El pes de la cultura

Aquesta tarda he experimentat el pes de la cultura. Ha estat traslladant tots els llibres de la nostra biblioteca particular, víctima d'una refrescada inesperada, cap a un lloc més segur, fins que les condicions siguin les òptimes per continuar emmagatzemant llibres i més llibres.

Es nota que ja tenim una edat i que el pas dels anys acumula molta cultura i coneixement. No ho hem llegit tot, o potser sí, però fa tant temps... I tot això malgrat ser uns usuaris fidels i amatents de la biblioteca municipal. Si no fos per ella, ni la nostra economia ni el nostre habitatge donaria l'abast. 

Sempre he pensat que si la pràctica lectora fos més habitual molts dels problemes que pateix el nostre món no existirien, o si més no els afrontaríem d'una altra manera. Això no impedeix que una persona gens avesada a llegir no pugui ser culta i instruïda, però els llibres ajuden tant...

En el traslladat m'he adonat que hi havia una sèrie de llibres que no recordava. Avui no tenia temps d'entretenir-m'hi, però he pensat que a la tornada, quan els pugui col·locar novament al seu lloc, aniré més a poc a poc i d'aquesta manera refrescaré la memòria, i qui sap si no en decantaré algun per rellegir.

I què en faré de les enciclopèdies? Avui, amb Internet, han deixat el seu protagonisme. Antigament, eren presents a moltes de les cases, per pocs llibres que tinguessin. Enciclopèdies de tota mena, generalistes, musicals, geogràfiques... Si ens falta lloc, probablement caldrà despendre'ns-en, però... que fas amb un llibre? No és un objecte per cremar o portar a la deixalleria. Algú en pot fer bon ús?

Ves per on, amb les remullades d'aquests dies se'ns ha girat feina. Mirarem de treure'n profit.

Passejar per Arenys un divendres al capvespre

Avui som divendres i és el dia de la setmana que em fa més mandra sortir a passejar pels carrers d'Arenys de Mar, després de les set de la tarda. Per què? Perquè m'adono de la inconsciència de molta gent. La mala educació i l'incivisme d'uns quants, una bona colla, que no tenen cap sentit de la decència, del civisme i de saber comportar-se en societat. És una llàstima, però tenim el que tenim i la solució no és gens fàcil.

Arenys de Mar disposa del servei de recollida selectiva amb el sistema del porta a porta, a una bona part de la població. Després de l'estiu això s'estendrà a tota la vila. Els divendres toca recollir la resta, el rebuig. Tot allò que no s'ha pogut reciclar durant la setmana. Però moltes persones no tenen gens d'interès a fer bé la selecció de les seves deixalles i ho treuen tot.

Els divendres, que hauria de ser el dia amb menys deixalles, perquè no tenim cartons, ni plàstic, ni orgànica, resulta que és, amb escreix, el dia amb més bosses al carrer. Hi ha només la resta? No! Aquest dia moltes persones ho treuen tot. Treuen els plàstics, els cartons i tot allò que els fa nosa, fins i tot allò que s'hauria de portar a la deixalleria. No hi ha voluntat de fer bé les coses i els carrers es converteixen en una deixalleria fastigosa.

No és culpa del servei de recollida, ni del govern de torn que fa aplicar el sistema. Les normes són ben clares i estic convençut que són poques les persones que no ho fan bé per desconeixement. Es fa per desídia, perquè són uns porcs insolidaris que no es mereixen conviure en societat. Què s'hi pot fer?

Malauradament, al nostre país les coses només funcionen si hi ha el perill de la sanció i d'haver-se de rascar la butxaca. Només sancionant els que no segueixen les normes es pot millorar la situació. No és fàcil, però no hi veig alternativa. El govern municipal s'ho ha de plantejar seriosament i no tenir manies a l'hora de sancionar els incívics i insolidaris. Sap molt greu, però no se m'acut una altra manera de reduir la merda que s'escampa als carrers. I que ningú no em digui que això es resoldria amb els contenidors. Està vist i comprovat que els contenidors s'utilitzen per col·locar les deixalles al voltant. Ni són capaços d'obrir-los i dipositar-ho a dins. No és qüestió de sistema, sinó de deixadesa i mala educació.

Mancomunar serveis

Aquesta setmana passada he tingut l'ocasió de participar en una formació sobre la municipalització de la gestió de l'aigua, a càrrec d'un representant de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP), una entitat on hi ha associats diferents ajuntaments, la majoria dels quals gestionen directament el servei de l'aigua o tenen intenció de fer-ho, però també d'altres que tenen gestió indirecta, com seria el cas de la nostra vila.

    La xerrada es va iniciar amb una contextualització que considero imprescindible per entendre la importància de la gestió del servei i la necessitat que els nostres governants estudiïn la possibilitat de fer el canvi, sobretot tenint en compte que aviat acabarà la concessió, de 25 anys, a una entitat privada. I dic que va ser interessant la contextualització inicial perquè t'adones de l'anomalia del nostre país. Segons el formador, en el món la gestió pública de l'aigua representa el 90%, mentre que a Catalunya és del 22%.

    Al marge de conèixer tot el procés per tirar endavant la municipalització de l'aigua, em va servir per reflexionar sobre la capacitat dels petits municipis, amb uns ajuntaments sense gaires recursos ni econòmics ni personals, per gestionar els serveis que en tenen responsabilitat, un dels quals és el de l'aigua, prou important i necessari, amb molta informació desconeguda. I vaig recuperar la idea que sempre he defensat de mancomunar serveis entre pobles veïns, més enllà de les deixalleries o transport públic, que són els més freqüents en un món on mancomunar és encara un fet insòlit i poc treballat. 

    És per això que, en llegir que el nostre govern municipal s'havia reunit amb el govern veí, vaig pensar que era una bona ocasió per potenciar aquest treball conjunt, optimitzant recursos i reduint costos. Tant de bo que la reunió hagi estat profitosa i representi l'inici d'un treball conjunt en benefici dels vilatans d'ambdós municipis. L'experiència d'empresa pública d'Arenys de Munt hauria de ser motiu suficient per treballar-hi, sobretot tenint en compte que no ens sobren coneixements. Una empresa que estic convençut que trobaria el concurs i col·laboració de totes les forces polítiques de la vila.

La rutina que es pot convertir en novetat

Avui ha estat un d'aquests dies que vas programant a mesura que avança el dia, i al final ha suposat dinar a les 7h de la tarda. Les vacances són una mica això, si sempre anem en horari fixe llavors ja no són vacances. El problema en tot cas és en què has dedicat les hores que t'han fet dinar a l'hora del berenar.

Es tractava de posar en solfa un pis i els càlculs estimats eren d'unes quatre hores, però res, aquestes s'han convertit en vuit o nou. El pis, però, ha quedat gairebé a punt de revista. A punt, penso jo, de que es torni a embrutar. I és que sempre penso en la quantitat de coses que fem i sabem que les haurem de tornar a fer.

Quan neteges la cuina després d'un àpat, saps que tota la deixalleria la tornaràs a utilitzar, i aquells ganivets i forquilles que col·loques al rentavaixelles, al cap de no gaires hores els tornaràs a tenir entre els dits per col·locar-los de nou.

I això amb infinitat d'actes rutinaris: fer el llit, planxar, dutxar-te, estendre la roba... hi ha qui hi dedica totes les hores del dia, i un es pregunta: què podem fer d'especial que no haguem de repetir-ho cada dia un o dos cops?

Hi ha persones que no ho tindran fàcil, però jo sempre penso que es tracta d'actituds i per això un bon sistema és trobar la manera que aquella acció que repeteixes sigui cada vegada diferent.