Avui és el darrer dia de campanya electoral, abans de la jornada de reflexió. Penso que aquesta vegada hauríem de dedicar més dies a reflexionar, per tal com ha transcorregut la campanya, però també per analitzar com hem d'actuar a partir del dia 26, siguin quins siguin els resultats.
Al marge de la repercussió de les pàgines del diari El Mundo i l'ús partidista que se n'ha fet, durant la campanya, val la pena valorar quins efectes ha produït sobre els diferents partits polítics, la decisió del president català de convocar eleccions anticipades, dos anys abans d'esgotar el mandat, i contrastar-ho amb els resultats del dia 25.
Penso que un dels partits que n'ha sortit més beneficiat, i ho podrem comprovar diumenge al vespre, és ERC. El partit estava immers en una dinàmica descendent i amb poques possibilitats de recuperar-se a curt termini. El fet que el president convoqui unes eleccions amb un fort component sobiranista, ha estat la clau per recuperar l'alè, amb moltes garanties d'obtenir bons resultats.
Un segon partit que, al meu entendre, s'ha de veure beneficiat per l'anticipació de les eleccions és ICV. En aquest cas l'esperada crescuda li vindrà donada, principalment, per l'estat de xoc en què es troba el PSC, i que no han tingut temps per reaccionar. També el seu discurs una mica ambigu en temes sobiranistes i l'empenta a l'hora d'atacar CIU i el president, per les retallades i la pèrdua de drets socials i econòmics.
I encara un tercer partit beneficiat, C's que, en situació normal, podia perillar la seva continuïtat al Parlament, ara, amb el discurs sobiranista de CIU, haurà engrescat molts votants a optar pel vot unionista, afavorit al mateix temps, per no portar cap motxilla a l'esquena, cosa que no poden dir els partits que en algun moment o altre han governat.
El gran perjudicat haurà estat el PSC a qui han enganxat amb el pas canviat, sense cap líder amb cara i ulls, però el que és pitjor, sense cap discurs convincent, no només de cara a fora, sinó ni tan sols internament.
I les incògnites són el PP i CIU. Els populars han fet una campanya horrorosa i només podran comptar amb els seus incondicionals i tots aquells que no s'hagin deixat seduir per C's. Per altra banda CIU té una fita complicada d'assolir que és la majoria absoluta. Si no l'obté serà una mica un fracàs, del president i del partit, però potser no ho serà tant a nivell de país, doncs ja se sap que les majories absolutes tenen els seus inconvenients, i amb una ERC forta podrien fer un bon tàndem per aconseguir tirar endavant la convocatòria del referèndum.
Diumenge a la nit els nostres ulls estaran molt pendents de tres persones: Junqueras, Herrera i Mas, i dels resultats que els seus partits aconsegueixin. I una xifra important: 90 escons sobiranistes! Que no ens falli Unió Democràtica!