llum pública, el més aviat possible, tota la porqueria que sembla ser que han trobat després de tants anys de govern socialista. Volen, a cinc dies de les eleccions generals, explicar el descontrol financer dels governs anteriors, amb uns ajuts gens transparents a simpatitzants i votants socialistes.

Tenen la intenció de donar comptes d'una auditoria que deixaria en evidència els governs socialistes anteriors. De fet es tracta d'ensenyar amb dades concretes tot allò que fa molts anys sospitem una mica tothom, però, com molt bé diu la notícia, no està tan clar que posar en evidència aquest frau castigui al partit socialista, que pot continuar rebent el suport dels beneficiats d'aquests tripijocs.

És per això que arribes a la conclusió que la política està plena de porqueria miris on miris, i que els polítics, decididament, no es presenten per servir el poble, sinó per adquirir poder i riquesa i que els altres es fotin. A aquesta conclusió som molts els que hi arribem, però quan és hora d'exercir el nostre dret a votar, seguim confiant en uns polítics que mai ens arribaran a convèncer.

Passejant-se pels fòrums sense moral ni dignitat

Si Borrell tingués un mínim de dignitat el què hauria de fer és quedar-se a casa i no anar de mítings pretenent donar lliçons de tot allò que ell mai no ha practicat. Una persona que no ha estat més condemnat perquè la Justícia espanyola es manipula des del poder polític i econòmic, no pot anar pel món donant lliçons de res. Borrell ha aconseguit allò que volia i és viure de la política de la millor manera possible, sense conèixer què vol dir servir al poble que l'ha votat, sinó servint-se'n.

És indignant veure'l i encara més sentir-lo a parlar com si hagués de convèncer a ningú. A les persones se'ns ha de tractar honradament i moralment. No se'ns pot enganyar ni pretendre prendre el pèl. Si el PSC es recupera gràcies a persones com el senyor Borrell, estem arreglats! No podem permetre que gent corrupte, interessada i vividors, continuïn vivint de la política i fent anar les coses cap allà on volen, trepitjant a qui sigui, enganyant i rient-se de nosaltres.

Com té la barra de dir que ens han de desinfectar perquè estem malalts? Qui s'ha cregut que és ell? Potser que s'autoexamini i s'adoni de la persona que és abans de dir res dels altres! Potser llavors veuria què ha fet de profit més enllà de viure a l'esquena dels altres!

Personatges com Borrell són la pitjor plaga que pot envair un país, i d'ells sí que hauríem de deslliurar-nos-nos! No li desitjo cap mal, tan sols que per un moment li passi tota la seva vida pel cap i tingui la claredat per adonar-se de què ha fet de bo en aquesta vida. Per poca dignitat que tingui es tancarà a casa de pressa.

Dues de policies

He estat mirant de trobar una notícia que no estigués relacionada ni amb les eleccions autonòmiques del dia 27 de setembre ni amb els refugiats sirians. M'ha costat de trobar-ne alguna d'interessant, i al final n'he escollit una que no acabo d'entendre.

La Generalitat ha indemnitzat Ester Quintana, la pèrdua d'un ull en una intervenció de Mossos d'Esquadra, però continua considerant que no va ser cap pilota de goma el que li va fer perdre l'ull. Això, segons he llegit ha fet que la denúncia civil s'aturi, però que pugui continuar per la via penal.

M'imagino que tindran les seves raons, però no acabo d'entendre que s'indemnitzi una persona sense acceptar la culpabilitat. O és normal? Han passat dos consellers d'Interior, defensant a tort i dret la innocència de la policia, però ara la indemnitzen.

No estic en contra de la indemnització, si realment se la mereix, i entenc que per més diners que rebi, no li compensaran suficientment la pèrdua d'un ull, però voldria entendre que es tracta d'una resolució correcta i lògica.

En tot cas la policia també era notícia avui, a prop de la frontera amb França. En aquest cas es tractava de la Policia Nacional que, a denúncies de l'agredit, la policia l'hauria maltractat pel fet de parlar en català. Aquesta melodia es repeteix molt sovint i no vull pensar ni que se la inventen, ni que és certa, però cansa força. Utilitzar la llengua com a confrontació és greu, i si en això hi intervé una policia, que paguem tots per servir la ciutadania, encara més.

C's i Podemos, els substituts del PP i el PSOE?

Fernando Trueba considera que Ciutadans podrà ser la dreta civilitzada que el país necessita i, junt amb Podemos, els partits que han de significar la renovació política d'aquest país. Sempre he pensat, i ho dit en aquest blog, que el PP ha estat el causant de que l'extrema dreta com a partit polític no tingués representació parlamentària a Espanya. El PP, fins fa molt poc, incorporava a les seves files les postures més extremistes de la dreta espanyola. Dic que incorporava perquè en les darreres eleccions, les europees, es va crear el VOX, on hi va anar a parar el més caspós del PP, sense cap tipus d'èxit, com calia esperar.

El mateix fet que el PP incorpori l'extrema dreta, també ha provocat que a Espanya no existís una dreta civilitzada a l'estil europeu, i potser és això el que Ciutadans pretén construir. Tot i que el seu inici a Catalunya no ha destacat massa per la seva civilització. Una altra cosa diferent pot ser una vegada instal·lats a la resta d'Espanya. S'haurà de veure.

Quant a si Podemos ha de ser protagonista de la renovació política a Espanya, tinc els meus dubtes. Els tinc perquè de moment no m'han demostrat que siguin una renovació de la mentalitat partidista actual. Si bé és cert que al nostre país li cal una política social, cultural i educativa diferent, també necessita un canvi en la manera de fer política i un perfil d'honestedat i transparència dels nostres polítics que no tinc gens clar que Podemos ens pugui aportar, si més no per l'experiència d'aquest poc temps transcorregut des de la seva aparició pública.

Algú creu que Ciutadans i Podemos esdevindran a Espanya els substituts del PP i el PSOE? Si aquest fos el futur que ens espera, no hi guanyaríem gens, perquè continuaríem amb els mals del bipartidisme, amb un simple canvi de noms i cares. Espanya necessita un temps llarg de correlació de forces diverses, amb necessitat de diàleg i pactes, per poder-ne aprendre, amb totes les tendències i maneres de pensar i actuar. Però el que més necessita el país és un acostament a la ciutadania, una transparència i responsabilitat clara, i això no ho donarà un sol partit o un bipartidisme, sinó que caldrà el concurs de més forces polítiques que es creguin que la sobirania resideix en el poble i que els escollits estan cridats a servir tota la població, sobretot els més necessitats.