El perill del delicte imaginari

L'article a l'ARA del catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, el senyor Javier Pérez Royo, m'ha semblat molt interessant. De fet tot el que escriu resulta interessant perquè aprens, cosa que no ho pots dir de tothom ni de tots els articles que trobes als diaris. Parla del delicte imaginari.

El podeu llegir i em direu si no és interessant, però al mateix temps alarmant, i això que defujo de notícies que em posin la pell de gallina. Segons Pérez Royo, la sedició i rebel·lió que hi veu el jutge del Tribunal Suprem està en la seva imaginació, i per al catedràtic, és molt pitjor i perillós un delicte imaginari que no pas un delicte real. Perquè el delicte real té límits ja que està tipificat en el Codi Penal, cosa que no passa amb el delicte imaginari.

Els que no hi entenem en la terminologia judicial, el nostre sentit comú ens fa veure que el que està passant des de fa un temps a Espanya, en el camp de la Justícia i les seves institucions, no és normal i que se n'ha de desconfiar, de la mateixa manera que desconfiem del poder executiu espanyol.

És trist i dolorós, però aquesta és la realitat que vivim, i se'm fa difícil veure'n la sortida perquè hi ha massa maldat al darrere, massa hipocresia, odi i ganes de venjança. Els més perillosos són els que tenim més a prop, C's i PP, però no són els únics ni els que tenen més poder. La tergiversació de les coses fa que no tinguis on agafar-te, amb un mínim de garanties justes i democràtiques.

Carles Capdevila, la perla de l'ARA

Interessant l'entrevista de l'Antoni Bassas al catedràtic d'història contemporània Borja de Riquer. Quin gust poder llegir persones intel·ligents i quin tip d'escoltar porqueria per televisió que es fa la gent!

Avui al diari ARA hi havia escrits que t'animen a llegir i a pensar. Fins i tot m'ha agradat l'article d'en Xavier Fina, encara que no és sant de la meva devoció. S'ha de dir que l'he començat a llegir amb poc interès. El títol 'En defensa de Félix de Azúa', si m'ha cridat l'atenció ha estat més aviat per rebuig. Llavors, una vegada l'he llegit hi he estat d'acord, però crec que el títol no és encertat. A mi em costa molt posar títol als meus escrits.

No hi ha dubte que la columna d'en Carles Capdevila és la perla de l'ARA. Em resulta impossible no estar-hi d'acord, i a més és gratificant, alliçonadora, amb esperit crític, però en positiu, donant gràcies a la vida.

No em passa el mateix amb l'actual directora del diari. No he aconseguit entrar-hi, ni pels temes ni per la manera que els tracta. Se'm fa feixuc, probablement perquè no sóc prou bon lector, o perquè encara fa poc temps que la llegeixo. Siguem positius!

Codi ètic i de bones pràctiques de l'Ajuntament d'Arenys de Mar

Felicito la iniciativa de treballar el Codi ètic i de bones pràctiques de l'Ajuntament d'Arenys, i ho celebro especialment, amb moltes ganes que en surti un bon treball, consensuat i de profit, vull dir que no quedi en un calaix, sinó que sigui el document de capçalera de tots els polítics i treballadors municipals de la nostra vila.

Darrerament es parla molt de transparència, però malauradament no és tant per iniciativa política com per obligació. Espanya és un dels darrers països que ha aprovat una llei de transparència, i és només per això que ara sembla que tothom vulgui ser transparent. Diria més: ni tan sols els ciutadans hem reclamat suficientment aquesta transparència, més enllà de poder xafardejar segons quines dades.

L'Ajuntament de la nostra vila, per la històrica alternança política i per les característiques de l'estructura funcionarial, sense una visió gerencial clara durant molts anys de democràcia, no té fàcil la seva transformació als paràmetres i directrius actuals. Això fa que la iniciativa sigui encara més lloable, però al mateix temps desperti més recels i dubtes sobre la seva utilització i resultats.

No hem de ser pessimistes, però, sinó que és necessari animar els promotors i les persones que l'hauran de tirar endavant. Penso que la feina de la nostra administració local ha estat molt opaca i ha generat molts prejudicis, no pas perquè es tinguin proves de males actuacions, sinó per no haver-ho visualitzat suficientment.

Hem de perdre la por a ensenyar el que fem, i treballar per fer-ho bé. Avui, en una conferència de Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració, de la UPF, ens recordava que l'administració pública no és només una institució que dóna serveis, sinó una institució que crea seguretat jurídica als administrats. Penso que hi ha molt camí a recórrer, però és necessari que la nostra percepció del govern local sigui positiva i garant de futur cultural, social i econòmic. El primer que hem d'aconseguir és situar a dalt de tot les bones pràctiques, per a bé dels vilatans i vilatanes.

Un cop d'estat judicial

Arribarà un dia en què els governants entendran que les lleis es poden canviar. Podem estar d'acord en l'obligatorietat de complir la llei, però també haurien d'entendre que les lleis queden obsoletes al cap dels anys, i la Constitució també.

Tot i que pot semblar molt evident, el PP i C's, per posar dos exemples, no ho entenen d'aquesta manera. Estem parlant d'una llei que es va aprovar quan encara no havien nascut molts dels actuals electors, i alguns que la idolatren, hi varen votar en contra.

Hi ha més absurditats en aquesta picabaralla entre independentistes i unionistes. Una d'elles és la idea que tenen els unionistes que els independentistes només busquen fer perillar l'statu quo. O sigui que segons els unionistes per tal que tot funcioni normalment i sense problemes cal que tothom pensi com ells. Són els independentistes els que provoquen la fractura social.

El catedràtic de dret constitucional, Javier Pérez Rojo, afirma que la Constitució no s'ha de reformar, sinó fer-la esclatar. Segons el catedràtic, amb la sentència del Tribunal Constitucional contrària a l'Estatut de Catalunya que havia aprovat el Congrés de Diputats, el Parlament català i va ser referendat pel poble català, va significar un cop d'estat judicial que va matar la Constitució.

En el moment que una llei és utilitzada políticament per negar qualsevol possibilitat de diàleg i de canvi democràtic, significa que la llei té un problema d'interpretació o mal ús, o bé ha quedat obsoleta i cal reformar-la.

Com ho sap el poder executiu que el poder judicial ho declararà inconstitucional?

La intervenció de Ferran Requejo al programa 'Divendres' de TV3 d'aquest dijous ha estat interessant i ha dit coses que convé retenir i tenir en compte, sobretot perquè qui ho diu és un catedràtic de ciència política i no el nostre company de cerveses. S'ha lamentat de la poca qualitat democràtica del sistema espanyol i tots hem recordat Montesquieu i com s'escandalitzaria si observés què està passant a Espanya.

Si el govern espanyol, el poder executiu, ja sap què farà el Tribunal Constitucional, el poder judicial, on és la independència dels poders? ¿quin tipus d'independència es pot esperar d'aquest Tribunal si és escollit pel partit del govern i el seu president ha estat militant del mateix partit?

L'Estat espanyol és una mostra del que no hauria de ser una democràcia liberal, sinó una deformació del model democràtic on la majoria absoluta permet fer i desfer sense tenir en compte la ciutadania, aprovant lleis en contra de l'interès general. Negar el dret a vot en base a una llei interpretada interessadament per un color polític és una aberració de l'esperit democràtic i una corrupció de la política.

Si tots sabem què dirà el Tribunal Constitucional és perquè la majoria dels seus membres són escollits pel PP i la gran majoria de la resta pel PSOE. Són membres d'una institució de l'àmbit judicial, però nomenats pel poder executiu que té majoria absoluta en el poder legislatiu.

Les explicacions de Ferran Requejo han deixat clar que la consulta només es pot fer si té suficients garanties democràtiques i que el pla B és la convocatòria d'eleccions plebiscitàries amb una declaració unilateral de la independència en el moment que tot estigui a punt per tirar-la endavant. Tots aquests moviments són fruit d'un error de càlcul del PP i el seu president, quan varen propiciar que el Tribunal Constitucional deixés sense contingut l'Estatut d'Autonomia, i a partir de llavors continués llimant competències, recentralitzant el poder i atacant aspectes tan importants com la llengua catalana. Suposo que arribarà un dia en que algú es lamentarà del que es va fer.