Creure en la participació

La primera pregunta que ens hauríem de fer és què entenem per participació. Si us hi fixeu, sempre que es parla d'un acte públic es comenta el grau de participació entès com a nombre de persones que hi han assistit, al marge de si la seva actitud ha estat més o menys passiva. En un espectacle, cultural o esportiu, hi ha participants que formen part del públic i d'altres que actuen, els jugadors o els artistes. Sovint el concepte de participació no va més enllà. 

Quan parlem de democràcia participativa hem d'entendre que volem una mica més que l'assistència passiva a un esdeveniment. Ens hi referim quan tenim la voluntat que els assistents o les persones que puguin quedar afectades per unes decisions polítiques, hi puguin dir la seva i s'estableixi un mecanisme per tenir-ho en compte. Acostuma a passar que tot acaba en unes votacions i no és ben bé això.

Tot i que ha passat una mica de moda, hi va haver un temps que les nostres institucions varen treballar sistemes de participació en la política que no han acabat de quallar, sigui perquè participar porta la seva feina, o perquè no acaba d'interessar els polítics que han estat escollits en unes eleccions dins del marc de la democràcia representativa, amb el protagonisme clau dels partits polítics.

Es va fer popular l'organització dels pressupostos participatius, sota la base que el Pressupost és la llei més important que s'aprova anualment en una institució, sigui un Parlament o un Ple municipal, i d'aquesta manera es pretenia donar valor a l'opinió de la ciutadania en un tema transcendent. 

Aquí no puc desenvolupar gaire el tema, que donaria per un llarg debat. Les persones que ho han seguit sabran quines són les dificultats per portar-ho a terme, els resultats obtinguts i una mica la decepció de molts participants. La conclusió podria ser la xocolata del lloro.

Hi ha altres maneres de participar en la política local i no se'n fa ús. Bàsicament perquè no interessa. Perquè molts pensen que ja hi ha un procés participatiu cada quatre anys per decidir qui ha de governar, i qui ha de prendre totes les decisions. És una llàstima que no s'avanci en la metodologia participativa, encara que es respectin els principis de la nostra democràcia, que és, com he comentat abans, de caràcter representatiu. 

El que més em dol és que es falsegi la realitat i que s'aprovin reglaments amb un paràgraf inicial on s'especifica que s'ha realitzat un procés de participació i transparència, com marca la llei vigent, però és totalment un tràmit gairebé ocult, sense possibilitat de dir-hi la seva. Al nostre municipi, per donar un detall final, ni tan sols es convoca l'Audiència Pública, encara que el Reglament Orgànic Municipal la fixi com d'obligat compliment.

L'opacitat del govern local és preocupant!

Sabíem que passaria des del moment que vàrem conèixer els resultats electorals a la nostra vila. Majoria absoluta de la candidatura de Junts. A partir d'aquest moment el nou govern tindria les mans lliures per aprovar tot allò que volgués, sense que l'oposició pogués fer res, més enllà d'opinar i votar-hi en contra o a favor. Teníem la confiança en les promeses de transparència i mà estesa, però tot ha quedat en no res. Des del govern es fa i desfà, sense ordre ni concert. No es compleixen els terminis de presentació de la documentació per portar a aprovació al Ple, dificultant la tasca de fiscalització que té encomanada l'oposició.

Per no tenir, no tenim ni tan sols la tranquil·litat de la feina ben feta. El caos organitzatiu cada vegada és més gran. Les decisions es prenen precipitadament, sense una anàlisi a fons de les conseqüències d'una mala elecció. Els nyaps que han anat succeint en són una bona mostra, sense que ni tècnics ni polítics sàpiguen reaccionar, malbaratant recursos. 

La incapacitat de prendre decisions o asseure en una taula les parts en discòrdia, com és el cas de les obres de la nova biblioteca, és gairebé un escàndol. Després d'un any d'haver sorgit un problema, que va paralitzar l'obra durant uns mesos, ens trobem encara en la mateixa situació.

Els problemes de la neteja i la recollida selectiva de la brossa, no se saben abordar. No és un tema senzill, però cal trobar una solució més enllà de netejar durant més hores, sense que els resultats siguin satisfactoris.

I l'opacitat és el sistema de treballar del govern local. No només s'han negat a elaborar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que tot i no ser d'obligat compliment, permet observar quin és el recorregut que vol fer el govern municipal, i fer-ne un seguiment des de la ciutadania. Altres elements, que sí que estan contemplats en el Reglament d'Organització Municipal (ROM), com és l'Audiència Pública, no s'està convocant. L'excusa que fa anys que no es convoca, no és raó per no complir la norma establerta. 

La setmana vinent el ple municipal aprovarà les ordenances fiscals, sense que els vilatans n'hàgim estat informats, i ens tocarà les butxaques. Convocar o no l'Audiència Pública no és una deferència cap a l'administrat, sinó una responsabilitat de l'equip de govern que té l'obligació de convocar, com a mínim, una audiència cada any.

El Reglament de Participació Ciutadana, que regula, entre altres coses, la creació i organització dels consells de participació, i que s'havia d'actualitzar, està aturat, sense cap explicació. Però ni tan sols allò que hi figura ara, s'està complint, com és l'obligació dels presidents dels consells d'informar en sessió plenària de l'activitat dels consells, com a mínim un cop l'any.

La informació de la carpeta ciutadana, on figuren els expedients oberts entre els vilatans i l'ajuntament, va desaparèixer fa uns mesos, i encara no s'ha restablert, i no sabem quan estarà disponible. I podria continuar...

Malgrat això, els vilatans, a títol personal o implicats en entitats i col·lectius, no perdem l'esperança de ser escoltats ni renunciem a la voluntat de col·laborar en qualsevol tasca per millorar la vila.  

Ordenances fiscals, Pressupost i Audiència Pública

Aquests dies els ajuntaments del país estan preparant les ordenances fiscals i el pressupost per a l'any vinent. Les ordenances han d'estar aprovades de manera definitiva abans del dia 31 de desembre, i entre l'aprovació inicial i la final hi ha un període de 30 dies per poder-hi presentar al legacions. 

La curiositat del tema és que les ordenances fiscals i els pressupostos acostumen a presentar-se per separat, quan, al meu entendre, tindria tot el sentit del món que es fes una presentació conjunta. El fet que les ordenances s'hagin d'aprovar abans d'acabar l'any, i el pressupost es pugui aprovar més tard, fa que les presses siguin per les ordenances, i es deixi el pressupost per a més endavant.

Dic que tindria més sentit que ambdues coses anessin de bracet, perquè les ordenances regulen els ingressos propis dels ajuntaments. Uns ingressos que superen àmpliament la resta d'ingressos que provenen d'institucions supramunicipals. Si en el pressupost han de quadrar ingressos i despeses, seria lògic que es fes tot junt. 

Enguany, a Arenys serà important veure quina és la decisió del govern municipal, amb majoria absoluta, i amb les eleccions encara llunyanes. Apujar taxes i impostos permet disposar de més diners per poder tirar endavant serveis que els vilatans reclamen, però al mateix temps comporta un rascar-se les butxaques, que no acostuma a agradar massa. És per això que l'elaboració de les ordenances fiscals i la determinació dels increments de taxes i impostos, és prou delicat i convindria fer-ho amb molt deteniment, tenint en compte la repercussió a les famílies, sobretot pensant que no tothom pot afrontar els augments de la mateixa manera. I és important pel trencament de la regla de la despesa, que seria bo que algú ho expliqués de manera planera a tota la població, i que condicionarà la inversió dels dos pròxims anys.

Acostuma a passar que, per ideologia, interessos de classe, comoditat o desconeixement de la realitat, normalment es posa la directa sense una anàlisi profunda de la situació. Convindria, doncs, que, vista la situació actual, les decisions que prengui el govern local, amb la tranquil·litat de la majoria absoluta, s'hagin estudiat bé i reflexionat, en bé de tots els vilatans, sobretot d'aquells més vulnerables.

Aprofito l'avinentesa per afegir que, si els nostres governants volen presumir de transparència i participació, ara és un bon moment per posar-ho en pràctica i convocar sessions obertes als vilatans. L'Audiència Pública és una bona eina que acostuma a quedar en un calaix.

Que no ens enredin amb falses promeses!

Aquests dies preelectorals escoltem molts discursos i proclames que fan referència a la participació ciutadana, probablement perquè ha estat la gran absent d'aquest mandat, on s'han deixat de convocar les audiències públiques, els consells municipals o no han existit o s'han reduït a la mínima expressió, o les poques intervencions al Ple municipal han quedat sense resposta per part de l'alcaldia, i on la participació s'ha limitat al procés de pressupostos participatius, totalment obsolet.

Veient el panorama, més d'un cop m'he plantejat si era honesta la meva insistència sobre la necessitat de promoure realment aquesta participació ciutadana i defensar-la. Contribuiria jo mateix a omplir el sac de promeses electorals que després no es compleixen?

Hi he pensat i he arribat a la conclusió que el meu passat com a regidor de participació ciutadana en el mandat 2007-2011 m'avala i fa que pugui defensar-la, i criticar la poca coherència d'altres formacions polítiques, que només n'han parlat quan convenia atraure vots.

Si feu memòria històrica podreu veure quan es varen constituir els primers consells de participació, quan es va fer el primer procés de pressupostos participatius, quan es varen potenciar les audiències públiques, sobretot a l'hora de presentar el pressupost anual de l'ajuntament. Quan es va crear per primera vegada la regidoria de participació ciutadana. Tot això va passar en aquest mandat 2007-2011 i per iniciativa pròpia, perquè hi creia llavors i continuo creient-hi.

Vaig haver de defensar-ho no només davant dels grups de l'oposició, llavors el PP i CIU, sinó també davant dels representants dels partits amb qui vàrem governar, ERC i ICV. Ells tampoc no hi creien, i hi varen posar molts entrebancs per no crear consells com el de Cultura, que encara és una promesa no realitzada.

Ara, quan sento que es posen a la boca la participació amb tant facilitat, m'és molt difícil no sortir públicament a denunciar aquest engany continuat que només pretén obtenir el vot per després oblidar-se de la participació i de totes les promeses fetes. 

És una llàstima aquesta pràctica tan habitual d'enredar la gent per semblar amables i dialogants. Això és el que provoca la desafecció política i que ens posin al mateix sac a totes les persones que hem decidit dedicar el nostre temps lliure per treballar per a la nostra vila, i per a tots i totes les vilatanes. Que no ens enredin les falses promeses! A la CUP hi creiem i treballarem a fons perquè la participació de tots els vilatans a la vida municipal sigui real i efectiva!

El govern d'ERC de la nostra vila no es creu la participació ciutadana

Ahir ho comentava en el meu blog i avui insisteixo. El govern d'ERC del nostre municipi, que no ha tingut en compte la població durant més de tres anys de mandat, ara corre per fer-ho tot participatiu. Benvinguts a la participació! Llàstima que només ho posin en pràctica quan s'acosten les eleccions.

Ens hem queixat que no s'ha constituït el Consell de Cultura, ni s'han dinamitzat suficientment els pocs consells participatius de què disposem a la vila. El Consell de Ciutat, que es contempla al Títol IV Capítol III del Reglament de Participació, vigent des de l'any 2001, no s'ha creat ni se l'espera. Tampoc cap consell territorial.

L'Audiència Pública, que també ve regulada al Reglament Orgànic Municipal: "Art. 98è 7) L'alcalde convocarà audiència pública com a mínim un cop a l'any...", i al mateix Reglament de Participació Ciutadana, també és cosa del passat. I ara, que es vol aprovar l'ordenança de mobilitat, com que s'acosten les eleccions, ara s'exposarà públicament perquè els vilatans hi puguin dir la seva, però l'Audiència Pública no es farà, perquè, segons el regidor, és un tema massa tècnic.

A instàncies de l'oposició, potser es desencallarà el Pla de mobilitat, que fa més d'un any es va exposar públicament, es varen presentar al·legacions, que mai s'han contestat, però tot sigui per les properes eleccions, que potser hi posaran solfa. Respondran?

Però la participació també serà present, a darrera hora, en altres activitats programades per abans de les eleccions, com és el cas de l'educació ambiental. Qui pot acusar el govern d'ERC de no ser participatiu? El problema, com deia al començament, és que això només passa ara que necessiten els vots per continuar governant, i deixa en evidència que la participació no se la creuen, o fins i tot els molesta, però queda bé, i potser els farà guanyar alguns vots.

No es pot jugar amb la gent, i és ben lícit no defensar la participació ciutadana i preferir governar únicament a partir dels vots aconseguits a les eleccions. El que no és correcte és fer veure que tens en compte la gent, disfressant les accions amb una falsa participació, o obrint-la a quatre dies de les eleccions.

Els consells de participació, com ho seria el de Cultura si existís, són una bona manera de practicar la participació, implicant les persones en la gestió pública, escoltant-les i decidint conjuntament les actuacions a realitzar. Per això calen uns bons reglaments, consensuats i actualitzats, una convocatòria periòdica dels consells, i poder veure'n resultats. En tot això hem pogut constatar que el govern d'ERC de la nostra vila no hi creu, i per això, per més mostres de participació que ens vulguin presentar aquests dies, no ens convenceran.

Participar en l'elaboració del pressupost municipal

Ens agrada participar o simplement reaccionem davant de fets, paraules o accions? No és el mateix, ni comporta la mateixa dedicació. Normalment reaccionem davant de qualsevol cosa que ens afecta o ens molesta, o també quan és en positiu, però no sempre estem disposats a comprometre'ns a participar, ja sigui per construir plegats alguna cosa, o implicar-nos en l'obtenció d'algun objectiu.

En política també parlem molt de participació i no sempre encertem en el concepte, o bé ens quedem en l'aparença, sense gaires ganes d'anar a fons, tant des de la ciutadania com dels governs de torn. Només cal analitzar les diferents administracions públiques per veure que parlem de democràcia participativa i ens adonem que la participació és molt minsa, molt acotada i que fa nosa als que, legalment, ostenten la representativitat democràtica.

Són molts els ajuntaments que tenen regulada la participació ciutadana, ja sigui amb algun reglament específic, o bé en el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Es creen consells de participació als diferents àmbits de competència municipal, tenint en compte les entitats ciutadanes o els mateixos ciutadans a títol individual. El resultat, però, acostuma a ser pobre, ja sigui perquè els ciutadans no hi mostren suficient interès, o bé perquè els polítics que ens governen no ho potencien suficientment.

Culpar els polítics de la manca de participació no és del tot correcte. Ens falta més cultura de la participació, que vol dir esforç i dedicació, més enllà de les nostres reaccions espontànies, i que sovint no porten enlloc. Caldria, doncs, treballar per aconseguir que tots nosaltres participéssim més de les decisions que ens afecten, i això ho hem de fer des de les pròpies institucions, però també des dels moviments ciutadans i entitats organitzades.

El nostre Ajuntament té previst un model de participació, amb un projecte de pressupost participatiu anual, uns consells de participació, i un reglament que ho regula i que permet, entre altres coses, la intervenció en els plens municipals. Malgrat això, la pràctica participativa és molt minsa. La majoria de consells o bé no estan constituïts o amb prou feines es convoquen. El Reglament de Participació, com el mateix ROM, s'haurien d'actualitzar i fer més fàcil aquesta participació, i al mateix temps hauríem de demanar al nostre govern municipal més interès en la participació ciutadana, desencallant la majoria de consells i reformant el procés dels pressupostos participatius. 

Avui s'ha aprovat inicialment el pressupost per a l'any 2023, però en aquest procés hi he trobat a faltar l'Audiència Pública, que anys enrere tenia lloc, amb més o menys participació ciutadana. Si realment l'aprovació dels pressupostos és un dels fets més importants de cada exercici, seria desitjable que en aquest tràmit hi hagués més participació dels vilatans, més enllà d'escoltar durant cinc minuts a una entitat que ha volgut ser-hi present.

M'agradaria pensar que aquesta altra manera de fer política, molt més participativa i propera a la gent, és possible, i que en un futur pròxim això pugui arribar a ser una realitat. Aquí hi tenim molt a dir tots els vilatans, tenint en compte que el mes de maig podrem escollir els nostres nous representants polítics.

Audiència Pública sense Pla de Mandat?

Diuen que el problema de l'administració pública és la poca transparència i la gairebé nul·la avaluació dels exercicis acabats. Normalment es treballa el pla de mandat i els diferents plans d'actuació municipal, amb pocs indicadors, s'ensenya un pressupost inicial, i es passa de puntetes amb el pressupost liquidat, i encara més amb la valoració de l'exercici tancat.

A Arenys de Mar, pel que veiem aquests dies, ni tan sols es té clar el Pla de Mandat. A hores d'ara els arenyencs desconeixem quin és el Pla de Mandat del govern municipal, i tampoc el Pla d'Actuació Municipal per al 2016. No en sabem res, però demà convoquen una Audiència Pública per parlar del Pressupost 2016. Un pressupost per fer què? Està clar en què es vol invertir? I si ho tenen clar, quins són els objectius a un i a quatre anys de mandat municipal?

L'Audiència Pública a la nostra vila es converteix en una pantomima per cobrir l'expedient (ho obliga el ROM) i poder dir que els arenyencs podem participar en... en què podem participar? 

Diu el govern des del seu web municipal "...Les xifres que es presentaran no seran, però, les definitives, ja que el govern i els grups de l'oposició estan treballant plegats encara en la confecció d'aquests. El que sí podran copsar els assistents, seran les línies generals -molt similars en quant a xifres amb les de l'exercici present- i les prioritats d'actuació de cara al 2016..."

Penseu que, amb aquesta presentació, seran molts els arenyencs motivats per assistir a l'Audiència? Si us haig de ser franc, com que em parlaran del pressupost inicial, en relació a l'inicial anterior, i no el liquidat, i em diran que encara ho han de consensuar tot, m'espero a saber el final, i entretant, des de casa meva, els demano que m'expliquin el Pla de Mandat.

I l'oposició què hi pinta? La meva impressió és que es dedicarà a queixar-se durant quatre anys i a esperar a veure què passa després. Entretant el PSC valorarà la possibilitat de tornar a entrar a govern i confiar que d'aquí a quatre anys no li tirin en cara els seus simpatitzants.

Decepció, molta decepció, però en cap cas sorpresa. Amb els resultats que es varen produir el mes de maig, no es podia esperar gaire res millor.

La CUP contraprograma l'Audiència Pública

El regidor d'Hisenda es queixa de la poca participació, o millor que diguem assistència, a l'Audiència Pública del Pressupost 2015. Una Audiència que la CUP va contraprogramar amb una altra sessió participativa sobre el pressupost.

El regidor Vinyes sap, però, que no és la primera vegada que la sala de plens queda buida, i estic segur que també en sap els motius. Vull recordar que en aquest mandat CIU, PP i Bloc varen suprimir la regidoria de Participació, i no va ser fins que el PSC va entrar al govern que no es va recuperar.

El fet que existeixi la regidoria de participació tampoc és garantia de res. El més important és que la participació sigui transversal, que es practiqui des de totes les regidories. Esclar que fins ara no ens han demostrat que això sigui així. Tenim prou exemples de funcionament i de presa de decisions de les diferents regidories que haurien pogut ser una oportunitat de participació ciutadana: en l'aprovació de reglaments, de les ordenances fiscals, del mateix pressupost ordinari...

Si a l'Audiència Pública no hi va gent és perquè es programa com a sessió informativa i no participativa. És per això que volia diferenciar participar d'assistir. Aquesta diferència no sempre es té en compte i els polítics es posen a la boca massa fàcilment el mot participació.

Jo no estic content del model de participació del mandat anterior. No voldria que la meva crítica es mal interpretés. Hi ha partits que van per la vida parlant de model assembleari, d'altres del model de democràcia participativa de Porto Alegre... i són els primers de manipular els models i posar-hi totes les pegues.

Si no canviem el model no aconseguirem més assistència i encara menys participació. Aquesta setmana ens han presentat el pressupost per al 2015. Seria bo que l'any vinent ens presentessin el pressupost liquidat de 2014 i el comparéssim amb l'inicial. Potser llavors entendríem aquest costum tan particular dels governs municipals d'Arenys de Mar d'anar aprovant modificacions de crèdit cada mes. Però sobretot, si creiem en la participació, posem-nos-hi seriosament.

La CUP es prepara per a un govern municipal de participació

Si una cosa sabem certa és que el diumenge 24 de maig hi haurà eleccions municipals. Què passarà abans o després ja no ho podem dir, i cada vegada resulta més difícil de preveure. El govern espanyol es serveix de la Fiscalia General per posar-ho tot molt difícil o molt fàcil, segons com es miri.

Conviurem amb les preparatives per conformar programes i candidatures municipals amb la incertesa de si s'avancen les eleccions a Catalunya o bé el president Mas vol acabar la legislatura i convocar-les després de les estatals.

A Arenys ja s'han organitzat diferents actes relacionats amb les eleccions municipals del maig vinent, cadascú de la manera que li va més bé i ho considera, amb la característica gairebé comú de parlar de la participació.

No ens deixem enganyar, però per aquesta paraula i valorem-la a fons. És molt fàcil dir que volem que la gent participi i molt diferent donar les eines perquè aquesta participació sigui real i no només una propaganda electoralista. L'experiència ens ha de servir per posar a cadascú en el seu lloc.

Algú creu que el govern municipal actual és fidel a la participació? Vull recordar que en l'inici d'aquest mandat es va suprimir la regidoria de participació, la qual es va recuperar amb l'entrada en el govern del grup municipal socialista. Què s'ha fet fins ara?

El procés participatiu per decidir què es fa amb una part del pressupost d'inversions, que ja es va fer en el mandat anterior, és l'única cosa que ens ha ofert el govern municipal actual. Participar no és només això. Participar no és només convocar una Audiència Pública anual. Participar vol dir molt més.

Però que ningú s'enganyi. Què han fet els grups municipals de l'oposició? criticar l'únic acte de participació d'aquest mandat que ha seguit els mateixos paràmetres que quan ells eren en el govern? És molt fàcil desautoritzar el govern, quan no es tenen responsabilitats, però cal ser coherent i honest en la crítica.

Tot fa pensar que el proper mes de maig tindrem poques possibilitats d'escollir forces polítiques que es creguin de veritat la participació. El poble català ha demostrat que està al costat del govern de la Generalitat quan ha convingut. Estic convençut que això també pot passar a Arenys, i per ara l'únic grup municipal que ha demostrat que es creu la participació i que vol treballar-la perquè sigui efectiva és la CUP. Veurem si d'aquí al mes de maig algú més s'ho planteja seriosament.

Un patètic González Pons que ens avergonyeix

El post d'avui l'escric des de Vic, observant com el sol se'n va a la posta reflectint-se al vessant nord del Montseny, ben bé a l'altra banda d'Arenys. I ho faig després de llegir les declaracions de González Pons, que m'ha produït vergonya aliena. Ho he dit moltes vegades i és molt trist que en política hi hagi persones tan ignorants o mal intencionades. Aquesta manera d'obrar de molts polítics espanyols és el que em fa sentir diferent i em provoca sentiments independentistes. Ja s'ho faran!

Els verificadors, una denominació nova en el meu diccionari particular, no deuen entendre res. No és només aquest líder destacat del PP el que els deu sorprendre, sinó també l'Audiència Nacional i per tant l'estat espanyol. Segur que es pensen que som un país endarrerit, de segona o tercera categoria, si més no aquesta és la imatge que projectem.

Que González Pons declari que "els verificadors internacionals treballen per a ETA i no per a Espanya", que "han vingut a mentir" i a "explicar-nos una història que no és la de la derrota dels terroristes", fa pena i vergonya. Com es pot ser tan patètic? A qui vol prendre per babaus i ignorants? Això és indigne d'una persona que cobra diner públic. Això és una clara demostració del poc sentit democràtic de González Pons i del Partit Popular. Això és la demostració de la república bananera que és Espanya.

No hi ha una veritable democràcia sense transparència

El que hem d'exigir als nostres polítics, també al futur president, és transparència. Un sistema polític sense transparència no és un veritable sistema democràtic. La ciutadania té el dret de conèixer el fons de la gestió pública, els elements que hi intervenen i la manera com ho fan. Parlem molt de la participació en els afers públics, però no podem obviar que és la transparència el principal valor. En el fons, la ciutadania més que decidir, el que vol és ser escoltat i veure com els nostres polítics administren els nostres recursos.

En tot procés participatiu ens adonem que el més difícil d'entendre i d'exigir és el diàleg. Que els participants s'adonin de la importància de la informació prèvia a qualsevol presa de decisió. Que coneguin els pros i contres de cada circumstància i els límits. Si després, el procés no és transparent, tot plegat es desvirtua.

La realitat és que desconeixem què fa l'administració. Ens ensenyen els pressupostos inicials, però desconeixem els pressupostos liquidats. Ens diuen en què es gastaran els nostres diners, però al final no sabem en què ho han fet.

Em ve a la memòria la picabaralla sobre les modificacions de crèdit a l'Ajuntament d'Arenys de Mar. No em semblava bé des del carrer, ni tampoc formant part del govern municipal. No vull dir que no hi puguin haver modificacions de crèdit, però no la quantitat amb què ens té acostumats el nostre ajuntament. En el fons es pot interpretar com una mala previsió pressupostària. Tot això fa que el pressupost final no tingui res a veure amb l'inicial, i fa perdre molts punts al valor de les audiències públiques.

Demà decidirem la composició del nou Parlament català, l'encarregat de nomenar el futur president català, que a ningú sorprendrà que vaticini que es tractarà de l'actual president en funcions. Però això ho veurem demà, més o menys a la mateixa hora en què estic escrivint aquest post. 

De com es pot perdre el temps

Em quedo amb el final del dia, perquè de la resta ben poca cosa en puc treure. Aquest matí, a l'hospital Vall d'Hebron, em consumia pensant de quina manera més estúpida estava perdent el temps. Hi acompanyava el pare que tenia hora a les 12.05, una hora prou precisa. Hi hem entrat gairebé a les 4h de la tarda. Quatre hores esperant el torn.
M'he adonat que no podria estar sense fer res. Ahir caminava cap a la reunió tot escrivint mails sobre temes que havia observat pel camí, i aquest matí també, des de l'hospital, anava preparant temes de la resta de la setmana, però em mirava les cares de les persones amb qui compartíem la sala d'espera i els notava aquella sensació d'avorriment barrejada amb l'emprenyamenta d'estar esperant, tot pensant el que havien deixat de fer i la gent que havien hagut de mobilitzar.
No és la primera vegada que ens passa, més aviat sempre és així. La pregunta que llanço és per què ens donen hora per a les 12.05 si és ben segur que no ens atendran abans de dues hores?
He arribat per a l'Audiència Pública i amb prou feina he tingut temps per assabentar-me dels arrests del dia. Tothom s'estranyava que vingués de l'hort, però el cert és que he viatjat tot el dia amb l'emissora de Catalunya Música, en part perquè no tenia ganes de sentir parlar de tants desastres. Poc m'esperava que n'hi haurien de sonats!
Estic content de com s'ha desenvolupat l'Audiència Pública, i em sembla que hem sigut prou clars a l'hora d'explicar la situació econòmica que vivim, i les conseqüències que tindrà sobre el Pressupost 2010.
Cada any hi ha més gent a l'Audiència Pública, i això vol dir que s'està consolidant. S'ha explicat les línies generals de les ordenances fiscals, que s'aprovaran al Ple extraordinari de l'11 de novembre, i del pressupost que portarem a aprovar a finals de desembre. També hem donat la relació de totes les obres seleccionades pels vilatans dins el procés participatiu, que ha triplicat el nombre de vots respecte les edicions anteriors.
És allò que deia al començament, sort que el final ha estat profitós. Em quedo amb el final del dia!

Participem i treballem

Demà, amb el canvi d'horari, rebrem la primera sensació que l'hivern s'acosta. A mi em passa que, al fer-se fosc abans, m'entra una espècie de melancolia perquè, encara que sóc més de nit que de matins, la tarda és tan curta que sembla que se t'escola el temps.
Aquesta tarda, encara en horari d'estiu, ha tingut lloc el taller participatiu de Sant Elm, amb la intenció de posar en solfa les propostes veïnals en relació als tres projectes que s'estan redactant dins la Llei de barris, consistents en la construcció d'un equipament cívic, la urbanització dels dos carrers que delimiten el barri, i l'ordenació de la part entre blocs, bàsicament per solucionar els problemes d'accessibilitat als habitatges.
En pocs dies han coincidit tres processos participatius a la vila, dos d'ells urbanístics: la Riera i Sant Elm, i el tercer, tot i que fa referència al Pressupost, en tractar-se d'inversions en espai públic, també té molt a veure amb urbanisme.
Aquesta propera setmana coneixerem el resultat del procés participatiu, a l'Audiència Pública de dimarts, on es presentarà la proposta d'Ordenances Fiscals i Pressupost per a l'any 2010; rebrem el projecte d'urbanització de la Riera, que va ser objecte d'un procés participatiu, i lliurarem als serveis tècnics i als arquitectes encarregats dels projectes de Sant Elm, les propostes, aportacions i suggeriments dels veïns del barri. Serà doncs una setmana molt activa, que comptarà també amb un Ple municipal on es presentaran tres mocions i la renúncia al càrrec de regidor del cap de llista d'ERC i primer tinent d'alcalde, però sobretot on s'aprovaran dos projectes urbanístics importants: el Pla Especial del Port i Stella Maris.
Qui digui que s'avorreix és que no està en òrbita, perquè a tot això hi podem sumar la creació del Banc del temps, o del Voluntariat, la posada en marxa del servei de mediació, una nova fase de l'OAC, la instal·lació dels segons mòduls de l'arxiu municipal, l'arribada d'un nou lot del Banc dels aliments, o del repartiment de kits de Creu Roja adquirits per l'Ajuntament, o... només per posar alguns exemples de les meves regidories i per tant no entrar a parlar de la molta activitat d'altres àrees que són responsabilitat del govern.
Per cert, avui hem assistit a la inauguració del nou edifici de la residència Vil·la Betània. Us haig de dir que és un gran equipament, amb unes instal·lacions que seran l'enveja de moltes altres residències. Des d'aquí la meva felicitació a la comunitat religiosa que dirigeix la residència, i a totes les persones residents i els seus familiars, per la millora que representarà la posada en marxa d'aquestes noves instal·lacions.

Audiència Pública

Una hora i mitja, el que havia calculat, ha estat la durada de l'Audiència Pública que ha tingut lloc aquest vespre a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Una audiència per presentar les línies bàsiques de les Ordenances Fiscals i el Pressupost de l'any 2009, i també el procés participatiu que servirà per destinar una part del pressupost d'inversions als projectes que decideixin els vilatans i vilatanes, del 8 al 16 de novembre.
Amb una assistència de prop de cinquanta arenyencs i arenyenques, l'Audiència ha servit per explicar els increments que tindran els impostos i taxes en el pressupost del proper exercici, i que es podria resumir dient que l'augment serà el de l'IPC, el 4,5%, amb la incorporació de noves bonificacions per a les famílies nombroses i persones que tenen ingressos baixos, sobretot en un temps de crisi econòmica en què són aquests col·lectius els que més ho pateixen.
Del Pressupost, que està previst aprovar-lo el mes de desembre, s'ha informat que tindrà un increment d'un 5%, amb una congelació de pràcticament totes les regidories, a excepció de les d'Acció Social i de Promoció Social. El capítol de personal pujarà un 6%, a banda de l'increment que tindrà per la incorporació de la nova Escola Taller.
Del Pressupost d'inversions s'ha destacat les obres que es duran a terme el 2009, a part de les que també es faran, però amb pressupost de 2008, i s'ha informat que no es complirà amb l'estabilitat pressupostària i s'optarà per la realització d'un nou Pla Econòmic Financer.
La tercera part de l'Audiència ha estat l'explicació de les obres seleccionades per a la votació dels vilatans i vilatanes, per un import de 271.000 euros, de les quals haurà d'escollir-ne per import de 200.000 euros.
He sortit molt satisfet pel resultat de l'Audiència, per l'assistència, pels comentaris, suggeriments i preguntes que s'han fet, i per la normalitat en què ha transcorregut. L'èxit, si es vol, comporta encara més responsabilitat, i això és el que ens hem d'exigir i ens han d'exigir els vilatans i vilatanes que han assistit a l'Audiència i els que no hi han pogut assistir.
Des d'avui i fins al dia 30 d'octubre, les Ordenances Fiscals, i fins al 23 de novembre, el Pressupost, els vilatans poden presentar propostes que es tindran en compte abans de portar a aprovar pel Ple Municipal, el dia 10 de novembre les Ordenances Fiscals, i a mitjans de desembre el Pressupost. Entretant, del 8 al 16 de novembre tindrem la possibilitat d'escollir quines de les 18 propostes d'actuació a l'espai públic, prioritzem.

El PAM i Pressupost es presenten

Avui a les 7 de la tarda havíem convocat l'Audiència Pública per presentar el Pressupost 2008 i el Pla de Mandat 2007-11. Amb l'assistència de gairebé tot l'equip de govern, els tres coordinadors d'Àrea i l'Alcalde hem desgranat les actuacions més significatives dels diferents objectius que configuren el Pla de Mandat de l'equip de govern.
Per primera vegada a Arenys de Mar, s'ha presentat el compromís de govern dels quatre anys, calendaritzat d'acord amb la capacitat pressupostària i de recursos humans. Un repte que hem assumit amb responsabilitat i, per què no, amb risc, per al que això suposa. Un Pla de Mandat que revisarem i el treballarem de manera participativa en el decurs dels nous exercicis pressupostaris.
La sala de Plens feia goig; no he comptat la gent que hi havia, però sense cap mena de dubte superava de llarg l'assistència d'altres audiències de tots els mandats, i no parlo de Barcelona, on tan sols hi varen anar un parell de persones. L'èxit de participació no és només mèrit de l'equip de govern, sinó també de totes les persones que hi han assistit, motivades per la importància de l'acte.
El segon punt de l'ordre del dia ha consistit en presentar el procés participatiu per decidir la destinació d'una part del Pressupost d'Inversions de 2008, concretament 175.000 euros. S'ha comentat que dijous passat s'havia constituït la Comissió de seguiment del procés participatiu i que a primers d'any s'obrirà el procés a tota la ciutadania.
El tercer punt a tractar era el Pressupost 2008. S'ha presentat els imports per capítols, la variació dels darrers anys i la proposta de Pressupost d'Inversions. Hem corregit un error inicial al no haver preparat les xifres pressupostàries en un document per repartir als assistents, tal com sí que hem fet amb el PAM. Ha estat a petició d'un ciutadà compromès i desitjós de col·laborar en l'anàlisi de les dades.
Hem deixat clar que no és un pressupost tancat, ni tampoc un PAM definitiu. Hem demanat que ens enviïn propostes, suggeriments... a partir de la bústia municipal, el web, les bústies que hi ha repartides a diferents equipaments municipals...
Estic content, crec que ha estat un acte correcte, que no vol dir perfecte. Crec que s'ha vist el treball que hi ha al darrera, i les ganes de ser transparents, i no ens espanta la crítica, tot i que tothom sap que quan més transparent et presentes més vulnerable et converteixes.