Plaga de senglars

Llegia aquesta tarda la notícia de la web de Ràdio Arenys sobre les destrosses que fa el senglar als conreus de la zona. És bo aturar-s'hi una estona perquè només les persones afectades ho poden explicar i entendre, però en el fons tots en sortim perjudicats.

A casa ho tenim molt clar i s'ha lluitat molt per evitar que tota la feina d'un any se'n vagi en orris després de la vandalització d'una manada de senglars. Són un perill a les nostres carreteres i un greu perjudici per als nostres agricultors.

Reclamen mesures al govern i sé que no té fàcil solució, però segurament que es podria trobar la manera de minorar els efectes d'aquesta invasió de senglars. Aquí són els senglars i cabirols, i en altres contrades els conills. El problema el tenim a sobre i no es tracta de trobar mesures preventives, sinó de reparació i eliminació de la plaga.

Crec que l'Administració hauria d'obrir canals de finançament per fer front a les despeses que s'originen a l'hora de fer els tancaments i barreres per evitar l'entrada del senglar als camps. Això, paral·lelament a buscar solucions per reduir el nombre de bèsties que campen lliurement pel territori.

Popurri de temes en un dia trist per als culés

Com que no hi ha res important a comentar en el món de la política... parlarem de futbol. Al Barça l'han eliminat i crec que amb justícia. És important veure com els jugadors ho donen tot i tenen recompensa. No seré jo qui parli de canvis de cicle perquè no hi entenc res. El que em sembla veure és que la il·lusió i el joc brillant dels darrers anys ha desaparegut. Fa setmanes que el Barça guanya sense brillar i fent patir fins a darrera hora. Només salvaríem el partit contra el gran rival, el Real Madrid.

No he vist tot el partit, sinó la segona part i no hi he sabut veure en Messi, i quan en Messi no té bon dia el Barça no funciona. Aquesta dependència d'un jugador entenc que no és bona, perquè tothom té dret a tenir un mal dia, encara que sigui el millor del món. El meu fill estava molt enfadat.

Avui hi haurà molts catalans que s'hauran frustrat amb l'eliminació del seu club. Uns catalans que ahir no es varen sorprendre del resultat al Congrés de diputats. Allò estava cantat. Només faltava saber el to i la capacitat dels polítics per fer pedagogia, però no el resultat que ja ens l'havien avançat.

Ara he vist jugades repetides del partit i a la primera part hi ha hagut tres pals seguits de l'Atlético. Això encara en fa pensar que la victòria és més justa. Ahir vaig veure jugades repetides del Ple del Congrés, i penso que el president del govern no es mereix estar on és. Molt bona la intervenció de Joan Coscubiela, si més no el moment que la televisió va recordar.

Ah! He tingut temps de mirar el web de Ràdio Arenys i veure que el romanent de l'exercici 2013 de l'Ajuntament d'Arenys de Mar és de gairebé 3 milions d'euros, alguns dels quals podran complementar l'esquifit pressupost d'inversions. Ja ho voldrien molts ajuntaments presentar aquestes xifres. La llàstima és, en tot cas, que no s'observi al carrer. La imatge que continua donant la vila és de brutícia, desmanec i molts carrers amb forats considerables.

Però els partits locals ja tenen caps de llista, a un any vista. M'agradaria que no perdéssim un any. Ja està bé que es preparin per a les eleccions, però tenen més d'un any de feina per fer, tant els que governen com els que es troben a l'oposició. A vegades sembla que els mandats duren poc més de dos anys, els del mig, i això no és bo.

Múltiples reaccions a l'eliminació de Madrid

Ahir es va conèixer el nom de la ciutat que haurà d'organitzar els jocs olímpics de l'any 2020. Madrid s'hi presentava, després d'haver intentat organitzar-los els anys 2012, que va guanyar Londres, i 2016, que se celebraran a Rio de Janeiro. Tercer intent que tampoc va sortir bé i va causar una gran decepció a totes les persones que hi han estat treballant, els madrilenys i els espanyols en general.

A partir del moment en què es va conèixer l'eliminació de Madrid com a seu olímpica, la quantitat de reaccions, declaracions i crítiques va ser extraordinària, i un bon motiu d'anàlisi per adonar-nos com som i com reaccionem davant dels nostres fracassos i els dels altres.

Riure's ara de Madrid és molt fàcil, sobretot els catalans que podem recordar-los que Barcelona va ser seu olímpica l'any 1992, i entraria en la pugna per aconseguir la independència i les traves que Espanya ens hi posa. També és important fixar-nos en com es justifica el fracàs, insultant o criticant els membres del Comitè Olímpic, a qui es desconsidera, ara que han dit no a Madrid. Segur que si Madrid hagués guanyat la votació, ningú d'aquests crítics amb el Comitè no hauria dubtat de la bondat del seu criteri.

Amb tot això què vull dir? Simplement que la hipocresia i l'enveja són molt presents en la nostra vida, i aprofitem la més petita oportunitat per posar-les en pràctica. Si perdem és perquè ens tenen mania, i si perden els nostres adversaris, ens fem un fart de riure. No en saben més.

A marge, doncs, de les reaccions espontànies i enverinades, seria bo treure'n algunes conclusions i lliçons per aprendre. S'ha parlat del desconeixement de l'anglès de persones que ens representen en el món. Hi ha moltes explicacions del per què succeeix, i molts remeis a posar en pràctica. Algú hi pot veure un defecte molt curiós i, en certa manera, rallant la corrupció: hi ha nomenaments en què el criteri és l'amistat i el favoritisme i no la capacitat de l'escollit per fer bé la feina.

Fa pocs dies llegia al diari com una persona havia voltat per Barcelona parlant anglès per copsar el nivell d'anglès de cambrers i persones que atenen el públic. El resultat era igualment pobre i trist. Potser que hi posem remei, i que millorem el nivell del país. Ja sé que amb l'anglès no n'hi ha prou, però en tot cas deixem per a un altre dia el parlar de l'educació i la sensibilitat de les persones amb qui ens dirigim per rebre algun tipus de servei. També hi ha feina a fer.