Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recepta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recepta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de febrer del 2022

Sobremedicats

Aquest diumenge el diari ARA parlava de la sobremedicació, i analitzava uns quants medicaments, els més consumits, i en desxifrava alguna de les conseqüències de prendre'ls durant massa temps. L'article era prou extens com per passar-hi una estona i em preguntava què en dirien els metges, els quals quedaven una mica retratats. Es trobava a faltar una mica més de control sobre el consum de medicaments, sobretot pensant en les persones amb malalties cròniques, normalment persones grans, però no només.

M'ha cridat l'atenció l'omeprazol, no només per ser un dels medicaments més prescrits, sinó perquè es deia que es receptava com a protector d'estómac, i es posava en dubte la seva eficàcia. També s'insistia en l'excessiva durada del seu tractament.

Penso que avui els metges, ja sigui perquè estan desbordats, o bé perquè els malalts sembla que insistim en què ens receptin medicaments i així marxem contents de la consulta, no hi prou control dels medicaments que estem prenent, i sobretot la durada. L'omeprazol, que fa molt temps que el prenc, el considerem una garantia per poder prendre tots els altres medicaments, sense perjudicar gaire el nostre estómac. Davant la informació que apareixia aquest diumenge, entren tots els dubtes i la reflexió si convé continuar prenent-lo diàriament.

M'imagino que tots hauríem de reflexionar una mica més, i intentar substituir, dintre el que es pugui, medicaments per productes naturals, alguns dels quals també comporten beneficis. No hauríem d'exigir tant als nostres metges perquè ens donin la recepta, i creure'ns que seguint una dieta saludable i fent més exercici, potser podríem eliminar alguns d'aquests medicaments.

Cal prendre la informació del diari ARA com un seguit de recomanacions, i no considerar-ho alarmista, però si que potser ens hauríem de parar a pensar si tot allò que en aquests moments estem prenent, és realment necessari. Potser una visita al metge, ara que no hi ha tanta pressió per la pandèmia, aniria bé per començar de zero i només mantenir aquells medicaments que la nostra constitució i salut ens obliga respectar.

dimecres, 14 d’agost del 2013

Mal servei al CAP d'Arenys

Avui he hagut d'anar al CAP de la meva vila perquè tenia problemes, tinc problemes, amb el meu llistat de receptes. Quan era a la farmàcia, el medicament que necessitava havia desaparegut del llistat, i no me'l podien servir.
Tot això ho explico perquè, com veureu, no he tingut l'atenció que crec que em mereixia i de la mateixa manera que s'ha de lloar les coses que funcionen bé, també és necessari parlar i denunciar, amb calma, les coses que no funcionen, si més no, tal com caldria.
L'horari era d'urgències i si hi anava no era per un caprici, sinó per una necessitat. L'administratiu que estava al darrera del taulell, es trobava telefonant, i tant bon punt m'ha vist ha separat l'auricular de l'orella i m'ha preguntat què volia, sense penjar el telèfon, i amb un aire de... ara què vol aquest! 

Mentre intentava explicar-li que tenia un problema amb la recepta, s'ha avançat per dir-me que això només m'ho podien solucionar dilluns (avui som dimecres). He intentat dir-li que jo no podia esperar a dilluns perquè el medicament el necessitava aquesta nit, però ni m'escoltava. 

Per la meva insistència, ha penjat de cop el telèfon, sense dir res a qui estava a l'altra banda del telèfon, i hem continuat la "discussió". De la manera que ha penjat el telèfon, he deduït que a l'altra banda del fil telefònic no hi havia cap pacient, sinó algun amic o familiar de l'administratiu, perquè sinó no l'hauria penjat sense dir-li res.
Finalment m'ha dit que parlés amb la doctora de guàrdia. Una solució prou fàcil com per dir-m'ho, educadament, des del començament. I m'ha enviat al final del corredor.
El problema s'ha resolt a mitges, perquè només m'ha pogut fer una recepta, que anant bé en tinc per a dos dies, quan sabia que fins dilluns són quatre dies. Quin era i és el problema?
Que el medicament s'havia desactivat. Un problema informàtic que "ja passa..." i sense ser culpa meva, com que només m'ho pot solucionar el meu metge de capçalera, hauré d'esperar a dilluns a resoldre la situació que m'ha ocasionat el problema informàtic. Jo em pregunto, no hi ha cap més solució en aquests casos? 
Però jo avui em queixo, bàsicament, de la mala educació de l'administratiu de torn d'aquest dimecres a la nit, un altre dia podem parlar de com es pot solucionar un problema informàtic, sense perjudicar el pacient.