Qüestió de gustos o d'educació?

Hi ha fets que no els acabo d'entendre. Segurament, és per l'educació rebuda a la família. Ara, potser és diferent, però la feina que pot fer una família per a l'educació dels fills continua essent important i crec que no es treballa prou.

Llegia que Renfe ha calculat en 6,2 milions d'euros el cost del vandalisme pels grafitis als trens de Rodalies. Un cost que té repercussió en la inversió final per a la millora del seu funcionament, segons diuen, i també,  té efectes en la disponibilitat de trens i la seva puntualitat.

Estic convençut que han analitzat la manera de reduir aquest vandalisme que els representa tanta despesa reparadora, però no sé si s'ha fet prou. Tampoc sé si els grafiters que enganxen paguen el cost de la neteja de la seva actuació. Crec que així hauria de ser, per reduir el cost que ha d'assumir l'empresa i que indirectament patim tots nosaltres.

A vegades escolto a qui considera que caldria disposar d'espais perquè els grafiters puguin plasmar el seu art. No dic que no estigui bé, però la manca espais no ha de servir mai d'excusa exculpatòria del vandalisme. Probablement, estaríem d'acord que tot plegat depèn del sentit comú, que avui és força absent en les relacions humanes. 

Seria bo que aquestes persones que gaudeixen d'expressar-se artísticament als trens de Rodalies, pensessin què passaria si tothom actués de la mateixa manera. Que entréssim a casa seva a il·lustrar totes les seves parets i mobiliari. I a mi no em faria gaire gràcia, però potser ells ho trobarien prou divertit.

Hi ha a gustos per a tots, però a mi, veure els trens guixats d'aquella manera em molesta i ho trobo de mal gust. Una mica com en veure persones completament tatuades. En aquest cas, però, ho fan a la seva pell i, com a molt, et fan girar d'esquena per no ferir la teva sensibilitat.

La massificació no és mai bona

Amb una població d'uns quatre-cents mil habitants, l'illa d'Islàndia es mostra tranquil·la, endreçada i ben organitzada. La climatologia fa que l'aigua sigui abundant i faciliti la netedat. Les grans extensions de terreny sense amb prou feines ningú residint-hi et fa la sensació d'una illa deshabitada, només amb la presència dels animals i una natura que et transporta a èpoques prehistòriques.

La concentració de la població a l'àrea de la capital Reykjavík, un 60% del total de l'illa, tampoc es fa notar i arribes a la conclusió que la massificació que patim a casa nostra és una bona causa dels molts problemes que hem d'afrontar diàriament. 

Una setmana voltant l'illa ens ha permès gaudir d'una natura extraordinària, amb les seves cascades d'aigua, les glaceres, amb unes llengües arribant pràcticament al litoral marítim. Les seves zones volcàniques i les emanacions de gasos, amb uns guèisers sorprenents, ens han fet adonar que a sota terra hi ha vida. No és només una massa de pedres i terres, sinó que hi ha un bullici que allà arriba a sortir a la superfície.

Hem tingut la gran sort que no ens ha plogut fins al darrer dia, quan ens acomiadàvem de l'illa. Però això et fa pensar i entendre que el canvi climàtic és real, malgrat l'esforç de molts negacionistes que no sé si ho fan o prediquen per interessos personals o per la ceguesa d'aquell ignorant que li agrada portar la contrària.

El desgel de les glaceres, que resulta impressionant, és preocupant. L'escalfor que també ha arribat allà dalt, fa que la neu permanent cada vegada ocupi menys terreny i que el nivell del mar, a escala planetària augmenti d'una manera alarmant.

Islàndia ens ensenya els orígens del planeta, sense perdre el nord i desenvolupant altes tecnologies. No es queden enrere i s'organitzen, potser tenint present el malament que ho hem fet la resta. Ells són molt joves, però ens passen la mà per la cara.

Les terrasses brutegen

No sé si us hi heu fixat, però darrerament les terrasses d'Arenys, no pas totes, brutegen. Arribes a una terrassa per prendre alguna cosa i t'adones que si no totes, la gran majoria de les taules han estat ocupades i no s'han netejat. T'asseus com més bé saps, intentant no posar les mans sobre la taula. La cadira, abans d'asseure-t'hi l'has espolsat, i esperes que vingui el cambrer.

Aquest arriba i et demana què desitges. Ho fa amb amabilitat, no sempre, però sense cap mena d'intenció de netejar-te la taula. Penses, ara no porta el drap a sobre, però ho vindrà a fer tan bon punt arribi a la barra. 

La sorpresa és que torna el cambrer, al cap d'una estoneta, amb la comanda per servir-te. Ni rastre de drap, ni tampoc cap intenció de netejar la taula. Llavors és quan goses demanar-li que, si li plau, ens netegi la taula abans de posar-hi el menjar i la beguda. La cara de sorpresa del cambrer és impressionant! Què li hem demanat? Que netegi la taula que han embrutat els anteriors comensals? Quina cosa més estranya!

Què toca fer? Enfadar-t'hi? No!, demanar el llibre de reclamacions? Qui sap on para! Escriure a l'encarregat o propietari perquè els expliqui que després de buidar-se una taula cal anar-la a netejar?

Se'm fa estrany. No em considero un perepunyetes, però crec que hi ha un mínim que no es pot deixar de fer. No estem parlant de taules enganxifoses. Potser només es tracta de raspallar la tovalla i fer fora les engrunes. No crec que sigui demanar molt. On és el problema? Poca formació dels treballadors? Poc interès dels propietaris? Mala retribució? Massa feina? Que cadascú hi busqui la resposta.

El porta a porta generalitzat

Ahir el Ple de l'Ajuntament d'Arenys de Mar va aprovar definitivament l'adjudicació a l'empresa Acciona de la recollida selectiva de la brossa per als pròxims anys. En el procés de licitació només es va presentar una empresa i això sempre fa patir una mica. No saps si els plecs tècnics i administratius han estat ben elaborats o quina pot haver estat la causa que no hi optessin més empreses. 

El repte d'aquesta empresa no serà fàcil i el govern municipal i tota l'oposició n'és conscient. Arenys necessita millorar en neteja, però sobretot en comportament cívic de tots els vilatans a l'hora de treure les deixalles de casa. Sigui quin sigui el sistema que s'apliqui en una població, si la gent no segueix les directrius el resultat és caòtic. 

Alguns critiquen el sistema porta a porta i preferirien els contenidors. És cert que hi ha famílies que no treuen la brossa correctament, o aprofiten el divendres, el dia destinat al rebuig, per treure tot el que no han fet durant la setmana. Els usuaris dels contenidors, però, hauran observat que algunes persones tampoc dipositen les bosses al contenidor corresponent, o simplement les deixen al seu voltant. 

El govern municipal informa que a partir del mes de juliol s'iniciarà una campanya orientativa de com s'ha de treure la brossa de casa, sobretot pensant en la part alta de la població que fins ara s'ha estat recollint a través de contenidors. Caldrà, però, sensibilitzar a qui no ho estigui, perquè entenguin que una bona pràctica beneficia el conjunt de la vila. Que un mal ús ens perjudica a tots i que les normes de convivència són imprescindibles per viure en societat.

Si hi ha poblacions que han aconseguit un bon comportament força generalitzat, amb uns percentatges de reciclatge alts, per què no a Arenys? Cal, doncs, la nostra implicació i voluntat de fer bé les coses, però el govern té la potestat de sancionar qui no ho vulgui fer bé, no pas amb ànim recaptatori, sinó aprofitant que sempre hi ha algú que no es mou fins que li toquen la butxaca. 

Un nou fracàs en la redacció dels plecs

El govern municipal ens ha informat que un nou concurs ha quedat desert. Una vegada més tot l'esforç per redactar uns plecs tècnics per tirar endavant un servei necessari per a la vila ha estat en va. S'haurà de repetir amb tot el que això representa, de feina, diners i temps. Què ens està passant? Tan maldestres som?

    Gestionar un ajuntament no és fàcil. Hi ha molts elements a tenir en compte i a això s'hi sumen els imprevistos que no són pocs. Els recursos de l'administració local estan descompensats. S'ha de donar resposta a moltes demandes, algunes de competència totalment pròpia, d'altres sobrevingudes. Algunes, per tradició, i moltes pel desig dels vilatans de poder disposar de serveis que municipis més grans en poden gaudir.

    La improvisació és mala companya de viatge, i sovint és el que es nota en la manera de dirigir una ciutat, un país. La planificació es fa necessària, i no tothom ho té clar. És més fàcil acontentar la majoria amb promeses simpàtiques i serveis pomposos, però hi ha un seguit de tasques i responsabilitats que no acostumen a destacar, però quan no es fan o no es fan prou bé, en pateixes les conseqüències.

    Llueix més tenir una biblioteca, que jo sempre defensaré, que no pas una xarxa de clavegueram renovada i en bon funcionament. Per a una vila marinera és important l'accés a les platges, però aquestes s'han de mantenir i deixar a punt cada dia. També els rials, els carrers, el mobiliari urbà, l'accessibilitat, la mobilitat. Quan alguna cosa d'aquestes trontolla, tots ho veiem, però abans calia preveure'n les conseqüències d'una mala gestió.

    Els nostres serveis tècnics han tornat a preparar unes bases que no han interessat a cap empresa i ja em portem tres de seguides, però moltes més a la història recent. Ni el porta a porta, ni la neteja i manteniment de les platges, ni tan sols les cabines higièniques per a les festes populars. Tan difícil és fer-ho bé?

    Cal que el nostre govern resolgui aquest problema que s'està repetint constantment, si no volem que s'encalli tota la gestió pública a la vila. No ens ho podem permetre. Cal trobar-hi solucions. Hem de formar la gent, reorganitzar l'administració i fer millor les coses. El futur de la nostra vila està en joc.

La nostra cara bruta

Quan surto de viatge i visito pobles i ciutats haig de fer un esforç per no deprimir-me. Em pregunto moltes vegades per què ells ho poden fer i nosaltres no. Com és possible que ho tinguem tan mal organitzat si pots comprovar que n’hi ha d’altres que ho apliquen tan fàcilment. I el resultat és evident, i la pregunta no té resposta, a no ser que no et sàpiga greu d’enfadar-te amb tu mateix i amb tothom.

Aquesta vegada també em vaig fixar en la neteja dels carrers i com la majoria de la gent es comportava cívicament, una assignatura pendent a casa nostra. Però la meva observació preferent va ser una altra. Em preguntava si el país que visitava no tenien llum a les cases, ni gas, ni telèfon, ni fibra òptica. Tot el que es podia observar a les façanes de les cases eren els pluvials, la majoria d’ells, per no dir tots, soterrat el desaigüe. I això no passava en un poble, dos o tres, sinó en tots. Pobles i ciutats, fos quin fos el nombre d’habitants.

A casa nostra és una vergonya! Ni les companyies s’encarreguen de mantenir bé el cablejat, ni es posen d’acord amb els ajuntaments per soterrar-ho, ni els ajuntaments aprofiten la urbanització dels carrers per preveure’n el soterrament. Si no arreu del país a la majoria de pobles i ciutats, i a tots els carrers.

Sé que la solució no és fàcil, ni econòmicament ni conceptualment. I és llavors quan veiem uns carrers amb unes façanes que fan fàstic, per més bona voluntat dels seus propietaris.

Suposo que enteneu la meva desesperació. Gaudeixo de la visita. Em meravella la manera com cuiden les cases, pobles i ciutats, i procuro oblidar-me de com ho tenim a casa. Jo continuaré denunciant aquesta manca de sensibilitat, però soc conscient que és picar ferro fred. 

Com netejar millor els nostres carrers

No sé si us molesta o ho trobeu poc saludable la manera de netejar els carrers amb aquells bufadors que, a part del soroll que produeixen, i també l’olor a combustible, escampen la brutícia, a vegades llençant-la a clots que difícilment recull la maquina xucladora que ve després. I no diguem quan passa la màquina que ruixa a pressió esquitxant façanes i portes de les cases, sobretot si vius en un carrer amb un mateix nivell per a cotxes i vianants. 

L’altre dia vaig observar, en una ciutat que vaig visitar, un sistema que em va semblar més apropiat sense ser gens sofisticat. Era com un aspirador normal i corrent que tenim a les cases, però adaptat per utilitzar-lo al carrer. Em va semblar una bona idea el fet que en lloc de bufar es xuclés la porqueria, sense que al darrere hi hagués d’anar cap més operari conduint una màquina per enretirar la brossa.

He vist que el nou govern municipal ha planificat una neteja intensiva de tots els nostres carrers i places, la qual cosa és d’agrair ja que la situació a què s’havia arribat, malgrat els esforços de darrera hora per dissimular en campanya com es trobava la vila, era desastrosa. 

Tot i que no podem oblidar que els vilatans tenim l’obligació de respectar l’espai públic i no abocar-hi tot el que ens fa nosa, també les cigarretes mal apagades o xiclets, caldrà que l’esforç de l’equip de govern no duri quatre dies, sinó que sigui una consigna per a tot el mandat. 

Per tot això, potser seria interessant mirar de quin material disposen i millorar, no sé si amb l’aparell que comentava al principi, tot l’instrumental de neteja, perquè aquesta sigui la més practicable, més eficaç i més eficient possible, i d’aquesta manera aconseguim una vila de la qual ens puguem sentir orgullosos d’ensenyar-la als nostres visitants, però sobretot que en puguem gaudir els arenyencs que la trepitgem cada dia.

Últims tràmits per a una nova ordenança de mobilitat

Pensant en la nova ordenança de mobilitat, que es troba en període per presentar-hi al·legacions, i que el govern de Junts m’ha promès que penjaran al web municipal perquè puguem llegir el text, em pregunto com es planificarà el control i regulació de l’ús dels patinets elèctrics.

Està més que comprovat el mal ús que se’n fa actualment i la necessitat que hi ha de regular-ho. Això va apreciar l'anterior govern municipal i per això va activar tota la tramitació administrativa perquè l'ordenança entrés en vigor el més aviat possible. Durant aquest mes es podrà analitzar el text aprovat inicialment i presentar-hi reclamacions o al·legacions abans de la seva aprovació definitiva.

No hi ha dia que no et trobis persones circulant amb patinets elèctrics per la vorera, o direcció contrària, sense casc i més de pressa del compte, per no parlar dels casos en que en un mateix patinet hi pugen més d'una persona. La feina serà important, primer per anunciar i recordar a tothom que hi ha una ordenança nova, amb unes directrius a complir, i després perquè tothom la compleixi.

La inseguretat que creen és important, sobretot pensant en la gent gran, les persones que tenen menys reflexos a l'hora de reaccionar, quan et trobes davant d'un patinet que no t'esperaves. Vull pensar que els usuaris dels patinets compliran l'ordenança, que no pretén res més que posar ordre i aportar seguretat per a ells mateixos i per als vianants.

No voldria imaginar-me que l'incivisme actual en temes com la neteja, el deixar trastos vells abandonats al carrer o no seguir les instruccions a l'hora de treure la brossa perquè sigui recollida, es traslladi també en el cas de la circulació dels patinets, però és ben cert que l'Ajuntament d'Arenys de Mar haurà de plantejar-se una política, si més no inicial, de vigilància i pedagogia perquè tots els usuaris coneguin què poden i què no poden fer amb el seu patinet, i una vegada instruïts, tinguin la generositat de seguir fil per randa la normativa en pro de la bona convivència. És bo que tothom pugui desplaçar-se per la vila de la manera que se senti més còmode, però ho hem de fer de manera civilitzada i organitzada. Confio que en serem capaços.

Parlem de lavabos públics també

En un moment o altre de la nostra vida hem esdevingut turistes o visitants d'altres pobles i ciutats. Ens agrada conèixer nous horitzons, descobrir històries desconegudes i gaudir del patrimoni, de la cultura, de les festes i tradicions. Ens agrada passejar pels seus carrers i places, i agraïm trobar-los nets i endreçats. 

Quan rebem a casa a familiars, amics i coneguts d'altres contrades, volem ensenyar la nostra vila de la qual ens sentim molt orgullosos. És per això que presumim de la nostra cultura i tradició, del patrimoni urbà i el poc que ens queda de patrimoni natural, i procurem evitar aquells racons que la neteja no és precisament notòria.

Arenys de Mar necessita millorar en neteja, i això implica l'administració local, però també els vilatans, que sense la seva col·laboració es fa difícil aconseguir una vila neta i polida, que ens faci sentir orgullosos davant dels nostres visitants.

Sigui per l'edat o per les meves manies, quan visito una ciutat agraeixo que disposi de lavabos públics, sense necessitat d'haver d'entrar mig amagat a un bar o restaurant on no tinc intenció de fer-hi parada. A la nostra vila aquest tema dels lavabos públics no està solucionat. Els nostres polítics no hi donen la importància que entenc que hauria de tenir. Però no és només pensant en els nostres visitants i forasters, sinó que també nosaltres, els que residim a la vila, sobretot si la nostra casa no es troba al centre, també ens agradaria poder comptar amb aquest servei.

En una campanya electoral parlem de grans projectes. Intentem trobar solucions a grans qüestions, però en canvi ens oblidem dels petits detalls que poden arribar a ser prou significatius i resoldre situacions desagradables. Ens oblidem de col·locar bancs accessibles per a les persones grans, com parlava fa un parell de dies, o d'eliminar barreres arquitectòniques, com comentava ahir mateix.

En el programa electoral de la CUP hi trobareu petits detalls que són importants encara que no els acostumeu a sentir en els mítings, ni formen part de les grans promeses dels líders polítics, però que fan més fàcil la vida en societat, siguin els nostres visitants, o nosaltres mateixos. La CUP és sensible i posa per davant de tot el benestar de tota la població, amb especial interès cap a les persones que ho tenen més difícil.

Sensibilitat a les inquietuds dels vilatans

De la gent aprens, i per això és tan important escoltar el que et diuen, posar-te a la seva pell i analitzar què pots fer perquè les inquietuds dels altres tinguin una resposta. No tot és possible, però l'esforç per trobar solucions sempre és valorat. Tancar les portes a la incomoditat, a la crítica, a les persones que no pensen com tu, és el pitjor que pots fer a la vida, i en la política passa massa sovint.

Aquests dies que estem més en contacte amb els conciutadans t'adones que les persones no demanen impossibles. Els seus raonaments són creïbles, encara que no sempre tinguis solucions per a tot, però és cert que hi ha sortides a moltes de les demandes que et fan, la majoria de les quals són més qüestió de voluntat i ganes de fer més fàcil la vida dels altres. 

Que la gent gran pugui asseure's als bancs que hi ha a la via pública, sense la por de no poder-se aixecar, perquè són bancs massa baixos, sense recolzabraços. Que les façanes dels carrers estiguin lliures d'obstacles, perquè les persones amb visió reduïda no s'hi entrebanquin. Que les terrasses que et permet asseure't a prendre algun refresc, no siguin un impediment per a la lliure circulació dels vianants... Tot això està previst, però a la nostra vila no es cuida. No hi ha voluntat política.

Que et puguis dirigir als regidors i alcaldes i rebis una resposta a temps, encara que no sigui allò que voldries, però que et sentis escoltada i atesa. Que les normatives establertes es revisin, però sobretot que es facin complir, perquè la vida pública al nostre municipi no esdevingui xauxa. Tot això no és tan difícil de regular, però no hi ha voluntat política.

Que es vetlli perquè la gent recicli correctament les seves deixalles, però sobretot que els comerços, bars i restaurants siguin els primers de donar exemple. O el propi Ajuntament, a l'hora de netejar els carrers i amuntonar les bosses de brossa que a vegades s'eternitzen. Es tracta només de sensibilitat, de vetllar perquè la nostra vila estigui neta i endreçada, però no hi ha voluntat política.

Que la gent se senti segura caminant pels nostres carrers, sense necessitat de contractar més policies ni col·locar més càmeres a la via pública, sinó canviant el model policial, més proper a la gent. Que s'interrelacionin amb la gent, amb els botiguers. Que no representin una amenaça, sinó un recurs amb qui confiar perquè saps que estan amb tu i per a tu. Tampoc no és tan difícil. Es tracta de proposar-t'ho i canviar el xip. Es tracta de tenir voluntat política per canviar un model que s'ha demostrat que no funciona.

És per tot això i molt més que la CUP vol entrar a l'Ajuntament amb força per poder ser decisius a l'hora de canviar la manera de governar la nostra vila. Volem un govern on tothom s'hi senti representat i implicat.

Quedar bé en campanya electoral

No només són promeses, sinó que també es tracta de repartir paraules amables, dient tot allò que la gent vol sentir. Cap retret ni reflexió sobre el comportament dels vilatans, no sigui que se'ns enfadin i després no ens votin. És per això que tots els partits polítics, o gairebé tots, parlen de la inseguretat ciutadana i la voluntat de posar-hi remei a base de més policies. D'instal·lar càmeres a tots els carrers, per controlar a tothom. Totes les formacions polítiques, si més no les d'Arenys de Mar, volen solucionar el problema de la neteja, cadascú defensant el model de recollida selectiva de la brossa, però es parla poc de com canviar la manera de procedir a la neteja, i encara es parla menys d'incivisme.

Atrevir-te a dir, en campanya electoral, que hem de millorar el civisme a la vila i treballar per evitar que uns pocs incívics facin la vida impossible als altres, no queda bé. No sigui que algú s'ho prengui com una inculpació personal i ens negui el vot. Qui és el maco que s'hi atreveix?

Doncs, hem de parlar de civisme. Hem de proposar mesures perquè la majoria de la gent no hagi de patir la mala conducta d'uns pocs que es fan notar massa. Ens agrada recordar la frase que no és més net qui neteja millor, sinó qui no embruta, però ens costa d'aplicar-ho a la via pública. Potser perquè no ens responsabilitzem de la nostra actuació a l'espai públic, i ens limitem a tenir la nostra casa ben endreçada. Els carrers i places que ho netegi l'Ajuntament!

Entenc les persones que maleeixen els dies de campanya electoral. Tot són promeses que la majoria de vegades no s'acaben complint. Molts dels polítics que les presenten desconeixen les possibilitats de portar-ho a terme, però també hi ha aquell qui sap que no ho podrà fer, però prometent-ho li portarà vots. I mai no direm que no som capaços de fer això i allò, ens trauria vots! La gent ho vol tot en positiu, encara que en el fons tothom sap que finalment quedarà en no-res.

Però en canvi, sí que podem i volem prometre una millora en l'organització de l'Ajuntament, simplificant els tràmits; agilitant la resolució dels temes; responent totes les preguntes i suggeriments, encara que no ens agradin; repassant les normatives i fent-les complir, i treballar per millorar la convivència. Escoltarem a la gent, convidant-la a participar per aconseguir el model de vila que complagui a tothom.

I si no embrutéssim tant?

Acabo de veure, a les xarxes, una fotografia de la Riera d'Arenys, en el punt on hi ha el monument a la puntaire. Per cert, aquest cap de setmana hi ha la trobada anual on es preveu la participació d'unes 400 puntaires. Us animo a sortir i a saludar-les, i agrair que aquesta tradició continuï vigent, ja que forma part del nostre patrimoni cultural.

Deia, doncs, que he vist una fotografia ben bonica i m'ha portat a parlar de la necessitat, cada vegada més urgent, de trobar entre tots la manera que l'incivisme desaparegui dels nostres carrers i places, i aconseguir un Arenys més endreçat, que ens en puguem sentir orgullosos quan ens visiten amics i coneguts d'altres pobles.

Tots ens lamentem, si no tots, una gran majoria, que els nostres carrers presentin un estat lamentable de deixadesa, brutícia i destrosses gratuïtes, i tots en som una mica responsables. Acostumem a culpar els nostres governants de no netejar prou, ni fer-ho prou bé, i probablement es podria millorar, però si no ho embrutéssim tant tampoc caldria dedicar tants esforços per mantenir-ho net i polit.

Cada dia veiem algun racó o altre on s'acumulen bosses, mobles o trastos vells, quan tenim la manera de treure'ns-ho de sobre de manera civilitzada. I, com ja he dit moltes vegades, no respectar aquest ordre és una manera de demostrar que no ens estimem prou la vila, ni tampoc els nostres veïns, que no tenen cap culpa d'haver d'aguantar segons quines bretolades.

I això s'ensenya a casa. Tinc molt clar que les famílies que ho han treballat amb els seus fills no han hagut de patir la vergonya de veure com es comporten incívicament. 

Ara s'acosten els dies que Arenys s'omple de flors i és una bona excusa per arreglar els nostres carrers i fer-los atractius. Ja sé que s'abusa del paper i els plàstics i cada vegada hi ha menys flors naturals. Tampoc el temps hi acompanya gaire. Però si a sobre trobem que l'ornamentació ha de compartir espai amb la brutícia, les deixalles i les restes no reciclades que s'abandonen alegrament, no trobeu que tot plegat és una mica contradictori? Seríem capaços d'arreglar les nostres façanes tot l'any, sabent que ningú no ens ho farà malbé?

Ara que s'acosten les eleccions, les formacions polítiques prometen millorar la neteja de la vila. Jo diria que està bé, però que hauríem de dedicar esforços per fer pedagogia i aconseguir un comportament més cívic de tots aquells que s'ho han tirat una mica a l'esquena i ens ho fan pagar a tots.

Els vilatans volen resultats, també en les petites coses de cada dia

Aquest diumenge la CUP ha celebrat una assemblea oberta a la part alta de la vila per poder recollir propostes i suggeriments dels vilatans. Tot i que no és fàcil resumir en poques paraules un debat de gairebé dues hores de durada, sí que podríem afirmar que la gran decepció dels vilatans és veure com les promeses electorals acaben en no res, i es queden massa coses sense resoldre. Que falta iniciatives, però sobretot una actuació valenta dels governs municipals per encarar aquells problemes que, encara que coneguts, es queden sense solucionar.

Hem parlat d'habitatge, perquè fa anys que el govern d'ERC ens en parla sense que hagi fet cap pas decidit per resoldre el problema que la vila pateix de manca d'habitatge assequible. També de la protecció del territori que, com es va poder escoltar en el debat organitzat per la Plataforma en Defensa del Territori Arenyenc, aquest divendres passat, molts partits polítics no consideren que sigui preocupant, i cada vegada tenim menys verd i més destrucció del patrimoni natural.

Ens han recordat que hi ha moltes ordenances aprovades que no es tenen en compte i per tant no es fan complir, normalment per deixadesa dels polítics, que no les tenen present, i tot això contribueix a la degradació de la vila. Ho veiem en temes com la neteja, la recollida selectiva de la brossa, la mobilitat.

S'ha parlat de la bona feina de les entitats i el poc cas que a vegades se'ls fa des de l'Ajuntament. Implicar els vilatans organitzats és una bona manera d'ajudar a que la gent assumeixi més responsabilitats de respecte de l'espai públic, de manera que no sigui una imposició des de dalt, sinó que surti de la pròpia ciutadania.

Als polítics que hem decidit entrar a formar part de les llistes electorals per servir la vila d'Arenys de Mar se'ns demana que treballem, no només buscant grans projectes que quedin per a la història, sinó per millorar la convivència, tenint en compte la gent gran, que cada vegada representa un percentatge més alt a la nostra població, però també els joves, que necessiten emancipar-se. En definitiva, se'ns demana menys promeses electorals enlluernadores i més resultats. Més treball i més eficiència.

La CUP en pren nota i ho incorpora com a objectius per dur a terme en aquest nou mandat municipal que s'iniciarà el proper mes de juny.

Compromís amb Arenys

Sovint quan parlem dels polítics que ens governen surt el tema del compromís assumit i que no sempre queda prou explícit. Exigim que ens tinguin en compte i que treballin realment per a tothom, al marge de quina sigui la ideologia o si els hem votat o no. Malauradament ens oblidem del compromís que tots hem de tenir amb el poble on vivim, cadascú des del seu lloc, de les seves activitats i relacions.

Si ens parem a pensar una mica ens adonarem que no sempre tenim en compte que vivim en societat i que les coses no es fan soles, sinó que cal una actitud ferma i conscient davant de qualsevol acció, per insignificant que pugui semblar. 

Tot això ho dic perquè hi ha situacions que ens semblen prou desagradables i que la primera reacció que tenim és la de culpar els polítics de torn perquè no ho fan prou bé. De ben segur que les coses es poden millorar, i que no sempre els nostres governants ho encerten, però és bo i interessant analitzar-ho a fons i comprovar quin grau de responsabilitat recau en nosaltres i veure si realment no podria anar millor si tothom de la seva part hi col·laborés una mica més.

Governar un municipi no és fàcil i hem d'entendre que les persones que fan el pas tenen voluntat de fer-ho bé i de no escatimar-hi esforços, però és ben cert que sense la col·laboració de tots els resultats no seran del tot satisfactoris.

El tema de la neteja, per exemple, és un problema greu a la nostra vila, però no és una responsabilitat exclusiva de qui fa la neteja, sinó també de qui embruta. Ens queixem molt de la recollida selectiva i observem que no acaba de funcionar bé. Estem segurs, però, que tot és culpa del sistema? Estarem més o menys d'acord en com fer-ho, però si la nostra actitud no és positiva i col·laborativa, no hi haurà cap sistema que acabi funcionant.

Cal fer molta pedagogia per fer entendre que tots som imprescindibles perquè la vila funcioni. És important asseure'ns a parlar i discutir sobre com fer les coses per arribar al màxim acord, però al final el que serà important i decisiu serà l'actitud que cadascú de nosaltres assumeixi. Si no hi col·laborem no aconseguirem aquella vila neta i endreçada que tots, haig d'entendre tots, volem i desitgem per a Arenys de Mar.

Correm-hi tots que arriben les eleccions!

Acostuma a passar que els mesos previs a unes eleccions siguin els més productius de tot el mandat. Quan necessiten els vots de la gent tots s'arremanguen per quedar bé i d'aquesta manera obtenir els vots que d'una altra manera potser deixarien de rebre, fruit del desencís per la inactivitat de quatre anys.

Ens ho podem agafar en positiu i celebrar que hi hagi eleccions cada quatre anys, perquè d'aquesta manera es troben solucions a problemes que han estat aturats durant la resta del temps. És una llàstima que el ritme de treball no sigui igual durant tot el mandat, però aprofitant-se que la memòria és escassa, i que sempre recordes el que ha passat darrerament, actuar amb contundència els darrers sis mesos pot portar un rèdit electoral important.

Això està passant a casa nostra, en un mandat que tots voldríem oblidar. La feina que s'ha fet ha estat molt escassa, amb moltes excuses de mal pagador, però ara hi ha pressa, i allò que fins ara era impossible, resulta que es pot fer. Es pinten carrers, es reparen maquinàries que semblaven inservibles, es constitueixen consells de participació, i es redacten ordenances fins ara aturades. 

Tot no es podrà fer, però la imatge d'un govern feble, però molt actiu i resolutiu, pot intentar salvar els mobles. És una manera d'enganyar la gent, però fent-la contenta. Ja ningú no es mira el Programa d'Actuació Municipal, ni analitza el grau de compliment ni com s'argumenta o justifica. Ara és el moment de fer coses, que no sembli que estan aturats veient-les passar. 

En allò que no hi ha competències no s'hi pot arribar, però d'alguna manera es poden convocar reunions i, si fa el cas, donar la culpa a les altres administracions. Ara no és el moment de gaires paraules buides, sinó que convé veure resultats, i és per això que tindrem uns mesos molt agitats, amb canvis que no s'han produït en més de tres anys. 

I continuant en positiu, benvingudes siguin les eleccions, que ens faran avançar en alguns aspectes i aconseguir algunes millores. Seria bo, però no badar, i intentar pensar en què s'ha fet fins ara, i si ens convé tornar a caure en el mateix parany, de les promeses incomplertes, de l'engany més flagrant, per una incapacitat de liderar un projecte municipal engrescador.

Un matalàs a la Riera

Avui, jornada festiva, tot passejant per la Riera m'he trobat amb un matalàs a la vorera. Per sort l'espai era ample i no privava el pas dels vianants. El primer que he experimentat ha estat un disgust en comprovar que hi poden haver persones tan incíviques convivint amb nosaltres. Hi ha accions que no acabes d'entendre i penses que es produeixen per un desconeixement de les normes, dels recursos disponibles, de les oportunitats per resoldre dubtes, però n'hi ha d'altres, com és el cas de deixar un matalàs de matrimoni al mig del carrer, que no tenen excusa i que directament has de concloure que es tracta d'un maleducat que no es mereix ser vilatà.

Mantenir neta la vila és una obligació del nostre Ajuntament, però no només. Nosaltres hem de correspondre i actuar civilitzadament. No podem pretendre que la Brigada municipal estigui treballant nit i dia, i dies festius, per endreçar allò que nosaltres llencem al carrer. Ja sé que l'autor d'aquest acte no s'ha aturat a pensar en les conseqüències. Simplement li feia nosa el matalàs i l'ha tret fora de casa.

Durant molts mesos ens hem queixat de la brutícia dels nostres carrers. Hem considerat que la política de neteja del nostre Ajuntament no estava a l'alçada que calia esperar, però també hem insistit que els vilatans hi hem tingut una bona part de culpa. Es ben sabuda la frase que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta, i això ho hauríem d'aplicar a casa nostra, però també a l'espai públic.

Com a vilatans tenim el dret a queixar-nos si no rebem els serveis adients, i tenim l'obligació de comportar-nos perquè el nostre veí no rebi les conseqüències d'una mala actuació per part nostra, i també tenim una altra obligació, i és la d'explicar als nostres veïns, quan no actuïn acuradament, quines són les seves obligacions i a què tenen dret i a què no.

Si tots plegats fóssim més polits, evitant llençar papers al carrer (avui un veí gairebé em tira pel cap un paquet de tabac buit, quan passava per davant del seu balcó), aconseguiríem un Arenys més net, i potser el nostre Ajuntament podria dedicar més esforços a solucionar altres problemes, i no haver d'anar recollint tot allò que tirem on no toca. 

Recordem: fem ús dels nostres drets, i també de les nostres obligacions.

Envaïts per les rates

Avui sentíem a la ràdio que Arenys pateix una plaga de rates que entren per les cases i s'enfilen per les façanes. La notícia creava molta por entre la població que se n'assabentava i plantejava el dubte de què podíem fer per evitar que les rates entressin a casa nostra.

Segons la notícia el nucli dur es trobaria al voltant del parc Fèlix Cucurull, on s'hi haurien trobat molts caus una vegada s'ha desembrossat. L'Ajuntament ha comentat que s'hi està treballant des del moment que hi va haver les primeres queixes de vilatans, i que una empresa especialitzada hi estava al darrere.

Des de fa temps que les rates són protagonistes a la nostra vila, però no només. La manca de neteja i l'incivisme d'uns quants a l'hora de respectar la via pública ha estat motiu de queixes i comentaris a les xarxes socials. Arenys, però, no és l'única població que es queixa de la brutícia i de les rates. Ho hem llegit de ciutats com Barcelona, i més o menys els trets van pel mateix cantó. No obstant això, no podem quedar tranquils, sinó que cal trobar-hi solucions.

És molt desagradable trobar-te una rata al mig de la Riera o a qualsevol cantonada de la vila, però encara ho és més si la rata t'ha entrat a casa teva. No només és l'angúnia de trobar-te-la en qualsevol racó del pis, sinó el perill que comporta la bèstia, i el mal que pot provocar. No cal dir que, si a més, a la casa hi ha quitxalla, la cosa es complica.

M'imagino que les altes temperatures també han afavorit que tota mena de bestiar circuli pels nostres carrers i places i si això hi afegim la brossa escampada arreu, sense cap mena de control, els problemes s'agreugen encara més. L'Ajuntament ha de prendre's el fet seriosament, però nosaltres no podem quedar-nos amb les mans a la butxaca. Estem cansats de dir-ho que la nostra actitud és bàsica a l'hora de tenir una vila neta i endreçada. Podem exigir molt més al nostre govern municipal, però cal seguir la normativa i fer bon ús de la recollida selectiva de la brossa, traient el que toca quan toca, i utilitzant les papereres pel que serveixen, i no com a contenidors de brossa.

Desitjo que la proliferació de rates a la vila disminueixi, ja sigui per les mesures que prengui l'Ajuntament, a l'hora de tenir cura de la neteja de carrers, places i parcs, i també pel bon comportament de tots els vilatans, assumint la nostra responsabilitat a l'hora d'actuar correctament per a la millora de la imatge i endreça dels nostres carrers.

L'incivisme, un tema recurrent

Un dels temes que s'ha tractat més a les xarxes socials i a les edicions de vacances dels diaris ha estat el civisme, o més aviat la manca de civisme en el comportament de moltes persones. Un tema que jo mateix he comentat en més d'un post, ja sigui en clau local o més general.

A mesura que et vas fent gran, a les tertúlies que més o menys improvisades es van creant, sorgeix el tema de la comparativa amb altres temps, quan nosaltres érem joves. Acostuma a passar que enyorem el passat en qüestions com el civisme i la convivència. Normalment diem que abans respectàvem millor les persones i també les coses, i que això ajudava a que la convivència fos més fàcil i agradable. Hi ha vegades que augures un futur desastrós i arribes a plànyer els teus fills per com s'ho trobaran tot, amb la consciència que això tu no ho arribaràs a veure.

A la nostra vila el tema de la neteja ha estat molt present a les xarxes socials i als comentaris entre veïns. La veritat és que Arenys no havia estat mai tan brut com ara i d'això ens n'hem de fer tots una mica culpables. Probablement el govern municipal no ho ha gestionat prou bé, però els vilatans tampoc no ho hem posat fàcil. És ben cert que si no s'embruta la neteja no es fa tan necessària. Hi ha el vici d'embrutar el carrer pensant que l'Ajuntament ja no ho netejarà. Abans els veïns s'escombraven la part del carrer de la seva façana. Això ara gairebé és una excepció, una raresa.

El problema, però no és només a la nostra vila. L'exemple de Barcelona és molt clar. Si seguim els escrits de l'Antoni Bassas ens adonarem que no hi ha setmana que no hi surti alguna referència sobre l'incivisme i la brutícia als carrers de la capital. Es tracta, doncs, d'un mal general que no sé com ho hauríem de fer per aconseguir solucionar-ho.

L'incivisme pot provocar deixadesa als carrers d'una població, però també deixa tocades les persones. Quan algú reacciona de manera incívica provoca un malestar que no hauríem d'haver-lo de suportar. Hi ha actuacions que no són defensables, perquè no comporten cap altre benefici que el plaer d'haver molestat els altres, i això és denigrant i sense sentit. Moltes vegades s'ha dit que es pot arribar a entendre un robatori, pel profit que poden obtenir-ne, però està fora de lloc qualsevol acte incívic que no beneficia a ningú. Amb això no vull justificar els robatoris, sinó anul·lar qualsevol instint incívic que no fa res més que empitjorar la convivència, de la qual depèn tant la nostra vida en societat. Tot i l'evidència del que pugui estar dient, malauradament haurem de continuar parlant d'incivisme durant molt temps.

L'alcaldessa assumeix serveis municipals i medi ambient

La notícia del dia a la nostra vila és la retirada de la delegació de competències que havia fet l'alcaldessa Annabel Moreno a la regidora de la CUP, Ona Curto, en qüestió de Serveis Municipals i Medi Ambient. El motiu que esgrimeix l'alcaldessa és la mala gestió de la regidora en tema de neteja que ha fet que des de fa molts mesos les queixes dels vilatans no hagin cessat.

Ho he dit moltes vegades en aquest blog i ho repeteixo, Arenys és una vila bruta i deixada, i la culpa l'hem de repartir entre tots. Els vilatans som responsables de tenir cura de l'espai públic i no embrutar-lo de la manera que ho estem fent, però l'equip de govern també és responsable de no ser capaç de netejar la vila com ens mereixem. 

A l'hora de donar tota la culpa a la regidora responsable del servei caldria conèixer el fons de la qüestió. És només una incapacitat per gestionar-ho, o bé hi ha alguna cosa més? Ha trobat, la regidora, suficient suport de la resta de l'equip de govern, i especialment de l'alcaldessa, per fer front a les necessitats que el nivell de brutícia de la vila requerien?

Arribar al punt que s'ha arribat és una responsabilitat conjunta de tot l'equip de govern, i calia prendre decisions ja fa molt temps. No sé si la retirada de la delegació de competències a la regidora serà suficient per recuperar la netedat a la vila, o caldrà emprar altres decisions. M'agradaria pensar que l'equip de govern té la solució per aconseguir una vila que no ens avergonyeixi davant dels visitants. Nosaltres també hi hem de col·laborar, ja sigui practicant correctament el porta a porta, o deixant de llençar plàstics, papers i residus a qualsevol cantonada de la vila.

Falten deu mesos per a les eleccions i molta gent hi veu raons de pes a l'hora de prendre aquesta decisió. Carregar les culpes a un partit polític, la CUP, pot ser una manera de fer guanyar punts al partit de l'alcaldessa, ERC, que rebia moltes patacades per a una mala gestió de tots. Caldrà veure si en deu mesos la cosa canvia i es pot afirmar que la culpa era de la regidora i del partit que li donava suport. 

Gestionar l'administració pública no és fàcil. Hi ha molta pressió i el dia a dia no és fàcil d'encarar-lo. La burocràcia és lenta i feixuga, i no sempre et permet actuar de la manera que voldries. Això, però no ha de ser excusa per no fer bé les coses. Quan una persona és conscient que no sap com afrontar i solucionar els problemes, el millor que pot fer és plegar, o demanar ajuda. ¿Ha tingut, la regidora, l'ajuda necessària per resoldre els problemes de brutícia i mal ús, per part d'uns vilatans incívics, en la gestió del porta a porta?

El temps ens donarà les respostes, entretant necessitem confiar que havíem arribat al límit de la porqueria escampada pel poble, i que a partir d'ara notarem la diferència. Ja sigui per més capacitat de gestió, o perquè es posaran tots els esforços per justificar el canvi i millorar l'espai públic de la vila.

La bona relació entre governants i vilatans és imprescindible

Després d'un parèntesi de deu dies he tornat a la vila i he observat que els problemes de neteja continuen omplin pàgines a les xarxes socials. Hi ha moltes queixes per l'incivisme d'uns quants, que són els que embruten la vila i en sortim perjudicats tots. També hi ha crítiques contra la gestió de l'equip municipal, a qui es considera que no fa prou per aconseguir una vila neta i endreçada. Amb tot això hi ha una crítica al projecte de recollida de la brossa pel sistema del porta a porta, i al final queda tot una mica enrevessat, i es confonen els problemes de gestió i resultats amb el sistema de recollida.

Al marge de qui opina sistemàticament des de l'anonimat, la qual cosa per mi fa perdre molts punts i, fins i tot, credibilitat, hi ha també aquell que es deixa portar per la crítica fàcil i s'hi afegeix amb opinions molt discutibles, que sovint es donen com a ideals. Tot no és tan senzill com això, i cal tenir-ho present a l'hora de fer una crítica, que per altra banda sempre és positiu.

Del país d'on vinc de passar-hi uns dies no puc parlar de neteja perquè la realitat és palpable: allà hi ha abocadors descontrolats a cada cantonada. La higiene no existeix i per tant no és comparable de cap manera amb el que tenim a casa nostra. Sí que és cert que la nostra vila necessita millorar, i en això hauríem d'ajudar als nostres polítics a posar-hi remei.

El que llegeixes a les xarxes cal analitzar-ho amb lupa i reflexionar abans d'afegir-t'hi. En cap moment he pensat que els nostres governants ignoren el problema ni tampoc que se'n desentenguin. Sí que podríem pensar que el problema els supera i no troben la manera de solucionar-ho. El sistema porta a porta no és necessàriament el culpable que els carrers siguin bruts. En tot cas els vilatans hauríem de seguir les directrius i treure la brossa que toca cada dia i deixar-la davant de casa, en cap cas dins d'una paperera, com està passant.

Tenen raó els que es queixen de les bosses de brossa que escampen els propis treballadors de la neteja i crec que caldria estudiar quin és el millor sistema per fer la neteja sense que després passin hores i hores les bosses repartides per tota la vila. També estic d'acord amb qui demana netejar amb aigua a pressió certs punts de la vila que brutegen, i fer-ho més sovint si és que es fa.

I a l'equip de govern demanar-li més empatia, que responguin les queixes dels vilatans, encara que no agradin o que estiguin mal plantejades. La relació govern municipal amb els vilatans és important que es mantingui. Donar per fet que els nostres polítics passen de nosaltres és un error, però trobar-te sense resposta tampoc hi ajuda. Amb bona voluntat per part de tothom segur que les coses millorarien, i en el fons això és el que tots volem per a Arenys.

I per aquells que tenen al cap les eleccions de l'any vinent, recordeu que el percentatge de vilatans que es belluguen per les xarxes socials és mínim, però els vilatans afectats per les coses que no funcionen som tots. És important que ens impliquem i que fem notar als nostres polítics allò que creiem que no funciona, sense necessitat de pensar que són els nostres enemics, sinó els que es varen presentar per sevir a tota la població. Si tots, governants i vilatans, ho entenem així, segur que hi sortirem guanyant.