Premis Mn. Martí Amagat 2026

Aquest matí he assistit al lliurament dels Premis Mn. Martí Amagat de la Mostra Literària d'Arenys de Mar en la seva 45a edició. Un acte que ha coincidit amb el cap de setmana de l'Arenys de Flors. Hem gaudit de la música de l'Orquestrina Synerenca de l'Escola de Música d'Arenys de Mar, i la Mercè Boher ha recitat els escrits i poemes premiats. 

En un món que sembla que no té remei, actes com aquest et fan veure que no tot està perdut, que hi ha joves amb ganes i imaginació per expressar les seves idees, i és bo que entre tots trobem la manera de fomentar-ho. L'experiència de les quaranta-cinc edicions és una demostració d'aquesta voluntat i interès.

Si divendres assistia a l'Ateneu en una conferència musicalitzada on es parlava de dos prohoms noruecs de la cultura, com són Ibsen i Grieg, avui els protagonistes eren infants, joves i algun adult de la nostra vila que rebien el reconeixement al seu treball literari.

Des d'aquí felicitar a tots els participants, hagin o no estat premiats, i animar-los a continuar escrivint i delectant-nos. Necessitem aquests treballs per combatre la toxicitat que predomina arreu. La cultura és la saba que ens manté vius com a societat massa castigada per la mediocritat predominant. Conrear l'hàbit de la lectura i l'escriptura ha de ser un deure de tots plegats, i totes les iniciatives són benvingudes.

Apa Anem-hi, molt bona feina!

Fa pocs dies parlava en un post sobre la necessitat de ser positius i avui he volgut posar-ho en pràctica. He estat mirant els diaris digitals si hi trobava una notícia positiva que fos interessant comentar i no ho he tingut fàcil. Mentiria si digués que no n'hi havia cap, però també haig de tenir en compte que hi ha temes que desconec absolutament i es fa molt difícil comentar-los i opinar. Ja soc prou atrevit en escriure públicament en el blog, per a fer-ho de temes totalment desconeguts per a mi.

És evident que he hagut de descartar qualsevol referència als EUA. Tampoc m'he aturat a analitzar què està passant avui a Rodalies i al transport públic en general. Res a comentar de la pesta africana detectada en senglars a Collserola, o dels efectes de la borrasca 'Marta' a Andalusia.

Finalment, m'he quedat amb una notícia en clau local que parla dels podis que ha aconseguit l'entitat Apa Anem-hi a la lliga de cros i del cros escolar. Ahir, dissabte, es varen lliurar els premis i reconeixement als millors corredors a qui vull felicitar des d'aquí, no només per haver guanyat, sinó també per totes les hores, sacrificis i esforç de tot l'any. Les coses no surten soles i és bo reconèixer-ho. 

Cal felicitar tota la tasca esportiva i social de la Penya Apa Anem-hi. I remarco social, perquè té una incidència a la societat arenyenca que tant de bé li fa. Ens queixem molt i surten tots els disbarats, les queixes i crítiques, però costa més de llegir fets positius i engrescadors de la nostra vila. Seria bo que, sense deixar de ser crítics, constructius i amb arguments, a cada comentari l'acompanyéssim d'una referència bona del que s'està fent. Ens adonaríem que se'n fan moltes i passen massa desapercebudes.

Si som capaços de fer-li un gir, segur que viurem millor, sense tants exabruptes, males cares i insults. Són quatre dies i hem de viure'ls amb més tranquil·litat i seny.

Premis i reconeixements

Llegia avui a les xarxes la voluntat de l’Ajuntament de Mataró de formar part del conjunt de viles florides. Segons diu la notícia, del Maresme hi consten 23 dels 30 municipis de la comarca, entre ells Arenys de Mar.

La primera pregunta que em faig és en què es nota quan reps aquest reconeixement? Quins requisits has de complir per ser acceptat i quin seguiment se’n fa? Quan ja ets a dins no cal fer res més?

No entraré a valorar si el meu municipi es mereix aquest reconeixement. Que cadascú jutgi amb els seus ulls. Sí que voldria comentar que probablement hem banalitzat això dels premis i si no fixeu-vos en el Premi Nobel de la Pau.

Probablement tenim baixa l’autoestima i necessitem que ens premiïn per sentir-nos còmodes i reconeguts. Que som útils a la nostra societat, al nostre entorn. Que no som menys que els altres.

Reconec que és bo sentir-se important i realitzat quan convius amb els altres i és bo ser agraït i felicitar els altres. Hem d’evitar de només moure’ns per aquests estímuls i trobar en la nostra manera de ser i actuar les raons per ser feliç.

És molt important tenir la vila florida, neta i polida. I en això hi hem de col·laborar tots. No hem d’esperar que ho facin els altres. Però no podem oblidar-nos de les persones. Hem d’evitar i treballar perquè no hi hagi vilatans que visquin al marge, amb dificultats greus per a la seva subsistència. Les persones per davant de tot!

Jugar net és important

Arran de l'atorgament de la pilota d'or, amb la sorpresa de darrera hora que ningú no s'esperava, crec que és important analitzar què ha passat. Sobretot per totes aquelles persones que vivim força al marge del futbol, però també per aquells aficionats que viuen l'esport amb il·lusió i passió, i que moltes vegades s'obliden del tercer element que es veu que ha fet perdre el premi al jugador brasiler del Real Madrid. 

El jugador en qüestió sembla que és molt bo jugant al futbol i que destaca, en aquests moments, per damunt de tothom. També és cert que gràcies a ell el seu equip, de la capital espanyola, ha conquerit bons títols, com la Lliga i la Champions. La tercera qüestió que es té en compte són els valors i jugar net, i aquí sembla que el nostre home no ho acaba de brodar.

No segueixo els partits de futbol i, per tant, no puc opinar gaire al respecte, però també és cert que no hi ha dia que a les xarxes socials o els telediaris no es parli d'enfrontaments del jugador amb el públic assistent als partits de futbol, amb els adversaris i els mateixos àrbitres. I això no agrada gaire, sobretot als simpatitzants dels altres equips. 

Vinícius Júnior acostuma a queixar-se que la gent se li tira a sobre, perquè som racistes i el color de la seva pell és negre. És ben cert que el racisme és molt present en moltes manifestacions i quan hi ha passió, nervis i fanatisme és fàcil observar gestos o insults de caràcter racista. Però no sempre és aquest el motiu. La seva manera de comportar-se irrita als adversaris, i provoca insults, que no podem justificar, però que es pot entendre. 

És un jugador jove que té moltes possibilitats de guanyar el premi més endavant, i potser la desil·lusió d'enguany el pot fer reflexionar i canviar d'actitud. Si continua jugant tan bé i fent guanyar més títols al seu equip, només li caldrà comportar-se amb educació i no estar tot el dia queixant-se que la gent li té mania. Segurament que si millora en aquest aspecte, podrem veure'l rebre una nova pilota d'or i oblidar-se del desengany d'aquesta ocasió. Aprofito per dir que, la cancel·lació del viatge a París, a la festa d'atorgament dels premis de futbol, sobretot per part de la institució madridista, no li fa cap favor, a ell, però tampoc a la seva afició i al món del futbol en general. El fet de saber comportar-se és important i és bo que es tingui en compte a l'hora de concedir els premis. I anar a la gala, també és una manera elegant d'encaixar les adversitats.

No ho mireu a l'ARA!!!

Em molesta molt que es facin malament les coses, i encara més si això pot arribar a perjudicar a algú. Malauradament són massa les ocasions en què t'adones que no es fa la feina ben feta i això d'alguna manera s'ha de denunciar.

    El diari ARA ha fet el seguiment del sorteig de la loteria de Nadal i ha donat l'opció de mirar si el teu número tenia premi o no. Tot i que enguany no he comprat ni una participació he fet la prova de si funcionava o no aquesta comprovació i he vist que no ho feia bé. És per això que aviso a tothom que en un primer moment hagi fet la comprovació, que no estripi el dècim i ho torni a mirar en un altre mitjà de comunicació, o al mateix diari ARA una vegada ha canviat l'aplicació.

    Fa massa temps que l'ARA no em mereix la confiança dels primers anys. Jo diria que amb la mort del seu director i fundador Carles Capdevila, el diari va començar a anar de baixa. Hem perdut a bons col·laboradors, i en tenim uns quants amb escrits que no interessen, amb afirmacions que no sempre són contrastades, i una direcció que potser no és la millor a que podríem aspirar.

    És una llàstima que a Catalunya no tinguem uns mitjans de comunicació amb qui confiar. Ja veiem què passa a la resta d'Espanya, amb una premsa que desinforma, totalment anticatalana i amb moltes ganes de perjudicar-nos. Si a casa no som capaços de crear i mantenir uns mitjans de comunicació potents i professionals, potser que ens ho fem mirar.

    L'exemple d'avui de la comprovació dels premis és això, un exemple, però se suma a tot el que dia rere dia observes en aquest diari, que en lloc de millorar, més aviat empitjora. Dit això, haig de reconèixer que encara no he perdut la paciència ni la confiança en que la cosa pugui millorar. És per això que mantinc la subscripció i aprofito allò que és aprofitable, que alguna cosa hi trobes, però et sap molt greu veure errors com el d'avui, o escrits de col·laboradors que són infumables. Els intento llegir tots, però... a vegades requereixen molta paciència i bona voluntat.

    Mentre escrivia el post, l'ARA ha canviat l'aplicació per comprovar el resultat del sorteig, suposo que incorporant l'eina de Loterias y Apuestas del Estado, i d'aquesta manera serà més fiable. Seria bo que analitzessin per què abans no funcionava, i mirar de no improvisar tant i fer bé les coses des del començament.

Reconeixement a l'esforç de cada dia

Resulta molt lloable que malgrat tots els problemes i entrebancs amb què ens trobem, i a la inèrcia desbocada que gairebé no ens deixa temps per reflexionar sobre allò que estem fent, tinguem l'encert d'aturar-nos un moment per reconèixer el treball i l'esforç d'aquelles persones que pràcticament es mouen en l'anonimat, dedicant el seu temps a unes competicions esportives que no són potser de primer nivell, però que al final ens enorgulleixen com a veïns i veïnes de la nostra vila.

Tot i la importància que la nostra dedicació professional o l'estudi ens omplin satisfactòriament, sobretot tenint en compte que ocupen bona part de la nostra jornada, és bo que tinguem temps per esplaiar-nos en aquelles activitats, ja sigui culturals o esportives, que de ben segur ens ajuden a gaudir de la vida. El complement de l'oci i el negoci és necessari per a la nostra realització personal.

Els èxits esportius són fruit del treball constant, que permet superar les dificultats i assolir aquelles metes que en un principi poden semblar inabastables. I és bo que ens adonem que no només són les grans estrelles, les que poden dedicar-s'hi professionalment, les receptores dels nostres elogis i aplaudiments, sinó que també pensem en aquelles persones que, en un altre nivell, aconsegueixen destacar sobre els altres gràcies a la seva tenacitat i entrega.

Ahir dimecres la vila d'Arenys va premiar i reconèixer els èxits esportius d'unes persones que durant l'any han estat protagonistes, sense oblidar-nos que al darrere d'una medalla, d'un podi o d'un diploma hi ha hores i hores de feina i entrenament.

Tot això és important perquè la cultura de l'esforç no passa pel seu millor moment. Cada vegada volem assolir l'èxit més ràpidament i sense gaire treball. Parar-se a mirar el que estan fent els joves esportistes, et fa veure que res és fàcil, i que aconseguir arribar a dalt requereix esforç i dedicació.

Seria bo, doncs, que davant d'esdeveniments com els d'ahir dimecres, o d'aquelles gales sobre premis cinematogràfics, teatrals, literaris, tinguem ben present que al darrere hi ha un treball continuat d'aprenentatge i superació. Que els premis no cauen per art d'encantament, i que si volem triomfar a la nostra vida, ens hem d'arremangar.

El dia de la Rifa

Avui és el dia de la loteria, el sorteig més popular de l'any i que reparteix més premis fantàstics, encara que no sigui el millor. El percentatge dels premis menors és inferior a la resta de sortejos. Sigui com sigui, però, aquest sorteig s'endú tota la publicitat i les imatges del cava repartit entre guanyadors, amics i premsa.

Avui també és el dia de la salut. A totes les persones que no hem tingut la sort de treure un premi, agraïm la salut que tenim. I a Arenys enguany també hi ha hagut premi. Segons he pogut llegir al web de Ràdio Arenys, la loteria número 3 de la vila ha repartit una sèrie del tercer premi, és a dir, mig milió d'euros. Enhorabona a totes les persones afortunades i ànims als altres, encara ens queda la Grossa del dia 31 i un sorteig interessant de la loteria nacional com és la del dia 6 de gener.

A casa tal dia com avui es vivia plenament. El fet que la meva família gestionés una administració de loteria i en una ciutat afortunada més d'un cop, feia que estiguéssim molt pendents dels números premiats. No buscàvem la nostra sort, sinó la dels nostres clients i coneguts.

A casa ens llevàvem amb la cantarella dels nens de Sant Ildefons. La mare seguia la ràdio apuntant el major nombre de números premiats i ho contrastava amb el llistat dels números venuts. Llavors no hi havia els mitjans d'ara i les comprovacions eren molt més manuals, o orals, que no pas avui. 

Tot i que han passat molts anys, no hi ha any que no em vingui a la memòria i recordi aquells matins de la sort, a la vigília de Nadal, just després de començar les vacances d'hivern. Ara sóc molt lluny de tot plegat, però li reservo espai en el meu record, i vulgues o no, sempre tens una participació a la butxaca que et fa somiar.

Corrupció o Malversació de cabals públics a Toledo i Zamora

Llegia avui que la Diputació de Zamora va organitzar una gala per lliurar uns premis a l'emprenedoria. Es tractava de lliurar un total de 3.500 euros als tres millors, i l'acte el conduïa el conegut Bestín Osborne, que va cobrar per la seva feina un total de 14.520 euros.

L'altre dia també vaig poder llegir que la Diputació de Toledo posava en subhasta un barco que havia fet construir, i li havia costat 400.000 euros, perquè navegués en un pantà no navegable. El barco no s'ha utilitzat.

En el primer cas la despesa està feta, i en el segon potser podran recuperar els diners invertits, però m'agradaria fer notar que és fastigós veure com uns senyors electes malgasten els diners que no són seus.

Parlem de corrupció quan pensem en aquells polítics que s'embutxaquen diners públics, i viuen a costa de qui els ha votat, però casos com aquests que us comento de les dues diputacions, segur que n'hi ha a cabassos. 

No sé si, considerant que les dues notícies siguin certes, es poden considerar casos de corrupció, però malversació sí que ho serien i d'això n'haurien de passar comptes, començant per aportar diners propis a la caixa que han desmantellat.

Per cert, m'agradaria saber si part d'aquests diners els ha arribat de Catalunya o altres comunitats que som solidaris.

Gest de salut democràtica dels premiats Ollé i Quidant

Un gest de fermesa i compromís amb la justícia el que han fet l'enginyer Bernat Ollé i l'investigador Romain Quidant, renunciant als premis Princesa de Girona que varen rebre els anys 2015 i 2011 respectivament. Han retornat els diners i les escultures amb què els varen obsequiar, manifestant que la Casa Reial ha tacat la Fundació que lliura aquests premis, amb l'actitud del Rei d'Espanya davant dels fets de l'1 d'octubre, en el seu discurs del dia 3.

Afegeixen en la seva carta: "Creiem que el rei ha donat el vistiplau explícit a l'onada de repressió de les institucions espanyoles contra Catalunya, incloent-hi l'empresonament de líders cívics i del govern legítimament escollit pels votants catalans".

Aquestes setmanes estem veient retratades moltes persones, amb responsabilitat política, i això és el millor que podem aconseguir de manera pacífica aquells que no estem d'acord amb l'actitud d'un govern del PP, corrupte fins al moll de l'òs, amb la connivència del PSOE i els ànims de l'extrema dreta de VOX i C's.

Caldrà veure què té més consistència si els interessos d'autoprotecció dels estats europeus o bé l'evidència de les actituds autoritàries del govern espanyol i tot el sistema judicial. Les veus que comencen a sentir-se per Europa en contra de la manera de fer de Rajoy, no sabem si aniran augmentant a mesura que passi el temps i quedin més en evidència personatges com l'eurodiputat González Pons o el ministre Alfonso María Dastis, o bé seran prou intel·ligents per dissimular lo barroers que són i poc democràtics.