Deures per al Consell Escolar Municipal

Llegint la notícia que treu Ràdio Arenys sobre l'atur del mes de juliol a la nostra vila, que a diferència de la mitjana del Maresme i Catalunya, a casa nostra ha augmentat, em fa pensar que més que mai hem de fer alguna cosa per canviar la tendència.

Seria interessant poder conèixer quants llocs de treball hi ha actualment en el mercat d'Arenys de Mar, i comparar-ho amb el nombre de persones en edat i situació de treball, estiguin o no treballant, ho facin o no a la nostra vila. Amb aquestes dades sabríem si la nostra vila està ofertant suficients llocs de treball per ser coberts pels nostres vilatans.

És evident que una cosa és la quantitat de llocs de treball i l'altra la tipologia. És molt fàcil entendre que hi pugui ver una mancança de llocs de treball amb un nivell de formació per cobrir la demanda dels nostres universitaris, per exemple, però crec que l'indicador seria interessant. Deixaríem per a una segona anàlisi quins llocs de treball s'ofereixen i quines retribucions.

En les darreres eleccions municipals totes les forces polítiques que es presentaven defensaven la necessitat de treballar per a crear nous llocs de treball. La paraula emprenedor sortia arreu, i ara caldrà vigilar de prop què s'està fent per aconseguir aquest propòsit. 

Caldria, per altra banda, que l'escola pública de la nostra vila, i també la concertada, estudiés la creació de mòduls formatius per als nostres joves, que tinguessin una fàcil sortida a la població de manera que tractaríem dos temes simultàniament. Per una banda la creació de nous llocs de treball i per l'altra evitar que els nostres joves hagin de marxar d'Arenys per trobar feina. 

El Consell Escolar Municipal podria liderar aquest objectiu i esmerçar-hi esforços i recursos per fer-ho possible. Miracles no se'n poden fer, però treball de formigueta, que a la llarga obté els seus fruits, sí que és possible.  Passa sovint que disposem de comissions i juntes que realitzen moltes reunions, però no en traiem tot el profit que seria desitjable.

S'ha parlat de llocs on fer-ho, com pot ser l'antic edifici del Cassà, o de mòduls a potenciar, com els que tenen a veure amb el mar... Per què no ens hi posem ja?

La meva felicitació i agraïment a en Ramon Pallàs

Si bé iniciar projectes no sempre és fàcil, i requereix esperit d'emprenedor, sacrifici i esforç, hi ha una cosa que el supera: mantenir-se al capdavant del projecte en el temps, afrontant totes les dificultats que es van presentant, sense cap més estímul que fer bé una feina i permetre que els altres en puguin gaudir.

Normalment es troben a faltar aquestes persones que, com a formiguetes, van treballant sense fer-se notar gaire, fent fàcil allò que no ho és. És en aquestes tasques i actitud quan un pot valorar l'esforç dels altres. No es fan la víctima encara que els posin pals a la roda. No pretenen ser estrelles ni merèixer grans reconeixements, sinó fer bé la feina i que sigui útil i plaent als altres.

En Ramon Pallàs ha estat escollit com l'arenyenc de l'any. Segur que la gesta d'aquest 2014 mereix ser reconeguda i valorada, però el més important d'en Ramon és la dedicació durant cinquanta anys a fer possible que Arenys tingui un cinema al centre de la població, i amb una programació excel·lent.

Entenc, doncs, que les persones que l'han triat, han tingut en compte la seva constància, el seu treball silenciós i gairebé inapreciable en el sorollós món que vivim, però que ha fet possible que molts arenyencs hagin après a estimar el cinema.

L'exemple d'en Ramon hauria de fer reflexionar a molts de nosaltres que a vegades busquem més el protagonisme que el sentit i valor de les coses. Molts polítics s'haurien d'emmirallar en ell per adonar-se que l'únic orgull que han de sentir és el de saber que l'esforç diari és útil als altres, que les renúncies que de ben segur han de practicar, són bones per a molts altres. Que un no és protagonista de res, sinó facilitador de les coses.

Des d'aquest meu blog em vull sumar a les felicitacions que els arenyencs han adreçat a en Ramon, agraint-li tot el que ha estat fent, i desitjar que per molts anys puguem tenir la sort de comptar amb ell per manifestar orgullosament a amics i coneguts que a Arenys tenim un cinema al bell mig de la vila, que ens brinda l'oportunitat de presenciar les millors pel·lícules.

Treballar de bon humor amb en Carles Capdevila

Avui he assistit a una xerrada del director del diari ARA, Carles Capdevila, en què, a nivell d'anècdota, he observat que té més seguidores que seguidors. Suposo que se n'ha adonat. El títol de la conferència era "Treballar de bon humor". Haig de dir que, tret del final, la coda, no ha

sortit la frase, sinó més aviat ha parlat d'altres valors i actituds, tan o més importants.

L'anàlisi in situ i també després de la xerrada, em faria pensar més en "Treball amb esperit optimista", perquè aquest ha estat, al meu entendre, el fons de la conferència. Optimisme i professionalitat amb esperit d'amateur.

Tot i que l'acte anava dirigit a personal directiu, considero que ha fet poca referència a l'actitud de qui té responsabilitat directiva davant del seu equip. Només una mica al final, i en canvi ha prestat més atenció al tema de moda, dels emprenedors. Coincideixo amb en Carles que sembla que tots haguem de ser uns emprenedors, i el cert és que a l'auditori no n'hi havia cap, la qual cosa no vol dir que no hi hagués un conjunt de bons professionals.

Si que ha estat interessant l'apunt del coneixement sobre com tractar les persones en funció de la seva manera de reaccionar. Sovint oblides que no tothom accepta el mateix tracte. A vegades pots ser més dur, i amb d'altres convé utilitzar l'estímul, per arribar al mateix port.

No sé si la conferència ha satisfet les expectatives dels organitzadors ni la dels propis assistents. No es tractava d'una classe magistral, sinó d'un divertimento capaç de fer-nos reflexionar. "Els cansats fan la feina" seria una conclusió d'alguna de les seves reflexions. Un 10% són les persones que fan la feina, com el percentatge d'emprenedors d'una colla, que iguala el percentatge d'emprenyadors. "...si dominen els primers, el grup fa feina, si són els segons, el grup no fa res..."