Arran de la selfie de Xavier García Albiol amb Millo, Iceta i Montserrat, han estat molts els comentaris que s'han pogut sentir, amb persones a favor i en contra. La fotografia no ha passat desapercebuda i estic segur que serà recordada durant molt de temps.
¿Té dret Miquel Iceta de manifestar-se a favor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, de la mà del PP, quan fa quatre dies suplicava a Pedro Sánchez que l'alliberés de Rajoy? Doncs sí. El primer secretari del PSC, com el seu president, Àngel Ros, s'han posicionat clarament al bàndol del PP i C's, i en les manifestacions on han participat, han tingut l'acompanyament de radicals amb banderes preconstitucionals i exigint la presó del president català.
Aquesta fotografia, que deixa clar on es troba en aquests moments la direcció del PSC, estic convençut que no ha agradat a tothom. Potser a hores d'ara, ni tan sols agrada al mateix Iceta. La sort que té és que la nostra memòria és efímera. Pocs recorden la defensa dret d'autodeterminació, del PSC de Pere Navarro, no fa pas gaires anys. Uns pocs més recorden aquells mítings de Miquel Iceta a favor de Pedro Sánchez en contraposició a Susana Díaz, per fer fora el PP del govern.
El PSOE i el PSC han pecat de contradiccions i falta de coherència. De navegar d'un lloc a l'altre sense un discurs seriós de progressisme en una Espanya que ha patit una regressió cap a postulats d'extrema dreta i de manca de llibertats essencials. De tot això en té una bona part de culpa el PSOE, i el PSC a Catalunya, i amb fotografies com la de diumenge passat, ho tindran difícil per guanyar credibilitat davant d'aquells que pateixen el PP, i que necessiten que surti del govern de l'Estat.