He llegit que, en vistes a les eleccions municipals del proper mes de maig, el PSC vol refer ponts amb ERC i PDECat. Sabem que les eleccions municipals s'han d'analitzar de diferent manera segons en quins municipis ens fixem, sobretot aquells que tenen menys població, ja sigui per qüestions personals d'enemistats, historial local o noms de persones que figuren a les llistes. Malgrat això, sí que considero important el diàleg previ i la voluntat d'arribar a acords entre les forces polítiques que tenen cara i ulls.
Amb la irrupció de C's a Catalunya el món polític es va embrutar. L'estil de la majoria de membres de C's no s'adequa al que històricament ha estat el panorama polític i social del nostre país, i això no té res a veure amb el sobiranisme i l'independentisme, ja que en el mateix sac i col·loco ERC, PDECAT o el PP i ICV. La manera barroera de comportar-se la majoria de polítics del C's ha deixat molt clar quins són els seus objectius i encara més els seus mètodes, provocant i violentant l'entorn amb l'únic propòsit de fraccionar la societat culpant-ne als sobiranistes.
Amb l'aparició de Vox a Andalusia s'espera una radicalització a la dreta del PP i C's per evitar ser cruspits per la nova formació política. Amb el dubte de quina serà la repercussió a les municipals catalanes, queda clar que el centre polític no hi té un candidat clar i el PSC podria jugar aquest paper. Ja fa temps que el discurs socialista a l'Europa occidental s'ha desinflat, i potser ara és l'ocasió perquè el PSC entomi aquesta responsabilitat i cohesioni l'espectre catalanista, amb la intenció d'aconseguir una mica de pau entre tantes baralles. El PSC sap que si no pren la iniciativa el resultat pot ser catastròfic i perdre definitivament el cinturó metropolità de Barcelona.
