Participem

Aquest dimarts es varen presentar les propostes escollides per ser votades en el procés de pressupostos participatius de la nostra vila. Devíem ser una vintena de persones, comptant els membres de la comissió de seguiment. Una xifra escassa si volem entendre el procés com una mostra de la participació dels vilatans en la gestió d'una part del pressupost municipal, però que tampoc ens va sorprendre, coneixent quina és la realitat any rere any, i també  a diferents poblacions.

Com ja he comentat més d'una vegada, a la ciutadania li fa mandra participar. És més fàcil criticar les coses que no pas participar-hi. I això sembla que cada vegada és més accentuat. Segur que es podia haver fet més publicitat, o bé escollir un millor dia o horari per programar la trobada, però no crec que el nombre d'assistents hagués variat excessivament.

Tot això ens ha de fer pensar i valorar l'interès i fins i tot la conveniència d'endegar aquests processos. Segurament la manca d'assistència no pot eliminar les possibilitats de participar de la cosa pública, però sí que ens ha de fer estudiar com podem fer més atractiva aquesta participació.

A partir del dilluns 6 d'octubre els vilatans més grans de setze anys podran votar les tres propostes que considerin més interessants, sempre que la suma no superi els 300.000 euros de topall de la convocatòria. Hi ha diversitat en les propostes i segur que alguna o altra interessen al conjunt. Si no n'hi ha més és perquè en la primera fase, en el moment de presentar propostes, no s'ha estat prou actius.

Tot i que hi ha coses a millorar i a tenir en compte de cara a properes convocatòries, caldrà esperar quina és la resposta de la gent i valorar, al final del procés, tot el seu funcionament. De moment n'hem pres nota i hem donat un vot de confiança als responsables del departament municipal encarregat del procés. Probablement, les presses i la improvisació hauran estat les debilitats del procés, però confiem que les propostes guanyadores s'acabin realitzant, i no passi com en convocatòries anteriors que han quedat en un calaix.

Rebel·lió armada a Rússia?

Notícies que ens arriben de Rússia parlen d'una possible rebel·lió armada per part del grup Wagner, contra les forces armades del president Putin. És això cert? La preocupació que sembla expressar el president rus és real? Es tracta d'una estratègia per desestabilitzar encara més la zona i fer agafar falses confiances als ucraïnesos?

Suposo que no trigarem a conèixer la veritat, encara que no el fons de tot plegat, però sí al menys poder saber si realment el grup que dirigeix el ciutadà rus Ievgueni Prigojin està de camí de Moscou per fer fora el president Putin, o és un engany.

Està molt clar que el problema rus l'han de solucionar ells mateixos i no pas des de fora. Els equilibris que fa anys està trampejant el president Putin són cada vegada més inestables, però ni la OTAN ni els diferents estats occidentals poden fer res per acabar amb la situació russa originada per la invasió a Ucraïna.

No conec les interioritats del país, ni la capacitat que té l'oposició al règim rus de Putin per plantar-li cara amb èxit, però la història ens dona pautes i ens ajuda a entendre que tard o d'hora les autocràcies exploten i sorgeixen els canvis, no sempre per a millor, però en tot cas per deixar a l'estacada els dictadors que s'han apropiat del poder a la força. 

La pregunta que ens fem avui és si ha arribat l'hora i si li queden poques setmanes al president Putin per continuar liderant un país cada vegada més desestabilitzat. Deien que li amagaven la veritat i que no era conscient de les seves febleses. El cas és que difícilment es podia imaginar que la invasió a Ucraïna seria tan desastrosa per a l'exèrcit rus. I quan s'ha fet el pas endavant, tirar enrere és molt difícil, sobretot quan tot se sustenta en la força bruta, sense més raons que la voluntat de dominar l'entorn, amagant les debilitats i mancances pròpies.

Seguiré els esdeveniments per conèixer de fonts serioses i documentades què està passant i si podem esperar un alto al foc a la zona perquè els soferts habitants recuperin la pau, que fa més d'un any varen veure atacada per un insensat massa poderós com per dissoldre's amb poc temps. Ha arribat l'hora?

Un agraïment sentit a la persona de Joan Rigol

Parlant bé d'un polític t'arrisques sempre a que et surti qualsevol traient-li els draps bruts, com si no se'ls perdonés les debilitats de tota persona humana. Ningú no és perfecte i per tant podem trobar episodis de la vida de qualsevol persona que siguin millorables i fins i tot recriminables, però si som capaços de fer-ne una valoració global, segur que trobaríem molts polítics de qui parlar-ne bé.

Un polític que sempre he admirat, encara que no hagi compartit ideologia o actuacions concretes, és Joan Rigol, expresident del Parlament català i històric dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya. L'anècdota és haver compartit llotja en un concert a l'Auditori.

Sempre m'ha merescut molt de respecte la seva figura com a polític dialogant, intel·ligent i bo. Això ha fet que les seves decisions, hi estigués o no d'acord, mereixessin la meva consideració perquè jo estava convençut que ell tindria motius sincers i honestos per defensar-les. Encara recordo els esforços per aconseguir el Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, quan va ser conseller de Cultura de la Generalitat.

Quan Rigol va sortir d'Unió Democràtica de Catalunya vaig pensar de seguida que els equivocats eren els que s'hi varen quedar. No podia ser que Joan Rigol fes un pas en fals. Ara, amb la dimissió de la presidència de Demòcrates Catalanes torno a pensar que aquests s'han equivocat, i de la mateixa manera que Unió Democràtica de Catalunya està en perill d'extinció, no auguro gaires bons resultats a la nova formació política.

Si ens queda temps per agraïments als nostres polítics que ho han donat tot per al nostre país, no ens podrem oblidar mai de la persona de Joan Rigol, qui encara de ben segur ens continuarà donant lliçons de bon fer en el món de la política i la societat.