Pluvials i aigües fecals per la mateixa canonada

Arran de la notícia dels problemes del clavegueram de l'escola Sinera voldria insistir en un tema que ja he comentat en aquest blog, però que, malauradament, no serveix de res fins que passa el que passa.

Segons diu la notícia de Ràdio Arenys, el regidor d'Urbanisme ha detectat que les aigües fecals de l'escola Sinera no es varen connectar al clavegueram, sinó al pluvial, i és per això que la merda ha sortit a la superfície i els veïns es queixen de la pudor. 

El cas del rial del Bareu no és únic, i així, per exemple, ho vàrem denunciar els veïns del tram alçat del rial de Sa Clavella, a la llavors alcaldessa de la vila, i no ens va fer cas, sinó més aviat ens va titllar de buscabregues sense to ni so. 

Quan es va remodelar el tram esmentat es va instal·lar una nova canonada i embornals. La sorpresa dels veïns, però, va ser que en aquesta canonada s'hi va connectar els pluvials i les aigües fecals. Les cases tenim dues sortides diferenciades, com determina la norma, per no barrejar l'aigua de la pluja amb les aigües fecals, però en aquest tram de carrer, i m'imagino que en alguns altres, tot va a parar al mateix lloc. 

Aquesta canonada del rial de Sa Clavella va soterrada fins a la Riera, i això vol dir, que les nostres aigües fecals van a parar al final de la Riera i no pas a la depuradora. Curiós, oi? Doncs això que nosaltres vàrem denunciar és una realitat i si sentiu pudor al final de la Riera, no us vingui de nou. A Arenys, per culpa d'una mala gestió tècnica i política, ens podem trobar en situacions com la de l'escola Sinera o del tram del rial de Sa Clavella, i no passa res!

Recordo aquells dies amb tristesa per la manera que se'ns va tractar. Després va passar el que va passar, però cadascú és víctima de la seva manera de ser i comportar-se. Les coses no passen perquè sí. Els nostres polítics han de parar l'orella, reflexionar i prendre decisions. No es pot ser prepotent ni treure's del damunt la gent, encara que a vegades siguem insistents i fins i tot impertinents. Quan hi ha raons, s'han d'escoltar i rectificar. Diuen que rectificar és de savis, i en l'obra pública de la nostra vila hi fa falta molta saviesa.

Pudor de socarrim per tot arreu

Han passat uns quants anys, però a Espanya encara es respira aquell aire pre-democràtic, d'enyorança d'un règim dictatorial on s'arracona a tots aquells que pensen diferent, sense permetre'ls que puguin opinar, i encara menys tenir la capacitat de dirigir el destí de la nació. Tot i que durant la transició hi ha hagut alternança política, l'esquerra sempre ha actuat en camp contrari. Sempre ha hagut de justificar per què feia les coses, o fins i tot per què les pensava.

Les manifestacions d'aquests dies, amb proclames feixistes i intransigents, demostren que la transició democràtica no ha funcionat. Ha estat un veritable fracàs. Ni el Poder judicial s'ha depurat, ni la premsa ha entès que el temps era un altre, i els poders fàctics, els que ja dirigien el país en temps del dictador continuen portant les rendes. I encara ens ve de nou?

És una llàstima que la ignorància sigui tan profunda i que hi hagi tanta gent que es deixi manipular per una extrema dreta que no només trobem a Vox, sinó en el propi PP. Un partit de dretes que no ha entès que el temps de l'autoritarisme ha passat a la història, i que el vol recuperar amb l'excusa de salvar una unitat que ens manté diferents perquè les desigualtats són cada vegada més extremes. 

Cada cop és més difícil endevinar què acabarà passant, però una cosa sí que tenim la clara, i és la manca de democràcia dins d'uns partits que es consideren els únics garants de les llibertats, sense adonar-se que aquestes llibertats només beneficien a uns quants, els de sempre. Unes llibertats falses, perquè només busquen sotmetre tothom a les seves regles, sense el dret a discrepar ni defensar-se.

Fa uns dies ja vaig escriure sobre la possibilitat de mobilitzar l'exèrcit, i la sort de viure a l'hemisferi nord, dins de la Unió Europea i, hi afegeixo, la OTAN. Aquests elements fan més difícil un cop d'estat, que en altres països es van succeint amb molta facilitat. Malgrat tot, queda un pòsit d'amargor, de rancúnia, de mala llet, que fa molt difícil la convivència i aporta molts entrebancs a la salut democràtica del país.

A vegades acabem dient que sap greu per la imatge de país que donem, però la cosa va més enllà. No és només un tema d'imatge, sinó de fàstic de viure en un país amb aquestes condicions i amb aquest mal fer dels nostres dirigents, empenyent la massa a fer qualsevol beneiteria, només per aconseguir el poder.

Un taxista exmilitar executa la sentència

El vídeo que corre per les xarxes socials en el que es dispara contra les imatges de diferents membres del govern i Podemos, és una demostració del clima que es viu a Espanya, on la dreta i l'extrema dreta es veu capaç de fer qualsevol tipus de manifestació perquè sap que no els passa res. A diferència dels independentistes, que no poden obrir boca ni fer un badall, l'extrema dreta pot amenaçar qui sigui, amb total impunitat.

No sé si en aquesta ocasió, en què s'han disparat algunes alarmes, i els atacats són membres dels govern, es farà alguna cosa per evitar que es converteixi en una palanca per altres accions, sense límits. El cas és que aquestes imatges no haurien d'haver aparegut si, com seria lògic, hi hagués més pudor i por a ser jutjat per accions que no tenen nom. 

Quan les lleis no hi són per complir-les és quan algunes persones es passen de la ratlla i s'atreveixen a tot. El fet que l'aparell de l'Estat, amb totes les institucions que en formen part, tingui una manera de valorar els fets que succeeixen, de manera tan esbiaixada, provoca que hi hagi gent que s'envalenteixi i travessi línies vermelles. Accions que escandalitzen i que demostren el nivell de cinisme d'alguns, i la manca d'autoritat dels altres.

Com dic, m'imagino que en aquesta ocasió hi haurà una investigació i es demanaran responsabilitats, però no tinc gaires esperances que el possible càstig sigui efectiu, perquè en aquests moments només preocupa una cosa, i són els atacs a la unitat d'Espanya, tot el demés és superflu i no desvetlla el son. Veuran, però què pot passar si no ho saben aturar a temps. 

El PP ha perdut els papers i la decència

El joc democràtic no s'alimenta d'odi, venjança ni mort, sinó que presenta les diferents maneres d'entendre la vida i permet que els ciutadans expressin quina és la seva opció i la puguin defensar, amb arguments, conviccions i respecte. El model democràtic espanyol actual no segueix uns paràmetres honrats de confrontació d'idees, sinó que ha caigut en la trampa on tot s'hi val per aconseguir el poder i sotmetre els altres, els perdedors.

Vivim un temps difícil, perquè les regles del joc democràtic no s'han respectat i l'afany per aconseguir el poder no té aturador en les maneres. Hi ha un excés d'odi i fanatisme, que no permet que la societat avanci en respecte i justícia per a tots.

Fa uns anys no hauríem pogut imaginar-nos que un partit demòcrata com el PP fos capaç de propagar per les xarxes socials un missatge desitjant la mort del president del govern. Aquesta actitud reprovable, vingués d'on vingués, no podíem imaginar que sortís del Partit Popular. Ara tot és possible, no hi ha consciència ni pudor. L'objectiu és assolir el poder passant per sobre de qui sigui i com sigui.

Somiar que la situació pugui canviar és d'una innocència que ens agradaria fer possible, però que entenem que resulta molt complicat. S'han desfermat les feres i hem perdut el sentit de la vergonya. Potser és per això que ens trobem en aquest impàs on no veiem la sortida, ni ens agrada encomanar-nos a ningú, sense passar vergonya aliena.

El joc brut del PP continua manifestant-se

Queda clar que la salut democràtica al nostre país té molt que desitjar. Ho notem cada dia amb les diferents informacions que ens arriben i som conscients que hi ha molts fraus que no sabem ni potser sabrem mai. Una altra cosa, però és que conegudes les accions fraudulentes tinguem marge de maniobra per castigar els infractors i millorar la política al nostre país. Simplement ho sabem, ens queixem, però la vida continua.

Ja fa temps que vàrem acceptar, per força, que a Espanya no existeix la independència dels tres poders, sinó que treballen tots de la mà. S'utilitza el poder judicial per mantenir-se en el poder executiu, i el legislatiu es veu superat pels vetos del president del govern, amb l'excusa que les propostes de l'oposició encareixen els pressupostos.

No només és el PP responsable del mal funcionament de la democràcia, encara que sigui el principal responsable, sinó també els partits polítics que han permès que el PP governi en minoria. Probablement unes terceres eleccions li haurien donat la majoria absoluta i ens estalviaríem aquests tripijocs.

La notícia d'avui, que confirma la corrupció total del PP, és l'indult de fa uns dies a uns quants corruptes del seu partit, preveient que s'aprovi una llei que el limiti, sobretot quan es tracti de  condemnes per corrupció i delictes de violència de gènere. Aquest joc brut del PP no és altra cosa que l'evidència d'un mal ús del poder polític en un país que fa pudor per totes bandes.

Ser més sensibles en la netedat de l'espai públic

Aquesta tarda ens han netejat amb aigua a pressió el tram de carrer de casa nostra. Us haig de dir que no recordo haver-ho vist abans, però pot ser que s'hagués fet i no hagués coincidit que jo fos a casa. Ha anat bé perquè hi ha molts arenyencs incívics, alguns que no recullen les cagarades del seu gos, però la immensa majoria que no tenen cap pudor en deixar que el seu gos orini als baixos de les portades, dels fanals i a les cantonades.

Heu fet mai l'exercici de passejar per Arenys mirant els baixos de les cases? Us adonareu de seguida que fa fàstic de mirar, i això no és perquè l'ajuntament neteja poc, sinó perquè hi ha molts arenyencs que són bruts i incívics.

Aquest estiu vaig escriure sobre gossos i la brutícia que provocaven per culpa dels seus amos o passejadors, i ho comparava amb la ciutat que em va acollir de vacances. Enveja sana. ¿Com podia ser que allà, amb més de tres milions d'habitants, no es veiessin gairebé gossos i cap cagarada o fanal orinat?

El tram de casa és força utilitzat pels passejadors de gossos i no hi ha dia que no n'hi hagi un o dos que no reculli les cagarades. El cas de les orinades ja passa de taca d'oli, però segons podem comprovar, estem voltats de porcs i marrans que llavors exigeixen als seus regidors i alcalde que cuidin el poble. Jo també demano més esforç en la neteja, però sobretot demano als arenyencs que siguin més curosos amb la seva vila, per aconseguir fer-la més agradable.

Potser hi ha gent que a casa viu entremig de la brutícia i no li fa res, però penso que no és el cas de la majoria de les persones, algunes de les quals no tenen cap mirament a l'hora de circular per la via pública, llençant a terra tot allò que els fa nosa. No recorden que hi ha papereres i que no representa un gran esforç comportar-se com una persona. Ens falta molta educació, i això és feina de les famílies. A vegades són més nets els fills que els propis pares, i això és greu. No us fieu mai d'una persona que no és curosa, a l'hora de confiar-li una feina o treballar-hi junts, o fins i tot compartir el lleure. La manca de sensibilitat, fins i tot en la neteja, és un símptoma prou negatiu per jugar-vos-la.

L'equilibri entre el lleure i el descans

Potser és cosa de civisme, o d'educació, o millor dit de responsabilitat cívica, però el cert és que compaginar l'espai de lleure amb la tranquil·litat dels veïns resulta molt difícil en qualsevol de les nostres poblacions.

Anys enrere demanàvem bancs als nostres carrers i places per poder gaudir d'una estona de descans. Avui el que procures és que no en col·loquin cap a prop de casa teva. Els bancs esdevenen punts de reunió de joves i no tan joves, que molesten per un mal ús de l'espai públic.

Les entrades a equipaments amb molta concurrència han estat sempre conflictives, encara que no hi hagi voluntat de molestar. Si a tot això hi afegeixes el fet que cada vegada som més mal educats, et trobes amb problemes greus, que només saben els que ho pateixen.

També s'arriba a extrems oposats, quan hi ha veïns que els molesta les campanes de l'església, o bé la pudor de les vaques quan van a pasturar. Entre poc i massa. Conviure no és fàcil, i cal una mica d'esforç per part de tothom. Sovint pensem que és l'altre qui ha de canviar les actituds, i no ens adonem que hi ha molt de la nostra part per aconseguir conviure civilitzadament.

Tot això ho he pensat arran de les obres que es fan a la plaça Mare Paula d'Arenys, un espai interessant per als veïns, però que a més d'un li ha provocat enrenou. Trobar l'equilibri no és fàcil. Hem de trobar la manera que aquestes places que trenquen la monotonia dels blocs de pisos, per fer més agradable l'entorn, no siguin la causa dels nostres mals. Compartir lleure amb descans, és el gran objectiu a assolir. L'èxit és sinònim de civilització. Nosaltres encara ens queda molt de camí per fer.

Espanya és la millor nació del món

... i tot i així volem sortir-ne. Som uns desagraïts i uns inconscients. On estarem millor?

El senyor Rajoy és per ell sol un acudit. Llàstima que sigui un mal acudit i que a mi em fa vergonya escoltar-lo, i m'avergonyeix pensar que és el meu president, cosa que no ho puc dir d'Artur Mas, ni tampoc ho vaig dir ni pensar de José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Josep Tarradellas, al marge de la simpatia que podia tenir per uns i altres.

És una llàstima que el nivell del president sigui tan baix, en tots sentits, i que els discursos que escup siguin tan mediocres, com les paraules que va expressar en el funeral de Mandela. Esclar que si el màxim que arriba a llegir és la premsa esportiva, no podem esperar d'ell gaire res més del que ens ha demostrat des del primer dia.

Espanya no es mereix ni un president com Rajoy, ni un govern tan irrellevant i mediocre. No cal dir que tampoc ens mereixem un govern ultraconservador que fa pudor de naftalina i que ens condueix al desastre i a la terra de la injustícia, on la diferència entre rics i pobres es fa més gran.

Rajoy és la riota dels dirigents europeus i això ens beneficia, perquè la causa catalana agafa més força. És important que el PSOE se'n decanti tant com pugui, i formuli el seu propi discurs, si de veritat vol esdevenir l'alternativa de govern que Espanya necessita.