Cinquanta famílies afortunades

Demà dilluns tindrà lloc el sorteig per assignar els nous pisos de lloguer assequible que s'han construït al Bareu. Finalment, s'ha acabat tot un procés que ha durat molts anys, massa anys. En temes d'habitatge podem parlar del got mig ple o mig buit. Per més que es facin passes per augmentar el parc d'habitatges i que siguin assequibles per una bona part de la població, mai es farà prou. Podem ser crítics i exigir als nostres representants polítics que treballin més per augmentar l'oferta, però no cal ser derrotistes. Cal valorar positivament allò que s'ha aconseguit i en tot cas, si és possible, millorar-ho.

Arenys necessita ampliar l'oferta de pisos, siguin de nova construcció o rehabilitant aquells que estan tancats i buits. El territori és el que és i tampoc disposem de grans superfícies per construir-hi. Cal preservar el medi natural i no quedar-nos sense. També és important equilibrar l'augment de la població amb l'oferta i possibilitats de serveis i recursos públics. Avui, a Catalunya, hi ha àrees superpoblades. Hem crescut en població, però els recursos de l'administració pública estan estancats.

La planificació, en tots els àmbits, serveix precisament per evitar sorpreses i saturacions. Si només ens fixem en el dia a dia i no alcem la mirada cap al futur, ens trobarem amb situacions difícils d'afrontar. Ho veiem en l'atenció sanitària i l'escolar. Cada vegada hi ha més dificultats per oferir un bon servei, i no es tracta tant de la capacitat i preparació dels professionals com de les eines i recursos de què disposen per atendre els seus usuaris.

Demà, doncs, hi haurà unes quantes famílies que obtindran el pis enyorat, i ens n'hem d'alegrar, però l'endemà mateix ens hem d'arremangar per continuar treballant per aconseguir nous habitatges per a les moltes persones que encara estaran pendents d'assignació.

Els taps de les autopistes

Arran de les embussades a l'AP-7 el cap de setmana de la segona Pasqua i d'algun accident que s'ha sumat a tots els registrats darrerament, hi ha força gent que comença a dir que potser caldria tomar els peatges i diversificar el trànsit. És cert que amb l'aixecada de les barreres a les autopistes catalanes hi hagut un augment important de la circulació, beneficiant altres carreteres locals que anaven molt saturades. L'increment dels accidents a les autopistes fa pensar, i s'estudien diferents mesures per intentar frenar-los. Una d'elles és limitar la velocitat màxima per circular-hi. 

Sens dubte que es fa necessari trobar una solució a l'augment dels accidents, i també els embussos en dies i hores punta, sobretot a l'accés a la capital. Tothom hi diu la seva, normalment moguts pels nostres interessos. Hi ha qui veu bé la limitació de la velocitat i d'altres prefereixen que es torni a pagar i d'aquesta manera expulsar de les autopistes aquells que no els agrada passar pel peatge.

Hi ha un problema de fons que no resol totes les situacions, sobretot els caps de setmana, i aquest és el transport públic i les seves deficiències. L'accés a Barcelona encara necessita millorar i portem molts anys amb restriccions i mal servei. La manca d'inversió en les línies de Rodalies ha fet que cada vegada hi hagi més avaries i que moltes persones continuïn preferint agafar el cotxe privat, amb les conseqüències que això comporta de saturació de cotxes a segons quines hores.

Però l'ús del cotxe privat és encara una necessitat quan es tracta de sortir de cap de setmana. El transport públic només cobreix certs desplaçaments, i això fa que tinguis molta dependència del vehicle particular. Fer fora els nous usuaris de les autopistes no és una solució, perquè seria tornar a saturar les vies interurbanes, on ara també es nota un descens dels accidents i morts. És, doncs, necessari resoldre l'ús de les autopistes, procurant que tothom s'hi esmerci i tingui en compte l'augment de trànsit que s'hi ha produït. 

Encara no ha passat prou temps per observar si ha empitjorat el manteniment de les autopistes, des que se'n fa càrrec l'administració, però estic convençut que caldrà buscar la manera perquè aquest manteniment millori, amb els recursos que al meu entendre han de sortir d'entre els seus usuaris. Trobar l'equilibri entre una millora de la circulació per les autopistes i el tap que es produeix a l'entrada de la gran ciutat és una tasca que li correspon a l'administració de la Generalitat, i que ha d'intentar resoldre el més aviat possible.

I permeteu-me que aprofiti aquest post per recordar que encara hi ha massa cotxes que circulen pel carril del mig, en lloc de desplaçar-se a la dreta i deixar espai lliure als que corren més. Penso que és una desconsideració que caldria tractar-la com a infracció i que la policia encarregada de controlar el trànsit hauria de fixar-s'hi més i sancionar qui no ho respecti.

La importància del servei d'atenció primària

Encara no hem sortit de la pandèmia que ens afecta des de fa més d'un any, però sí que podem ja afirmar que una de les coses a resoldre és l'atenció primària que ha resultat bàsica i per altra banda molt mancada de recursos i professionals. No calia la pandèmia per adonar-nos-en, però sí que ha servit per cridar l'atenció i, confiem, per intentar resoldre-ho d'ara endavant.

Els que tenim ja una edat recordem el metge de família com a gran recurs per al seguiment de la nostra salut i de totes aquelles malalties que anaven sorgint, la majoria d'elles poc importants, però que ens proporcionava seguretat i confiança. L'aparició dels centres d'atenció primària va ser l'alternativa pública al metge de família. Era el centre de proximitat on acudir, amb el metge que et podia fer un cert seguiment. 

La saturació d'aquests centres va en contra de la idea inicial de coneixença dels malalts, com és el cas del metge de família, i de la interelació entre metge i pacient. Els canvis sovintejats de metges i metgesses també és un obstacle per aquesta relació necessària.

Els centres d'atenció primària actuen de fre a la tendència de moltes persones d'acudir als centres hospitalaris via urgència, on el tracte no pot ser mai familiar, bàsicament pel volum d'atencions i diversitat de procedències, però una mala gestió i funcionament dels centres d'atenció primària provoquen que les visites als hospitals s'incrementin.

La Sanitat s'ha de reinventar i donar solució als molts problemes que s'han originat arran de la pandèmia, però una cosa ha quedat clara i és que s'ha d'incrementar la inversió als centres d'atenció primària perquè puguin desenvolupar satisfactòriament la seva funció i generin o recuperin la confiança de la ciutadania que des de fa uns anys s'ha perdut.