Qüestió de gustos o d'educació?

Hi ha fets que no els acabo d'entendre. Segurament, és per l'educació rebuda a la família. Ara, potser és diferent, però la feina que pot fer una família per a l'educació dels fills continua essent important i crec que no es treballa prou.

Llegia que Renfe ha calculat en 6,2 milions d'euros el cost del vandalisme pels grafitis als trens de Rodalies. Un cost que té repercussió en la inversió final per a la millora del seu funcionament, segons diuen, i també,  té efectes en la disponibilitat de trens i la seva puntualitat.

Estic convençut que han analitzat la manera de reduir aquest vandalisme que els representa tanta despesa reparadora, però no sé si s'ha fet prou. Tampoc sé si els grafiters que enganxen paguen el cost de la neteja de la seva actuació. Crec que així hauria de ser, per reduir el cost que ha d'assumir l'empresa i que indirectament patim tots nosaltres.

A vegades escolto a qui considera que caldria disposar d'espais perquè els grafiters puguin plasmar el seu art. No dic que no estigui bé, però la manca espais no ha de servir mai d'excusa exculpatòria del vandalisme. Probablement, estaríem d'acord que tot plegat depèn del sentit comú, que avui és força absent en les relacions humanes. 

Seria bo que aquestes persones que gaudeixen d'expressar-se artísticament als trens de Rodalies, pensessin què passaria si tothom actués de la mateixa manera. Que entréssim a casa seva a il·lustrar totes les seves parets i mobiliari. I a mi no em faria gaire gràcia, però potser ells ho trobarien prou divertit.

Hi ha a gustos per a tots, però a mi, veure els trens guixats d'aquella manera em molesta i ho trobo de mal gust. Una mica com en veure persones completament tatuades. En aquest cas, però, ho fan a la seva pell i, com a molt, et fan girar d'esquena per no ferir la teva sensibilitat.

Nit de bretolades

On són els naps i les cols? Només ser veure bretolades, insults, bromes de mal gust i destrosses de mobiliari urbà. On és la creativitat i la imaginació que s'espera d'una tradició que estem deixant perdre? Qui està content de tota la gresca de la nit de Reis?

Hi ha qui es queixa que no se'l deixa participar, que es limita la llibertat d'expressió, que no se'l té en compte, però fa mal ús de la llibertat de moviments, de gresca i oci. Es pot gaudir destrossant la cosa pública, insultant sense cap sentit els altres?

M'entristeix veure com hi ha persones, siguin joves o no tan joves, que no han entès res de la vida. No tenen ni un mínim sentit de la decència, i el respecte als altres. No tot s'hi val en aquest món. Es pot ser molt crític, antisistema, i lluitar per canviar les coses, però el que no es pot fer és faltar el respecte a les persones i els seus béns. Ni fer malbé el patrimoni urbà, que és de tots i el paguem amb els nostres diners.

On és la tradició de penjar naps i cols amb poesies eròtiques o picants? On és la gràcia d'expressar allò que penses sense necessitat de ferir a ningú? Què es pretén amb aquest vandalisme desenfrenat i poca-solta? 

No sé, ni vull saber qui ha estat, ni quines intencions tenien quan varen decidir sortir al carrer a fer-ho malbé tot, i penjar escrits denigrants i absurds, sense cap mena de gràcia, però les entitats referides, tant si han estat les causants com no, queden molt malparades. És aquest l'esperit de la gent del Casal Norai?, i del CAU? Vull pensar que no, i que ha estat gent aliena que ha fet mal ús del seu nom, de la seva entitat i de la bona tasca que fan i poden continuar fent a la nostra vila.

No pretenc que reflexionin sobre tot el que han fet, perquè tampoc no em llegiran, ni tenen per què fer-ho. És la meva manera d'expressar la meva repulsa a l'incivisme i a l'error de confondre les coses, les tradicions i la gresca. Ens ho podem passar molt bé, sense necessitat de fer mal a ningú, ni destrossar tot allò que trobem pel davant. Si la nit de naps i cols s'ha de convertir en això, val més oblidar-nos de la tradició i posar seny. 

Insults d'impotència o desesperació

Aquests dies que hem viscut els aldarulls al voltant de Can Vies, he observat unes reaccions al Twitter que són dignes d'analitzar. Diferents columnistes dels diaris de casa nostra han pres posició davant dels fets i han opinat, no sempre del grat dels simpatitzants del moviment okupa, que confonen la reivindicació amb destrossar tot el que troben al davant.

El fet que aquestes opinions fossin crítiques als actes de vandalisme, ha provocat tot tipus d'insults de la manera més grollera que us pugueu imaginar. Aquestes actituds no fan cap favor als principis que poden inspirar als ocupants de Can Vies, als joves que defensen una altra manera de viure en societat, però cauen en la trampa de qui confon les coses i es pensa que incendiant i destrossant s'arregla tot.

Però, com deia ahir, molt pitjor que els joves vandàlics són aquells que els defensen i creuen que insultant els que pensen diferent d'ells, consoliden les seves idees. El món no es canvia a base de destrosses. El món es pot canviar a base de construir alternatives, sumant i denunciant els que no respecten els drets dels altres. 

Per més raó que puguin tenir els llogaters de Can Vies, mai em convenceran ni pels mètodes ni per no denunciar els violents. S'han vist pintades i bretolades, però totes fetes en l'anonimat. Per què? si tanta raó tenen, per què no ho exposen amb la cara destapada? és com els anonimats a les xarxes socials. És trist que les persones no es puguin entendre a través del diàleg, però és cert que al nostre país no abunden els bons exemples. 

Els problemes amb Can Vies, tard o d'hora es solucionaran, però el més trist de tot és el paper que alguns han jugat; alguns que ha aprofitat les circumstàncies per atacar tot allò que els fa nosa, tot allò que no poden vèncer amb la força de la raó.