L'estètica també és important

En alguna ocasió he parlat de la lletjor de les nostres façanes per culpa del cablejat de les companyies elèctriques i de telefonia, que cada vegada ens empastifen més la cara, amb més i més cables que, quan deixen de ser operatius, mai es retiren. Hi ha una contradicció flagrant amb els drets dels propietaris dels edificis que no poden fer res per evitar que els cusin la façana, sense cap mirament i, fins i tot, s'hagin de fer càrrec del cost de retirar temporalment fanals públics, quan han de rehabilitar l'edifici.

Tenint en compte que qualsevol decisió comporta un cost que, o bé assumeix el vilatà directament, o se'n fa càrrec l'ajuntament, que també paguem tots, i que en cap cas és a càrrec de les companyies ocupants, cal planificar bé com es pot endreçar els nostres carrers amb el mínim cost possible.

Avui llegia la notícia del Capgròs en què s'informava que l'Ajuntament de Mataró vol posar remei a tal desmanec i que per això es posarà en contacte amb les companyies i estudiaran la manera de soterrar les línies, per evitar que passin per les façanes de les cases. Tant de bo el nostre ajuntament en prengués nota i es posés també a estudiar què pot fer per millorar l'estètica dels nostres carrers i places.

Entenc que la primera cosa que caldria és preveure el soterrament del cablejat, començant per aquells carrers que s'aixequen per urbanitzar-los. És una manera d'aprofitar l'avinentesa i minorar-ne el cost. Paral·lelament, caldrà analitzar com es compensa al vilatà la despesa que li pot suposar modificar l'entrada de corrent o línia telefònica des de sota. Alguns, quan hem fet obra, amb tota la innocència del món, ja han previst la doble entrada per si en algun moment el nostre ajuntament decidís fer el pas. Per això, seria bo que, en l'obra nova, s'exigís la doble entrada en previsió d'un canvi en el futur.

Segurament que hi haurà algú que pensarà que no cal tant d'enrenou només per l'estètica. Jo no penso el mateix. Tinc simpatia amb els pobles que han vetllat per embellir els seus carrers i places, i eliminar el cablejat de les façanes és un primer pas important. 

Des d'aquí, doncs, la meva sol·licitud perquè l'equip de govern de la meva vila ho tingui en compte i ens sorprengui amb alguna notícia que ens alegri el dia. 

Avui la relació intergeneracional és més important que mai

Ahir escoltava una conversa on es criticava els polítics Ernest Maragall i Xavier Trias perquè, a la seva edat, optaven a l'alcaldia de Barcelona. Em va semblar una crítica sense cap tipus d'argument que justifiqués que no poden ser unes persones vàlides per liderar un projecte polític a la capital catalana.

No hi vaig voler intervenir perquè d'alguna manera si els defensava podia semblar que justificava la meva decisió de figurar a les llistes electorals del proper mes de maig a la meva vila d'adopció, tot i la diferència d'edat amb els dos al·ludits. 

És cert que la nostra trajectòria en aquest món transcorre a través d'unes etapes on acostumem a col·locar-hi les coses i quan surts de la norma ets criticat i incomprès. Limitar-nos en el temps és un error, però sí que convé analitzar quin pot ser el nostre paper en cada moment de la vida, i sobretot en el camp de la política no professional, valorar què hi pots aportar per millorar-la. L'experiència és un grau i això s'oblida. Una experiència que no és sinònim d'eternitzar-te en les coses. A vegades va bé un decantar-te temporalment per després tornar amb més força.

També és cert que la joventut aporta empenta, decisió i ganes de revolucionar allò que sovint queda amorteït i caduc. La il·lusió per la novetat i les ganes d'obrir-te camí en un nou món, poden afavorir els resultats. En política es peca sovint de l'estancament, la rutina i el deixar-se anar. És molt fàcil dir que la burocràcia és feixuga i que no et deixa fer allò que voldries, allò que has promès que faries. Els joves poden trencar aquesta dinàmica amb més facilitat.

És per tot això que la combinació d'experiència i coneixement amb la il·lusió de la joventut per fer coses noves pot ser una proposta interessant en uns moments on la desconfiança cap als polítics és important. Caldrà, però, treballar perquè la distància entre el polític i el ciutadà no es vagi eixamplant, sinó tot el contrari. Per implicar el vilatà als temes de la vila, animar-lo a participar i que vegi útil la seva col·laboració en la gestió del municipi.

L'encaix d'experiència i joventut pot ser una solució a la paràlisi actual. Els joves volen fer moltes coses, però desconeixen el funcionament de l'administració. Aquelles persones que s'han apalancat al poder, han perdut la il·lusió i qualsevol excusa és bona per no fer res. Trobar aquest equilibri ha de ser l'objectiu de la nostra candidatura.

L’incivisme que no podem permetre

He pensat en Arenys, i en els problemes d’incivisme que estem patint. Darrerament fa la impressió que la gent, o una colla de vilatans, s’ha deixat anar i ha deixat de complir els deures que tots hem d’assumir perquè la nostra convivència sigui agradable. Si fos malpensat diria que hi ha qui vol fer la vida impossible als nostres governants locals i s’ha proposat comportar-se incívicament, embrutant la nostra vila per desmerèixer-los.

No sé si és així, però en tot cas el nostre govern municipal hauria de fer alguna cosa perquè la situació no vagi a pitjor. He vist imatges per les xarxes socials que no es poden permetre, i si no s’actua de seguida podem arribar a un punt que ja no ho puguem recuperar.

Ho he escrit altres vegades que el primer culpable que la nostra vila es vegi bruta i deixada és el vilatà que no es comporta com ho hauria de fer i no té cura amb les deixalles i la netedat en la seva actuació. Aquí no es pot demanar responsabilitat a ningú més que al propi vilatà.

El govern municipal ha de vetllar perquè es compleixin les normes i els vilatans respectin els altres, ja que un mal comportament perjudica els nostres veïns. Alhora l’Ajuntament ha de procurar que la vila estigui neta i endreçada, i per això caldrà ser molt escrupolós en la neteja. A l’estiu, sobretot quan no plou, cal regar bé els carrers, sobretot aquells punts que acostumen a embrutar-se més. Si des de l’Ajuntament no s’actua, és més fàcil que els incívics agreugin el problema.

Hi ha comportaments que són culturals, i hi ha cultures que no destaquen per la higiene. La nostra cultura no ve aparellada amb un comportament de deixadesa i brutícia, però si no estem atents hi podem caure fàcilment. Això sembla ser que és el que està passant.

Deia al començament que tot fa pensar que la gent s’ha deixat anar i no és tan polida, però jo hi afegiria que també sembla com si el nostre govern municipal fos més permissiu amb els que incompleixen les normes bàsiques de convivència, si és així els hem de reclamar que posin fil a l’agulla i vetllin per un Arenys més net i agradable per viure-hi.

Pendents d'una nova concessió de recollida de la brossa

És trist que el tema estrella a les xarxes socials d'Arenys de Mar sigui la recollida selectiva, però no ho sigui perquè es faci una bona feina, amb un nivell alt de reciclatge, sinó per com estan de bruts els carrers i places, dels problemes dels contenidors mal emprats i l'exageració de rebuig dels divendres.

Que sigui aquest el plat de cada dia és culpa de tots nosaltres, ja sigui perquè no reciclem bé o perquè no ens sabem organitzar ni fer suficient pedagogia de com s'ha de comportar un vilatà responsable.

Aquests dies, segons ens informen, s'estan elaborant els plecs tècnics per posar a concurs el servei de recollida de la brossa. S'ha perdut la confiança en l'empresa adjudicatària actual, i no surten els números. Els plecs els redacten els serveis tècnics municipals, però han de tenir una direcció política que marqui el model de recollida que es vol aconseguir. Aquest model és el polític que el determina i només ell en serà el responsable.

Volem creure que el govern municipal té clar quin model de recollida vol, però a vegades ens fa dubtar. Aquest sistema mixt de contenidor i porta a porta no és fàcil de coordinar. És molt fàcil convertir zones de la vila en abocadors lliures, on la gent i aboca allò que li fa nosa sense cap tipus de mirament, sobretot si no queda gaire a prop de casa.

Seria desitjable que el model de recollida obtingués el màxim consens, no només de l'equip de govern, perquè haurà de ser model durador, ben pautat i amb una gran dosi de paciència i pedagogia. No ens trobarem els carrers nets i endreçats d'un dia per l'altre, i en aquesta tasca hi haurem de treballar-hi tots.

Que es tingui clar el model i que es redactin uns bon plecs, els millors per aconseguir que el model de recollida escollit sigui un èxit. Ah! i que no tot depengui del cost econòmic. Pressionar a la baixa els concursos públics acostumen a ser un fracàs de gestió del servei públic.

Una crisi desagradable a l'ajuntament d'Arenys de Mar

Sempre he pensat i ho he dit més d'una vegada que la política no és agraïda. Exercir de polític no és bufar i fer ampolles. Evidentment parteixo del punt de vista que la persona que decideix entrar en política ho fa empès per l'esperit de servei cap als altres. Descarto, doncs, totes aquelles persones que hi busquen guanys personals, fins i tot quan només es tracta de reconeixement públic.

Vull pensar que encara són molts els que tenen interès en exercir de polítics al seu poble o parlament, per ajudar a avançar en democràcia i resultats positius per a tothom. Malgrat hi pugui haver bones intencions, la competició és dura i sovint desagradable. Les persones et miren de manera diferent si portes el barret de regidor de la vila o ets un simple vilatà. Això ho has de tenir en compte i mirar que no t'afecti gaire. És difícil.

Podria parlar de la meva experiència de quatre anys, però ho deixaré per a més endavant, potser quan em jubili. Jo continuo estimant la meva vila d'adopció i intentant aportar el meu granet de sorra. Ara des del carrer, des de casa, procurant que els responsables polítics no s'adormin, però entenent que la seva tasca no és fàcil ni, com deia abans, agraïda.

La situació en què es troba el nostre alcalde és molt poc amable. Ningú vol que se'l tregui del lloc que ocupa i menys, en el cas de la política local, amb una moció de censura. Això no treu que cadascú ha de valorar què ha fet perquè s'hagi arribat a aquesta situació.

El més fàcil és pensar que els altres t'han fet el llit i l'enveja per ocupar l'alcaldia ha provocat que et fessin fora. Segurament és més difícil acceptar que des del poder s'ha estat incapaç d'acostar-se als altres i intentar solucionar aquelles coses que ens separaven.

Jo he vist coses que no m'han agradat i que podrien ser motiu de la decisió presa per l'oposició. Un dia escrivia que potser no calia la moció, però sí idees de futur. Potser es podia haver trobat la manera de replantejar la manera de gestionar, que no era bona, i avançar més units cap a aconseguir els objectius previstos. 

Si algú m'ho demana li ho puc explicar en detall, però en tot cas si no és agradable la situació en què es troba l'alcalde, i amb ell tot el seu equip, tampoc era bo el que s'estava coent a dins l'ajuntament. Hi ha moltes coses a canviar, i espero que el nou govern ho vulgui i sàpiga fer.

Joan Pera i Serra, un fill il·lustre per nomenar

Ahir el vespre vaig rebre la notícia de la mort d'en Joan. Us haig de dir que em va entristir, perquè no és una mort qualsevol. En Joan forma part de la història viva d'Arenys de Mar. Podem veure el vídeo de Ràdio Arenys, de l'any 2013 penjat a Youtube. Ha estat un referent en tots els àmbits, des del professional al cívic i social. Ha estat un personatge singular amant de la Cultura en majúscules. Cantaire, Recitador poètic, Comediant... Molts són els àmbits en què s'ha mogut, i no ho ha fet de manera discreta, sinó destacant, liderant tots els grups on ha participat.

En Joan, encara que no l'hagin nomenat, és un vilatà il·lustre, que els que hem tingut la sort de compartir-hi moments, èpoques amb ell, en mantindrem un record entranyable i el plorarem.

Acostumo a comentar en el blog la mort de vilatans i persones properes, i en Joan havia d'ocupar un espai en el meu humil racó d'Internet. 

Aquest Nadal, una vegada més, en Joan ens havia de delectar amb la recitació del Poema de Nadal, i ho feia acompanyat musicalment pel Cor on cantava des de l'inici, ara fa vint-i-cinc anys, el Cor l'Aixa. De ben segur que en els actes commemoratius del naixement del Cor, tindran mil oportunitats de recordar l'amic Joan. A ell li hauria agradat figurar-hi a la corda de tenors. En Joan no hi serà, però estic segur que els seus companys de corda i del cor, el sentiran molt a prop.

Joan, que tinguis un bon viatge i prepara't per liderar la conya, el bon humor, la simpatia, i l'amistat, allà dalt on t'esperen des de sempre.