Il vaporetto

Avui tocava tirar del transport públic per no dir que hem estat tots els dies caminant. Volíem tenir l’experiència de desplaçar-nos amb el sistema de transport públic que funciona a la llacuna de Venècia.

Hem tornat a trepitjar el barri jueu, amb noves històries per conèixer millor la ciutat, de per què l’hem trobat així, i quin futur li espera.

I hem pujat a una plataforma a la part superior d’uns magatzems de luxe des d’on hem tingut unes vistes interessantíssimes de Venècia. A primera hora ens ha plogut i també ens ha permès experimentar unes primeres passes sota el paraigües. Tot suma.

Es nota que arriba el cap de setmana i es veu més gent pel carrer. Els bars i restaurants amb música en directe. Diuen que la pandèmia ha reduït a una tercera part el nombre de visitants. Això ens ha afavorit perquè és molt diferent passejar-te tranquil·lament sense haver de demanar pas.

I ara, preparant la jornada de demà, mentre païm el sopar que ens ha servit per recuperar forces. 

El barri jueu de Venècia

Com acostuma a ser una tradició en les nostres sortides a ciutats europees, avui hem visitat el barri jueu de la ciutat, en un “free tour” a mans d’un andalús afincat, si més no temporalment, a Venècia. La casualitat ha fet que fos el mateix guia que ahir ens va ensenyar una altra part de la ciutat i la seva història. També s’ha donat el cas que la majoria dels participants érem catalans.

Les visites del dia s’han complementat amb les més clàssiques i patrimonials, com és la basílica de San Marco, el Palau Ducal, el teatre de l’òpera La Fenice, i algun museu d’entre mig. 

L’encant, però de la ciutat és perdre’t pels carrers i pons, anant amunt i avall, amb la tranquil·litat de no trobar-te cap cotxe, i enguany, atesa la pandèmia, amb molta menys gent. Això sí, ensenyant el codi de vacunat de la Covid i prenent-te la temperatura i la mascareta a la cara.

La història t’ensenya l’evolució de l’home, la seva manera d’afrontar-se a les dificultats de la vida, i les limitacions humanes per fer front a la natura i els seus efectes. Visitar una ciutat no és només veure què hi passa ara, sinó també com s’ha arribat aquí i quin futur s’espera.

Visitar el barri jueu de Venècia és plantar-te en un racó totalment diferent del centre neuràlgic del turisme, però a tan sols vint minuts a peu.

Ara ja només ens queda el sopar i la passejada nocturna per preparar la jornada de demà.

A reveure Praga

Avui he tingut problemes amb el wifi des de l'habitació. M'he canviat el lloc per escriure el post que vindrà a ser un a reveure Praga.

Tot i que hi ha molts altres llocs per descobrir mai no pots dir que ja no hi tornaràs, que ja ho coneixes. Segur que ara fa vint-i-nou anys no m'imaginava que un dia tornaria a visitar la ciutat de Praga, i aquí estic.

Hem anat a la plaça de la de la ciutat vella per dir-li l'últim adéu. En guardarem un bon record, tot i la calor que hi fa. A casa nostra també hem passat unes setmanes de molta calor i humitat, per tant no ens queixem tant!

Ens hem passejat en barco i hem visitat el nou cementiri jueu on hi ha enterrat Franz Kafka. Praga ha estat una capital que al llarg de la història ha atret personatges mundialment coneguts, i això vol dir que alguna cosa s'ha fet bé. Un país castigat pels nazis i també pels russos, que ha perdut moltes vides humanes per defensar la seva pàtria. 

En aquests moments que al nostre país vivim el procés, hi penses molt. No pot ser que els humans actuem tant malament i ens haguem de violentar per justificar els nostres sentiments i defensar-los. La història d'Europa, sense anar molts anys enrere, ha estat farcida de guerres, opressions, morts injustes... i no n'hem après. Probablement ens falta més cultura, més coneixement, viatjar més per adonar-nos que sovint actuem d'una manera molt estúpida.

Praga ens ha ajudat a reflexionar i en marxem agraïts, desitjant-los que el seu futur sigui més tranquil, més just i no oblidin mai els errors que varen cometre, i ens traslladin el plany pels mals rebuts.