No serem a Barcelona, però exigim la llibertat dels presos polítics

Avui els de casa no serem a Barcelona a la manifestació convocada, però no per això deixem d'exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Que ho tingui clar aquesta mala persona que ha demostrat ser Inés Arrimadas, i no cregui que només les persones que avui es concentraran als carrers de Barcelona són les que demanen justícia. Som molts més, que avui, per diferents motius, no ens trobarem a la capital per evidenciar la injustícia que sobreviu a Espanya.

Arrimadas i els seus fan tot el possible per ridiculitzar la situació que estem patint a Catalunya, banalitzant amb ironies i insults, passatges de la història d'Europa que ni nosaltres desitjaríem per a ells. Arrimades i els seus pensen que amb la seva actitud aconseguiran canviar el país, però estan completament equivocats. Tot i comptar amb els favors de la justícia espanyola, en hores baixes, i del poder polític espanyol que encara està pitjor, arribarà el dia en què es farà justícia, i Arrimades i els seus seran un forat negre de la història, indesitjat per a tota la població que ens succeirà.

Desitjo que siguin moltes les persones que avui acudeixin a Barcelona a defensar i exigir els drets dels polítics presos, a gaudir de la llibertat que mai els havia d'haver estat arravatada. Desitjo igualment que polítics com Iceta i el PSC sencer, s'adonin dels errors comesos i no ens vulguin donar lliçons, sinó que defensin també la llibertat dels nostres polítics, i s'uneixin en el camí a una política més justa a Catalunya i a Espanya, aprofitant l'oportunitat que molts han donat al PSOE per fer fora l'impresentable i corrupte M. Rajoy.

No ens equivoquem, el seu lloc és a casa!

Els diaris anuncien que entre avui i demà sis dels nou presos polítics viatjaran a Catalunya per ingressar en una presó del país. Sembla ser que la resta ho faran els propers dies. Tot i ser una bona notícia, no podem oblidar que aquest trasllat no resol el problema on ens va ficar el govern del PP i els seus jutges amics. El lloc dels nostres polítics presos és a casa seva i al capdavant dels càrrecs d'on se'ls va fer fora.

Hem d'estar contents per les famílies que durant tants mesos, massa mesos, han hagut de desplaçar-se a Madrid per poder veure els seus estimats, però cal dir ben alt que cap d'ells hauria d'haver estat empresonat, i ara, que seran a Catalunya, tampoc no haurien de continuar a la presó.

Tard o d'hora es reconeixerà que el jutge Llarena ha prevaricat. Que Espanya és l'únic estat que ha condemnat abans de judici uns polítics amb uns càrrecs que ningú més ha vist justificats. Aquesta injustícia no és més que la venjança d'un Estat corrupte que no va saber aturar democràticament el poble de Catalunya, i que es va veure ridiculitzat el dia 1 d'octubre.

La història d'aquest país recordarà l'arrogància i la injustícia d'uns homes que han actuat lluny dels paràmetres democràtics que s'espera d'un país europeu del segle XXI.

Ràbia i impotència en veure la incapacitat de dialogar i d'arribar a acords polítics, utilitzant l'arma de la força i d'una interpretació injusta de la llei i antidemocràtica.

Desitjo que arribi aviat el dia en què els presos polítics del nostre país deixin de ser-ho, i surtin lliures d'on no havien d'haver entrat mai.

La Vanguardia rescindeix el contracte amb Gregorio Morán

Crec que era ahir que vaig llegir la notícia sobre la rescissió del contracte per part de La Vanguardia a l'articulista Gregorio Morán, que cada dissabte publicava un conjunt d'improperis en la secció titulada "Sabatinas Intempestivas". Abans de marxar de vacances tenia coneixement que li havien censurat un  article, que vaig poder llegir al web d'Internet del diari El Periódico, però no sabia com havia acabat.

Durant els anys que vaig ser subscriptor de La Vanguardia acostumava a llegir els seus articles, encara que en més d'una ocasió m'ofenien, i el que quedava clar era que Gregorio Morán és un xulo i un cregut, però això no treu que et puguin interessar certes reflexions i referències històriques.

Molestava el to, encara que estiguessis d'acord en el fons, sobretot quan es dedicava a ridiculitzar els altres, la qual cosa feia setmana rere setmana. Quedava clar que era un fanàtic unionista i qualsevol persona que fes olor sobiranista era insultat fins a deixar-lo com un drap brut.

Jo, que acostumo a escriure diàriament en el meu blog, i que em trobo molt lluny del senyor Morán, per discurs, dialèctica, coneixement i intel·ligència, em sorprèn com hi pot haver persones tan segures d'elles mateixes, que no comenten, sinó que sentencien, i a més insulten sense parar. Jo sempre he cregut que la modèstia és un do, i que quan escrius o opines, ets conscient que allò és el que tu penses, i que probablement hi ha qui ho té més clar que tu. 

Vull pensar que la rescissió del contracte no va venir només per l'article censurat, sinó per la trajectòria. Gregorio Morán estava acostumat a que ningú li censurés res i m'imagino que es va anar animant fins al punt d'ofendre directament. Després d'uns anys d'estar subscrit a dos diaris, amb la sortida de l'ARA, vaig decidir deixar La Vanguardia i ja no l'he llegit més. Suposo que buscarà un altre mitjà per poder esplaiar-se i treure tot el fel, que a dins no pot ser bo.