Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Organitzadors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Organitzadors. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 d’agost del 2024

Que la bona pluja no ho aturi!

El temps no ens ha acompanyat en aquests primers dies de la segona festa d'Arenys de Mar. La pluja, que tant necessitem, ens ha fet una mica la guitza, provocant alguna cancel·lació d'actes, modificacions d'itinerari i retards horaris, que per als organitzadors és un trasbals. Em poso a la seva pell recordant quan organitzava actes a la intempèrie en temps de bonança, però de ruixats puntuals que em feien estar molt atent al cel per saber si hauríem de suspendre el concert, canviar-lo d'ubicació o retardar l'hora de començar. Només les persones que organitzen actes a l'aire lliure ho poden entendre. És l'experiència d'estar patint fins al darrer moment que et manté neguitós i, probablement, sense gaudir prou de la festa.

És per això que cal agrair a totes les persones que durant un any han estat preparant els actes de les festes de la meitat d'agost, i que no han pogut portar a terme tot allò que havien previst, ni amb les millors condicions. L'únic que ens consola és que la pluja és vida i darrerament és massa escassa. Tenim greus problemes de sequera i sabem que tot això no ha acabat.

Ànims, doncs, i a continuar amb la festa. Encara ens queden uns quants actes que, entre ullades de sol, esperem poder celebrar i gaudir-ne. Gràcies als geganters, als de la pesta, als macips, i a totes les persones que hi estan al darrere. Ells són els veritables artífexs de la festa popular a la nostra vila, organitzant-se per anar inventant i trobar la millor manera d'oblidar-nos de la calor de l'estiu, sortint als carrers amb les nostres figures més emblemàtiques i les tradicions que ens sentim tan nostres. Gràcies!

divendres, 18 d’agost del 2023

Sant Roc, una festa viscuda plenament

Acabada la festa de Sant Roc a la vila, cal fer una menció especial de totes les persones que han fet possible cadascuna de les activitats que hi han tingut lloc. Sabem que les coses no surten soles, ni surten bé per elles mateixes. Al darrere de cada activitat hi ha un munt de gent treballant durant molts dies, assajant i preveient totes les casuístiques, sempre amb un ai al cor per si alguna cosa no acaba de funcionar.

Fa goig veure que cada any els organitzadors dels diferents actes de Sant Roc se superen, amb sorpreses, però sobretot amb il·lusió i bona feina. El seu treball, el seu enginy, els seus esforços i el saber fer, permet que els vilatans i totes les persones que ens venen a veure, puguem gaudir de la festa. 

Macips, geganters, actors i actrius de la Pesta, dansaires, i totes les persones implicades en la preparació de totes les actuacions, han fet possible que una vegada més la tradició cultural de la nostra vila surti enfortida i ens sentim orgullosos de pertànyer a la vila d'Arenys de Mar.

Tenim molta feina a fer. Hem de resoldre temes que no ens agraden i que arrosseguem de fa temps. Necessitem recuperar valors que se'ns han perdut pel camí, i posen difícil la convivència. La precarietat laboral, les dificultats per trobar un habitatge assequible, una feina que resolgui la vida i t'ompli com a persona. Uns ingressos que et permetin viure dignament i sortir d'una pobresa que esdevé persistent i estructural. Malgrat tot, no podem deixar de gaudir de la vida, i una bona manera és participar de la tradició, de la cultura, la música, la dansa, la festa.

Sempre he cregut en la importància de la cultura. Massa vegades els polítics, els d'alta volada, se n'obliden, i així ens van les coses. Vivim en una població rica culturalment, a través de la història, però també ara, amb la insistència de joves i no tan joves, que volen sortir al carrer a proclamar que som vius i plens d'alegria, i moltes ganes de compartir les tradicions.

Vull felicitar a totes les persones que han fet possible que la festa de Sant Roc l'haguem pogut viure plenament, gaudint de tots els actes que ens han preparat, i fer-nos sentir membres i participants d'aquest col·lectiu que vol vèncer totes les contrarietats.

diumenge, 21 de juny del 2020

Fracàs al míting del president dels EUA

El suposat fracàs de convocatòria del míting de Trump no és cap garantia perquè no revalidi la seva presidència dels EUA. És un fet puntual que caldrà analitzar junt amb les properes convocatòries per arribar a algun pronòstic preelectoral.
De totes maneres, per als que no desitgem la continuïtat de Trump a la presidència dels EUA, és bo aquest fracàs, perquè segons resen les xifres d'assistència, en comparació amb les previsions que havien fet, és força important. Un pavelló que només ha ocupat la meitat de l'aforament, unes vint mil persones.
És important el fracàs perquè ens aquests casos es preveu que els organitzadors de la campanya s'asseguren abans de no fer el ridícul, i acostuma a ser un èxit, encara que puguis pensar que han fet mans i mànigues per emplenar els recintes. Si això no passa, és senyal inequívoc que les coses no s'han plantejat correctament, i diu molt poc a favor del president de la primera potència mundial.
Com deia al començament, però, el fracàs d'avui no pressuposa un fracàs electoral i cal tenir en compte que la lliçó d'avui també li ha de servir per no donar per feta la victòria. Si va ser capaç de sortir elegit president, quan ningú en donava ni un ral, ara, essent president, ho té molt més fàcil. No ha de convèncer ningú de les seves possibilitats i només s'ha de dedicar a desprestigiar el seu adversari, cosa que se li dona molt bé sempre. Confio, malgrat tot, que això d'avui sigui una premonició i que el seu mandat acabi només amb cinc anys i no se l'haig d'aguantar més.

dimecres, 7 d’agost del 2019

La vaga de cada estiu a l'aeroport

Els catalans estem molt acostumats a que quan més necessitem una cosa més entrebancs ens hi posen, sobretot en serveis dirigits des de Madrid. No ens deixen gestionar serveis, ni tan sols per comprovar si ho faríem igual de malament.
Cada estiu, coincidint en època de vacances, un o altre col·lectiu de treballadors de l'aeroport de Barcelona fan vaga. No solucionen el problema de tot l'any i fan pressió quan més moviment de passatgers hi ha. Quanta més repercussió més possibilitat d'èxit de les seves reivindicacions.
Sabem que la vaga és un dret dels treballadors i per tant no es tracta de negar-los-lo, però sí que em provoca una qüestió: Per què només passa a Barcelona? Per què la gestió de l'aeroport de Madrid, per posar un exemple, no provoca tantes vagues com el nostre? 
Desconec quines són les condicions salarials i laborals d'aquests col·lectius, però haig de suposar que no són les mateixes a Barcelona que a Madrid. Quina és la raó?
A Barcelona també és tradicional la vaga del transport coincidint amb fires internacionals. Potser per engrescar els organitzadors a desplaçar-se a Madrid, on els serveis funcionen normalment? És pensar malament, però m'agradaria que algú m'ho expliqués per no continuar mal pensant del govern espanyol a l'hora de no cedir la gestió de serveis públics a la Generalitat.

diumenge, 3 de febrer del 2019

ERC diu que ho tornaria a fer!!!

Segons llegeixo a la premsa, ERC afirma que tornaria a fer el mateix. Considero que és greu, perquè o bé no reconeixen els errors comesos, o és que ni se n'han adonat. Tornar a fer el mateix voldria dir tornar al lloc on ens trobem ara, i per arribar fins aquí no cal moure's.
Precisament si alguna cosa reclama la ciutadania és que es rectifiqui i es faci millor. Alguns voldrien anar més enllà i d'altres no haver començat. Uns voldrien assolir la independència amb més encerts i els altres voldrien que es deixés de parlar de procés i d'independència. Repetir el mateix no és una bona opció.
ERC referma el compromís amb el referèndum de l'1-O, però seria bo que ho tinguessin més treballat, no pas la diada, que considero que per part dels organitzadors, col·laboradors i votants, va anar molt bé, sinó la continuïtat. Aquells moviments en fals i la incapacitat de reacció, més enllà de fugir o deixar-se atrapar.
I perquè això pugui anar diferent, caldria anar tots a l'una, que no vol dir candidatures unitàries, sinó que cadascú, des del seu àmbit i principis polítics i socials, assumeixi el compromís d'aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat espanyol. Més enllà és fer volar coloms.

dimecres, 15 d’agost del 2018

Arenys de Mar viu la festa

Arenys es troba en plenes festes de Sant Roc, amb uns actes que ja han esdevingut tradicionals, com són la passejada nocturna dels gegants i les representacions de la pesta a diferents carrers i places de la vila, i que culminen amb la remullada dels macips el dia de Sant Roc en commemoració del vot de vila, que és el pal de paller de la festa.
Ahir a la nit feia goig de veure la quantitat d'arenyencs i arenyenques acompanyant els gegants de la vila en el circuit dissenyat per la colla gegantera, que sempre és una incògnita fins a darrera hora. Enguany vaig tenir la sort de poder-los veure des del balcó de casa, una posició còmode, però no per això distant de la celebració.
És d'agrair la generositat dels organitzadors d'aquests actes que porten la seva feina de preparació, i una mostra serà aquesta nit amb les diferents representacions de la pesta, i també a totes les persones que formen part del seguici. Haig de confessar-vos que quan els meus fills eren petits i seguíem els gegants en la passejada nocturna, per carrers estrets amb poca visibilitat, els portava a coll i no era fàcil. 
Tots hem viscut experiències com les que ens acompanyen aquests dies, i avui, amb els problemes polítics amb què ens trobem, és d'agrair poder tenir aquests espais de gaudi i relacions humanes, que ens fa més forts per afrontar els entrebancs del dia a dia. 

diumenge, 11 de setembre del 2016

Criticar els independentistes exigint un referèndum

Ara és l'hora de quadrar sumes i fer declaracions interessades per confondre el públic i, el que és pitjor, intentar autoconvèncer-se que els altres han perdut. I tot per què? per no acceptar que un pot estar equivocat; que potser els altres tenen alguna part de raó.
La guerra de xifres que es produeix després d'unes manifestacions ratlla el ridícul. Ja ho sabem que passarà i que el govern civil anirà a la baixa quan no li interessi i a l'alça quan el beneficiï. Els organitzadors sempre van a l'alça i la policia local acostuma a quedar-se al mig, no acontentant a ningú.
He estat a Salt, i ho hem decidit havent dinat. ¿Fem una sortida tots quatre que aquest estiu encara no hem anat enlloc junts? Per què no anem a Salt, que no hi hem estat mai? I allà hi hem trobat la germana i cunyat.
Hi havia molta gent. Quanta? No ho sé, però molta gent i diversa. Saps aquelles cares i fesomies que et trobes al carrer i que t'imagines que són molt diferents de tu? Doncs també hi eren, i a més hi anaven amb la samarreta de la trobada i estelades, i tu no!
Les dues darreres edicions les havíem passat a Vic, fent companyia al pare. Enguany no teníem cap intenció d'anar-hi, però a darrera hora i havent complert amb la nostra assistència a l'acte institucional de la meva vila, ens hi hem apuntat.
M'agradaria que els opinadors no es deixessin portar pel rancor, l'odi o la ràbia, i opinessin amb respecte i, sobretot, conscients que estan opinant i no sentenciant. Cada any per l'Onze de setembre llegeixo comentaris de menyspreu en boca de persones que no poden amagar la ràbia que els fa que molts catalans surtin al carrer a demanar la independència. Aquestes persones rancoroses i que no volen la independència, haurien de lluitar per poder manifestar la nostra voluntat en un referèndum pactat i legal. Tot el demés són excuses de mal pagador.