Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avorrida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avorrida. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de novembre del 2017

Les visites als mercats en campanya electoral

Encara no ha començat la campanya electoral i ja veiem com els partits polítics, amb els seus candidats al davant, comencen a visitar els mercats municipals per trobar-se amb la ciutadania, potser la silenciosa, i engegar-los el reguitzell de promeses que acostumen a no complir.
Avui és el PSC, però demà ho faran els altres. Es tracta de trobar-se amb les persones que van a comprar el dinar i no haver de passejar-se casa per casa, com s'acostumava a fer i potser encara algun partit ho practica. És un ritual que té la seva gràcia i et porta a preguntar-te quina efectivitat pot tenir. Crec que la majoria de persones saben de què va i on rau l'interès per saludar-los. Encara hi ha algú que li fa gràcia poder veure en persona aquell polític que surt a la tele.
Aquesta campanya electoral no destacarà tant com a avorrida perquè arriba després de molts mesos de tensió política i d'estar enganxats a la televisió i els diaris per anar seguir com anava aquest procés que s'ha aturat de manera sobtada per la imposició de l'article 155 de la Constitució. N'estem cansats, també indignats, i el pitjor de tot, desencisats, decebuts i entristits. Qui aconseguirà recuperar-nos políticament i social? 
De què parlaran els polítics que visitin els mercats? Probablement del mateix que hem anat escoltant des de fa mesos, amb promeses d'acabar-ho, però com? Hi ha cap garantia que des de la Constitució, reformada o no, trobem una solució per a l'encaix de Catalunya a Espanya? Qui ho defensarà? El PP i C's? Tinc molt clar que si s'arriba a modificar la Constitució, serà per anar en contra dels pocs drets que ens va deixar el Tribunal Constitucional. Gairebé que us dic: millor que no la toquin!

dilluns, 26 de gener del 2015

L'estratègia dels partits espanyols gira al voltant de Syriza

És curiós com el PP critica Mas per anunciar les eleccions nou mesos abans, mentre Rajoy està de campanya electoral d'unes eleccions que encara no tenen data, més enllà del mes de setembre. O potser és que, seguint l'exemple de Susana Díaz a Andalusia, considera més beneficiós per al seu partit avançar-les també.
Mas i Junqueras pacten un avançament de les eleccions per aconseguir el sí sobiranista. Susana Díaz acomiada IU per poder avançar les autonòmiques andaluses amb l'excusa d'estar en minoria. Ara, després dels resultats a Grècia, quants canvis més haurem de veure? 
Pablo Iglésias es fregava les mans en veure que Syriza gairebé aconseguia la majoria absoluta. Això li dóna ales, però haurà d'estar patint tota l'estona no fos cas que el projecte grec fracassés i amb ell totes les expectatives de Podemos.
El 2015 es presenta com un any de sacsejades. Ho ha fet Syriza a Grècia i es preveu el mateix a Andalusia, Catalunya i Espanya, amb la vista posada en Podemos. ICV s'ha avançat a qualsevol situació de fracàs i ha pactat a Barcelona fer front comú amb Guanyem i Podemos. S'ha hagut d'empassar la crítica a una mala gestió de la política municipal a Barcelona, quan ells han format part del govern fins fa quatre anys. Però ja sabem que d'escrúpols en política, molt pocs.
El PP ha començat la campanya electoral que pot durar tot un any si el president espanyol apura fins al màxim el període de què disposa per convocar les generals. Una campanya que serà llarga i probablement avorrida. Els grans dimonis populars són Podemos i els catalans. Fixeu-vos que del PSOE pràcticament no en parlen, i és que ara per ara són els més propers a ells, i alhora inofensius.
És per això que Susana Díaz prepara l'estratègia per fer fora Pedro Sánchez i aconseguir liderar el socialisme espanyol. Una vegada més el PSC haurà ficat la pota en defensar el líder equivocat. És ben bé allò de trepitjar m...