L'efecte blog a Arenys de Mar

Els nostres referents blocaires ens expliquen sovint els efectes que el món del blog produeix en altres entorns, el més important dels quals podria ser la política, tan a nivell local com d’àmbit més general. Arenys sembla ser que no vol quedar enrere i darrerament s’observa com diferents comentaris de blocaires tenen ressò a altres espais locals on la majoria de protagonistes no saben què és un blog o si més no, no acostumen a bellugar-s’hi.
Personalment m’hi he vist implicat, i es pot entendre pel fet que sóc regidor municipal i el que dius i expresses té una repercussió diferent al que acostumaria a passar a la majoria de mortals.
Si bé és cert que durant anteriors mandats, quan no tenia responsabilitat política, els meus escrits arribaven a la casa gran, la resposta venia canalitzada pel mateix entorn blocaire o bé a través de la plataforma d’arenyautes, quan hi reproduïa algun escrit. Ara no, i crec recordar que ja ho he explicat, sinó que m’ha arribat mitjançant pregunta al Ple.
Avui llegia un escrit a la revista Ametlla, on m’he sentit eludit pel seu autor, polític arenyenc, sense que en cap moment m’anomenés. He entès que parlava d’un escrit al meu blog queixant-me de la premsa local arenyenca, i concretament del número de setembre de la revista l’Agenda. Si ho interpreto malament, confio que l’esmentat autor em sàpiga perdonar, però ho aprofito per explicar allò que em semblava que ja havia deixat clar.
No em queixo i no penso queixar-me mai de la crítica que un mitjà de comunicació o grups de persones vulguin i puguin fer-me. És més, estic convençut que la crítica que puc rebre m’ajudarà a corregir errors i a clarificar més els objectius que em fan moure en el món polític local.
La meva queixa, a la revista o en una altra ocasió a l’emissora municipal, anava dirigida en dos sentits: en la necessitat de contrastar les notícies, abans de publicar-les o emetre-les per antena, i més clarament a la revista, perquè no es convertís en una publicació tremendística on les notícies positives no hi tenen cabuda. Però no em refereixo únicament a les notícies que tenen com a protagonista l’Ajuntament o especialment l’equip de govern, sinó a les bones notícies que es poden recollir de les entitats i les persones de la nostra vila. Si us plau, recupereu l’Agenda de setembre i després d’analitzar-la, comenteu-m’ho.
La història es fa amb el present d’ara i es documenta amb els escrits i enregistraments que estem fent. Quina serà la història d’Arenys de Mar, si només ens fixem en la Vida Parroquial d’aquests darrers anys? La pregunta me la feia posant com a referent la revista l’Agenda, de setembre.
Avui Isabel, no he parlat entre línies, sinó que he anat de dret al gra, però em permetràs que continuï escrivint entre línies, perquè no sempre és prudent retratar la persona a qui em dirigeixo, però en canvi estic convençut que li arriba (és allò del “qui sigui frare que prengui candela”). A tu Isabel et deixo que hi donis voltes, encara que estic convençut que sempre ho endevines.

Caos circulatori a Arenys

La comunitat arenyauta té una vitalitat cíclica, amb més o menys intensitat. Des de fa uns dies, però, el ritme és bastant alt i estic segur que els seus administradors li fan un seguiment exhaustiu, i qui sap si no estem a punt de batre algun rècord.
Darrerament està força polititzada, i no ha d’estranyar a ningú. Tots en som una mica còmplices i a mida que es vagi acostant la data del 27 de maig, encara ho serà més. És bo, però, que hi intervingui gent que no està compromesa ‘públicament’ amb cap força política, junt amb d’altres que són militants d’un o altre partit. És bo, per adonar-se del contingut d’uns i altres escrits, i treure’n les pròpies conclusions.
Un altre apartat que no acostuma a faltar és el de la crítica a l’equip de govern local. Aquí hi col·laboro, encara que el mèrit no és meu sinó del propi govern municipal. Un dels temes que ha sorgit darrerament ha estat el de la circulació viària per la vila. Certament la nostra vila no ho té massa fàcil i pocs miracles es poden fer, però sí que caldria analitzar a fons l’organització tècnica de la mobilitat. Avui dia tothom s’atreveix a bloquejar un carrer, amb o sense permís. El control no és bo i la reacció de l’administració és lenta.
Als escrits d’arenyautes d’aquests dies es parla de tancaments de carrers descoordinats, que conformen, per unes hores, culs de sac difícils de superar. Desconec el sistema que utilitzen per organitzar els tancaments de carrers, que són inevitables, encara que programables, però el cas és que es fa difícil circular en cotxe per Arenys.
Fa un temps que els anuncis de tancament de carrers, per obres o serveis, s’indicaven amb escrits fets pel ciutadà o industrial que ho ocasionava, tingués o no autorització municipal. En aquests moments els tancaments s’anuncien amb antelació i amb un model d’imprès que s’identifica amb el logo municipal. Malgrat això, el caos circulatori continua. Per què?
M’imagino que el quadrant de mobilitat deu estar ben dibuixat, però no es respecte prou l’horari previst, i això és suficient com per ocasionar el caos esmentat. Arribem doncs a la conclusió que els vilatans no som prou curosos a l’hora de respectar les normes establertes o els permisos obtinguts, i qui en paga les conseqüències som nosaltres mateixos. És per això que cal planificar millor des del govern, i que els vilatans respectem encara més les regles del joc. Això és bàsic per viure bé en societat.

Dos anys escampant opinió

Tal dia com avui d’ara fa dos anys vaig iniciar el meu bloc sense saber massa cap on em duria. Era una experiència nova i que m’hi animava en descobrir que en Lluís Foix, a qui acostumava llegir els seus articles, obria un bloc. El ritme d’escriptura no tenia res a veure amb l’actual, que tampoc sé si es mantindrà en un futur, ja que la vida dóna moltes voltes i nosaltres canviem en el temps.

El primer escrit era el dia 9 de gener de 2005, i de fet va ser una transcripció de l’escrit que publicava a la revista l’Ametlla d’Arenys, de periodicitat mensual i que hi col·laboro des del primer número – juny de 2002. El segon escrit data del 13 de febrer, i mig any més tard no arribava a la trentena. El 2006 en canvi, ha estat un any de consolidació, sobretot els darrers mesos, amb un total de 326 escrits.
Per temes, malgrat que no he començat a classificar-los fins a finals d’aquest darrer any, amb la nova versió de bloc, es pot observar que predominen els polítics, tan a nivell general, autonòmic com local, amb un esperit crític, però intentant aportar valor afegit, i procurant també no ofendre les persones sinó, en tot cas, criticar la seva manera d’obrar, tenint en compte que són càrrecs públics i es deuen a la ciutadania i els electors que els varen votar.
Encara que sempre em sorprèn tenir lectors assidus, no es tracta d’un bloc molt visitat, potser perquè el que dic no interessa, o pel fet que no busco la polèmica ni l’estridència, sinó que m’agrada pensar que qui em llegeix, li ajuda a formar-se opinió de les coses, sigui en la mateixa línia o en l’oposada. Perquè el pitjor d’una societat és que estigui constituïda per gent sense opinió. Per contra, la societat esdevé més rica quan hi ha confluència d’opinions, i s’obre un debat intens.
En un primer moment em trobava sol dins el món arenyauta, ja que a la nostra vila hi ha una xarxa d’internautes força activa, que té alts i baixos, però és molt seguida per una majoria silenciosa. En aquests moments, arenys.org, els culpables de la xarxa arenyautes, ha incorporat el món del bloc, i s’hi ha animat un bon grup d’arenyencs, i això fa que em senti més acompanyat. També hi tinc un bloc, encara que allà la periodicitat dels meus escrits no és diària.
A partir d’avui comença el tercer any del meu bloc, i suposo que, com a mínim fins a finals de maig, el tema de les eleccions municipals hi tindrà força presència. Tot i que la campanya s’ha de fer al carrer, per arribar on hi ha la gent, penso que els partits polítics locals no es deixaran perdre aquest sistema tant directe per arribar als internautes, que cada vegada som més.
Si sou dels que acostumeu a llegir-me, us ho agraeixo, i si hi heu vingut a parar per casualitat, us convido a que doneu les vostres opinions, i em digueu on és el vostre bloc, perquè m’hi deixi caure.