Fem-ho fàcil

El govern català s'ha proposat simplificar les gestions administratives. Els ciutadans ens queixem que les relacions amb l'administració pública són complicades, s'allarguen en el temps, i requereixen uns coneixements que no tothom té. La introducció de les eines digitals més aviat ho han complicat que no pas facilitat. 

Sempre s'ha parlat de la burocràcia que alenteix els procediments i crea com una espècie de barrera entre l'administrat i el funcionari de torn. L'aparició dels primers casos de corrupció encara ho va complicar més. En lloc d'investigar a posteriori què s'ha pogut fer malament, es varen introduir controls més estrictes en el moment de fer els tràmits, que només tenen sentit si es basen en la desaparició del principi de presumpció d'innocència, passant tots a formar part del grup de corruptes potencials.

Avui, com acostumo a fer, llegia l'article del filòsof Ferran Sáez Mateu, al diari ARA, "Com acabar amb la burocràcia". Una ironia sobre aquesta xacra de difícil solució. Continuo pensant que és un error malfiar-se d'entrada de la gent, i convertir els tràmits administratius en càrrega feixuga, en lloc de fer-ho fàcil, creant els mecanismes de control posterior per verificar que tot s'ha fet correctament.

És curiós que el procés d'introducció de més control contra la corrupció, ha anat acompanyat d'una pràctica més abusiva d'aquesta, cada vegada més sofisticada, per tal de saltar-se tots els filtres, convertint el procés en un peix que es mossega la cua.

L'administració pública ha d'estar al servei de la gent, facilitant els tràmits que ens fan prou mandra haver de realitzar, sigui per rebre una subvenció o per pagar els nostres impostos. No és normal que essent més espavilats que abans i disposant de millors eines i tecnologia, tinguem cada vegada més problemes per interactuar entre nosaltres. Això sol ja demostra que no ho estem fent bé. 

Confiem que la promesa del govern català de simplificar els tràmits es dugui a terme, i s'encomani a altres administracions que també hi tenen molt a dir, però sobretot a fer. 

Irregularitats fatals

Aquests dies hem llegit, amb dolor, la notícia de la mort d'una nena de sis anys després de ser atesa en una clínica dental privada, i haver patit una parada cardiorespiratòria. També hi ha una segona nena, de quatre anys, ingressada a cures intensives, que també va ser tractada, aquest mateix dia, a la mateixa clínica.

Segons s'ha investigat, la clínica va sedar la nena, tot i que no estan autoritzats a fer-ho, i això és greu. Un error el pot tenir qualsevol, la qual cosa no vol dir que no sigui dolorós, sobretot si el desenllaç és aquest, però si s'ha practicat una sedació sense permís, ja no ho podem titllar d'un simple error, sinó d'una irregularitat amb resultat de mort. Quantes persones més han arriscat la seva vida per aquesta mala praxi de la clínica?

Anar al dentista és gairebé un luxe. Sempre parlem de la bondat del servei de Salut al nostre país, però quan ho diem, no tenim en compte que el tractament dental no està subvencionat, més enllà de l'arrencada d'una dent. No tothom es pot permetre la visita al dentista i hi ha persones que tenen una boca que els provoca problemes de salut important.

Sempre he pensat que no hi ha prou control governamental en la gestió pública de la sanitat. També soc conscient que no és gens fàcil tenir-ho tot controlat i no es tracta de posar gaires obstacles, però quan passen coses com aquesta que comento, tots ens posem les mans al cap. 

Partint de la base que hi ha errors imprevisibles i no volguts, caldria evitar la pràctica il·legal de segons quins tractaments que poden ser fatals. Recordo que en una ocasió, per una intervenció menor i rutinària, no em varen sedar, perquè no hi havia present l'anestesista. Em varen donar l'opció de pactar una altra data, o bé aguantar les molèsties estoicament. Això va passar en un hospital públic, i ho vaig aplaudir. Vaig passar una mala estona, però vaig agrair la sinceritat i les precaucions. 

Cal pensar que la clínica haurà d'assumir la seva responsabilitat, encara que només sigui per donar exemple a altres possibles mal funcionaments i irregularitats. No es pot jugar amb la vida dels altres, encara que perdis un client o uns quants calerons. 

Tallers a la biblioteca

Avui he participat en la primera sessió d'una nova tanda de tallers d'escriptura creativa, a càrrec de la Gemma Tomàs, a la Biblioteca d'Arenys de Mar. Aprofito l'avinentesa per comentar que la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona té una agenda d'activitats que no te l'acabes, i en concret a Arenys hi ha una gran varietat d'actes, cursos i tallers que abasten totes les edats i preferències. Ho dic perquè encara hi ha qui creu que només serveixen per prestar llibres, que és prou important.

Ja porto una bona colla de tallers d'escriptura, perquè m'agradaria millorar els meus escrits. És cert que fa vint anys que escric diàriament, però no es pot considerar escriptura creativa, sinó simplement un recull d'opinions sobre què passa al món, començant per la meva vila d'adopció i arribant a l'altra punta del món.

Soc, doncs, un repetidor dels tallers, i tinc la confiança que alguna cosa hauré après, tot i que no sé fins a quin punt ho aprofito per incorporar en els meus escrits. Avui parlàvem dels detalls, que poden ser rellevants per copsar la idea d'un relat. Aquí, en el meu blog, pocs detalls hi incorporo que puguin destacar. Intentaré, però, tenir-ho en compte.

Ja que parlo de la biblioteca no puc oblidar la meva por sobre l'acabament de les obres de la nova, amb temps per no perdre la subvenció europea. Aprofito per dir que als arenyencs ens costarà uns quants calerons i que probablement s'hauria pogut gestionar millor i aconseguir que els diners, si no tots, arribessin d'institucions supramunicipals. Altres municipis ho han aconseguit i en tinc informació. Però estem on som i hem de mirar endavant.

Perquè hem de pensar que ampliar l'espai i serveis de la nostra biblioteca és bo per a la vila i cal donar-hi el suport que calgui perquè sigui una realitat a començaments del nou estiu. Però fixeu-vos que parlo d'ampliar els serveis, no només l'espai. I això és important perquè, tot i que he comentat que es fan moltes activitats, la biblioteca d'Arenys ha de créixer. La nostra vila és una vila amb tradició cultural i no podem viure del record i la nostàlgia, sinó que hem d'avançar en aquest camí. 

Caldrà que s'ampliïn els horaris d'obertura de la biblioteca i els accessos directes per a totes aquelles activitats paral·leles que es puguin anar organitzant. El nostre suport sí, però també la nostra reivindicació.

La importància d'endreçar l'entorn

Una de les actuacions que el govern d'esquerres de la Generalitat va tirar endavant amb una gran repercussió va ser la llei de barris, amb importants inversions a barris força degradats o amb problemes de mobilitat i habitatge que s'arrossegaven de feia temps. De fet, la majoria dels barris beneficiats havien nascut de manera desorganitzada i això feia que viure-hi fos complicat amb greuges comparatius respecte a la resta del territori.

Segur que molts tenim presents barris inclosos en aquesta llei. Com a propers hi havia els barris de Rocafonda i Cerdanyola, a Mataró, i a la nostra vila, el barri de Sant Elm. En el cas d'Arenys de Mar, varen coincidir dues inversions importants que van permetre no només rentar la cara els edificis dels pescadors i el seu entorn, sinó que varen solucionar greus deficiències que no hi havia manera de resoldre. Malgrat tot, la crisi econòmica, no va permetre que es portessin a terme totes les actuacions previstes.

El nou govern de la Generalitat acaba d'activar el desplegament de la llei de barris, que havia promès en campanya electoral, i que té previst fer-ne una primera convocatòria a l'estiu. Desconeixem l'abast, condicionat per l'import de les inversions a realitzar, i també les característiques d'aquesta nova llei, sobretot les econòmiques. En les edicions anteriors els ajuntaments aportaven el 50 % del cost de les actuacions, i no sempre els ajuntaments tenen prou recursos per dedicar-hi.

Es fa difícil preveure quins seran els barris escollits, i la manera que se seguirà per triar-los. És important que els diferents governs locals estiguin atents a la convocatòria i tinguin molt clar quins són els barris que hi podrien optar, i començar a estudiar quines són les principals deficiències a resoldre. Mobilitat, accessibilitat i manteniment de vells edificis són possibles reclams a l'hora de poder rebre una subvenció.

Millorar l'entorn del nostre habitatge ha de ser un objectiu irrenunciable. Ho hem de fer fàcil i s'ha de prioritzar aquells espais més degradats i que comporten més problemes als veïns. No badem!

Il·legalitzar la Fundació Francisco Franco

La nostra generació va néixer i créixer amb l'eslògan "Spain is different". La història ens ha demostrat que l'afirmació era correcta. Una diferència, respecte als estats del nostre entorn, en negatiu, bàsicament perquè es defensen unes institucions i uns poders molt allunyats dels principis democràtics que voldríem que prevalguessin. 

    Avui llegia la notícia de l'inici del procés per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco, que ha signat el ministre de Cultura. Un procés que tindrà una llarga durada i que ens genera molts dubtes sobre l'èxit d'aquesta empresa, que es trobarà amb totes les dificultats del món, ja siguin els jutges, alguns partits polítics, o la mateixa societat civil espanyola. 

    En un país democràtic normal i corrent, aquesta fundació faria molts anys que hauria desaparegut i, sobretot, que hauria deixat de ser subvencionada i eliminats els avantatges fiscals de què gaudeix. Però Espanya és realment diferent. Fa uns quants anys que vàrem deixar la dictadura per entrar en un sistema democràtic, però encara és hora que es passi factura als feixistes que es varen lucrar i dirigir el país. I no només això, sinó que institucions tan importants del sistema, com és el Poder judicial, tenen un component ideològic autoritari i predemocràtic que no hem aconseguit arraconar.

    El procés d'il·legalització de la Fundació Francisco Franco, doncs, serà lent i ple de discussions, males arts i pressions de tota mena, per intentar que fracassi. El marc els és molt favorable per continuar predicant les suposades bondats del franquisme, i és difícil trobar qui sigui capaç de clavar un cop de puny a la taula i resoldre, per totes, la situació anòmala.

    M'hi jugo un pèsol que una de les excuses de la fundació per defensar la seva existència serà el dret a la llibertat d'expressió, un dret que els franquistes varen negar sempre, però que ara poden aprofitar per evitar la seva il·legalització. 

    Com hem pogut veure, l'extrema dreta sempre utilitza les bondats de la democràcia per beneficiar-se'n, mentre lluiten per destruir-la. 

Com són les coses!

Ho anàvem dient, però sembla que no hem après a preveure les coses, sinó que sempre ens toca rectificar i fer marxa enrere. No hi ha manera que ens adonem que no tot el que es diu es fa amb bona intenció, que no tot és cert, ni soluciona els problemes que tenim. Tenim uns partits polítics tacats amb la corrupció, amb moltes promeses incomplertes i amb una desconfiança total per part de la població. Davant d'aquest panorama arriba l'extrema dreta i ens diu que són aquí per solucionar-ho tot. Per fer fora aquesta colla de corruptes i recuperar la normalitat. Ells són els nostres salvadors.

    Resulta, però, que assoleixen el poder, o entren a les institucions públiques i comences a mirar què fan, com actuen, què se n'ha fet de tot allò que han promès que canviarien i... t'entren molts dubtes. Potser no són tan diferents, o fins i tot són pitjors!

    Segons sembla, el líder de Vox a Catalunya, i diputat al nostre Parlament, no ha utilitzat correctament els diners que el seu grup parlamentari rep com a subvenció, o més aviat n'ha fet ús privat que no correspondria. Bé, potser ha estat un error i no tornarà a passar.

    El president del Parlament balear, que també és de Vox, ha mostrat la seva cara autoritària i despectiva en la sessió plenària per a la derogació de la llei de memòria democràtica. Els fa tanta ràbia que algú intenti fer memòria de les víctimes de la dictadura, que la seva reacció és la típica d'un hooligan, però que té el poder de fer fora del Parlament qui no li rigui les gràcies. 

    Necessitarem molts episodis com aquests per aconseguir que molts dels seus votants s'adonin de l'error de la seva decisió. En són responsables, però també aquells partits polítics que no han fet prou per evitar que tot es deteriorés tant, i que a la gent li vinguessin ganes de votar uns populistes descarats, pensant que aquell era el camí per redreçar-ho tot. No ho resoldrem en una legislatura, però hem de confiar que amb temps i paciència aconseguirem fer fora aquesta colla d'autoritaris, predemocràtics, que utilitzen el sistema democràtic per destruir-lo des de dins. Això és el que ens toca viure en aquests moments.

Any nou, preus nous

Una de les coses típiques del primer dia de l'any són els increments de preus en autopistes i transport públic. Ho veníem patint des de fa molts anys. Enguany, però ha coincidit amb la desaparició de la majoria de peatges a Catalunya, la qual cosa ha fet que molts de nosaltres no haguem d'experimentar aquesta crescuda anual, que s'hi afegeix el fet que enguany tampoc no hauran apujat els preus del transport. Sí que hi ha un augment del preu de les autopistes que encara tenen aplicat un peatge, però que estan molt localitzades i no tenen els efectes generals com fins ara.

Aquesta notícia, que podria ser motiu d'alegria i esperança per a molts, queda del tot superada pel fort increment de l'electricitat, que hem anat patint durant els darrers mesos de l'any, i que tot fa pensar que continuarà en els propers. La llum no és un bé que en puguem prescindir, i això fa que la despesa mensual de la totalitat dels contribuents es vegi afectada per aquest fort augment.

A casa, encara sense gaires mesos de referència, sí que hem pogut observar un estalvi important en el cost mensual de l'electricitat, gràcies a haver instal·lat plaques fotovoltaiques que generen electricitat que revertim a la xarxa general. La localització de casa nostra no és la millor, atès els pisos alts que tenim pels costats, però malgrat això ho notem a la factura de cada mes.

És per això que animo tothom a instal·lar plaques fotovoltaiques, amb una inversió que a la llarga pot sortir a compte, sobretot si l'administració pública, Ajuntament i Generalitat, hi col·laboren amb una subvenció. És una manera d'incrementar la captació energètica renovable, l'estalvi familiar, i la millora ecològica del nostre sistema.

L'entorn natural i les renovables

Estic molt d'acord amb l'article d'en Toni Soler que avui publica l'ARA, tant amb la necessitat de fer cas dels científics com en la idea de la combinació de natura i les grans obres d'enginyeria. Quan he viatjat fora de Catalunya no m'ha molestat gens veure molins de vent, que és el que sembla que els passa als contraris a la seva instal·lació.

No pot ser que Catalunya vagi tan enrere en les renovables i cal fer un esforç per implementar-les i aconseguir assolir el compromís europeu fixat per al 2030. Cal, això sí, repartir-ho pel territori, i estaria d'acord amb la idea de la proximitat.

Vaig llegir una entrevista a la consellera d'acció climàtica, alimentació i agenda rural, Teresa Jordà, on parlava d'una campanya de subvencions per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades dels particulars. A casa ho vàrem decidir quan no hi havia subvenció, més enllà del que ofereix l'Ajuntament de la meva vila, amb la bonificació de l'IBI, però ens va semblar que havíem de col·laborar en l'aprofitament del sol en la despesa energètica.

No sé com serà el decret que el govern de la Generalitat està preparant, però cal confiar que vagi en la línia de pactar un increment de les infraestructures energètiques, de manera que afecti el mínim l'entorn rural, però fent entendre que la natura i aquestes instal·lacions són compatibles i necessàries per combatre el canvi climàtic. 

Per què no cobra a temps el concessionari del Principal?

He llegit les dues informacions que avui ha tret Ràdio Arenys a la seva web, referents al Teatre Principal, i he intentat entendre què està passant. Per un costat estem parlant d'una concessió administrativa de l'ajuntament d'Arenys de Mar a favor de la Societat Coral l'Esperança, però per l'altre ens parlen de problemes per rebre els diners, en tractar-se d'una subvenció.

Els dos regidors de la CUP entrevistats parlen de canviar la fórmula de subvenció perquè es pugui fer front al pagament de les factures... No sé si la notícia no està prou ben expressada, o bé hi ha una confusió clara entre subvenció i concessió administrativa, o potser que el contracte entre l'Ajuntament i la Societat Coral l'Esperança no estigui ben fet.

He llegit les clàusules administratives de la gestió del Teatre Principal, que es va posar a concurs l'any 2006, i que amb pròrrogues pot arribar al 2031, si no vaig errat. En aquestes clàusules hi consta l'import del contracte, que no arriba als cent mil euros, revisable anualment d'acord amb l'increment general dels preus, que suposo que és el que ha anat passant.

Sense entrar a examinar si està ben fet, o bé si el concessionari ho està gestionant bé, no entenc que sigui tan difícil realitzar el pagament a temps, com qualsevol contracte que té lloc durant l'any i es fracciona en mensualitats. 

He llegit la Memòria 2016 de la seva gestió, que lògicament és la darrera publicada, i queda clar que es realitza una gran activitat i que l'ajuntament se'n serveix per a la seva gestió cultural i compromisos amb altres entitats. Per què no cobren a temps, si no hi ha un problema de liquiditat a l'ajuntament? Què s'hauria de canviar, segons els regidors de la CUP?

Com que estem en l'època de la transparència, segur que la regidora de Cultura, o el regidor d'Interior ens ho podran aclarir i sortirem de dubtes.

Demà PAM, i després què?

Els arenyencs no ens mereixem les picabaralles entre govern i oposició (Junts per Arenys), sinó una bona gestió i una total transparència del que es fa i s'ha fet fins ara. No es tracta d'anar sentint durant tres anys més, a uns dient que han trobat tants problemes i coses mal fetes i als altres que el govern només fa que desprestigiar-los. Sisplau, prou!

Si la situació és tan caòtica a l'ajuntament per culpa d'una mala gestió de l'antic govern, els arenyencs ens mereixem saber en què i com. Si s'ha actuat amb negligència volem conèixer en quin sentit i quins han estat els perjudicis per a la nostra vila.

En un temps que es parla tant de la transparència i la participació, exigim que es tingui en compte i que no només quedi amb bones intencions. Si hi ha responsabilitats polítiques i/o tècniques volem que es conegui i que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

Amb aquest joc d'estira i arronsa, d'anar acusant i defensant-se, el temps passa i s'oblida tot, i això no pot ser. Fa temps que se'ns va dir que havíem fet tard a l'hora de sol·licitar una subvenció. Se'n sap res més? Surt repetidament el tema de la subvenció a la pel·lícula Laia. S'han depurat responsabilitats? Es diu que hi ha tantes factures pendents per pagar. Hi havia previsió de despesa?

Són moltes les preguntes que ens fem els arenyencs i no obtenim respostes clares. Demà el govern municipal presentarà el PAM, evidentment no ha estat participat, i per tant no hi hem pogut posar cullerada. Demà, doncs, és una sessió informativa, no cap acte de participació. ¿Es podria aprofitar el moment per explicar per què no podem invertir, més enllà de dir-nos que ens hem saltat la regla de la despesa?

I la CUP què hi diu? Després de permetre la moció de censura és a l'oposició fent mutis?

Per cert, és demà, oi? El web municipal no en diu res.

Cal exigir responsabilitats als gestors municipals

No n'hi ha prou en demanar perdó quan es tracta del malversació de recursos públics. En el cas d'Arenys i la pel·lícula Laia no sé com catalogar-ho, però penso que caldria que s'expliqués bé, per què va poder passar? Qui en són responsables? i Quin és el perjudici per a les arques municipals.

En cap moment m'he posicionat en contra de la pel·lícula. Es tracta d'esbrinar quina responsabilitat hi ha en el fet que l'Ajuntament atorgués una subvenció sense tenir-ho previst pressupostàriament. Les subvencions via conveni, com deu ser el cas, s'han de preveure amb temps i en forma. Encara que tots estiguéssim d'acord que l'Ajuntament havia de subvencionar el projecte en 60.000 euros, el que no es pot fer és actuar sense respectar la normativa.

Avui llegeixo que la Diputació no farà efectiva la subvenció, per la qual cosa l'Ajuntament haurà de treure'ls de la caixa. Hi ha hagut molt rebombori arran de la moció de censura que ha deixat l'anterior equip de govern a l'oposició. En tot cas, actuacions com la que comento, que sembla ser que no és l'única, són prou preocupants com per fer fora els responsables d'aquestes actuacions.

Atès que la majoria ens deixem portar per les imatges i sovint per la pena i la compassió, desconeixent la realitat dels aparentment màrtirs, és bo que de tot es doni a conèixer el fons, perquè no ens deixem entabanar una altra vegada. Els encantadors de serpents són perillosos.

Els vilatans ens mereixem més seriositat i rigor

Arran de les agressions a unes animalistes durant el correbou de Mas de Barberans, deixeu-me que una vegada més critiqui la llei antitaurina aprovada pel Parlament català, quan es continua permetent jocs salvatges amb aquest bestiar a la Catalunya nova. Sóc antitaurí de cor i pensament i també estic en contra dels actes que els nostres conciutadans de les terres del sud practiquen, i no és bo que s'aprovin lleis ridícules en funció de les simpaties que puguin tenir uns i altres.

Dit això, entro en el tema i voldria demanar que, de la mateixa manera que espero i desitjo que l'oposició municipal es dedicarà a fer sortir qualsevol hipotètica mala praxis política de l'actual govern del nostre ajuntament, sigui aquest sensible en ensenyar-nos tots els disbarats que durant cinc any hagin pogut fer els dos darrers governs locals.

Avui llegia com havien anat els fets pels quals hem perdut places a la zona d'aparcament per a residents, prop de la platja. Fa uns mesos vàrem conèixer que Adif havia imposat una multa a l'ajuntament per haver intervingut a la zona de la musclera de propietat de l'empresa ferroviària.

No sabem què va passar amb la retirada de l'empresa Esclat de l'opció d'adquirir l'immoble de les clarisses. Sí que sabem de la subvenció atorgada a la productora de la pel·lícula Laia, però no com va ser possible que passés, sense consignació prevista ni autoritzada, i a repercutir en un exercici pressupostari posterior.

Segur que han passat més coses que ignorem i que els vilatans tenim el dret a conèixer, sobretot per anar més alerta a l'hora d'atorgar la responsabilitat de governar la nostra vila.

Per cert, confio que el nou govern es prengui seriosament el Portal de la Transparència. Algú ha intentat entrar-hi? N'heu obtingut dades interessants? Els vilatans ens mereixem seriositat i rigor i no haver d'escoltar segons quins plens, i encara menys patir una gestió tant ineficient i costosa econòmicament.

Hi confies fins que et sents enganyat

En el cas Ateneu no sé qui té raó, si l'alcalde o el seu president, però en tot cas sap greu que la situació sigui la de crispació, de dubtes i de subvenció encallada. No vull pensar que es tracti d'un tema personal de l'alcalde, per baralles polítiques, sinó en tot cas d'un tema mal resolt com ja estem acostumats amb l'actual govern municipal.

Després de tot l'enrenou pel cas Ateneu, que no es preveu de solució fàcil ni propera; després d'haver descobert una actuació il·legal que només ha merescut un mea culpa, pel cas de la subvenció de la pel·lícula Laia; després de l'opacitat en l'execució de la llicència per a una estació de rentat de cotxes; després de la 'sanció' d'Adif per una alcaldada... quan veig que s'aprova, en sessió plenària, un codi ètic que exigeix una actuació transparent, honesta i legal, arribo a la conclusió que hi ha molta feina a fer abans no sigui possible el seu compliment, difícilment abans d'un any, com es preveu en el mateix codi.

Trobo a faltar professionalitat i rigor en la gestió municipal, i em fa molta por el que pugui venir a partir d'ara. La meva desconfiança en la gestió municipal és absoluta, i per experiència dels veïns més propers a casa, a partir d'ara només em creuré allò que el meu alcalde signi davant de testimonis. La resta es converteix fàcilment en paper mullat.

Tenen llicència d'activitats les sales i teatres de la vila?

Ahir l'Ateneu arenyenc va convocar els seus socis per informar-los de com està el tema de la subvenció que la Diputació els va concedir per a les obres de la planta baixa i que no han pogut executar perquè no disposen de llicència d'activitats. Segons la junta de l'entitat la culpa és de l'Ajuntament, però per què?

Si fos periodista hauria anat a demanar a les dues parts quina era la seva visió per després informar i opinar fins i tot, però no és el cas. A casa hem rebut l'escrit de l'entitat explicant què passava i hem llegit les opinions de l'alcalde o del mateix primer tinent d'alcalde, explicant la seva versió. 

Potser és molt clar, però jo no ho acabo d'entendre. És evident que un espai de concurrència pública on es porten a terme activitats diverses, necessita disposar de llicència per aquestes activitats, i també de les mesures arquitectòniques, d'aforament i condicions mínimes de seguretat, i l'administració ha de vetllar perquè es compleixin.

Les preguntes que llanço des del meu bloc són: Per què l'Ateneu no té llicència d'activitats? L'ha sol·licitat i no l'ha obtingut perquè l'equipament no reuneix les condicions mínimes necessàries? No l'ha sol·licitat mai? Amb les obres projectades es podria aconseguir la llicència?

I aprofitant l'avinentesa preguntaria: Té llicència d'activitats l'edifici del Calisay? i el Teatre Principal? i la Sala de festes Principal? i els Seràfics? En té coneixement l'Ajuntament? A tots aquests espais, que s'hi organitzen actes i festes, es compleixen les normes de seguretat?

Els pares, pels nostres fills, però també per a nosaltres mateixos, ens agradaria saber que tots els espais de concurrència pública de la vila tenen els permisos en regla. Davant de la situació de l'Ateneu, molt em fa témer que hi força descontrol, i que seria interessant i necessari que se'n fes un repàs. Per cert, si a l'Ateneu no se li pot donar la llicència d'activitats, en tot cas no serà culpa dels tècnics, oi?

Quatre anys més per a què?

Passejant per Arenys m'he trobat un parell d'amigues un xic abatudes i mig emprenyades. No s'acabaven de creure què havia passat ara fa 10 dies en les eleccions locals. Com podia ser que guanyés l'alcalde actual? Ens tocaria passar quatre anys més sense pena ni glòria...

Certament m'he perdut el balanç d'aquests quatre anys. Penso que som una vila afortunada, perquè el nostre ajuntament es troba força sanejat econòmicament, però no acabem de veure quin rèdit n'hem tret. És per això que les meves amigues estan tan neguitoses. Han perdut les esperances del canvi a la nostra vila. Passarem quatre anys més sense cap millora.

Perquè... els nostres carrers continuen sense arreglar i el clavegueram està que peta. Només s'ha cobert una part de la Riera, per evitar in extremis no perdre una segona subvenció. Ningú més n'ha parlat de la subvenció que no ens varen concedir perquè la varen demanar tard.

Perquè... la Biblioteca continua al carrer Bonaire, i el suport a Mercadona va deixar sense opció l'operació de les Clarisses. L'hotel del passeig Xifré encara és un projecte i la Caserna de la Guàrdia Civil continua tapiada. L'edifici de La Raureta continua tancat i qui sap si saquejat, sense cap utilitat. I els bucs d'assaig?...

De les altres administracions tampoc no se n'ha tret res. No s'ha aconseguit tirar endavant la variant d'Arenys, ni l'ampliació del CAP, ni res de res de la zona costanera, cap a Canet o cap a Caldetes. Tampoc sento parlar de la desviació del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt.

Hem convertit, això sí, la Riera en una fira constant els diumenges i al Mercat municipal, un tastet mensual, però els efectes econòmics són nuls. El problema de l'aparcament continua igual i tampoc ha millorat el transport públic. 

L'empenta que es va donar en la gestió administrativa de cara als vilatans també es va estroncar. No es pot anar a l'ajuntament a la tarda i l'Oficina d'Atenció Ciutadana ha disminuït en personal i no ha augmentat en serveis, per la qual cosa s'ha de continuar circulant de finestreta en finestreta.

Entenc que les meves amigues estiguessin tan entristides i desanimades. L'única cosa que se m'ha acudit dir per animar-les un xic, ha estat que confiessin en l'oposició que és l'arma que ens queda per fer un treball de gota malaia insistint en millorar la gestió pública del nostre ajuntament, i evitar que es converteixi en una institució desconeguda i allunyada de la realitat dels vilatans. 

El PSC s'apunta a les llistes fantasmes

Diuen que el PSC s'ha afegit al carro del PP en la seva pràctica habitual de confeccionar llistes fantasmes en les eleccions municipals (parlen d'un centenar de municipis). Fins ara havíem vist com les llistes del PP de petits municipis perduts a la muntanya o al pla de Lleida estaven formats per persones de la capital o zona d'influència. Eren municipis on no hi havia candidats, però convenia presentar-se a les eleccions per sumar vots, i d'aquesta manera beneficiar-se de la subvenció i del repartiment de consellers als consells comarcals i diputats a les diputacions.

Aquest pràctica legal, però poc ètica, ja no és una exclusiva del PP, sinó que el PSC també l'ha posat en pràctica, per evitar una davallada encara més dramàtica en el nombre de candidatures. No n'ha tingut prou en amagar la marca, que en molts casos ni l'ensenyen, sinó que ha corregut a confeccionar llistes en pobles sense candidats.

És molt trist comprovar com en alguna població hi ha llistes que obtenen menys vots que el nombre de persones de la llista, o fins i tot on ningú els vota. Serà molt legal i s'entendrà molt bé la intencionalitat del partit polític que ho practica, però des del punt de vista ètic és una vergonya i penso que els ha de fer mal. Qui pot confiar en un partit que utilitza aquesta estratègia? Ens prenem seriosament les eleccions municipals? Quina manca de respecte!

Sens dubte que hi trobaríem altres pràctiques criticables a l'hora de confeccionar les llistes, però la que comento, al meu entendre, supera els límits de la tolerància. Ara que s'està elaborant una llei electoral catalana (portem més de 30 anys sense), potser seria bo tenir-ho en compte i evitar aquests excessos. Potser no cal residir en el mateix municipi, però com a mínim s'ha de conèixer, treballar-hi i viure-hi a prop. Jo preferiria que la residència al municipi fos una condició indispensable, sobretot pel cap de llista, però si això és demanar massa, com a mínim evitar els extrems d'avui que avergonyeixen al més tranquil.