Veïnatge i humanitat

La notícia del descobriment del cadàver d'un home que hauria mort feia quinze anys, sense que ningú l'hagués trobat a faltar, m'ha fet pensar sobre el tema de la soledat i el paper que juga la societat. Com pot ser que una persona que viu al costat de casa teva i que té família, encara que estigui enemistat, desaparegui de la nit al dia i ningú no se n'adoni durant quinze anys?

Aquests dies el diari ARA ha tret un article entrevistant persones que se senten soles, vivint voltades de gent. Recordo que algú m'havia dit que era més fàcil sentir-se sol vivint en una gran ciutat, voltat de gent, que no pas en un poble d'alta muntanya.

Com a membres d'aquesta societat que té tanta activitat, ens hauria de fer reflexionar sobre què estem fent malament que persones veïnes nostres se sentin soles. Hi ha hagut diferents iniciatives ciutadanes, promogudes pels ajuntaments, per detectar persones que viuen soles, per evitar precisament que pateixin qualsevol incident i que puguin necessitar la nostra ajuda. Penso en el programa Radars, però n'hi ha d'altres.

La majoria dels casos han estat programes que han fet fallida, i també caldria estudiar-ne els motius. No crec que siguem poc solidaris. Probablement estan mal orientats i dirigits. Sense caure en la xafarderia, seria bo que tinguéssim un coneixement actualitzat de què fan els nostres veïns, sobretot si es tracta de persones grans o que viuen soles. Algú pensarà que no n'hem de fer res, però com en totes les coses, es pot actuar per una bona causa o simplement ficar el nas on no et demanen.

Si som conscients que vivim en societat i que ens necessitem els uns als altres, hauríem d'entendre que totes les persones són importants, encara que no destaquin especialment en res, o siguin prou modestes i silencioses que gairebé no notis la seva presència. Ens ha d'importar saber que al nostre voltant tothom tira endavant, amb les dificultats que puguem tenir, i la confiança de saber que si necessitem ajuda tenim els nostres veïns que ens vindran a socórrer. És empatia, humanitat i estimació a les persones. No és demanar tant!

Projecte Radars

La solitud que afecta la gent gran s'ha de combatre, i una de les eines que ha tingut èxit en algunes poblacions, i que a la nostra vila està començant a treballar, és el projecte Radars. Com en moltes de les coses que ens ajuden a viure amb dignitat, partim del voluntariat.

El projecte es basa en la identificació de persones grans i que viuen soles, i procurar estar atents, a través de veïns i voluntaris, per si es detecta alguna necessitat, ja sigui de companyia o ajuda. Evitar en última instància que aquestes persones desapareguin de la nostra vila sense que ningú els trobi a faltar.

L'individualisme que regna a la nostra societat ha fet que projectes com aquest siguin necessaris. Abans tots estàvem més intercomunicats, i no calia que ningú ens demanés d'estar alerta dels nostres veïns, perquè ja ens sortia de dins, perquè els coneixíem tots i sabíem què i quan necessitaven alguna cosa.

Avui som capaços de viure en una comunitat de veïns sense dirigir-nos la paraula i amb prou feines conèixer-nos. Hem passat d'un extrem a l'altre. De viure com si tots fóssim part d'una mateixa família, a gairebé ni parlar-nos.

Espero que el projecte Radars a la nostra vila sigui un èxit, que hi hagi moltes persones voluntàries que s'hi incorporin, i que les nostres persones grans tinguin qui els faci companyia i els doni un cop de mà en moments difícils, sobretot ara que estem angoixats per l'epidèmia del coronavirus.

Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys

Aquests dies veig que a la pàgina web de Ràdio Arenys treuen unes entrevistes o declaracions de regidors de govern valorant la feina feta. No es tracta de fer llenya de l'arbre caigut, però resulta força patètic adonar-te de la poca cosa s'ha fet, i aquí no es parla del que s'ha fet malament. Segurament hi ha altres regidories que podran demostrar més feina feta. Amb això no vull dir que amb l'oposició governant s'haguessin fet millor les coses, ja que algunes vénen d'herència. És potser per això que en algun altre post he manifestat la meves poques esperances en el govern municipal que surti el proper 26 de maig.

Si l'altre dia el regidor Sala, considerava la seva millor obra el projecte Radars, que encara no ha començat, avui llegia del regidor Mas els seus èxits. Parlant del Mercat municipal et retrata la pura realitat, i aquesta és que no s'ha aconseguit res i continuem amb un mercat sota mínims i sense projecte clar de futur. Estem on érem fa uns quants mandats, i els governs han canviat.

M'agradaria pensar que el futur govern municipal tindrà projectes interessants i, sobretot, els realitzarà, un verb que a Arenys de Mar fa temps que no es conjuga. Voldria que el nou govern fos dialogant i animés els vilatans a opinar i participar. S'ha comprovat que l'arribada a l'alcaldia d'Estanis Fors va suposar l'eliminació de la regidoria de Participació Ciutadana, recuperada amb l'entrada al govern del PSC; i amb el govern d'Anabel Moreno s'ha constatat la incapacitat de dialogar, i d'escoltar els veïns, no només els veïns del Rial Sa Clavella han marxat desencisats, sinó que veïns d'altres carrers on s'han iniciat obres també han pogut observar la manca d'empatia de l'alcaldessa. 

No m'estenc gaire perquè avui ha estat per a mi un dia cansat, i tindrem temps de parlar-ne. Penso que Arenys mereix altres alternatives i en deixo anar dues per anar-hi pensant: Ona Curto, de la CUP, i Josep Anton López, d'Arenys en Comú. 

El projecte Radars, una bona notícia per a Arenys

Sortosament la vida continua, potser amb més dificultats que en altres moments, però no podem obsessionar-nos en un sol tema, encara que sigui transcendental. He vist que es torna a parlar del projecte Radars a la nostra vila i he pensat que era important comentar-ho en aquest bloc. 

La web municipal anuncia la presentació del projecte el dia 26 d'octubre, aprofitant, si no vaig errat, la celebració de la festa de la gent gran. En el projecte ja fa temps que s'hi està treballant i s'ha comptat amb l'assessorament de l'ajuntament d'Arenys de Munt, que és un dels municipis on aquest programa ja està funcionant.

El projecte Radars és evidentment un programa de voluntariat en l'àmbit assistencial i comunitari en què tots ens hi hem de sentir cridats. Desconec els detalls del model que prendrà la nostra vila, però conec altres experiències que no poden ser gaire diferents a la que es vol implantar a Arenys. Es tracta de detectar possibilitats de risc en persones grans que viuen soles.

Probablement anys enrere el programa no tenia tanta raó de ser, perquè la vida en comunitat ja comportava aquest coneixement del nostre veí i de les necessitats que pogués tenir. Avui, fins i tot en poblacions petites com la nostra, és fàcil que desconeguem qui viu al pis del costat de casa i encara més que ens preocupem per com viu i si necessita res. La posada en funcionament del projecte Radars, doncs,  és una bona notícia per a la gent gran d'Arenys i de tots nosaltres, perquè ens permetrà implicar-nos més amb els nostres convilatans, aquells que tenen més dificultats per afrontar el dia a dia.