Lluís Llach amenaça amb marxar

El diputat Lluís Llach ha avisat que si no s'aproven els pressupostos se'n va. Estic convençut que no és l'únic diputat que ho pensa, encara que no ho diran ni tampoc ho faran. I encara estic més convençut que hi ha molts ciutadans que n'estan molt farts, alguns d'ells votants de les CUP i que a més de penedir-se'n no ho tornaran a fer mai més.

La posició de les CUP és patètica i absurda i demostra que mai podran ser opció de govern, sinó simplement mosca collonera del govern de torn. No han bloquejat només l'acció de govern, sinó que a més l'han deixat en evidència fins a ratllar el ridícul i fer-nos avergonyir de la seva actuació.

Aquest panorama és vergonyant i difícilment superable. Passi el que passi el dia 28 de gener, decideixin el que decideixin les CUP, el mal ja està fet i l'honorabilitat del govern català ha caigut molt avall.

Em sap greu el paper de les CUP perquè tenen idees defensables i assenyades, i compten amb persones valuoses, però les persones que varen ser escollides com a diputades fan pensar que gaudeixen essent criticades i encara més insultades. És aquest el seu objectiu? Fer-se antipàtiques? Han confós tenir veu al Parlament amb tenir la paella pel mànec i, al meu entendre, han fet un mal ús de la confiança que molts catalans varen dipositar en ells. Trist i patètic!

La llibertat d'expressió del govern del PP

El president Rajoy defensa que a Espanya hi ha llibertat d'expressió, però no entén el veritable sentit de la paraula llibertat. No entén que si hi ha una llei que limita què podem dir els ciutadans ja no podem parlar de llibertat. Encara que jo no ho defensi, no veig el problema que unes persones cremin o estripin una imatge, encara que sigui del rei. Si això és motiu de judici i càstig, on és la llibertat d'expressió? No podem estar a favor de la República i en contra d'una Monarquia?

Tindria raó el senyor Rajoy si digués que avui hi ha més llibertat d'expressió que no pas durant el franquisme, però afirmar rotundament que a Espanya hi ha llibertat d'expressió no es pot fer si no es matisa i es diu que aquesta està limitada.

No em va semblar bé la reacció dels diputats i diputades de la CUP estripant la imatge del rei en les dependències del Parlament català, però aquesta és una opinió que simplement és això: opinió. I la famosa 'llei mordassa'? Defensa el president del govern estatal que amb una llei com aquesta vigent es pot manifestar alegrement que a Espanya hi ha llibertat d'expressió?

Vull creure que el PSOE serà prou valent com per exigir derogar totes aquelles lleis que només podien ser aprovades amb la majoria absoluta del PP. La gran sort serà que el PSOE podrà comptar amb el suport de Podemos per depurar tot allò imposat per la dreta extrema que és el PP. Tant de bo que el PSOE també defensés el referèndum com a via d'expressió. Si no és així, i molt em temo que no ho serà, no podrem estat parlant d'una veritable llibertat d'expressió.

Esperant els resultats d'Escòcia

Desconeixem com acabarà aquest enfrontament entre els governs català i espanyol, però una cosa sí que hem pogut veure: l'entorn és molt més favorable a la consulta que no pas fa un temps enrere. L'immobilisme de Rajoy cada vegada és més patètic i anima els sobiranistes a arribar fins al fons per aconseguir votar el dia 9-N.

Avui el PSC ha vist com una vegada més unes diputades desobeïen la consigna del partit i votaven de manera contrària, donant suport a la resolució conjunta de la consulta. El PSC està a favor de la consulta, però no de la manera que els partits sobiranistes la plantegen, sinó pactada amb el govern de l'Estat.

El calendari va avançant i es confirma que divendres hi haurà el Ple del Parlament per aprovar la Llei de consultes, la que té tots els números per ser recorreguda al Tribunal Constitucional i, per tant, ser suspesa fins a conèixer la sentència. Després continuarà el camí cap al 9-N.

Els ajuntaments adherits a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) convocaran els seus plens municipals per aprovar la moció en defensa de la llei de consultes i la convocatòria del 9-N. Tots els passos preparats aquí, i també a l'altra banda de l'Ebre. És la competició per veure qui aguanta més i millor. És una llàstima haver de perdre tantes energies per poder exercir el dret a decidir, i no dedicar-les a defensar la independència o la unió amb Espanya, que tindria molt més sentit. Demà els escocesos voten. El resultat sembla molt igualat. Tots estarem a l'espera de conèixer el resultat i cadascú en farà la seva lectura i imaginarà la repercussió a casa nostra.