Consulta ciutadana i salut democràtica

En una democràcia representativa les consultes ciutadanes no són vinculants, excepte quan es tracta de les eleccions per escollir els nostres representants polítics, però sí que és bo que les institucions en convoquin i respectin els resultats, perquè és una manera de tenir en compte la ciutadania, més enllà de cada quatre anys, i de generar confiança, que prou falta ens fa.

Recollir l'opinió sobre temes concrets és una bona praxi. Tenim molt present el que passa a Suïssa, on tot sovint se celebren consultes sobre diferents temes, alguns d'ells prou importants i que determinen la política a seguir pels seus representants. Aquí no és gaire freqüent i això, al meu entendre, és sinònim de poc desenvolupament democràtic.

Avui, a Gósol, ha tingut lloc una consulta ciutadana per conèixer què opinen els seus habitants sobre l'adscripció a la província de Lleida. Se'ls preguntava si estaven d'acord a continuar formant part de la província de Lleida o bé preferien passar a integrar-se a la de Barcelona, com tota la resta de municipis del Berguedà. El resultat, amb una participació del 50 % del cens, ha estat majoritàriament favorable al canvi d'adscripció.

Des de la Diputació de Lleida s'han afanyat a declarar que respectaven el resultat i que els donarien el suport necessari per iniciar el procés del canvi i satisfer la voluntat dels seus habitants. M'imagino que no serà fàcil, tenint en compte que hi ha d'intervenir l'Estat, atès que es tracta d'un canvi dels límits provincials, cosa que no és competència catalana. No fa gaire, el municipi d'Aiguafreda va decidir, en una consulta ciutadana, integrar-se a la comarca d'Osona. Això ha estat més fàcil de resoldre.

El nostre sistema polític permet aquesta mena de consultes, encara que no siguin gaire freqüents. Seria bo que a poc a poc anéssim incorporant l'hàbit de convocar-les i animar la ciutadania a participar-hi. Opinar i fer-se corresponsable de les decisions que es van prenent. Deixar-ho tot en mans de la composició de les nostres institucions, després de les eleccions, simplifica els processos, però crec que seria bo fer un pas més enllà, i probablement combatríem la desafecció política de la gent. 

La ultradreta pren els carrers de la capital espanyola

La ultradreta ha sortit a Madrid a espantar el govern espanyol. També ho ha fet en altres capitals de província sense tan bona resposta. No són majoria, però el PSOE té por i de ben segur que frenarà propostes que en una altra situació i sense aquesta pressió de Vox potser es posarien en marxa. Això passa ara, però ha passat sempre. Abans amb la dreta i ara l'extrema dreta.

Els fets d'avui em recorden el que sempre he dit sobre l'esquerra a Espanya. No juga al seu camp, sempre ho fa al camp de la dreta i molt pressionada, i això comporta que no pugui desplegar tota la seva ideologia, perquè té por de perdre la cadira, que al final es queda sense. A diferència de la dreta, que quan governa tira endavant els seus projectes, aprovant les lleis a la seva conveniència, l'esquerra s'espanta i, per por de perdre, no ho fa. Aquí rau el greu error del PSOE que ha fet que fins i tot quan es troba a l'oposició hagi renunciat a molts dels seus principis. No se sent còmode i per això esdevé temporal i poc efectiu.

Veurem quines són les primeres conseqüències d'aquesta convocatòria de Vox. Veurem com reacciona el govern, però també els partits de la dreta espanyola que en algunes comunitats fan coalició amb l'extrema dreta. És també un toc d'alerta a la capacitat de convocatòria del seu rival. Això pot desfermar un nou impuls encara més dretà, per no quedar en evidència i perdre vots a favor de Vox.

El govern del PSOE i Podemos hauria de saber fer valer la majoria de govern que tenen, que penja d'un fil, però no deixar-se enfonsar pel primer atac que reben de l'oposició, amb uns motius molt poc defensables, però que saben com fer-los semblar creïbles. Veurem de què és capaç i quantes passes enrere provoca la manifestació d'aquest dissabte.