M'he hagut de mossegar la llengua

Avui m'he hagut de mossegar la llengua, o els llavis, o empassat saliva. Les relacions amb persones no són senzilles, sobretot si hi ha diversitat d'opinions, objectius diferents, per més ganes que puguis tenir de compartir espais i projectes. Si tu mateix et replanteges la vida, les estratègies i les dinàmiques de treball, què no passa quan en això no hi estàs sol?

En la planificació de les activitats no sempre penses igual, però això no ha de ser motiu per no avançar. El problema sorgeix quan hi ha qui viu en el dia de la marmota, que no hi ha manera de fer-lo sortir del bucle en què es troba, sobretot quan tampoc t'aporta resultats o idees per tirar endavant. És en aquestes situacions, tenint en compte que no t'hi vols enfrontar, que no saps com actuar ni què dir, i et fas un tip de mossegar-te la llengua per evitar situacions irreversibles que puguin tirar daltabaix els projectes.

Probablement tots plegats hauríem d'aprendre a conversar. Saber escoltar i entendre que els altres no necessàriament han de pensar com tu. Que és bo aportar idees, argumentar-les i defensar-les, sense oblidar-te dels altres, de què opinen i com pensen. Si quan entres en un debat tens la intenció de sortir amb la teva, sense tenir en compte què en pensen els altres, mala cosa.

El que costa més d'acceptar és aquell que no fa ni deixa fer. D'exemples d'aquests en trobaríem arreu, i acostumen a encallar molts projectes en detriment de la col·lectivitat. Aquí sí que cal donar la cara i deixar ben clar que si no vols avançar, si més no deixa que ho facin els altres.

Els partits independentistes es posen d'acord en reviure la marmota

Una vegada més, al meu entendre, els partits independentistes tornaran a fer el ridícul debatent temes importants, però de manera folklòrica, al Parlament. No n'hi va haver prou ara fa dos anys, que hi han de tornar? De què servirà?

Estic molt d'acord amb la reprovació del rei i que en un Parlament es pugui parlar de tot sense censura prèvia, però penso que tornar a debatre sobre resolucions que no van més enllà de les formes, ho trobo inútil, una pèrdua de temps o, potser, una manera de dissimular la manca de govern que pateix Catalunya.

Els feia més intel·ligents i em preocupen. Em preocupen perquè estan al capdavant d'un govern paralitzat, que no mou fitxa més enllà de les postures inservibles en un moment que la ciutadania ha sortit al carrer a denunciar la sentència injusta als condemnats pel Procés. Què ha fet el govern?

Un govern format per dos partits independentistes que es troben enfrontats, tots dos intentant mantenir el primer lloc i barallant-se en temes importants, però posant-se d'acord amb temes innocus.

Es tracta de demostrar que no ens rendim a les sentències judicials i els mandats del Tribunal Constitucional, i prou? Aquí ens quedem? Doncs, si no hi ha ganes d'avançar, val més estalviar-se discussions que no porten enlloc. Sé que per alguns la decisió dels partits independentistes els dóna marxa i entusiasme, però a mi més aviat em fa llàstima.

Necessitem un lideratge fort i assenyat que rellevi els polítics actuals, els parlamentaris i de govern, perquè puguem avançar i solucionar els problemes que se'ns acumulen. Ja n'hi ha prou de fer el ridícul i auto-enganyar-nos. Si no en saben més, que ho diguin i pleguin. La Història serà dura amb ells, pel què han fet i el que han deixat de fer.

El dia de la marmota a la mesa del Parlament

Permeteu-me la insistència, però no acabo d'entendre què passa a la mesa del Parlament. Llegeixo que, en contra de l'opinió dels lletrats, han acceptat el vot delegat de Puigdemont, i suposo que també el de Toni Comín, que és l'altre diputat exiliat que manté l'escó. Si no vaig errat, el Tribunal Constitucional ja va declarar que aquest vot no era delegable pel fet de ser una persona exiliada (ells crec que en deien una persona fugida de la Justícia).

Ja sé que hi ha molts catalans que volen trencar amb Espanya i proclamar la República, però no acabo de veure el sistema. Si no es fa tot de cop no hi ha sortida, i em sembla que en aquests moments no estem en condicions de fer un cop ben fet. Si és així, què esperen que faci el govern estatal i els seus tribunals? Les votacions que es facin amb el seu vot quedaran invalidades, a part que ja tindrem més diputats i un nou president del Parlament a la garjola. No ho entenc (?).

De moment tenim el president detingut esperant què diu el jutge sobre la sol·licitud d'extradició que avala el fiscal alemany. Potser sí que si el porten a Estremera llavors podrà delegar el vot, però en aquests moments...

Ho sento, però penso que no s'estan fent bé les coses, i no és d'aquests dies, sinó que ja fa uns mesos que dura la cosa. Anirem seguint els esdeveniments, però amb les CDR i els diputats independentistes donant pals de cec crec que no avançarem i les eleccions 'autonòmiques' ens cauran a ple estiu.

Les discussions del Ple de les ordenances fiscals es repeteixen com el dia de la marmota

Hi ha dos moments clau en la gestió dels ajuntaments, com són l'aprovació de les ordenances fiscals i la del Pressupost anual. De fet hauria de ser una sola actuació, perquè les ordenances fiscals determinen una part molt important dels ingressos municipals, que formaran part del Pressupost. Normalment s'aproven a part, simplement perquè les ordenances tenen un calendari tancat, que obliga a l'aprovació definitiva abans de l'1 de gener de l'any en què han d'entrar en vigor. En el cas del Pressupost això no és necessari i sempre s'hi arriba tard. Per deixadesa, normalment.

És per tot això que em sembla ridícula, irresponsable i penosa l'actitud dels grups municipals del nostre ajuntament, que només donen excuses i són incapaços d'afrontar la realitat com caldria i actuar amb rigor i responsabilitat.

La majoria dels grups municipals de l'oposició s'excusen en el govern que els ha donat la informació amb poc temps d'antelació, com si no sabessin que cada any s'han d'aprovar, i ho han de fer en les mateixes dates. Hipocresia absoluta perquè abstenir-se en massa vol dir permetre que s'aprovin. Doncs, si no els hi agraden que hi votin en contra, i si s'abstenen que assumeixin la responsabilitat d'haver-les aprovat de manera passiva.

Sisplau, que no ens vulguin confondre ni enganyar. Govern i oposició saben molt bé quin és el calendari i, per tant, el poden preveure amb el temps suficient. En lloc de dedicar-se a criticar i a presentar mocions, moltes vegades sense competència, que treballin durant tot l'any per presentar propostes de treball, que les puguin debatre, i consensuar les més beneficioses per a la majoria dels vilatans. Amb un govern sense majoria absoluta es pot treballar molt bé el diàleg i el consens. Si no es fa, o és que no interessa o és per deixadesa i poques ganes de treballar per a la vila. Els arenyencs els hem elegit perquè ens representin i s'esforcin per governar o, en el seu cas, vigilar que el govern ho fa pel bé de tots.

Amb Rajoy vivim la història de la marmota

La història es repeteix. Ha passat en totes les decisions preses pel govern de la Generalitat. Rajoy comença assegurant que tal cosa no passarà, quan s'acosta la data diu que allò és una ximpleria, però es posa nerviós, i quan s'ha fet ho envia al Tribunal Constitucional. Va passar amb el 9N i tot fa pensar que tornarà a succeir amb el 27S.

De totes maneres, ara que sembla que ja sabem quines llistes es presentaran, i que tot anirà al voltant de tres d'elles, seria bo començar a analitzar què pot passar a partir del 28S, sigui quin sigui el resultat de les eleccions.

Una majoria absoluta de les dues llistes sobiranistes portaria a la independència? És això tan simple? Aquí hi ha feina per als juristes, sabent d'entrada quines seran les reaccions del govern espanyol, amb la complicitat del Tribunal Constitucional. Hem llegit molts comentaris, però més aviat ens hem quedat en l'anècdota. Ens parlen de 18 mesos de marge, però no ens diuen res de com ho aconseguiran, amb tots els entrebancs legals pel mig.

Si el resultat no és favorable als independentistes, què passarà? Continuarem com fins ara? Sortiran els federalistes a defensar el país? O bé ens trobarem amb la revenja per haver estat tan agosarats?

A veure si ara que ja tenen la llista, comencen a treballar per aconseguir els vots, i a preparar a fons el futur, per si els resultats els acompanyen. Rajoy té molt clar que després del 27S no serem independents, i si ell ho té clar, les seves raons tindrà. O no?