Tindrem bus a Can Ruti?

La Comissió de Territori i Habitatge del Parlament de Catalunya tenia avui sobre la taula l'adopció d'un acord de la Proposta de resolució sobre la millora de la mobilitat al Maresme per accedir als centres hospitalaris de referència. Aquesta proposta va ser iniciativa del Grup Parlamentari de Junts, que la Mesa del Parlament va admetre a tràmit el dia 3 de juny de 2025. Els arenyencs i arenyenques vivim preocupats pensant que el nostre hospital de referència, per a molts tractaments, és l'hospital de Can Ruti, a Badalona, i que per arribar-hi, si no fas ús del vehicle propi, ho tens molt complicat.

Una vilatana, l'Ana León, va promoure i liderar la recollida de signatures reclamant la creació d'una línia directa de bus, des d'Arenys fins a l'hospital de referència, amb un èxit absolut. Li varen donar suport, a part de grups municipals, l'Associació veïnal AVAM i la defensora de la ciutadania d'Arenys de Mar, la Teresa Verdura. Ara tots estem a l'espera de quina serà la decisió del govern català.

Segons he pogut llegir a la revista Capgròs, sembla que la Comissió ha aprovat per unanimitat el redactat final de la proposta. La revista comenta que es dona un marge de sis mesos per posar en marxa una prova pilot de línia d'autobús entre algunes de les poblacions de la comarca i el centre sanitari, on Arenys de Mar no figura, i que tres mesos després d'aquest prova pilot, s'estengui a més poblacions, entre les quals hi hauria la nostra vila.

Com gats escaldats, estarem molt atents que l'acord es faci efectiu i que en pocs mesos puguem celebrar que des d'Arenys de Mar es pot arribar amb transport públic directe al nostre hospital de referència. Si és així, haurem de felicitar-nos per la iniciativa i el suport rebut. Els grups polítics són els nostres representants i actuen a petició de la ciutadania o d'ofici. Aquesta és la seva tasca i hem de confiar que ens escolten i valoren les nostres demandes. 

Espero que tot l'esforç i dedicació dels impulsors de la iniciativa hagin valgut la pena i tot plegat arribi a bon port, en aquest cas, al centre hospitalari de Can Ruti.

Taxi a demanda, ni carn ni peix

Aquest dilluns s'ha posat en marxa a la nostra vila el servei de taxi a demanda que està destinat a substituir un possible bus urbà per desplaçar-nos per diferents indrets de la població. Des de fa molt temps s'ha anat reclamant un transport urbà i, de moment, s'havia resolt en part per algunes de les destinacions, utilitzant el trajecte que fa el bus interurbà que circula per Arenys.

La insistència de vilatans en la millora d'aquest transport públic interurbà ha fet que el govern municipal, després de valorar que no podia assumir la despesa d'un bus interurbà, organitzés aquest servei de taxi a demanda que caldrà analitzar durant aquest període de prova que s'han fixat.

Tot just fa tres dies que funciona i són molts els comentaris i opinions que pots recollir a les xarxes socials o per les botigues i carrers. Probablement no s'ha explicat prou bé, ni s'ha acabat de decidir el model que en un primer moment s'havia comentat. 

El model de taxi a demanda que ens ofereix el govern municipal no és ni el model d'un autobús, que té fixades unes parades on els seus usuaris han d'acudir per desplaçar-se per Arenys, ni és el model d'un taxi que et recull on tu vols i et porta a la destinació que li demanes. És un sistema entremig, amb els problemes que això pot comportar.

Qui cregui que disposarà d'un taxi com ha existit sempre, però a un preu reduït, no ho té ben entès. El taxi et vindrà a buscar a casa, però no et portarà allà on vols anar, sinó a una de les deu parades que s'han establert. De tornada, hauràs d'anar a alguna d'aquestes parades perquè el taxi et porti fins a casa teva.

Com s'organitza? L'has de contractar amb unes hores d'antelació. És a dir, has de programar amb temps el teu desplaçament. I la tornada? Sabràs a quina hora t'han de venir a recollir al lloc i hora pactada? No queda clar. 

Qui tingui dificultats de mobilitat, tampoc li resoldrà el problema, com no ho faria un autobús urbà. El recurs del taxi tradicional no el podrà deixar d'utilitzar. 

Tenim un temps per valorar l'èxit del servei i, sobretot, a quanta gent li resol els problemes que ara té per moure's per Arenys.

Aparcar a Arenys de Mar

Ahir parlava de la necessitat de millorar el transport públic, sobretot pensant en la notícia que va sortir de restringir el trànsit del vehicle privat a les grans ciutats, al marge de la mateixa necessitat de disposar d'un transport públic eficient i que permeti els desplaçaments a la feina i l'estudi com ens mereixem.

Arenys de Mar està connectada amb tren, però els usuaris habituals tenen prou motius de queixa pel seu mal funcionament. Altres poblacions tenen més problemes perquè no disposen de xarxa de tren, amb un transport públic de bus, que no sempre abasta l'horari que moltes persones necessiten. Arenys, però, té un problema de mobilitat que arrossega de fa molts anys. La carretera per anar a Arenys de Munt o Sant Iscle, continua passant pel mig de la vila, malgrat la insistència a trobar una solució, sigui amb la famosa variant que se'n parla des del segle passat, o millorant la via que travessa el polígon industrial.

Però no només tenim un problema de mobilitat, sinó també d'aparcament. Tot i que a l'hora de construir un habitatge s'obliga a disposar de plaça d'aparcament, la vila està plena de vehicles al carrer. La zona blava, que és de les més cares de la comarca, i la zona verda, per als veïns sense plaça pròpia per aparcar, estan sempre saturades i la imatge que es dona no és la millor que caldria esperar.

Amb la construcció del nou CAP hi havia la possibilitat d'instal·lar-hi un aparcament subterrani, tant per donar servei als usuaris del centre com per ampliar el nombre de places disponibles per aparcar. Avui he llegit la notícia que el no taxatiu per part de la Generalitat podria revertir-se i fer possible aquest aparcament. Sigui soterrat sota l'edifici del CAP o en alguna zona central de la vila, cal estudiar la manera de trobar més aparcament públic. 

Hi ha, però altres mesures a estudiar i una d'elles demanaria aconseguir una zona d'aparcament als afores, amb un sistema de transport per acostar els visitants al centre de la vila. No és la solució per als vilatans, però sí per a moltes persones que ens venen a veure, que no en són pas poques.

Confiem que els nostres governants no deixaran perdre l'ocasió per millorar la situació, i si de passada aconseguíssim esponjar l'actual aparcament de la Riera, tot això que tindríem de guanyat. De feina n'hi ha per a tothom.

Encara Rodalies

Després de l'apagada general a tot el país, durant més de dotze hores, avui s'ha començat a analitzar les causes i les conseqüències. Davant de fets com aquest es fa difícil opinar. Potser, quan ens ho expliquin amb detall, si som capaços d'entendre-ho, podrem opinar sobre la situació en què ens trobem, si hi ha un problema de manca d'inversions o manteniment, o bé si ho hem d'atribuir simplement a la mala sort. 

Hi ha un tema, però, que tot i la mandra que em fa de parlar-ne, no ho podem obviar i cal insistir una vegada més perquè no ho entenc ni crec que ho puguem acceptar estoicament. Em refereixo a la repercussió en el transport de Rodalies, no pas d'ahir, que tots ho podem entendre, sinó del dia d'avui. Com és possible que Rodalies no hagi funcionat correctament, després de tantes hores de recuperar l'electricitat?

No és només saber per què no han circulat els trens, sinó també hem de palar i criticar el maltractament als usuaris. La poca atenció i respecte a totes les persones perjudicades per una actitud, la de Renfe i Adif, que no és comprensible. Per què els ferrocarrils de la Generalitat circulaven, i també el Metro, i no ho podien fer els trens de competència, encara, estatal?

M'agradaria que algú m'ho expliqués. Ahir ja costava d'entendre que no es posés en marxa un sistema alternatiu de transport, amb bus, com estem tan acostumats, amb les reiterades avaries. Avui, però, els interrogants s'han fet més que evidents i, de moment, jo no he sabut veure cap explicació.

La conclusió a què arribo és que el menyspreu de la companyia pública estatal cap als usuaris catalans és total, i és per això que em fa tanta ràbia llegir que treballadors i sindicats minoritaris de Renfe amenacen de fer vaga, pel perill que pressuposen que tenen de perdre drets amb el traspàs de competències, i la poca estimació cap als usuaris. Segur que hi ha treballadors honrats i competents, però temo que n'hi ha una bona colla que no tenen assumit que formen part d'una empresa de serveis, i que es deuen als seus usuaris, sense que això el resti cap dels seus drets com a treballadors.

Els problemes de Rodalies continuen i la solució la tenim molt lluny encara!

El 600!

Avui he vist un 600 aparcat al costat de la carretera! Us semblarà una beneiteria, i segurament que se’n poden trobar encara uns quants, però jo feia temps que no n’havia vist cap i, esclar, m’ha vingut a la memòria el primer cotxe que vàrem tenir a casa, amb els pares, i també el meu primer cotxe que pràcticament el vaig estrenar (era de segona o tercera mà) a l’illa de Mallorca, durant sis mesos.

Per a la meva generació el Seat 600 va significar una revolució. N’estava empestat i va permetre que les famílies de classe mitjana poguessin sortir els diumenges a fer un tomb, sense haver de pensar en el bus, tren o taxi.

Si ara el transport públic és deficient, imagineu-vos com funcionava cinquanta o seixanta anys enrere. És cert que hi ha coses que no han canviat gaire. La línia de Rodalies que passa per Vic, continua sent de via única.

A vegades, coses que semblen insignificants, et fan pensar en una munió de vivències que pràcticament havies oblidat. És bo recordar el passat perquè t’ajuda a valorar tot allò que has aconseguit, i també a valorar els petits detalls. Avui, doncs, aquest cotxe m’ha fet retrocedir seixanta anys i recuperar fets que m’han fet somriure.

Mataró augmenta les xifres d'ús del transport públic

La revista Capgròs de Mataró treia la notícia sobre la valoració que els mataronins fan del servei d'autobús urbà, i el que és més important, de l'augment d'usuaris que s'ha experimentat darrerament. La revista afirmava en el seu titular que cada vegada hi ha més mataronins que prefereixen el Mataró Bus al cotxe privat.

El nostre país no està gaire acostumat a fer servir el transport públic, i una de les raons és el mal servei que tradicionalment ha ofert. La freqüència de pas, les aglomeracions de passatgers i la impossibilitat de poder arribar a molts punts de la ciutat, han fet que les preferències fossin el vehicle privat, sobretot quan l'aparcament era abundant i no hi havia un excés de trànsit. 

Amb els canvis que ha experimentat la ciutat de Mataró quant a la circulació, amb la incorporació d'una xarxa de carril-bici molt extensa i una reducció dràstica de les places d'aparcament i de carrers amb més d'un carril en el mateix sentit, és lògic que un s'ho pensi dues vegades a l'hora de treure el cotxe del garatge per bellugar-se per la ciutat.

Criticar es pot criticar tot, i puc entendre que hi hagi persones molestes amb la transformació dels darrers mesos, que ha canviat totalment la dinàmica circulatòria. Es critica també, perquè tampoc es veuen tantes bicicletes circulant per la ciutat. No podem oblidar que en una bona part de la ciutat els desnivells són importants i no tothom està en condicions de poder pedalejar.

Per a les persones que accedeixen a la ciutat des d'una altra població el tema és més complicat. Cal animar a potenciar espais d'aparcament als afores i gestionar una xarxa de transport públic que faciliti l'arribada al centre i als diferents barris de la ciutat. Quan una ciutat té voluntat de capital d'una contrada, ha d'estudiar de quina manera facilita l'accés i trànsit de totes les persones foranies. 

Reduir la circulació a les ciutats ha de ser una prioritat de tots els governs municipals, i aquests han d'anar coordinats amb les administracions supramunicipals per lligar-ho amb el transport interurbà. Només amb una millora del transport públic podem esperar que les xifres d'ús vagin augmentant, i de passada aconseguir que es respiri una mica millor. 

A favor del transport públic

Voldria referir-me a la notícia que treu Ràdio Arenys sobre les converses entre alcaldes per aconseguir un transport públic des d'Arenys de Munt i de Mar fins a l'hospital de Mataró, i també en el que diu l'alcaldessa nostra sobre ampliar el circuit de transport públic urbà, pensant en la part de llevant.

Ens queixem molt de la circulació i de l'aparcament, i tot això ho afegim a les declaracions pedagògiques sobre el canvi climàtic, però massa sovint queda tot només en paraules. Ens hem d'esforçar més en deixar el cotxe al garatge i aprofitar el transport públic. Esclar que això implica tenir un bon transport públic, la qual cosa no acostuma a passar.

A casa nostra el transport públic o va endarrerit o no arriba a tot arreu, i això és motiu que decidim anar-hi pel nostre compte. Tots els esforços que l'administració pública faci per aconseguir millorar el transport públic seran benvinguts i agraïts. 

I no és només per deixar el cotxe privat, sinó que a més hi ha moltes persones que no tenen disponibilitat per desplaçar-se, sobretot en el col·lectiu de la gent gran. És per això que pensant en aquests, encara es fa més necessari aconseguir eixamplar l'àrea del recorregut del bus, en aquest cas urbà, però també el que proposen els alcaldes per anar a l'hospital, on precisament en tenen més necessitat les persones grans.

Passejada pel fiord dels somnis

El pla d'avui consistia en fer un trajecte per l'àrea dels fiords, en bus, tren i vaixell. Es tractava de continuar gaudint dels paisatges de la Noruega del sud-oest. Les aigües dels fiords, concretament del fiord dels somnis, i més cascades d'aigua que fa que et preguntis com hi pot haver-hi tanta aigua més amunt dels salts. 

Si ahir vàrem tenir un dia plujós fins ben bé les 6h de la tarda, avui ens hem despertat amb sol i uns núvols que poc a poc han anat guanyant terreny. La pluja no ens ha oblidat i s'ha presentat al moment d'agafar el vaixell per fer el recorregut del fiord dels somnis.

Avui, doncs, hem tingut millor temps i ens ha permès gaudir de colors més vius, un regal per als bons fotògrafs, que no és el cas. Haig de dir que les recomanacions per agafar el tren de muntanya eren un xic exagerades. Ha estat bonic, però sense que fos res de l'altre món. Feia joc amb el que estem veient cada dia i en gaudim.

Estem allotjats un parell de dies al Sognefjord Hotel, a la mateixa ribera del fiord, un hotel familiar, amb molta història i farcit de mobiliari antic i ornaments. Els àpats, tots ells en format bufet lliure, són exquisits i ens reconforten per tot el dia.

Demà, si el temps ens ho permet, trepitjarem un dels glaciars més grans del continent. Ja us en faré cinc cèntims.