Telefonar a l'hospital de Mataró

Aconseguir parlar per telèfon amb l'hospital de Mataró és gairebé una proesa. Un objectiu que et proposes de bon matí, havent fet els exercicis corresponents d'acumulació de paciència i et llences a l'aventura. Per què costa tant que t'atenguin per telèfon? Quin és el problema? Massa usuaris per les dimensions de l'hospital? Una oficina d'atenció esquifida i per sota de les necessitats de l'empresa?

No sé si heu tingut la necessitat de trucar per telèfon a l'hospital de Mataró i com us ha anat. Potser només em passa a mi, però temo que no sigui això, sinó que el menyspreu cap als pacients és exagerat. No pot ser que necessitis tot un matí per poder-hi parlar i que al migdia claudiquis, perquè no ho has aconseguit. 

Probablement hi ha alguna manera que se m'escapa i he intentat esbrinar-ho per Internet sense èxit. El contestador automàtic et respon de seguida i et diu que si saps l'extensió telefònica que l'escriguis. No sempre la coneixes i quan és així, no hi ha manera de trobar-la. Semblaria que anant al web de l'hospital hi hauria d'haver una secció on constessin les extensions. Doncs, no hi és. O si hi és deu seu complicat de trobar-la. Jo no l'he trobat.

Amb una mica de sort aconsegueixes que un veu automàtica et digui que estàs a la cua, i de mica en mica et vas situant més al primer lloc. T'il·lusiones perquè entens que amb paciència arribaràs a ser el primer de la cua i t'acabaran atenent. No!, quan gairebé et toca, et diuen que els seus agents no et poden atendre. Que si vols et trucaran ells quan puguin. I et deixen amb la paraula a la boca.

L'esperança és la darrera cosa que es perd, i així acabes de passar el matí pendent del telèfon. Sobretot que ningú no et truqui i perdis la trucada. L'estrès també entra en joc i així em trobo, esperant que algú es digni a trucar-me. L'alternativa és tornar-ho a intentar, però necessito un tram d'hores disponibles per iniciar la nova aventura.

Realment, el servei d'atenció de l'hospital de Mataró necessita millorar!

Aquest cap de setmana practicaré el Nesting

Ves per on, ja sé com s'anomena el meu hobby preferit dels caps de setmana, i a més vaig a la moda. Se'n diu Nesting (quedar-se a casa els caps de setmana). L'article on ho he trobat, a l'ARA, parla d'experts que promouen el nesting com una manera de reduir l'estrès, rebaixar l'ansietat i descansar millor. 

Ara ja sabré com explicar els dilluns què he estat fent el cap de setmana. He fet Nesting! i, tal com ens recomanen, també procuro fer exercici i dedicar-me a mi mateix, a pensar en el passat i present, i no obsessionar-me amb el futur.

Aquesta Setmana Santa faré nesting i evitaré tant com em sigui possible pensar en la feinada de la setmana vinent, que serà com si s'acabés el món. Tot s'acumula, tot és el compte enrere, i sempre has de córrer per no arribar-hi tard. Aquesta és la sensació que tens cada dia de la setmana, i no em direu que no és bo arribar el cap de setmana sense tenir res programat a l'agenda. Fantàstic!

Qualsevol agafa el cotxe, carregat amb tot allò que has hagut de preparar, posar-te a circular entremig de mil cotxes, per arribar a qui sap on, i a quina hora, per poder descarregar tots els trastos, pensant que l'endemà hauràs de fer el camí contrari. Podent estar a casa...

Sortosament n'hi ha per a tots els gustos i no tots pensem el mateix, però trobo curiós que per una vegada vagi a la moda, jo que no l'he tingut mai en compte. Simplement una casualitat!

Temps de vacances, de prioritzar el lleure, la lectura i la música

Durant les vacances pots recuperar aquells moments que trobes a faltar la resta de l'any. Escoltar música sense presses ni haver de pensar res més que en descansar i fruir de la bellesa, és un bon exercici. Avui, entre altres, "Le Carnaval Des Animaux" de Camille Saint-Saëns (1835-1921), però també el "Gloria, for Soprano, Chorus & Orchestra, Fp 177", de Francis Poulenc (1899-1963). Us els recomano, sobretot si no esteu massa acostumats a escoltar música clàssica i només coneixeu les peces més reproduïdes.

Crec que ja ho he dit en alguna altra ocasió, de fet aquest és el meu escrit número 3.602, si escoltéssim més música, potser perdríem agressivitat i milloraríem el nostre estrès. Cadascú sabrà el tipus de música que li va millor, que més bé s'hi troba. A mi doneu-me música clàssica i em fareu feliç.

Aquests dies que tot gira al voltant de les eleccions del 27 de setembre, també és bo parar-se a escoltar música, llegir un llibre i tot això arrecerat de la calor asfixiant. No sé si a vosaltres us passa, però tot i fer l'exercici de no pronunciar-me en cap sentit, no hi ha manera de treure-m'ho del cap i n'acabes cansat. Tinc ganes d'arribar de vacances, que em posin l'urna al davant i no em demanin res més.

Ja sé qui votaré, a no ser que m'ho canviïn abans del 27S. Espero que en facin bon ús i no prenguin decisions errònies, ni improvisades, que ens n'haguem de penedir. Jo començo vacances i vull estar uns dies sense saber-ne res.