Un bri d'esperança

Avui ha aparegut la notícia que la multinacional nord-americana Pfizer disposaria de la vacuna contra el coronavirus amb una eficàcia del 90%. Si això es confirma, la situació epidemiològica faria un tomb important, i això s'ha reflectit a les principals borses mundials. 

Des del principi s'ha dit que no tornaríem a la normalitat fins que no aparegués la vacuna, i que n'hi havia per molt temps. El fet que l'empresa nord-americana pugui disposar d'aquesta vacuna i que es pugui comercialitzar ben aviat, suposa una gran tranquil·litat i esperança per combatre definitivament la malaltia.

Aquests dies estem veient que les dades són més positives a mesura que corren els dies, però malgrat tot encara hi ha massa persones infectades i ingressats a cures intensives. El sacrifici de molts negocis per afrontar les mesures restrictives es mereix una solució urgent, que pot venir amb l'aprovació d'aquesta vacuna.

Caldrà esperar que es confirmin les perspectives optimistes sobre l'eficàcia d'aquesta vacuna, i ser conscients que no estem parlant d'avui per a demà, però sí que podria ser molt més aviat del que ens imaginàvem, per les notícies que anàvem rebent. 

Encara estem confinats?

Veient les imatges d'avui, primer dia que els menors de 14 anys podien sortir a passejar pels carrers i places, m'entra el dubte si encara continua el confinament o bé ja s'ha acabat. Davant del dubte m'he quedat a casa. Jo no tinc cap menor per poder acompanyar i passo dels 60. Les imatges, però fan pensar que tothom ha sortit al carrer. Qui ho controla?

No vull entrar en la polèmica entre el govern de l'Estat i els diferents governs autonòmics que en discrepen, però la impressió que tinc és que això és xauxa. No hi ha qui ho controli, ni l'estona que els menors fa que ronden pels carrers, ni els quilòmetres que han recorregut. L'única cosa que es pot veure fàcilment és la distància entre les persones, i la veritat és que les imatges et diuen que no s'està respectant.

M'imagino ja la crítica del govern català dient que les decisions preses pel govern espanyol són imprecises, sense cap mena de sentit comú i que es valen del seu poder recentralitzador per manar i fer complir les seves ordres a tothom, encara que siguin ordres errònies.

És cert que les mesures del govern català eren més restrictives, afegint franges horàries segons les edats dels menors i a més incloïen els adolescents fins als 18 anys. No podrem dir si el resultat hauria estat millor o no. Només hem de parlar pel que hem vist, i com que al ministre Salvador Illa li sembla bé, doncs el govern quedarà satisfet. Tant de bo no tinguem un disgust abans de catorze dies!

Cal estar més preparat per ocupar un càrrec

El ministre de sanitat viu en la seva pròpia carn el cinisme que durant dos anys ha practicat atacant el govern de la Generalitat. Potser no s'havia adonat que governar no és tan fàcil, sobretot quan no es tenen les aptituds suficients per fer-ho. Hi ha persones que a vegades he admirat per la seva predisposició a ocupar qualsevol lloc, encara que no en tinguin ni idea. Potser és aquesta la manera d'actuar, però a mi em deixen parat.

Ha estat criticant el govern de la Generalitat, amb sorna i sí, amb cinisme, i ara es veu embolicat en una compra-estafa de 650.000 tests ràpids del coronavirus. I no serà aquesta l'única cosa que el farà ballar el cap. Avui ja es parla que el govern espanyol està estudiant aplicar mesures més restrictives per afrontar el coronavirus, quan des d'algunes comunitats autònomes ja fa dies que li demanen. 

Ahir estaven molt contents perquè havien disminuït les morts, però avui han tornat a augmentar, per sobre de la mitjana dels altres dies. El problema no està solucionat i cal trobar la manera de millorar-ho.

El govern espanyol, que es creu tan savi, s'ha vist superat per la malaltia i també ahir per les mesures econòmiques que es volien aplicar des de Brussel·les. Se'ls ha titllat de no fer bé les coses. Amb nosaltres fan servir qualsevol excusa, estic d'acord amb l'adjectiu de xarlatà que li dona Xavier Roig a Pedro Sánchez, al seu article d'avui. A Europa no es pot anar amb les mateixes excuses.

Tinc més confiança en el govern de Pedro Sánchez que no pas en el govern de Rajoy, però tot i així li demano més humilitat, i més transparència.