Parlem menys i anem per feina!

Aquest estiu els incendis són els grans protagonistes. Gairebé cada dia hem estat parlant d'un foc o altre provocat o accidental, amb més o menys hectàrees afectades. Segurament no serà el pitjor estiu de tots, perquè recordem algun estiu amb grans incendis a Catalunya, però sí que destaca amb relació als darrers anys, o si més no això és el que a mi em sembla. Al final ens donaran les dades i podrem contrastar-ho.

No només parlem dels incendis en actiu, sinó també llegim molts comentaris sobre la situació en què es troben els nostres boscos. Un sotabosc brut i gens cuidat, amb una calor intensa i alguns desaprensius o temeraris, fan que les flames apareguin més fàcilment del que seria lògic. Falta de previsió? Desconeixement? Manca d'inversions? Ens ho prenem seriosament?

Considero que el govern hauria de plantejar-se d'una vegada millorar la situació dels nostres boscos. Hi ha fets que resulten difícils de capgirar. Les urbanitzacions al mig del bosc, varen aparèixer fa molts anys i són un perill constant, sobretot tenint en compte el canvi climàtic, amb temperatures extremes, però amb unes circumstàncies que sí que podríem abordar: netejar el sotabosc, construir franges protectores i moltes més coses que les persones enteses en l'assumpte ens podrien explicar.

Crec que ja va sent hora que el govern de torn es prengui seriosament la política de la prevenció. Preveure el que pot passar, quan és tan evident, hauria d'estar a l'agenda de tot polític de govern. No ho podem deixar tot en mans de la sort o la capacitat dels nostres bombers, protecció civil i guardes forestals. Aquests hi han de ser per a les emergències, per allò que resulta gairebé imprevisible, però no per substituir la manca de planificació i prevenció.

Cada estiu sents a parlar dels problemes dels nostres boscos i de la facilitat amb què es poden encendre, i no es fa res, o ben poc, per millorar la situació i posar-ho més difícil perquè es cali foc. Cal prendre decisions importants i tenim gent prou preparada i coneixedora del territori per a fer-ne cas i posar-hi remei. Que no passi un altre any sense que s'hagi fet res per evitar-ho.

Jugar amb foc

No recordo quin any era que Catalunya central va patir un greu incendi a l’estiu i alguns ajuntaments varen decidir suspendre el castell de foc. Vic, que celebra la festa major el dia 5 de juliol va ser una de les ciutats que el va anul·lar. Arenys de Mar, el dia 9 de juliol els va encendre.

Em resulta estrany parlar de festes tradicionals on el foc és present. Tinc al cap tots els incendis que tant mal han ocasionat i se’m remou l’estómac.

Tenim castell de foc, traca i correfoc, per posar tres exemples prou nostrats, i aquests dies Arenys de Mar celebra la festa del seu Sant patró, Sant Zenon.

Voldria demanar molta prudència. Si els focs han de continuar essent presents a les nostres festes, extremem les precaucions per evitar qualsevol ensurt.

Calor i foc

Cada vegada resulta més normal patir calor i incendis al nostre país. Suportar temperatures ratllant els quaranta graus no és cap novetat. Cada estiu hi estem arribant i sempre sembla que anem a pitjor. Paral·lelament, ens trobem amb petits o no tan petits incendis que posen en perill les nostres ciutats. Ens hi hem d’acostumar? Podem fer-hi alguna cosa?

Fa pocs dies, arran de l’incendi de les Gavarres, comentava la tristesa de veure cremar els nostres boscos, però també habitatges. Aquests darrers dies s’han encès nous focs a diferents parts del territori. L’excessiva calor hi ajuda, però les persones no som prou curosos en les nostres actuacions, per no parlar dels delinqüents, els incendiaris.

Ens han dit que tenim a sobre una nova onada de calor i, per tant, seria bo que extreméssim la vigilància a l’hora d'acomplir activitats susceptibles de produir espurnes, i al mateix temps evitar cops de calor i assolellades innecessàries. Hem de procurar que les persones de certa edat i els nadons no estiguin exposats al sol ni en llocs excessivament calorosos. Confiem que no tingui una llarga durada, però entretant no abaixem els braços.

Milers d'hectàrees calcinades

La política espanyola ha assolit un nivell que resulta francament repugnant. No pot ser que els dos grans partits espanyols que en algun moment o altre han governat el país, es dediquin a fer política barata mentre mitja Espanya viu un drama desesperant. Milers d'hectàrees cremades i amb el foc encara encès, i es dediquen a tirar-se els plats pel cap quan s'haurien de centrar a resoldre la situació i treballar per aconseguir mesures preventives.

Que partits polítics com Vox, sense escrúpols juguin a enredar la gent i fer proclames populistes es pot entendre. Sempre hi haurà carronyes. Que els dos grans partits caiguin en la miserable situació d'intentar confondre la gent i barallar-se amb qualsevol excusa, en lloc de col·laborar en resoldre la situació que es viu al país, no es pot entendre ni justificar de cap manera.

El que està passant aquests dies a una bona part de l'estat espanyol, amb tantes hectàrees de terreny calcinades mereix una reflexió seriosa que no es veu possible amb els polítics que tenim. Ara cal apagar el foc i reconstruir tot allò que s'ha malmès, però s'han d'asseure a analitzar què es pot fer per mitigar els efectes del canvi climàtic, cada vegada més devastadors.

És evident que, en primer lloc, cal acceptar que el canvi climàtic és una realitat. No sé si la gent del PP ho té assumit o bé encara creu que és cosa de l'esquerra. Una bajanada. Si no acceptem els fets, ja podem plegar!

Les imatges que veiem per televisió dels incendis de Galícia, Castella i Lleó, i Extremadura són esgarrifoses. Em poso a la pell de la gent que hi té les seves propietats, la seva vida, i em corprèn. No puc imaginar-me que els incendis hagin estat provocats. Em costa de creure que hi pugui haver gent tan salvatge i cruel. Vull pensar que són fruit de causes naturals o, com a molt, descuits imperdonables de persones que no han estat prou prudents. Que ja és trist. Desitjo que el temps canviï i ajudi a apagar les flames i tornar a la normalitat. Una normalitat que per a moltes persones trigarà anys a recuperar.

Aldarulls al barri de Cerdanyola

Aquests dies hem seguit les notícies dels actes vandàlics del barri de Cerdanyola, a Mataró. És molt trist llegir tot el que està succeint i em costa de creure, com diuen alguns, que el motiu rau en els problemes d’habitatge, les ocupacions de pisos i els desnonaments. Em costa de creure perquè no hi ha d’haver una relació entre el problema de l’habitatge, que és molt greu i que s’han de buscar solucions urgents, al marge de la planificació a mitjà i llarg termini, que no ha existit, i el vandalisme. Cremar contenidors, amb afectació a altre mobiliari públic i cotxes privats no resol res, i només guanya força la xenofòbia i l’atac a la immigració.

És evident que si hem arribat al punt crític de manca d’habitatge accessible és perquè no s’ha governat bé. No s’ha planificat ni analitzat les necessitats d’habitatge, al marge de l’especulació, que ha existit i existeix. La solució d’aquest problema no serà causada per la violència, sabent que sempre hi ha algú que gaudeix de la disbauxa, perjudicant els més vulnerables.

Parlar de l’habitatge, de les ocupacions, els desnonaments, o la propietat no és fàcil. Sempre apareixen els tòpics, les radicalitzacions i els esveraments. Cal ser assenyat, no moure’t per la passió, encara que sí que s’ha d’actuar. No n’hi ha prou amb reconèixer el problema, sinó que s’han de trobar solucions.

Em sap greu per la gent que viu al barri de Cerdanyola. Estigmatitzats i jutjats erròniament per les aparences. Hi ha persones que no hi viuen i es creuen els salvadors dels problemes. I si, a sobre, es dediquen a incendiar contenidors i barallar-se amb la policia, no els estan fent cap favor. Tot el contrari.

Cal demanar a la gent que tinguin calma i no perjudiquin més del que ja està, i als governants, que legislin correctament, que no s’encantin, i que siguin conscients que ells poden jugar un paper important per reduir els problemes actuals.

Setmana tràgica al nord d'Àfrica

Aquesta setmana ha resultat tràgica al nord del continent africà amb el terratrèmol del Marroc i el cicló que ha afectat una part de Líbia. Si la desgràcia grega amb extensos incendis i unes pluges que varen inundar el país eren motiu de preocupació a Europa, després han arribat els dos episodis esmentats que han agreujat la situació i ens han compungit.

Hem llegit força sobre els efectes del terratrèmol al Marroc, però encara poc sobre les inundacions de Líbia. Vull pensar que es deu al fet de ser massa recent com per tenir-ne informació suficient, però d'entrada tot fa pensar que el nombre de víctimes serà molt superior, atès que hi ha moltes persones desaparegudes.

El nostre país es banya amb les mateixes aigües que els dos estats afectats, però sembla que tenim molta més sort. Ja ens hi trobem amb el cúmul de morts mentre intenten travessar el Mediterrani, amb governs que s'esforcen a posar-hi tots els impediments possibles, causant moltes més víctimes.

La bellesa del nostre mar porta la motxilla de la mort i la desesperació de persones que fugen de la guerra o la misèria en busca de feina i pau. És per això que hi ha persones que tenen certs recels de banyar-s'hi recordant que les mateixes aigües esdevenen mortals per a molta gent.

La reacció a les dues tragèdies ha estat positiva i immediata, tot i que en el cas del Marroc hi ha hagut crítiques per manca d'ajuda i del rebuig del rei del país a acceptar-la d'alguns països com de la mateixa França. Però com deia l'altre dia parlant del Marroc, seria bo que no calguessin desgràcies per esdevenir solidaris. 

Ho tenim massa a prop com per desentendre'ns-en i és lògic que ho tinguem present, ja sigui a través dels mitjans de comunicació, els nostres espais de lectura i narració, a les converses amb amics i familiars. Ho hauríem d'aprofitar per ser més conscients dels privilegis de que gaudim, i no queixar-nos tant, a vegades de coses ben simples i insignificants, sobretot quan ho compares amb fets on la vida està en joc.

Com fer front a l'incivisme?

Darrerament parlem molt d'incivisme i ho fem preocupats perquè estem experimentant un grau d'impotència notable davant d'actes que sovint ens semblen inversemblants. Trobem a faltar un bon nivell reactiu davant d'actes intolerables d'incivisme que ratllen la delinqüència. Quan veus que una persona incívica no rep el càstig que creus que es mereix, pels efectes que provoca o podria haver provocat, se't cargolen els budells i penses que alguna cosa no estem fent bé.

La reincidència, per una banda, i la nul·la pedagogia que se'n podria desprendre, per l'altra, fan que actes incívics i delictius es repeteixin massa sovint. No hi ha escarment, i per tant no hi ha por davant les possibles conseqüències de ser descobert. Considero que la nostra societat hauria de reflexionar sobre el tema i, sense caure en la repressió gratuïta, trobar la manera que els incívics s'hi pensin una mica abans d'actuar.

Ho veiem aquests dies amb els focs, la majoria dels quals són produïts per efectes humans. Malgrat les imatges i el sofriment que observem, encara hi ha persones que no es prenen seriosament les mesures de prevenció d'incendis i s'arrisquen a ser els causants de la catàstrofe. No només per una negligència de treballadors del camp, sinó per visitants dels parcs forestals, per no parlar dels incendiaris directament, podem observar que els efectes devastadors del foc posen en perill el nostre patrimoni vegetal, però també vides humanes i les seves pertinences.

I quan atrapen uns desgraciats, si així em permeteu nomenar-los, que han fet cas omís a les indicacions de prohibició d'accés a un parc forestal, i han encès una foguera, el primer que et preguntes és què els hi hauríem de fer? N'hi ha prou amb una amonestació per incomplir unes restriccions, ja que no ha passat res més? No creieu que caldria un bon escarment perquè no es repetissin tan fàcilment situacions com aquesta?

Cada cas mereix un estudi a fons. No és el mateix un accident fruit del treball, potser sense les precaucions que calia prendre, que no una visita al parc encenent un foc per coure les costelles. Si les conseqüències que reben són nul·les, o pràcticament nul·les, qui no ens diu que la setmana entrant no hi haurà un altre grup que farà el mateix en un espai semblant? 

Quan passen coses com aquestes, m'haig de frenar i reprimir tots els mals pensaments. No puc entendre ni acceptar actituds imprudents sense cap altre motiu que viure la vida i despreocupar-se dels altres i del que els pots causar. Encara veiem conductors fumant la cigarreta amb la finestra abaixada. Els nostres cotxes haurien de tenir uns sensors automàtics que enviessin aquestes imatges a la policia perquè els pogués sancionar. No per incendiaris, sinó simplement per provocadors potencials de tragèdies.

Pere Aragonès s'escapa a Suïssa

Avui a les xarxes socials s'ha criticat el president català per ser a Suïssa en una reunió d'ERC, quan tenim tres o quatre incendis en marxa i molta por pel que pot acabar passant. Se l'acusa de despreocupar-se del país i prioritzar els temes de partit. No és la primera vegada que una cosa així passa i hi ha precedents que també han estat motiu de crítica. És perquè quan es tracta dels altres és fàcil de criticar, però sempre ve el moment que un mateix cau en la mateixa situació, i llavors no es veu de la mateixa manera.

Entenc que els focs no els apaga el president del govern, i que aquest compta amb el seu conseller, Ignasi Elena, perquè estigui les vint-i-quatre hores del dia al darrere dels fets i informant a tothom de què s'està fent per apagar els focs existents i evitar-ne de nous. El problema és més aviat d'imatge i que ens sembla que quan hi ha problemes greus al país, tota la resta s'ha d'aparcar i centrar-se en els fets fins que no quedin resolts.

De totes maneres crec que la qüestió no és tan pel fet en sí, com per tot el que estem vivint des de fa uns quants anys. Hem perdut la confiança en els nostres polítics, i creiem que prioritzen massa els interessos partidistes, deixant una mica de banda la ciutadania, a qui només tenen en compte a l'hora de recollir-ne els vots.

El govern català no acaba de funcionar, i en temes com la prevenció d'incendis ja comentava jo ahir que no s'ha fet res per reduir el risc. El creixement desorbitat de massa forestal al nostre país no ha vingut acompanyat per una política de tractament dels boscos per tal de mantenir net el sotabosc. Només quan arriba la temporada d'estiu i amb ella els incendis, és quan ens preocupem per la situació. Llavors ja és tard.

Els ciutadans estan molt cansats del govern i no agrada que es dediquin tant al partit polític mentre es considera que es fa poc per resoldre els problemes del país. És per això que avui es retreu a Pere Aragonès que sigui a Ginebra en una reunió de partit i no estigui al peu del canó amb tots els bombers i protecció civil lluitant per apagar els incendis que ens amenacen. És bo que ho tingui en compte i que reflexioni, ell i el seu partit, sobre què deien d'altres polítics que havien actuat de la mateixa manera.

Els fets són molt importants, però les formes també. Als polítics se'ls exigeix dedicació absoluta els 365 dies de l'any i retre comptes de la seva feina als ciutadans. El que puguin fer en clau partit polític no ens interessa i volem que es posi en un segon terme, sobretot quan hi ha prou elements com per criticar l'actuació dels partits polítics i el poc interès per al benestar de la ciutadania.

Els primers incendis de l'estiu han arribat abans d'hora

Males notícies quan observem els incendis que es produeixen a casa nostra i el perill que això sigui el pa de cada de dia, en un estiu que es preveu calorós, de moment la primavera ho està sent, i amb la sequera que tenim per un hivern que no ha plogut els nostres boscos són un perill i cal estar molt atents.

És important que tots hi col·laborem. De moment sembla que les causes dels incendis són naturals, però malauradament la mà humana hi acostuma a participar, ja sigui per imprudències o per pura maldat. A l'actitud de tots plegats s'hi ha de sumar mesures de prevenció per part de les nostres autoritats. Cal limitar l'entrada als parcs naturals per evitar que els incendis vagin a més.

Veníem d'uns anys en què el foc semblava que no havia estat protagonista. No recordo quan varen ser els darrers grans incendis a casa nostra, però semblava que hi havia una treva. Enguany, però ens avisen que pot ser greu, i de moment tot ho fa pensar.

Ara és hora d'estar molt atent el dia a dia, però portem massa anys que parlem de prendre més precaucions, sobretot per l'abandonament dels boscos. Considero que el nostre govern no ha fet prou, per difícil que sigui, per intentar que els boscos estiguin més nets. Poca cosa es pot fer amb el règim de pluges, però sí que es pot intentar preparar el terreny perquè la facilitat de propagació del foc no sigui tan gran.

Tot el nostre suport al cos de bombers i els seus voluntaris, que no sempre han estat prou ben tractats. Confiem en ells, ja sigui pel seu coneixement com per l'entrega en apagar els focs, perquè els desastres naturals siguin els menors possibles.

Potser no és el moment de reivindicar millores, perquè hem de concentrar els esforços en apagar els focs, però sí que hauríem d'exigir més dedicació dels nostres polítics per estudiar de quina manera es minimitza el risc dels incendis, tot i acceptant que el canvi climàtic és una realitat, i que mentre aquest vagi avançant, els estius seran cada vegada més pasta de les flames. Ànims i gràcies bombers!

No caiguem en la provocació

El pitjor error és caure en la provocació i esdevenir violents. Si alguna cosa fa mal és defensar-te practicant la no violència, deixant sense arguments els repressors. 

No em va agradar l'actitud dels provocadors d'incendis ahir al centre de Barcelona, perquè no és això el que volem i encara menys el que necessitem. Provocar aldarulls és una irresponsabilitat que només dóna arguments als altres i deixa en entredit tota la tasca d'aquells que es manifesten pacíficament.

Se'm fa difícil pensar que els fets d'aquest dimarts no tornaran a passar i per això considero que els líders socials i els polítics haurien de fer pedagogia i recomanar la gent que no caigui en provocacions i es mantingui pacífica. Si realment volem donar algun exemple a la resta del món és enfrontar-nos pacíficament a qui castiga injustament els que posen les urnes i compleixen el seu mandat.

Animo les persones que aquest dimecres han iniciat el seu viatge a peu fins a la capital catalana, a continuar el seu camí de manera no violent i que la seva força sigui la quantitat de persones mobilitzades i no les accions que puguin malmetre la pau i tranquil·litat de les nostres ciutats i pobles.

Siguem més intel·ligents i no ens deixem portar per les entranyes i la violència, perquè aquesta no és la manera d'aconseguir la llibertat del nostre país.