Avui he tornat amb Mozart

Avui he deixat, després de força temps, a Grieg i he retornat a Mozart, i concretament a les seves simfonies, algunes de les quals potser feia anys que no les escoltava. Ho acostumo a fer sovint això de dedicar-me a un compositor i durant algunes setmanes, a vegades mesos, vaig escoltant unes mateixes melodies.

L'àlbum, amb l'obra completa de Grieg, el vaig adquirir a la seva casa de Noruega, quan la vàrem visitar ara deu feu tres o quatre anys. Va ser un viatge molt interessant i amè, i em va agradar la visita a la seva casa en plena natura. De tant en tant he anat col·locant els diferents cd, en què hi destaca el Peer Gynt, i m'ha semblat que m'ambientava en els paisatges que vàrem poder veure.

Les simfonies de Mozart també formen part d'un àlbum que vaig adquirir fa més anys, quan es va editar un recull de la seva obra en motiu dels 200 anys de la mort, si no ho recordo malament. El compositor és únic i en soc un gran admirador. La seva obra és molt extensa i m'agrada les peces on intervé la veu, com em passa amb la majoria de compositors. Ara toca, però les simfonies.

Durant unes setmanes, doncs, escoltaré Mozart, que m'acompanyarà en la meva lectura i també, com és ara, a l'hora d'escriure el post diari del meu blog. Però no és simplement música de fons, sinó que l'escolto i la gaudeixo, perquè a mi no em molesta el silenci. No es tracta de trencar el silenci, sinó de gaudir de la bellesa interpretativa d'un obra excel·lent. Us animo a escoltar música i a gaudir-la, a pensar-la i imaginar-la, i recrear moments singulars de la vostra vida.

Amb Beethoven desitjant l'entrada d'un millor any

El 16 de desembre de l'any 1770 va néixer a la ciutat alemanya de Bonn el gran compositor Ludwig van Beethoven, i per això l'any que entrarem celebrarem el seu 250è aniversari amb multitud de concerts arreu del món. A casa, per no ser menys, ja he instal·lat les nou simfonies que m'acompanyaran molts moments de repòs i d'escriptura dels meus posts.

Recordo que a casa dels meus pares teníem un tocadiscs que es plegava com una maleta, i uns quants discs, al començament no gaires, però entre ells hi havia algunes de les més famoses simfonies de Beethoven. Vaig començar, doncs, molt aviat a escoltar la seva música. Amb el temps m'he dedicat a escoltar més música coral i compositors anteriors, de l'època barroca i més matinera. Tot i així no he deixat de considerar Beethoven com el que ha estat, un dels millors compositors de la història de la música.

Avui, doncs, he iniciat el meu homenatge al compositor alemany i sense esperar l'inici de l'any commemoratiu he començat a escoltar les seves simfonies, que m'acompanyen en la redacció del meu post de Nadal.

Tot paint el menjà de Nadal, us desitjo unes bones festes i en cosa de vuit dies, una bona entrada d'any, que sigui millor que el que està acabant i que els nostres presos polítics puguin sortir de la injusta presó, i s'avancin les eleccions per poder aconseguir un govern i un president millor del que tenim ara.

El Messies ens anuncia que el Nadal ja és aquí

Se m'ha espatllat el lector de cd i haurà de passar per cal mecànic. ¿Encara s'arreglen els aparells electrònics o simplement es substitueixen per uns de nous? Confio que no l'hagi de canviar. No recordo ben bé els anys que té, però vint-i-bastants sí que els té. M'ha fet molta companyia!

O sigui que la programació discogràfica ja no la decideixo jo, sinó que em ve donada per Catalunya Música. A vegades és un pal, perquè et programen concerts per oblidar, o entrevistes esgotadores... A vegades, però hi surts guanyant perquè descobreixes noves peces, nous autors, o en recuperes alguns d'aquells que fa temps que tens oblidats.

El concert d'avui és d'allò més conegut, encara que la majoria de la gent només en recorda l'Al·leluia. És precisament el Messies de Haendel, que és més que un simple Al·leluia. L'heu escoltat mai tot sencer? Us ho recomano.

Hi ha peces que s'han immortalitzat no pas per casualitat. Hi ha compositors que perviuran per sempre, i tampoc no serà per casualitat, sinó pel valor de les seves obres, la seva bellesa, la seva emotivitat, la gairebé perfecció. 

Ja sé que la majoria dels grans compositors són coneguts majoritàriament només per unes poques composicions: Monteverdi, pels seus Madrigals; Vivaldi, per les 4 estacions; Mozart, pel seu Rèquiem, i la Flauta Màgica; Bach, per les passions i les cantates; Beethoven, per les 9 simfonies; Brahms, pel seu A German Requiem, Fauré, també pel seu Rèquiem... Però n'hi ha més, i alguns d'ells compten amb una obra extensíssima.

Deixeu-me que em perdi entremig de les notes del Messies, en la versió que en va fer Mozart, mentre la CUP i Junts pel sí recuperen el diàleg. Sens dubte que el diàleg de la bona música és excels!