Reivindicar la utilitat de la nostra biblioteca

Parlar de la biblioteca a Arenys de Mar no està exempt de risc i polèmica. No comentaré tot el procés que s'ha seguit des del moment que es va decidir construir la nova biblioteca a l'antic convent de les Clarisses, perquè ja ho hem llegit i rellegit, i si no es pot recuperar a les xarxes. M'agradaria, però comentar la part positiva del fet, que hi és i que, malauradament, massa vegades ha quedat eclipsat per la crítica constant a tots els entrebancs rebuts, que n'hi ha hagut.

Avui, la directora de la biblioteca, la Muntsa Abad, ha estat entrevistada al programa de Ràdio Arenys, El Dominical, i ha pogut explicar moltes de les activitats i serveis que la biblioteca ofereix als arenyencs i arenyenques. Sempre he defensat que una biblioteca és la porta a la cultura i, potser per això, és un servei d'obligat compliment a tots els municipis més grans de cinc mil habitants. L'agenda d'activitats de la nostra biblioteca és extensa i il·lusionant, i és bo que tothom ho sàpiga.

La biblioteca actual té un problema d'espai i d'hores d'obertura, que amb la posada en marxa al nou emplaçament desapareixeran, o si més no això és el que volem. L'ampliació dels espais és evident perquè és ben visible, l'ampliació del personal, per poder tenir més hores oberta la biblioteca és el que hauran de pactar la Diputació i l'Ajuntament, perquè la gran inversió que s'hi ha fet, no hagi estat en va. 

M'agradaria, doncs, separar el servei que realitza una biblioteca i la necessitat que aquesta estigui dotada de recursos personals i materials, de tota la polèmica sobre la inversió que s'ha realitzat i l'encert o no a l'hora de buscar subvencions i, sobretot, els millors constructors i dissenyadors de l'edifici. No podem menystenir la tasca que es realitza des d'una biblioteca pels nyaps que hi ha hagut a l'hora de construir-la.

L'administració local al nostre país té problemes greus de finançament i alhora de recursos humans. Els ajuntaments petits tenen les mateixes competències que els grans ajuntaments, però no els mateixos recursos. I els ajuntaments són l'administració més propera a la ciutadania que hi està a sobre i que reclama millor atenció i bons resultats. Cal una reforma important de l'administració, i la responsabilitat política és compartida amb les administracions supramunicipals. 

Encara ens podem emocionar

I em direu, a què treu cap aquest títol? Doncs, sí. Malgrat tot el que està passant podem trobar moments emocionants. Si tenim aquesta sort, ho hem d'aprofitar. Probablement, no tothom en té l'oportunitat, sigui perquè està en mig d'una guerra, perquè li manca la salut, perquè té qui l'oprimeix i maltracta, perquè viu en la pobresa. Si no tenim cap raó que ens ho impedeixi, hem de saber buscar el millor moment per gaudir de la bellesa, de l'excel·lència. Aquesta existeix, encara que a vegades ens resulti complicat trobar-la.

Us haig de confessar que avui m'he emocionat escoltant i observant un enregistrament musical de CaixaForum+, al Liceu de Barcelona, titulat «Bach i Händel. Mirades creuades». Si en teniu l'oportunitat, us animo a escoltar-lo. 

Hem d'aprofitar tot allò que està ben fet, fruit del treball i dedicació dels seus artífexs. Sovint acceptem fàcilment la mediocritat. La nostra i la dels altres. Ens acontentem en anar tirant sense excel·lir. El resultat de tot plegat és un món mediocre i fins i tot infeliç. Hauríem d'exigir-nos més i també exigir els altres, per un bé per a ells i nosaltres, i en definitiva per a tots.

Escoltant fragments de Händel i Bach t'adones que no són els poderosos i vulgars els que la història ens recorda i ens fa posar la pell de gallina, sinó aquelles persones que han excel·lit en la seva disciplina. La majoria d'ells, com per exemple Bach, no varen triomfar en vida i, en canvi, el seu important llegat, reconegut per tothom, ens ha arribat i perdurarà sempre. 

I això et fa reflexionar i llevar importància al que puguin estar fent personatges com Musk o Trump, per posar dos exemples de moda, malgrat que les seves decisions ens afecten i poden canviar el curs de la vida. La seva, però, serà efímera, i en tot cas seran recordats com uns nyaps. Uns protagonistes d'un període obscur de la vida d'aquest planeta.

Us animo a emocionar-vos amb la bellesa i l'excel·lència. Busqueu-la, allà on més us plagui, i segur que la trobareu i en gaudireu.

Més humilitat i eficència

Un govern municipal que ho fa tot bé i si alguna cosa falla... sempre és culpa dels altres. Amb aquest discurs es poden presentar a les noves eleccions ensenyant tot allò que han fet i allò que no han pogut fer... per culpa dels altres! Ara ves per què, però pensava en la recollida de la brossa.

Us sona aquest discurs? Doncs a casa nostra el tenim molt sentit. Què podem esperar per als propers quatre anys? Més del mateix. Tornarà a haver-hi problemes amb la recollida de la brossa, es continuaran fent nyaps als carrers de la vila, a finals del mandat, perquè és quan toca fer-ho.

Qui els assessora? Són autosuficients? Ens prenen el pèl? Com que nosaltres no hi entenem... fan i diuen el que els convé. Es pot fer més que limitar-se a maquillar la vila. Algun projecte de futur que pugui acabar sent realitzable? De moment tots encallats, excepte els carrers. Repassem el PAM? Ja ho farem més endavant.

És cert que en alguna cosa s'hi ha treballat de valent. Medi Ambient ha plantat arbres i plantes arreu. El cert és que fa goig i probablement serà el record que en tindrem del mandat. Algú diu que hi ha massa arbres, sobretot arran de platja. Tothom ho veu a la seva manera, però d'arbres se n'han fet un tip de plantar.

No s'ha parlat més del clavegueram, ni del mercat municipal, ni del pla de mobilitat, oi?  O potser sóc jo que no estic prou atent. Ara han de passar les eleccions generals. Ja tindrem temps d'escoltar tot el que han fet durant aquests tres anys.

Els arenyencs no només tenim drets

Si ahir em queixava de com es fan de malament les coses des de l'ajuntament i reclamava que els tècnics municipals fiscalitzessin els treballs per evitar nyaps com l'asfaltat dels carrers del Turó, avui he de parlar d'allò que nosaltres, com a vilatans, fem malament.

Si volem ser exigents amb els altres també ho hem de ser amb nosaltres mateixos. Si els vilatans tenim uns drets que se'ns han de respectar, també tenim unes obligacions que no podem deixar de complir, la majoria d'elles són de sentit comú.

Pensar en que cada veí s'hauria d'escombrar el tram de carrer de casa seva pot fer riure. Ens hem acostumat a que l'ajuntament ja ho neteja. Cadascú que opini el que li sembli millor, però on hem de coincidir és que no tenim cap dret a embrutar l'espai públic pensant que l'ajuntament ja ho netejarà.

És molt còmode obrir la porta de casa i deixar la brossa al portal, sabent que durant la nit ja es recollirà. És cert que paguem unes taxes perquè ens ho recullin, però el cost per a l'ajuntament i, per tant, per a la vila, no és el mateix si traiem el tipus de brossa el dia que toca, a si ho fem quan ens dóna la gana. Aquesta deixadesa es paga i no tenim cap dret a augmentar la despesa quan és tan fàcil fer-ho bé.

Tenim un servei de recollida de voluminosos molt fàcil de sol·licitar. No tenim cap dret a deixar al carrer allò que ens fa nosa quan a nosaltres ens convé. L'espai públic és de tots i no podem fer-ne un mal ús.

Hi ha moltes maneres de fer la guitza o d'actuar sense pensar en els altres, ja sigui no recollint les caques dels gossos o permetent que aquests es pixin a les façanes de les cases dels altres, mai a la nostra, o bé com deia abans, traient la brossa a deshora o llençant tota mena d'objectes al terra. Si no som responsables, solidaris i educats, no aconseguirem millorar la nostra convivència, i en això hi tenim una obligació inexcusable. Només podrem exigir als altres si nosaltres som exigents en nosaltres mateixos.