Un procés impecable per ubicar la biblioteca d'Arenys

He arribat tard, molt tard a casa, i ha estat un dia llarg i cansat. M'he proposat no buscar les notícies del dia, per la qual cosa gairebé només sé el que va passar ahir, tret d'algun comentari que he escoltat i algun tuit que m'ha arribat. No he volgut dedicar temps a llegir què ha passat i he decidit escriure el post i anar-me a dormir aviat.

Sí que m'he mirat les notícies locals a través de la pàgina web de Ràdio Arenys, com acostumo a fer diàriament. He vist que el govern municipal ha endarrerit la consulta per decidir on col·locar la biblioteca i he pensat que la data és el de menys, perquè les obres trigaran a començar, sigui quin sigui el lloc que es decideixi. Sí que té molta importància la manera que es farà la consulta.

Sabem que el govern municipal organitza la consulta a contracor, perquè ja té decidit el lloc que voldria col·locar la biblioteca, una opció que ha defensat des del primer dia, i per això és important que el procés sigui el màxim de transparent, per eliminar qualsevol sospita, i el primer que ha de fer és donar tota la informació que li sigui possible a la ciutadania, per afavorir que la decisió final no sigui fruit d'un desig, sinó d'una reflexió sobre el cost econòmic, la centralitat i les possibilitats de cada equipament.

Estic d'acord amb la CUP, i ja ho he escrit en el meu blog moltes vegades, que el primer que s'hauria de fer és un Pla d'Equipaments, consensuar-lo políticament i, si volen que hi participi la població, referendar-ho. Qualsevol altra alternativa té el perill de moure's més per sentiments que no pas per arguments contrastats, a part d'anar fent pedaços i tenir equipaments buits.

En tot procés participatiu el primer pas imprescindible perquè sigui vàlid és disposar de tota la informació possible. Un segon pas és el debat. Si la consulta no parteix d'aquests dos passos previs a la votació, el resultat no tindrà les garanties d'un procés participatiu correctament executat. Si el vot es fonamenta en la voluntat d'un i altre partit, no anirem bé. Desitjo que l'equip de govern i els partits de l'oposició consensuïn un procés participatiu de qualitat.

La ultradreta contra la família Pujol

Avui s'ha tornat a parlar de l'afer Pujol per l'anunci de PxC de presentar-se com a acusació popular. La premsa l'ha presentat com 'la ultradretana plataforma per Catalunya'. Per altra banda, fa pocs dies que aquella entitat que es fa dir 'Sindicat', els de 'Manos Limpias', també va presentar acusació per diferents delictes, a la família Pujol. 

La ultradreta espanyola i la catalana coincideixen, doncs, en l'interès per acusar la família Pujol per tota una sèrie de delictes. 'Manos Limpias' presenta querelles i denúncies a tot aquell que es mou en direcció oposada i PxC necessita protagonisme per no perdre punts de cara les properes eleccions municipals.

Amb això no pretenc justificar res, ni estalviar cap tipus d'investigació ni judici a qui presumptament ha actuat de manera fraudulenta i que pot haver fet més del que fins ara s'ha conegut. Una altra cosa és la manera com ho fan aquests dos col·lectius, de qui m'agradaria pensar que estan lliures de qualsevol tipus de sospita de corrupció.

És trist que no puguem tenir prou confiança en les nostres institucions per estar segurs que obren correctament i que els seus judicis són justos. És trist que apareguin grups com 'Manos Limpias' que es creguin els únics capaços de fer justícia, els únics que obren correctament, els que tenen raó i els únics que procuren per a la societat, en aquest cas espanyola.

Seguiran més capítols, però a mi m'agradaria que el protagonisme fos per al Parlament català, i per als tribunals de justícia a qui correspongui jutjar la història dels fets relacionats amb la família Pujol. Tot el que es mogui per uns interessos desconeguts i tèrbols, no ens pot fer cap bé, ni ens pot ajudar a conèixer tota la veritat de la història.