Es proposa congelar els impostos i les taxes municipals

Cada any per aquestes dates es porten a aprovació les ordenances fiscals per al proper exercici econòmic, atès que han d'estar aprovades definitivament abans del dia 1 de gener, quan comencen a meritar les taxes municipals. Avui hem conegut la notícia que l'equip de govern municipal de la nostra vila, que està en minoria, ha decidit presentar una proposta de taxes i impostos municipals congelats, tenint en compte els moments que vivim.

Sobre aquesta decisió hi hauria molts comentaris a fer. No cal dir que d'entrada els vilatans es poden sentir contents pel fet que no s'incrementin els impostos i les taxes, però això significa una congelació dels ingressos municipals, si més no de la part que correspon a ingressos propis i que en el cas de l'Ajuntament d'Arenys de Mar deu representar un 75% dels ingressos totals.

Congelar els ingressos en un moment d'increment de les despeses, es tradueix en què la capacitat de gestió del nostre govern municipal es redueix i caldrà veure quins serveis seran els més afectats. En la discussió sobre una administració forta o dèbil es desprèn quins són els interessos que predominen en cada cas. Un pensament liberal defensarà que sigui el mercat de l'oferta i la demanda qui reguli el mercat, sense intervenció de l'administració. Qui té interès en reduir les diferències entre la classe rica i la més humil, voldrà que l'Estat sigui fort per intervenir i redistribuir l'economia en benefici dels més dèbils.

En el cas dels ajuntaments, i tenint en compte la despesa cada vegada més important en serveis impropis, fa que els ingressos propis, que venen dels ciutadans, siguin més necessaris per equilibrar la balança, que per llei ho ha d'estar sempre.

És per això que a nivell personal ens pot interessar la congelació dels impostos i les taxes municipals, perquè d'aquesta manera evitem més despeses en un temps d'inflació i d'un increment dels preus del consum exagerat. Des d'un punt de vista col·lectiu, el fet que el nostre ajuntament perdi capacitat de despesa no és bo, sempre i quan estiguem d'acord amb la priorització d'aquesta, per part de l'equip de govern, i del control necessari d'aquesta despesa perquè sigui ben justificada i no es malgasti.

En el cas d'Arenys de Mar, i atesa la situació minoritària de l'equip de govern, caldrà veure què hi diuen els partits polítics de l'oposició, per conèixer si anem a unes noves ordenances o bé es prorroguen les d'aquest any. En el cas del pressupost, que serà el proper tema a debatre, la situació serà força la mateixa. Voldria animar els nostres governants, governin o estigui a l'oposició, que pensin en els vilatans a l'hora de decidir quina és la seva proposta i la seva decisió final.

Contra les desigualtats

Tot i que avui ens hauríem de centrar en l'evolució de la jornada electoral al Brasil, per la importància que tenen els resultats presidencials, hi ha un tema que m'ha cridat l'atenció per la seva incidència en l'anar bé de la nostra realitat més pròxima, i que ja n'he parlat alguna altra vegada. Segur que el que pugui passar al Brasil avui ens afectarà, si més no en les nostres preocupacions per l'evolució del món del segle XXI, amb una clara incidència dels postulats de la ultradreta i el futur de l'estabilitat democràtica al planeta.

L'article de l'Elena Costas al diari ARA d'aquest diumenge, "Extraescolars contra la desigualtat" és important tenir-lo en compte i reflexionar-hi al respecte. Si un cosa posa en perill la nostra convivència és l'augment de les desigualtats que fa créixer el nombre de famílies que viuen en la pobresa i incrementa les diferències entre la població. 

A casa nostra tenim assegurada l'educació gratuïtat per a tota la població, per això no és suficient si volem que tots els nostres fills tinguin els mateixos drets i el mateix tracte en la formació per esdevenir adults en igualtat de condicions. La complementarietat de les hores d'educació obligatòria que es fa amb les hores extraescolars no arriba a tothom i això és un greuge que caldria esmenar.

És cert que molts ajuntaments, els darrers anys, han realitzat un esforç per complementar l'educació dels nois i noies en edat escolar, organitzant activitats extraescolars en espais municipals o als mateixos centres escolars. Entenc que la competència és de la Generalitat i m'imagino que aquest esforç municipal forma part dels serveis o competències impròpies, on tants recursos municipals s'hi esmercen.

No tots els ajuntaments estan en condicions de poder assumir aquest cos afegit i no per això les famílies haurien de veure's deixades de la mà de Déu per aquesta manca de liquiditat, o potser en alguns casos, de manca de sensibilitat o prioritat per part dels equips de govern municipal. 

Soc conscient que hi ha moltes necessitats bàsiques que encara no estan satisfetes i que això provoca problemes a l'hora de prioritzar-les, però en tot cas crec que caldria més esforços per aconseguir que un col·lectiu sensible, com són els nostres nois i noies en formació, tingués el suport públic necessari per aconseguir aquesta igualtat de drets tan necessària per a una societat justa. Si de petits no tenen la possibilitat de formar-se com els altres, els serà molt difícil, de grans, aconseguir els mateixos beneficis i drets que els més afavorits. 

Exigir un millor finançament local

Aquesta setmana passada hi ha hagut un debat a l'Associació Catalana de Municipis per parlar del dèficit de finançament dels ens locals i la delegació de competències als ajuntaments. Hi ha un tema que s'arrossega des de fa molts anys i és la manca d'una definició clara de les competències dels ajuntaments i els recursos necessaris per al seu finançament. És per això que des de l'ACM es reclama una nova Llei de Governs i Finances Locals que ho clarifiqui d'una vegada.

L'ajuntament és l'administració pública més propera als ciutadans i la que dona la cara davant de les dificultats diàries en què es troben. Malauradament, és també l'administració menys dotada de recursos per resoldre els problemes en què es troben. A tot això, cada vegada s'assumeixin més serveis impropis, sense un finançament adequat per afrontar-los.

Els polítics que es posen al capdavant d'un ajuntament volen agradar els seus vilatans i correspondre la seva confiança i fan el possible per satisfer les seves necessitats, moltes de les quals no en tenen les competències. La sortida que solen prendre és la d'assumir aquesta competència sense tenir-la assignada, i per tant sense el finançament necessari per poder-la suportar. L'alternativa és no assumir-ho i patir el greuge comparatiu amb el poble del costat.

Tot això només es pot solucionar amb una Llei que reguli bé quines són les competències pròpies dels ajuntaments, actualitzada al moment actual. No és el mateix ara que vint anys enrere i si hi ha unes necessitats diferents, aquestes s'han de satisfer, amb el corresponent finançament.

No és estrany que els polítics que no han passat per l'administració local no entenguin quines són les preocupacions immediates dels ciutadans i les reclamacions que fan als seus governants més propers. La sensibilitat dels polítics locals és clau per al bon funcionament d'un ajuntament, però cal que tinguin els recursos necessaris per poder tirar endavant amb els seus compromisos.

Sí que és cert que els alcaldes i regidors han de ser conscients de les seves possibilitats, i no estirar més el braç que la màniga, però també és cert que els nostres ajuntaments necessiten més recursos perquè les necessitats actuals han canviat i es fa necessari resoldre els problemes de finançament que han esdevingut crònics en l'administració local.