No em surten els números

Vaig llegir la notícia de l'accident de l'autobús a Fogars de Montclús i no la vaig acabar d'entendre. L'autobús es va estimbar després de xocar amb un altre vehicle i es va precipitar en un desnivell d'uns vint metres. El resultat, segons les primeres notícies, era de vuitanta-tres ferits, alguns de gravetat.

Com podia ser que hi hagués vuitanta-tres persones ferides només de l'autocar? Quants seients tenia aquest bus? Era un bus extrallarg circulant pel Montseny? 

Avui han continuat apareixent informacions de l'accident i en alguna t'especificava que l'autobús era de seixanta places. Què hi feien les altres vint-i-tres dins del vehicle? Com anaven assegudes? O potser dretes? I això comptant que totes les persones del bus varen resultar ferides. Que no n'hi havia més, algunes de les quals en varen sortir il·leses! O n'hi havia més de vuitanta-tres?

Tots tenim molt assumit que quan viatgem amb cotxe ens hem de cordar el cinturó de seguretat i que no hi podem portar més gent de la permesa. És que els autobusos poden circular amb persones assegudes a terra o viatjant dretes? Quin reglament els empara?

No es tractaria d'un cas aïllat perquè tots sabem què passa amb els autobusos que circulen de Mataró fins a Barcelona. En hores punta, si més no, ja surten de Mataró amb persones sense seient. És normal això? Qui ho permet, l'empresa concessionària, el Departament de Transport Públic de la Generalitat, o els Mossos d'Esquadra encarregats del trànsit?

En primer lloc, ens haurem de preocupar de les persones ferides i desitjar-los que es recuperin aviat, sense gaires seqüeles. Després hauríem d'exigir responsabilitats o aclariments sobre l'excés de viatgers dins de l'autocar. Si és permès, que m'expliquin per què m'he de cordar el cinturó i ells van drets. Si no està permès, que em diguin qui es farà responsable dels fets i quina solució pensen trobar per als viatgers del Maresme que es desplacen cap a Barcelona en bus, tips dels problemes de Rodalies. Aquí hi ha alguna cosa que falla!

No ens podem oblidar del manteniment

Avui m'he fixat en la notícia que informava del canvi en el servei de manteniment de l'accessibilitat a la línia de tren de Rodalies, quant a escales mecàniques i ascensors. És cert que en els darrers anys llegíem, de manera continuada, queixes dels usuaris de Rodalies perquè els ascensors no funcionaven. A l'estació de tren d'Arenys de Mar no hi ha escales mecàniques, però sí ascensors, i aquests han estat llargues temporades sense funcionar.

Segons la notícia, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha donat les xifres de funcionament dels ascensors i escales mecàniques, comparant-les amb les de l'any 2025. Segons diu, s'ha passat del 65,6% al 95,31%, pel que fa a les escales mecàniques, i del 66,8% al 85,46%, pel que fa als ascensors en funcionament.

Realment, que només el 66,8% dels ascensors estiguessin funcionant l'any passat és una vergonya que algú n'hauria d'assumir la responsabilitat. Ara, sense ser una situació òptima, si les xifres que ens donen són les correctes, podem afirmar que el salt qualitatiu és important. El manteniment, en equipaments i infraestructures és bàsic i durant massa anys l'administració pública de torn se n'ha oblidat o bé hi ha dedicat pocs esforços.

Podem culpar l'empresa concessionària del manteniment d'aquests elements imprescindibles per a l'accessibilitat de les persones amb problemes de mobilitat, però les empreses Renfe i Adif, i els governs de la Generalitat i de l'Estat, en són igualment culpables. Construir i oblidar-te del manteniment és un error que no té excusa. I ara podríem preguntar-nos què està passant amb la xarxa viària, on l'eliminació dels peatges ha fet que el manteniment recaigui en l'Estat o la Generalitat?

És important que a partir d'ara, que tenim unes xifres millorables, però que no tenen res a veure amb el que passava, el govern vetlli perquè el manteniment sigui efectiu i eficient, i que paral·lelament a les millores que s'han d'aplicar per al bon funcionament de la xarxa ferroviària, no es descuidin del manteniment dels ascensors i les escales mecàniques.

Per què no ens fan cas?

Avui TV3 s'ha fet ressò d'un problema que patim els arenyencs i concretament les persones amb mobilitat reduïda a l'hora d'agafar el bus que arriba a l'hospital comarcal de Mataró. Des de fa anys s'ha anat reclamant a l'empresa concessionària que disposés de vehicles adaptats pensant en les persones que tenen dificultats de mobilitat, sigui perquè necessiten les crosses o bé perquè van amb cadira de rodes.

Avui és inimaginable que un servei públic de transport no compti amb accessibilitat per a tothom, sigui una empresa pública o una empresa privada amb concessió pública, com és aquest cas. Per què no ens fan cas?

La defensora del vilatà ha estat molt insistent en el tema, i crec que el govern municipal també hi ha intervingut, i malgrat tot el vehicle continua essent un obstacle perquè les persones amb dificultats de moviment hi puguin accedir. Què més s'ha de fer?

No és lògic que els veïns s'hagin de mobilitzar i convocar la televisió catalana per denunciar públicament aquesta anomalia. És un incompliment de la normativa més elemental i hi ha responsabilitats que no es poden defugir. 

La Generalitat, que és la responsable del servei, no pot mirar cap a un altre costat i ens ha de dir si és l'empresa que incompleix la normativa, privant una part de la població de l'ús del transport públic, o bé si en el contracte establert no s'especifica l'obligatorietat, la qual cosa requeriria una rectificació.

Caldrà veure si amb l'acció dels veïns afectats i molestos pel poc cas que l'empresa i l'administració els ha fet fins ara, una vegada fet públic per la televisió del país, es corregeix l'anomalia i s'hi posa remei. Ja és ben trist que les coses només puguin arribar a funcionar a base de denúncies i que no n'hi hagi prou amb notificacions, instàncies i preguntes. 

S'acosta el final de molts peatges

Poc més de quinze dies perquè els peatges del nostre voltant desapareguin després de molts anys de pagar i aportar beneficis a les empreses concessionàries. Si no hi ha res de nou, el proper 31 d'agost serà el darrer dia que funcionarà el peatge de l'autovia del Maresme entre altres, però la solució final encara no la coneixem.

Ja n'he parlat en aquest blog més d'una vegada i he seguit d'alguna manera les diferents opinions al respecte. No hi ha dubte que el que agrada més sentir és que deixem de pagar per utilitzar les autopistes, però no podem oblidar que aquestes necessiten un manteniment i si l'ha de fer l'administració pública, d'alguna manera el pagarem, ja sigui els que utilitzin les vies, o tots els contribuents.

Els governs respectius ja varen avisar que calia trobar la manera de finançar aquest manteniment, però sembla que no es posen d'acord. Jo puc estar molt content d'anar fins a Barcelona sense haver de pagar peatge, però també exigiré un bon manteniment, i això com es paga i qui?

Crec que cal analitzar bé quins són els usuaris i beneficiats de la desaparició del peatge, i quins són els perjudicats si l'administració pública se n'ha de fer càrrec. D'entrada es veu clar que si no hi ha peatge i ho paga l'Estat o la Generalitat, els passavolants seran els que hi sortiran guanyant. Aquells turistes que no paguen contribució al nostre país, podran viatjar per les autopistes sense pagar. Si el manteniment es paga segons l'ús que se'n fa, llavors els que no hi sortirien perdent són els contribuents que no viatgen per l'autopista.

Ja vaig dir al seu dia que no veuria bé que el cost del manteniment de les autopistes sortís de la bossa general, sinó que tenia més sentit que ho paguessin els usuaris. No estem parlant d'una empresa privada, que hi ha de buscar el benefici, sinó d'una administració pública que ha de compensar-ne el cost. Qualsevol solució que passi per la caixa comuna, entenc que no serà justa, ja que no és un bé essencial i que se'n pot prescindir. En tot cas lluitem per un transport públic de qualitat.

Els problemes amb la recollida de la brossa continuen

Al programa de Ràdio Arenys d'aquest diumenge es va tornar a parlar de la recollida selectiva de la brossa a la nostra vila, que continua generant molts problemes que gairebé podríem considerar endèmics. Se n'ha parlat molt i s'ha intentat solucionar, però fins ara no s'ha aconseguit.

L'alcaldessa culpa l'empresa concessionària de no fer-ho bé i que els consellers comarcals arenyencs no hi estan ajudant gens, i la consellera de Medi ambient del Consell Comarcal diu que el contracte no està ben dimensionat, de manera que la vila genera més residus dels calculats en el plec de les clàusules tècniques.

L'objectiu del govern local és disposar d'un nou plec abans no acabi el contracte actual i poder-ho licitar correctament. En això hi estan treballant, i cal esperar que aquesta vegada els plecs siguin ben fets i proporcionats a les necessitats reals de la vila.

Però el principal problema a la nostra població és l'incivisme d'alguns, cada vegada més, que no respecten les directrius a l'hora de treure la brossa al carrer. Si el comportament dels vilatans, de tots, fos el que caldria esperar, se solucionaria la majoria de problemes. Una mala pràctica a l'hora de dipositar la brossa al carrer, complica molt la feina de l'empresa concessionària. Si a més aquesta no fa bé la seva feina, el resultat és el que ens trobem cada dia.

Cal, doncs, esperar una millora en el comportament dels vilatans, i demanar el govern que, una vegada elaborats aquests nous plecs i tenint clar quin és l'objectiu, sancioni qui no li doni la gana de treure correctament la brossa. Malauradament hi ha massa gent que només creu per por a la sanció, i quan això passa, s'ha d'actuar. No n'hi ha prou en confiar en la bona gent. És una llàstima, però hem de tocar de peus a terra.

El manteniment públic de les autopistes

Avui dia 1 de gener s'ha alçat la barrera del peatge a l'autopista entre Tarragona i Alacant. Des d'avui aquest tram és gratuït i el seu manteniment ja no depèn de la concessionària, sinó que el farà l'Estat amb el diner de tots els contribuents.

L'any vinent, el mes de setembre, també s'alçaran altres barreres d'autopistes catalanes i, si no hi ha cap canvi a darrera hora, esdevindran gratuïtes i el manteniment també anirà a càrrec de l'administració pública, en aquells casos, la Generalitat.

Si el nostre país fos normal, eficient i eficaç, a hores d'ara ja tindria decidit què fer amb les autopistes a partir d'avui, però no és així, o en tot cas ja es veu bé que el cost del manteniment formi part de la despesa de l'Estat. És just?

Jo sóc partidari que les autopistes no siguin gratuïtes. No m'ha semblat bé que les empreses concessionàries s'hagin lucrat a costa de la gent, però sí que entenc que les autopistes s'han de mantenir i això té un cost. A la meva manera de veure-ho és que sigui l'usuari qui pagui aquest cost.

A ningú no li agrada haver de pagar, però el fet que el cost l'assumeixi l'Estat, és que l'assumim tots, encara que no viatgem per autopista. Com que normalment és optatiu, estic a favor que l'usuari pagui.

Es veu millor si ens fixem en els vehicles que circulen per les nostres autopistes. Hi ha molts usuaris que no contribueixen en el pressupost nacional, perquè són estrangers, però en canvi sí que es beneficien de les autopistes. Aquests usuaris ara no pagaran, i en canvi sí que ho faran aquells autòctons que no les utilitzen.

La millor solució, al meu entendre, és un pagament fixe anual per a l'ús de totes les autopistes, que és opcional, però obligat si se'n fa ús.