El model totalitari del PP es manifesta diàriament

Voldria creure que el sentit comú i l'honestedat està per sobre de qualsevol llei i de qualsevol majoria política. Voldria pensar que tots els esforços del PP per imposar qualsevol decisió interessada gràcies a la seva majoria absoluta, no aconseguiran derrotar la legitimitat de la veu del poble.

M'agradaria que el PSOE es centrés, no estigués tan pendent dels escons i defensés els drets dels ciutadans davant les amenaces i prevaricacions del PP. Sembla que de la mà de Pedro Sánchez, el partit socialista es pren seriosament el paper d'oposició valenta contra la perversió de la política del PP.

És bo que Catalunya no sigui l'única comunitat que posi traves a la política sectària i provocadora del PP. Andalusia i el País Basc també s'hi enfronten per la Llei Wert, i Canàries també planteja un litigi per les prospeccions petrolieres davant de les seves costes. El PSOE es manifesta contrari a la modificació que vol fer el PP de la llei electoral, una pretensió rebutjable perquè només busca defensar alcaldies en mans del PP. El PSOE, que podria també beneficiar-se'n, sembla ser més honest i no vol entrar en un joc totalment criticable per abús de poder.

Independentistes i unionistes cal que anem junts per protestar i fer impossible aquesta mala praxis política del PP, que té més semblança a un sistema totalitari que no pas a un sistema democràtic de sufragi universal.

Reaccions indesitjables a un assassinat

L'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó ha originat una colla de reaccions que són indignes de persones humanes, sobretot si aquestes exerceixen un càrrec públic. No hi ha res que pugui justificar segons quins comentaris i trobaria bé que el ministre d'Interior arribés fins on calgui per fer fora de les xarxes socials a persones indesitjables que, en lloc de parlar, vomiten.

La mort de la senyora Isabel Carrasco no pot passar desapercebuda, com no hi pot passar cap de les morts que es produeixen cada dia per causes injustes. Hauríem de ser suficientment sensibles per rebutjar aquesta mort com qualsevol altra, i no dedicar-hi només un dia, un minut de silenci, sinó lluitar perquè la nostra societat respecti la vida, fins i tot la de les persones que pensen diferent de nosaltres, o ens puguin haver perjudicat un moment de la vida. 

Hem de ser crítics amb les persones corruptes, però respectuosos amb la seva vida. Hem de treballar per fer-los fora del seu càrrec, però no de la vida. Si en alguna cosa ens hem de diferenciar dels règims dictatorials i totalitaris, és en el respecte a la diversitat, a la crítica, a l'oposició, a l'adversari, sense defallir en la defensa dels nostres principis, però mai aniquilant qui no pensa com nosaltres, qui ens fa nosa.

Per la manera de reaccionar pots conèixer com és l'altra persona i saber si te'n pots refiar, o és millor quedar-ne al marge. Jo em relaciono amb qui sap viure en una societat democràtica, lluitant contra les idees en que no es creu, però respectant l'altre per sobre de tot. La manca de respecte cap a tu només ho podràs combatre amb l'exemple del teu respecte, que no vol dir submissió.