La ciència i el dia a dia

Llegint notícies com la de l'allunatge d'una nau de l'Índia se'm generen molts dubtes i em faig moltes preguntes. És evident que l'evolució científica és important i estimulant, i que és bo que no tot quedi a mans dels de sempre. De totes maneres, quan veus aquests èxits, i t'imagines el cost que deu haver tingut, i llavors mires com viu la gran majoria de la població del seu país, no ho acabes de veure clar.

D'acord que hem d'anar endavant i fer més que menjar i dormir cada dia, però no hi ha manera d'eradicar la pobresa? No es podrien fer més esforços perquè la gent visqués dignament? Mires el que t'arriba d'aquell país i hi veus molta misèria. També molta injustícia, on uns pocs viuen molt bé i la gran majoria amb prou feines pot sobreviure.

També és cert que als Estats Units d'Amèrica, que han liderat les exploracions a l'espai, també hi ha misèria, i per tant també podem criticar la despesa per arribar a l'espai mentre hi ha gent del seu país que no en té prou per viure. Amb aquestes reflexions, probablement la ciència no hauria avançat gaire, però humanament què? No seria un gran èxit que ningú patís fam, guerra ni misèria?

Ja he dit al començament que se'm desperten dubtes i preguntes. No és clar i sempre hi ha el risc de moralitzar-ho tot, però és molt preocupant com vivim, a esquenes de la misèria i els problemes d'una gran part de la població mundial.

L'Índia ha aplaudit l'èxit de l'allunatge i es sentirà orgullosa de ser una de les quatre potències que han aconseguit arribar-hi. De ben segur que el treball que ara puguin realitzar serà en benefici de tots, i no només del seu país. Rússia, una vegada més, haurà de claudicar i entendre que les coses tenen sempre un perquè. A Putin li hauria anat molt bé l'èxit ara fa unes setmanes, per fer oblidar, encara que només sigui per uns moments, tot el mal que està causant a Ucraïna des de fa un any i mig. L'Índia probablement també aprofitarà l'avinentesa per amagar una realitat que no voldríem a casa nostra.

En tot cas celebro l'èxit de l'Índia, però els hi demano que no oblidin que aquí a la Terra, tenen encara molta feina a fer per tal de sentir-se orgullosos com a poble. Han de resoldre els problemes mundans i aconseguir que tots els seus habitants puguin gaudir dels èxits, sobretot si tenen prou diners per viure, i fer-ho d'una manera digna.

Reconeixement a l'esforç de cada dia

Resulta molt lloable que malgrat tots els problemes i entrebancs amb què ens trobem, i a la inèrcia desbocada que gairebé no ens deixa temps per reflexionar sobre allò que estem fent, tinguem l'encert d'aturar-nos un moment per reconèixer el treball i l'esforç d'aquelles persones que pràcticament es mouen en l'anonimat, dedicant el seu temps a unes competicions esportives que no són potser de primer nivell, però que al final ens enorgulleixen com a veïns i veïnes de la nostra vila.

Tot i la importància que la nostra dedicació professional o l'estudi ens omplin satisfactòriament, sobretot tenint en compte que ocupen bona part de la nostra jornada, és bo que tinguem temps per esplaiar-nos en aquelles activitats, ja sigui culturals o esportives, que de ben segur ens ajuden a gaudir de la vida. El complement de l'oci i el negoci és necessari per a la nostra realització personal.

Els èxits esportius són fruit del treball constant, que permet superar les dificultats i assolir aquelles metes que en un principi poden semblar inabastables. I és bo que ens adonem que no només són les grans estrelles, les que poden dedicar-s'hi professionalment, les receptores dels nostres elogis i aplaudiments, sinó que també pensem en aquelles persones que, en un altre nivell, aconsegueixen destacar sobre els altres gràcies a la seva tenacitat i entrega.

Ahir dimecres la vila d'Arenys va premiar i reconèixer els èxits esportius d'unes persones que durant l'any han estat protagonistes, sense oblidar-nos que al darrere d'una medalla, d'un podi o d'un diploma hi ha hores i hores de feina i entrenament.

Tot això és important perquè la cultura de l'esforç no passa pel seu millor moment. Cada vegada volem assolir l'èxit més ràpidament i sense gaire treball. Parar-se a mirar el que estan fent els joves esportistes, et fa veure que res és fàcil, i que aconseguir arribar a dalt requereix esforç i dedicació.

Seria bo, doncs, que davant d'esdeveniments com els d'ahir dimecres, o d'aquelles gales sobre premis cinematogràfics, teatrals, literaris, tinguem ben present que al darrere hi ha un treball continuat d'aprenentatge i superació. Que els premis no cauen per art d'encantament, i que si volem triomfar a la nostra vida, ens hem d'arremangar.

La raó de ser del vot útil

Sovint parlem del vot útil sense analitzar a fons què representa i quan és veritablement un vot útil o simplement el vot a una opció que ens agrada més que una altra. A les passades eleccions generals el vot útil se l'emportava el PSOE. Es tractava de votar els socialistes per evitar que els tres partits de dretes sumessin la majoria absoluta que podia canviar la política social d'Espanya.

A Catalunya també es parlava de vot útil, però era evident que es tractava de fer anar el vot cap a les posicions que interessaven als engrescadors. El vot que podíem anomenar útil era enfortir el centre esquerra que ens proporcionava el PSC. Vistos els resultats cadascú pensarà el que voldrà sobre l'efectivitat d'un resultat o altre. A mi no em queda cap dubte que haver aconseguit que no sumés la dreta, més casposa que mai, ha estat un èxit, sense entrar a valorar els interessos catalans.

Ara, davant les noves eleccions municipals i les europees ens trobem en una nova campanya del vot útil. És evident que podrem parlar d'un vot útil generalitzat per a les europees, però en el cas de les locals dependrà de cada municipi.

En les eleccions europees no hi sé veure un vot útil més enllà de la defensa de l'opció de les forces independentistes catalanes, per fer-se un lloc des de l'exili o la presó. Qualsevol opció que es desmarqui de l'extrema dreta serà un vot vàlid per evitar que aquesta creixi en el global d'Europa.

A les municipals, en el cas d'Arenys de Mar, només l'entenc perquè hi ha una força, Junts per Arenys, que té moltes possibilitats d'acostar-se a la majoria absoluta. El vot útil en aquest cas el podríem situar en la segona força política, ERC, per aconseguir el nombre suficientment de vots perquè sumi amb altres partits polítics. Personalment, però em decanto per considerar que a Arenys no hi ha motiu per buscar el vot útil, sinó més aviat per pensar en les persones que es presenten i escollir aquelles que estan més implicades en la vila, i tenen més facilitat per escoltar i pensar en els altres, i no tant en els èxits personals.

Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys

Aquests dies veig que a la pàgina web de Ràdio Arenys treuen unes entrevistes o declaracions de regidors de govern valorant la feina feta. No es tracta de fer llenya de l'arbre caigut, però resulta força patètic adonar-te de la poca cosa s'ha fet, i aquí no es parla del que s'ha fet malament. Segurament hi ha altres regidories que podran demostrar més feina feta. Amb això no vull dir que amb l'oposició governant s'haguessin fet millor les coses, ja que algunes vénen d'herència. És potser per això que en algun altre post he manifestat la meves poques esperances en el govern municipal que surti el proper 26 de maig.

Si l'altre dia el regidor Sala, considerava la seva millor obra el projecte Radars, que encara no ha començat, avui llegia del regidor Mas els seus èxits. Parlant del Mercat municipal et retrata la pura realitat, i aquesta és que no s'ha aconseguit res i continuem amb un mercat sota mínims i sense projecte clar de futur. Estem on érem fa uns quants mandats, i els governs han canviat.

M'agradaria pensar que el futur govern municipal tindrà projectes interessants i, sobretot, els realitzarà, un verb que a Arenys de Mar fa temps que no es conjuga. Voldria que el nou govern fos dialogant i animés els vilatans a opinar i participar. S'ha comprovat que l'arribada a l'alcaldia d'Estanis Fors va suposar l'eliminació de la regidoria de Participació Ciutadana, recuperada amb l'entrada al govern del PSC; i amb el govern d'Anabel Moreno s'ha constatat la incapacitat de dialogar, i d'escoltar els veïns, no només els veïns del Rial Sa Clavella han marxat desencisats, sinó que veïns d'altres carrers on s'han iniciat obres també han pogut observar la manca d'empatia de l'alcaldessa. 

No m'estenc gaire perquè avui ha estat per a mi un dia cansat, i tindrem temps de parlar-ne. Penso que Arenys mereix altres alternatives i en deixo anar dues per anar-hi pensant: Ona Curto, de la CUP, i Josep Anton López, d'Arenys en Comú.