Apa Anem-hi, molt bona feina!

Fa pocs dies parlava en un post sobre la necessitat de ser positius i avui he volgut posar-ho en pràctica. He estat mirant els diaris digitals si hi trobava una notícia positiva que fos interessant comentar i no ho he tingut fàcil. Mentiria si digués que no n'hi havia cap, però també haig de tenir en compte que hi ha temes que desconec absolutament i es fa molt difícil comentar-los i opinar. Ja soc prou atrevit en escriure públicament en el blog, per a fer-ho de temes totalment desconeguts per a mi.

És evident que he hagut de descartar qualsevol referència als EUA. Tampoc m'he aturat a analitzar què està passant avui a Rodalies i al transport públic en general. Res a comentar de la pesta africana detectada en senglars a Collserola, o dels efectes de la borrasca 'Marta' a Andalusia.

Finalment, m'he quedat amb una notícia en clau local que parla dels podis que ha aconseguit l'entitat Apa Anem-hi a la lliga de cros i del cros escolar. Ahir, dissabte, es varen lliurar els premis i reconeixement als millors corredors a qui vull felicitar des d'aquí, no només per haver guanyat, sinó també per totes les hores, sacrificis i esforç de tot l'any. Les coses no surten soles i és bo reconèixer-ho. 

Cal felicitar tota la tasca esportiva i social de la Penya Apa Anem-hi. I remarco social, perquè té una incidència a la societat arenyenca que tant de bé li fa. Ens queixem molt i surten tots els disbarats, les queixes i crítiques, però costa més de llegir fets positius i engrescadors de la nostra vila. Seria bo que, sense deixar de ser crítics, constructius i amb arguments, a cada comentari l'acompanyéssim d'una referència bona del que s'està fent. Ens adonaríem que se'n fan moltes i passen massa desapercebudes.

Si som capaços de fer-li un gir, segur que viurem millor, sense tants exabruptes, males cares i insults. Són quatre dies i hem de viure'ls amb més tranquil·litat i seny.

Una sortida intel·ligent a l'impàs actual

Crec que la proposta de Germà Bel que fa a JxCat, de votar favorablement a la investidura de Pere Aragonès i quedar-se fora del govern, seria una proposta intel·ligent, políticament. L'altra cosa és si realment són prou intel·ligents, o millor dit, si són prou responsables políticament parlant, per prendre una decisió com aquesta. Tinc clar que JxCat encara no ha paït haver quedat pel darrere d'ERC i que per això va donant llargues al pacte.

Si realment pensen que el president ha de ser Pere Aragonès, i això s'entendria pel fet d'haver acceptat la presidència del Parlament, ara haurien de deixar de fastiguejar tota la població, i si no veuen clar el pacte amb ERC per governar durant quatre anys, quedar-ne fora i, com diu Germà Bel, recomposar-se i organitzar-se com a partit polític.

Penso que deu ser veritat que les dues forces polítiques no estan en disposició de formar un govern amb garanties de continuïtat, però entenc que el país no es mereix que la situació actual s'allargui en el temps. És hora de caminar endavant i una bona solució seria la proposta de Bel.

Malauradament hi ha massa orgull ferit i això és el que ens porta a perdre'ns com a poble. No crec que sigui demanar massa que es comportin com a adults i que vetllin per l'interès del país i no dels seus interessos partidistes. Ja està bé d'encallar-ho tot i ser la riota de tothom. Vivim uns temps prou difícils com per continuar amb aquestes baralles que no porten enlloc. Han de veure que, si no s'han posat d'acord fins ara, tampoc s'hi posaran en els propers dies, encara que endarrereixin la presa de possessió del president. Doncs, sisplau, cediu i des de fora del govern ja hi haurà prou elements com per controlar que no es facin disbarats, però almenys permetran que es governi.

Farmàcies col·lapsades

Les incidències amb els dispensadors de mascaretes i medicaments de les farmàcies aquest matí són una demostració més de com som tots plegats. Es va decidir que avui es començarien a repartir les mascaretes i es va demanar alhora que no hi anéssim tots a buscar-les, sinó només aquelles persones que realment les necessitessin. Que n'hi hauria per a tothom i no calia córrer. Que s'havia d'evitar fer cues. Que no sortíssim del confinament només per anar a buscar la mascareta...

Què ha passat aquest matí? Doncs, que tothom ha sortit de casa cap a les farmàcies a buscar la seva mascareta i el programa per enregistrar el seu lliurament ha petat, de manera que ja no es podien dispensar més mascaretes ni tampoc medicaments amb recepta. Això és el que hem aconseguit.

Aquí hi ha dos elements a tenir en compte. En primer lloc l'egoisme i poc cas que fem a les recomanacions i tirem pel dret, de manera que es foti l'altre, i també que els nostres sistemes informàtics no estan preparats per a grans volums. Massa gent col·lapsen el sistema.

És una altra cosa a tenir en compte a la llista dels disbarats d'aquests dies. No només comprem malament els productes de protecció contra l'epidèmia, sinó que a més no estem preparats per lliurar-ne grans quantitats, tot i que podíem suposar que la gent no faria cas a les recomanacions. País!

Va, tindrem nou president o noves eleccions?

Iceta té raó: a Albert Rivera li interessa el conflicte a Catalunya, però jo li preguntaria: per què li va a la banda? per què el PSC, amb el PSOE, no són capaços d'aprofitar el naufragi del PP i deixen de donar-li oxigen a C's?

Però avui la notícia, des d'ahir a les 20.15h, és el candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat. Els altres protagonistes són la CUP. Què volen aquesta gent?

És curiós que quan el Tribunal Constitucional, el govern espanyol i el jutge Llarena han posat una pausa en el contra-procés, permetent el vot delegat de Puigdemont i Comín, i per tant que JxCat + ERC puguin escollir nou president, amb l'abstenció de la CUP, ara aquests diuen que potser hi votaran en contra.

Mirat des de fora, realment fa una mica de vergonya. Sembla com si estiguéssim jugant al joc dels disbarats. És allò que dèiem a casa, i que no he sabut trobar, que quan un lliga l'altre molla. Que no sabem, o no volem posar-nos d'acord, i així qui dia passa, any empeny.

Demà dissabte s'ha convocat el Parlament per a la investidura de Quim Torra, i està previst que la  segona volta, quan s'hauria d'aconseguir la majoria simple, sigui dilluns, però abans els senyors de la CUP, de manera assembleària decidiran si volen president o noves eleccions. Potser les expectatives que han sortit entre ahir i avui, de l'increment de fins a 11 diputats, els ha engrescat a tornar a votar. A mi se'm fa una mica pesat.

Uns en diuen coherència, d'altres excés d'ego. La primera vegada els va sortir malament i varen perdre sis diputats, crec. Ara pensen augmentar, però... i si l'expectativa falla i encara baixen més? Jo no sé què mou a votar la CUP ara més que abans. Alguna cosa se m'escapa i no ho acabo de veure clar.

Conversa telefònica entre Trump i Rajoy

Hem sabut que hi ha programada per aquest vespre una trucada telefònica del president Trump a Rajoy. La broma fàcil és demanar en quina llengua parlaran. Trump ha entristit molts espanyols per haver tret la seva llengua del web presidencial i Rajoy té un nivell d'anglès, segons diuen, que no permet una conversa més enllà del bon dia i bona nit.

El problema de les relacions internacionals de Trump resideix en el grau d'autarquia que vol imposar als Estats Units i els efectes que aquesta política pot provocar als altres estats, també a Espanya. No és tant, encara que també, una qüestió de dretes o esquerres, de republicans o demòcrates, com d'atzagaiades i actuacions irreversibles pensant en el futur de la societat mundial.

Trump té molts observadors perquè les seves decisions no tenen la importància de les que pugui prendre Rajoy, per posar un exemple, sinó que els seus efectes arriben a tot el món. Si el considerem una persona que no confia en ningú més que en ell mateix, els disbarats que pot cometre són preocupants i no ens ho podem agafar a la lleugera.

Fins ara he llegit més notícies relacionades amb els efectes polítics a països com França, amb unes eleccions aquest any, i poques sobre els efectes econòmics. Decisions com pressionar empreses americanes perquè deixin d'invertir en altres països, com Mèxic, no són només actuacions populistes per guanyar simpaties, sinó que poden generar conflictes importants en les balances de pagament i per tant, en les relacions internacionals.

Caldrà veure fins on arriba Trump, i si fa saltar gaires guspires. De moment avui parlarà amb Rajoy i no sé si parlaran de Catalunya, de l'atur espanyol o de la llengua de l'imperi. Demà la premsa ens ho farà saber, però tinc els meus dubtes que, en cas que la conversa sigui transcendent, ens ho expliquin amb massa detall.

El ministre d'Interior torna a resultar patètic

Una vegada més les declaracions del senyor Jorge Fernández Díaz són patètiques per no dir-ne un altre nom. La seva impotència argumental li fa dir disbarats i titllar els altres de tot allò que li passa pel cap, no sempre el més encertat.

Les seves paraules contra Josep Guardiola pel fet que aquest es presenta a la llista de Junts pel Sí, no podien ser més estúpides i només es poden entendre per la repercussió que la decisió de Guardiola té a nivell internacional i que molesta tant al ministre. 

Entenc que el senyor Guardiola té el mateix dret a figurar a l'esmentada llista que tinc jo, però és evident que no seria el mateix. Per començar, el ministre no hi perdria ni un segon a valorar el fet que jo hi fos, i sobretot perquè la repercussió seria a nivell de família i prou.

Per què li molesta tant al ministre que Josep Guardiola vagi a la llista? Per què li fa tan mal que l'insulta dient que només el mouen els diners? Qui s'ha cregut que és el ministre per jutjar els altres si actuen per diners o no, quan es tracta de professionals lliberals? Potser caldria valorar si els diners públics que cobra el ministre són ben guanyats o és un llast massa gran pels ciutadans que li paguen.

Els mediocres ho acostumen a ser en tot, i el ministre en qüestió ho ha corroborat més d'una vegada.