Estimar el país i la seva gent

Sense caure en l'alarmisme convé reflexionar sobre què estem fent malament al nostre país. Si llegeixes les notícies, però també molt a prop teu, t'adones que es viu amb inseguretat. Tenim por de qui passa pel nostre costat. Ens preocupem a tancar bé les nostres cases quan sortim a donar un vol. Aferrem bé el mòbil quan coincidim en una concentració de gent. Tot això per la inseguretat que ens envolta.

Aquest estiu he tingut la sort de viatjar a dos països ben diferents. Podríem dir que en poques coses eren coincidents, però sí que tenien en comú el fet de sentir-te segur. T'explicaven que allà era molt rar ser agredit o robat, i realment aquesta era la sensació que tenies. En paratges prou semblants al nostre, com és un aeroport, la sensació era totalment diferent de la que tenim a casa nostra.

Ahir comentava que la massificació no és mai bona i aquesta facilita que hi pugui haver més delinqüència. En aquests dos països no hi ha massificació de gent. Tanmateix, hi ha mesures correctores que poden funcionar i que a casa nostra no sabem aplicar correctament. La mesura policial desemparada d'altres no serveix, i això ha quedat demostrat a bastament. La pèrdua de valors començant a la família i per extensió a la societat és un primer obstacle per sentir-te segur. Si no ensenyem als nostres fills a comportar-se i respectar els altres, no aconseguirem una societat tranquil·la i plaent.

Les lleis també s'han d'adaptar a la realitat que vivim. La tan comentada reincidència en els delictes és una demostració clara que la nostra societat no funciona. No pot ser que una persona acumuli centenars de delictes, que són els provats, i no li passi res. Això no vol dir que tothom hagi d'anar a la garjola, però no pot sortir de manera tan gratuïta.

Com a anècdota diré que a Islàndia els joves tenen la possibilitat de treballar per a la comunitat, tenint cura del territori. Una mesura que permet resoldre dos temes a la vegada: ocupar els joves durant un parèntesi de la seva vida i endreçar el país per fer-lo més atractiu. Qui treballa pel país té tots els números per arribar a estimar-lo, i si te l'estimes el cuides i protegeixes, tant a ell com a la seva gent. Segur que podem trobar elements dissuasius del delicte més enllà de policies i càmeres de vigilància.

Hem notat la reducció de preus per la rebaixa de l'IVA?

Aquests dies he parlat de les mesures que el govern socialista ha pres per reduir costos, i he estat crític quan s'ha subvencionat productes per a tothom enlloc de beneficiar les famílies que realment tenen problemes per fer-hi front. Aquest ha estat el cas dels 20 cèntims per litre de benzina i gasoil, i que ha deixat d'aplicar-se avui dia de cap d'any, o bé la reducció de l'IVA a productes de primera necessitat, i que és vigent des d'avui mateix.

Al marge de la meva opinió sobre a qui beneficia i si són bones mesures, amb l'ajuda d'escrits de persones amb més coneixement que jo mateix, hi ha un fet que hauríem d'observar els propers dies. Si bé és cert que la reducció dels 20 cèntims s'haurà complert arreu, o almenys això sembla, caldrà veure si també els productes que a partir d'avui veuen reduït el percentatge de l'IVA resulten més barats.

A partir d'avui el pa, per exemple, ha de ser més barat, perquè s'ha eliminat l'IVA. Ho heu pogut comprovar? Si encara no n'heu anat a comprar, perquè és cap d'any i ja teníeu reserves, demà quan aneu al forn, mireu si realment el pa us costa menys diners que no pas ahir dissabte.

La por que molta gent té és que la reducció de l'IVA en aquests productes no reverteixi en el preu final que pagarem els clients. Desconec si hi haurà una vigilància al respecte ni si es prendran mesures perquè tots els comerços apliquin la reducció de l'IVA i la repercuteixin en el preu final dels productes. És per això que en tot cas serà bo que siguem nosaltres els que estiguem alerta, i denunciem els casos de frau que hi puguin haver.

En una societat com la nostra, on cadascú mira de fotre a l'altre, és fàcil que situacions com aquesta siguin utilitzades per enriquir-se uns i enredar als altres. Si els botiguers no repercuteixen la reducció de l'IVA als clients, voldrà dir que la mesura impulsada pel govern socialista només haurà servit per reduir els ingressos públics sense que això tingui efectes per a la ciutadania, que continuarà pagant cars els productes.

No ens estranyi que tot allò que denunciem dels nostres polítics, sigui una pràctica comú entre tots nosaltres, i puguem arribar a dir que si no som més corruptes és perquè no en tenim l'ocasió.

Els obstacles de l'Administració

La lentitud amb què treballa l'administració pública a l'hora de procedir a resoldre les demandes, peticions i queixes de la ciutadania va en perjudici de la ciutadania. En el cas del Tribunal Constitucional, amb naturalitat i sense amagar res, els perjudicats són els presos polítics. El bloqueig a les sentències, per evitar que es puguin presentar al TEDH o si més no endarrerir-ho, és una vergonya, sinó un delicte.

Demà traslladaran els presos polítics a Madrid, deu o dotze dies abans que comenci el judici. Tenim un mal record de la seva estada i trasllats, abans de venir a Catalunya i només la por a la vigilància europea podrà fer canviar l'estil barroer i provocador dels primers dies. El seu recurs sobre l'empresonament preventiu dorm als llimbs.

I entretant escandalitzats per comentaris falsos i propis d'actituds revengistes per part de la fiscalia et fa pensar que difícilment hi pot haver una solució a la situació actual, més enllà de passar pàgina a través d'una sortida en un termini més o menys llarg. No ens volen, només els nostres diners. Ens insulten, però no ens deixen ser lliures.

Una biblioteca tranquil·la o al rovell de l'ou?

Ja em perdonaran els meus amics de la CUP, però jo no desitjo una biblioteca tranquil·la, sinó plena de vida, de batibull, d'un no parar! Potser sí que haurà de tenir un racó de pau i silenci per poder llegir el diari o aquella novetat literària que et ve tan de gust de llegir, però la biblioteca ha de ser vibrant i gens tranquil·la.

Crec que l'eslògan escollit no és el més apropiat per animar la gent a decidir-se per un equipament. De fet la tranquil·litat o la moguda es pot fer arreu. Ho diuen per l'entorn? Doncs hi ha algun element que podria anar-hi en contra. Deixar que el teu fill o filla vagi sola a la biblioteca una tarda de desembre, quan és fosc, potser no és el millor lloc. Hi ha experiències d'altres pobles que han hagut de contractar vigilància privada.

Avui és el darrer dia per votar on ens agradaria més que hi traslladessin la biblioteca. Ja vaig dir fa uns dies que no trobava que la resposta s'hagués de buscar a través d'un procés participatiu, ja que és més tècnic que res, i que en tot cas ens haurien de deixar decidir quin model de biblioteca volem, més enllà del lloc on es trobi.

Jo demanaria, precisament, que fos una biblioteca dinàmica, on passessin moltes coses i variades; que tingués uns horaris més amplis, en temps de vacances i caps de setmana, i sobretot matins, per a totes aquelles persones que tenen aquestes franges horàries lliures.

La biblioteca és, per a mi, la porta a la cultura per a totes les persones que vivim a la vila. Per a aquelles que hi han viscut sempre i per a aquelles que hem arribat de més grans; per a aquelles que els agrada la lectura i per a aquelles que convé animar a que llegeixin i s'enriqueixin amb els llibres i les revistes.

No sé on acabarà traslladant-se ni quan, però sí que demanaria que hi hagués un esforç per part de l'ajuntament i la Diputació, per donar més suport (recursos econòmics i personals)  a la gestió i gran tasca que es pot fer des de la biblioteca, i que més persones en poguessin treure profit.

Apallissar una persona no és incivisme, sinó delicte

Avui apareixia la notícia d'una noia, treballadora del metro de Barcelona, que va ser agredida per unes persones que transitaven amb bitllets falsificats. A la noia, que no els va deixar passar, la varen esperar a la sortida de la feina i la varen apallissar fins a trencar-li la mandíbula.

La reacció de molts és criticar un sistema judicial que és massa garantista i que sembla defensar més els incívics que les seves víctimes. Fixeu-vos les vegades que apareix la frase "entren per una porta i en surten per l'altra".

No pot ser que les persones que procuren comportar-se, ser educades i respectar els altres, tinguin la sensació que els cara-dures són els que viuen millor, perquè la llei no és prou severa, o si més no la seva aplicació és massa tova. Això és com tot, les persones ens deixem portar per allò que veiem, i un lloc brut no rep el mateix respecte que un lloc net i endreçat. En el cas del civisme això també passa. Quan no hi ha prou vigilància o bé les conseqüències del delicte són insignificants, més persones s'atreveixen a incomplir les normes, i tot plegat esdevé un peix que es mossega la cua.