divendres, 30 de setembre del 2016

Guerra als diacrítics!

L'endemà del 'cop d'estat' al PSOE i de la superació de la qüestió de confiança del president de la Generalitat, una de les notícies que han tingut més ressò ha estat la presentació, per part de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), de la revisió de l'ortografia catalana, amb l'eliminació de la majoria d'accents diacrítics com a punt estrella.
Després de fer-se públic hem escoltat opinions de tot tipus, prevalent, si no m'hi he fixat malament, els defensors de la reforma, que hi veuen una simplificació de la llengua, sense perjudicar-la, atès que en el cas dels accents diacrítics suprimits es tracta de mots inconfusibles en el context de la frase.
Hi ha opinions d'experts que mereixen ser escoltades i fins i tot tingudes en compte, i d'altres que opinem més amb el cor que no pas pels nostres coneixements lingüístics. Jo seria més amant de mantenir els accents diacrítics i al mateix temps incorporar la doble 'rr' en paraules que fins ara les escrivíem amb una sola 'r' malgrat figurar entre vocals (eradicar, per exemple). Però si em demaneu perquè prefereixo una cosa o l'altra només us podré dir que m'agrada més.
Tinc molta mania en que les persones parlin amb propietat, que utilitzin un vocabulari prou extens, i que els seus escrits no comportin confusió. Potser per això creia tant amb els accents diacrítics, i potser per això se'm farà més difícil acostumar-me al canvi. Deu ser que ja tinc uns quants anys i a mesura que envelleixes ets més reticent als canvis, t'aferres més al passat, en allò que t'han ensenyat de petit.
Sigui quina sigui l'opinió respecte als canvis proposats, crec que el més important és que la nostra llengua es mantingui viva, i que hi hagi prou persones que la segueixin estudiant i adaptant als temps canviants. Si cal, doncs, estudiarem els canvis ortogràfics i procurarem incorporar-los en els nostres escrits el més aviat possible.

dijous, 29 de setembre del 2016

El senyor Felipe González ens avergonyeix

Les persones que tenim l'atreviment d'opinar en públic, exercim el dret molt alegrement i ens emparem en la nostra poca significació per criticar unes persones o altres, o la seva manera d'obrar. A més gosem dir que tal persona no hauria d'obrir boca i deixar de voler influir sobre els altres, després de vint anys d'haver sortit de l'escenari. Sí, em refereixo a Felipe González.
Us recomano la lectura de la columna de Carles Capdevila, al diari ARA, "Vagi-se'n, senyor González". Chapeau! Comparteixo l'article i no podia ser més clar i assenyat. Ho sento per les persones que no ho comparteixin, però penso que el senyor Felipe González, que va fer coses bones, però també greus errors, i que va perdre la seva credibilitat quan va travessar les portes giratòries, hauria de tenir la decència de callar i quedar-se tranquil fumant el seu cigar. 
I amb això no estic defensant el senyor Pedro Sánchez, que els seus militants tindran prou motius per fer-ho o criticar-lo, sinó rebutjant la manera com el senyor Felipe González ha actuat. I després criticàvem al senyor Aznar. Quina barra!
No negaré que la possibilitat que Rajoy governi quatre anys més em molesta, però també penso que un PSOE a l'oposició, amb un govern en minoria, també podria fer molt bona feina. El que critico és que una persona amb el currículum que té l'expresident González, hagi sortit de la manera que ho ha fet a carregar-se un dirigent del seu partit polític que arrossega molts problemes del passat, en bona part per culpa del propi Felipe González.

dimecres, 28 de setembre del 2016

Un agraïment sentit a la persona de Joan Rigol

Parlant bé d'un polític t'arrisques sempre a que et surti qualsevol traient-li els draps bruts, com si no se'ls perdonés les debilitats de tota persona humana. Ningú no és perfecte i per tant podem trobar episodis de la vida de qualsevol persona que siguin millorables i fins i tot recriminables, però si som capaços de fer-ne una valoració global, segur que trobaríem molts polítics de qui parlar-ne bé.
Un polític que sempre he admirat, encara que no hagi compartit ideologia o actuacions concretes, és Joan Rigol, expresident del Parlament català i històric dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya. L'anècdota és haver compartit llotja en un concert a l'Auditori.
Sempre m'ha merescut molt de respecte la seva figura com a polític dialogant, intel·ligent i bo. Això ha fet que les seves decisions, hi estigués o no d'acord, mereixessin la meva consideració perquè jo estava convençut que ell tindria motius sincers i honestos per defensar-les. Encara recordo els esforços per aconseguir el Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, quan va ser conseller de Cultura de la Generalitat.
Quan Rigol va sortir d'Unió Democràtica de Catalunya vaig pensar de seguida que els equivocats eren els que s'hi varen quedar. No podia ser que Joan Rigol fes un pas en fals. Ara, amb la dimissió de la presidència de Demòcrates Catalanes torno a pensar que aquests s'han equivocat, i de la mateixa manera que Unió Democràtica de Catalunya està en perill d'extinció, no auguro gaires bons resultats a la nova formació política.
Si ens queda temps per agraïments als nostres polítics que ho han donat tot per al nostre país, no ens podrem oblidar mai de la persona de Joan Rigol, qui encara de ben segur ens continuarà donant lliçons de bon fer en el món de la política i la societat.

dimarts, 27 de setembre del 2016

A C's cada vegada se'ls veu més el llautó

Un tuit d'aquest diumenge, després de conèixer els resultats electorals de Galícia i el País Basc, on C's no ha obtingut representació, deia que C's havia nascut per anar en contra de Catalunya i que potser seria cert que només servia per això.
La història i la raó de ser de C's només la coneixem bé els catalans, perquè va ser aquí on varen néixer i ho varen fer en un moment que es començava a veure certs moviments radicals a favor de la sobirania del nostre país. Uns intel·lectuals catalans, només de nom, però no de sentiment, varen engrescar uns joves de passat falangista perquè encapçalessin una candidatura per fer front als catalanistes que cada vegada cridaven més fort. 
Els promotors es situaven a segona fila perquè no volien assumir el fracàs en el cas que el seu projecte no funcionés, però va funcionar millor del que havien sospitat. Després ha vingut la propagació a Espanya i aquí no ho han tingut tan bé com s'esperaven. Fet i fet, però, tot el que sigui posar pals a les rodes a les aspiracions de Catalunya són un èxit a les seves vitrines.
Avui llegia que aquest partit que a Espanya s'ha presentat com a regeneracionista ha quedat en evidència amb el suport que dos dels seus senadors del grup mixt han avalat que Rita Barberá fos nomenada portaveu en una de les comissions. La cosa no ha anat més enllà pels vots contraris de la resta de senadors.
A C's ja se li ha vist el llautó i molt probablement el seu futur és anar a la baixa a l'estil de UPyD, encara que Ciudadanos vénen de més amunt. L'únic que pot esmorteir la caiguda és la trencadissa que hi ha dins del PSOE, fins fa pocs anys els únics amb capacitat per fer front al PP i succedanis. 

dilluns, 26 de setembre del 2016

Fotografies de denúncia que molesten a qui? als incívics no!

El govern municipal d'Arenys de Mar opta per fer públiques unes fotografies on es fa palès que la recollida selectiva a la vila té un greu problema en els contenidors de les àrees d'emergència. Jo penso que no només. També informen que es portarà a terme una campanya de sensibilització perquè els vilatans reciclem correctament.
No criticaré la bona voluntat de l'equip de govern, però malauradament les persones a qui ens molesta les fotografies publicades acostumem a ser els que reciclem i no les persones que en fan un mal ús. Un mal ús que no es tradueix amb més feina, sinó amb més costos que paguem entre tots.
Està molt bé, doncs, que engeguin una campanya de civisme, però no s'oblidin de posar en marxa una campanya de sancions a qui podent-ho fer bé no recicla correctament. Estem massa acostumats que els incívics se'n surten sempre gratuïtament, i els que ens toca el rebre som els que ho fem bé. I no ho fem bé per por a les sancions, sinó pel nostre compromís amb la vila, i per l'educació que hem rebut.
Que ningú pensi que és un problema de famílies desestructurades i amb pocs recursos, sinó que es tracta de famílies mal educades i gens sociables, que poden tenir molts recursos, però no educació.
Encara espero que torni de la font la senyora que va permetre que la seva gossa es pixés al costat de casa. Després de tot no em sap greu haver-li dit que era una porca, perquè l'anada a la font era una excusa per amagar el seu incivisme. De la mateixa manera que treuen el gos a pixar a les parets de les altres cases, per què no ho fan a la seva pròpia. S'estalviarien de fer-los caminar, i sobretot de molestar els altres.
A la nostra vila no hi ha tradició en sancionar els que no respecten els reglaments i les normes establertes: propagandes per terra, excrements de gossos a les voreres, bosses de la brossa sense reciclar correctament... És una llàstima, però al nostre món si no hi ha càstig la majoria no en fa cas.

diumenge, 25 de setembre del 2016

Remullats esperant els resultats de Galícia i el País Basc

Plou i no fa mal, això s'ha d'aprofitar. En un país com el nostre que li costa tant de ploure, quan passa n'hem d'estar contents i agraïts, encara que ens provoqui canvi de plans i ens tiri per terra no sé quina activitat. Avui, tot i l'amenaça que plouria, hem sortit a caminar, però aviat hem hagut de girar cua i tornar amb pas ferm i alguna correguda, però n'estem satisfets.
A l'espera dels resultats electorals a Galícia i País Basc, llegeixo una pancarta de la campanya del PP a Galícia: "Feijóo, además de bueno eres honrado". És ben cert que avui és un fet a destacar l'honradesa, sobretot en el PP. Tot fa pensar que Feijóo no tindrà cap problema per aconseguir la majoria absoluta. Galícia, país natal de Franco, Fraga o Rajoy, es manté fidel a la dreta més conservadora de l'Estat. L'esquerra és testimonial, i no hi té res a fer. 
Al País Basc les coses no estan tan clares. Hi ha diferents incògnites a resoldre. Quin paper hi farà Podemos? Quants vots li traurà a Bildu? Què passarà amb el Partit Socialista? Quants escons li faltaran al PNB per poder governar? Amb qui haurà de pactar? Al País Basc, com a Espanya, l'esquerra està molt dividida i no suma. La gran incògnita és si el PNB necessitarà el PP per sumar i a canvi de què.
A casa nostra tots pendents de la qüestió de confiança, que sembla ser que no passarà res, i a Arenys... res de nou a l'horitzó.

dissabte, 24 de setembre del 2016

Improvisada sortida a Granollers

Ha estat un pim pam, però n'hi ha hagut prou per veure que la ciutat de Granollers és una ciutat viva, amb un centre peatonal ple de gom a gom, i això en èpoques que encara no podem cantar victòria, després de tants anys de crisi, és bo de fer-ho notar. 
Per què tanta gent a Granollers un dissabte a la tarda? No haurien d'estar tots comprant a La Roca Village? O visitant Barcelona el dia de la seva festa major? La M. Àngels comentava que era bo veure tanta gent comprant en una llibreria! Serà que no tot s'ha perdut?
Nosaltres hi érem tots quatre, la qual cosa també resultava una mica extraordinari, encara que no fa ni quinze dies que ens aplegàrem a Salt. Són moments com aquesta tarda a Granollers, o també a Vic,  amb carrers plens de botigues i persones entrant i sortint amb bosses a la mà, que enyoro no poder-ho veure més sovint. 
Sóc conscient que la meva vila és petita i mai podrà competir amb capitals de comarca com Granollers o Vic, però no és això el que em neguiteja, sinó que no pugui ni tan sols comparar-se amb poblacions més petites del nostre voltant, i que fa quatre dies els seus habitants hi venien a comprar.
Què hem fet malament? O millor dit, què estem fent malament? Ens omplim la boca parlant del comerç i del mercat, i només ens posem d'acord quan vetem l'entrada d'una empresa de fora, no fos cas que si algun dia uns emprenedors locals se'ls acudís muntar què sap què!
Sabeu què penso? Que estem convertint la nostra vila en una raconada amb història i poc futur. Què en diuen ara dels Setciències? Potser, ni tan sols ens esmenten. Per cert, hem ullat els llibres per comprar-los a casa i donar vida als nostres convilatans.

divendres, 23 de setembre del 2016

M'agradaria un PAM dinàmic

Voldria ser positiu, però m'ho posen difícil. He llegit les informacions sobre el Ple municipal d'aquest dijous i no hi he trobat res d'interessant, com em passa cada vegada. Dóna la impressió que a la nostra vila no passi mai res d'interessant i pròsper per al municipi. Una vegada més han de parlar de factures impagades, i el que és pitjor, que no es té la certesa que s'hagin de pagar, la qual cosa demostra una gestió desastrosa que preocupa.
El carril bici! Quants anys fa que parlem del carril bici de la Riera que apareix i desapareix com el Guadiana, de manera que no saps com arribar-hi ni com continuar el camí després que s'acaba. La titularitat de la B511 i la variant de Valldegata, que ja en parlaven abans de que jo arribés a la vila, fa més de 30 anys. Les modificacions de crèdit que són el pa de cada sessió plenària a Arenys de Mar, governi qui governi. El Viver d'Empreses que es va inaugurar fa mesos i que encara no se sap quan començarà a funcionar; la màquina de rentar del Geriàtric... Quina mandra!
És cert que el nou govern municipal va presentar un Pla d'Actuació Municipal (PAM) fins al 2019 que és molt ambiciós, però la sensació que tens és que amb el ritme actual, entretinguts amb tantes nímies se'ls escaparà el tren.
M'agradaria que aquest PAM fos dinàmic, és a dir, que els vilatans poguéssim anar seguint com es va avançant en cadascuna de les 268 accions. N'hi ha alguna que és molt concreta, però d'altres que aniria bé saber les diferents subaccions, i també la manera com ho fan, perquè n'hi ha que poden ser molt participades, si de veritat creuen en la participació.
Una vegada més tenim el deure de confiar en els nostres polítics i pensar que avançarem i no ens passarà com fins ara immersos en un enorme bucle del qual ens costa tant de sortir-ne.


dijous, 22 de setembre del 2016

Els personalismes a l'esquerra catapulten els corruptes

Els personalismes en els partits polítics afavoreixen els governs dels partits més reaccionaris i piramidals de les democràcies dèbils com és la nostra. Mentre l'esquerra catalana i l'espanyola tinguin tants problemes de personalismes per aconseguir el comandament del seu partit polític, la dreta ho aprofitarà per continuar en el poder, malgrat la corrupció.
La ciutadania s'allunya de les lluites personalistes dels partits i tria la calma i tranquil·litat dels partits que no discuteixen el seu lideratge. En el cas d'Espanya és evident. Malgrat els atacs de l'expresident Aznar, Rajoy ha aconseguit mantenir el seu lideratge i fer fora totes aquelles persones que li podien fer ombra. Per contra a l'esquerra els líders han estat, des de ja fa molt temps, qüestionats per la pròpia militància. 
¿Qui no veu, en els atacs de la presidenta andalusa al líder del PSOE Pedro Sánchez, un senyal de feblesa i debilitat que els deixa en desavantatge davant del PP?
Podemos ha estat víctima del mateix mal. Les lluites internes els ha afeblit, i els ha fet perdre la credibilitat que necessitaven per esdevenir una alternativa de govern. Ara a Catalunya, la coalició Catalunya sí que es pot afronta lluites internes de poder i lideratge que amenacen amb la ruptura. Aquestes situacions impossibiliten que es converteixin en alternatives, perquè els ciutadans se n'allunyen tant com poden. Mentre no canviïn de xip, el poder polític continuarà en les mateixes mans i ens haurem d'oblidar de qualsevol intent regeneracionista. Només així es pot entendre que partits corruptes com el PP continuïn acaparant vots de la ciutadania.

dimecres, 21 de setembre del 2016

Els polítics no dialoguen ni escolten, sinó que sentencien

Diuen que la millor defensa és un bon atac, i no em refereixo al futbol ni a cap esport d'equip, sinó al 'pilotes fora' d'ICV i del senyor Rabell en concret. Si ahir llegíem els problemes que tenen la gent de Catalunya sí que es pot, avui podeu llegir les declaracions del senyor Rabell al diari francès Liberation. "Si Catalunya es declara independent no s'escaparà de la violència". I el senyor queda tan feliç i content.
A mi no se m'hauria acudit fer aquesta afirmació, encara que cregui que l'objectiu és molt difícil d'aconseguir amb el posicionament de totes les parts, però vull pensar que Rabell no ho ha dit així, sinó que es tracta de la interpretació que el diari fa en busca d'una frase sensacionalista.
El primer que crec hauria de fer el senyor Rabell és posar ordre al seu grup parlamentari. Ja sé que no són els únics que naveguen entremig de les contradiccions, però que cadascú s'aguanti els seus mocs. Ja fa massa temps que tenim uns polítics que enlloc de dialogar sentencien, com si estiguessin en possessió de la veritat absoluta, i si d'una cosa n'hem d'estar convençuts en aquests moments és de la incertesa i els dubtes regnants en totes les forces i pensaments polítics. Qui no ho accepti és que no té ni idea del moment que estem vivint.



dimarts, 20 de setembre del 2016

Atacar els immigrants o els catalans no és causa de dimissió

Fa molt temps que la credibilitat del ministre d'Interior en funcions, el senyor Jorge Fernández Díaz, està sota mínims i no me n'he cansat de dir-ho. Ara és molt difícil que una notícia contra la manera de fer del ministre no sigui totalment creïble, després de tantes experiències viscudes.
El senyor ministre en funcions ha estat el pitjor ministre espanyol en democràcia, i dic en democràcia simplement perquè ha coincidit en el temps, però hauria pogut ser perfectament un ministre de la dictadura, com tants en coneixem i que han viscut tant bé, i viuen, en l'època de la transició. Rodolfo Martín Villa, Fraga... per posar un parell d'exemples.
El senyor Jorge Fernández Díaz ha estat un inepte i, segons s'ha pogut llegir arreu, un 'presumpte' corrupte que només ha treballat per enfonsar totes aquelles persones que pensaven diferent d'ell, però sobretot els catalans, i el que fa més ràbia és que ho ha fet sota el discurs de la religiositat malentesa.
Si em llegiu escrits antics veureu que analitzant el perquè de la seva elecció com a ministre per part del president Rajoy, només arribava a una conclusió: Rajoy el gratificava pels molts favors rebuts. Ara podem constatar que una de les seves funcions era la de remoure el clavegueram del PP i del seu govern. Només la seva poca habilitat l'ha portat a que els seus policies l'hagin delatat.
La corrupció es converteix en una bassa d'oli quan s'unta la gent necessària perquè no hi hagi cap moviment en fals. Si no s'és prou espavilat passa el que li ha succeït al ministre: les baralles internes ens han ensenyat tot l'entramat de corrupció. Però això té alguna conseqüència? ¿Si ha dimitit el ministre Soria, no hauria de dimitir, amb més raó de causa, el ministre Fernández Díaz? No! perquè aquest només ha actuat contra el pobres immigrants i contra els catalans. Això, a l'Espanya anquilosada, que dirigeix un PP totalment corrupte, ja els està bé.

dilluns, 19 de setembre del 2016

Marxa enrere del Tribunal Constitucional

Segons es comenta oficiosament, el Tribunal Constitucional no acceptaria tots els poders que li dóna la llei del PP, aprovada els darrers temps de la majoria absoluta, per la qual podria sancionar qui no fes cas de les resolucions del propi Tribunal.
Desconec si és per principis de la majoria de membres del Tribunal Constitucional, o perquè realment consideren que la llei del PP és anticonstitucional, o fins i tot perquè no els agrada la possibilitat d'haver d'inhabilitar la presidenta del Parlament català. El cas és que podria ser que acceptessin parcialment el recurs del govern basc i per correspondència el del govern català.
Resultarà que el Tribunal Constitucional, que ha estat el gran aliat del govern del PP, ara els deixa amb el cul a l'aire, la millor manera de dir-los que assumeixin que es tracta d'un problema polític que s'ha de resoldre exercint tots els mecanismes polítics. Això, però, voldria dir que Rajoy hauria de prendre massa responsabilitats, i ja ha dit que no té autoritat... es referia en el cas Barberá, però li podríem aplicar de manera transversal i general, sobretot no té autoritat moral.
Els defensors de quant pitjor millor no els acabarà d'agradar, ja que inhabilitar la presidenta del Parlament català seria encendre un foc de repercussions incertes. Voldria pensar que aquesta decisió, si acaba succeint, representi un punt d'inflexió per trobar nous camins d'entesa o, si més no, de diàleg i més seny. Veurem què acaba passant.

diumenge, 18 de setembre del 2016

El que Catalunya encalla ho desencallarà el País Basc

Amb la situació encallada en què es troba la política espanyola els resultats de les eleccions al País Basc poden tenir una important repercussió i acabar desencallant-ho a favor del PP. Els sondejos que ens presenten dels resultats del proper diumenge situen el PNB com a força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta per governar. El pacte de govern pot condicionar el pacte a nivell espanyol si el PP basc dóna suport al PNB perquè pugui governar.
Com hem vist sempre, el PNB va a la seva i no té gaires perjudicis a l'hora de fer pactes. Són molt crítics amb el PP, però no tenen cap escrúpol per pactar-hi si així conserven el govern basc. Atesa la posició de la nova convergència, el PDC, és clar que ni PSOE ni PP hi compten per cap tipus de pacte ni acord, i això dóna tot el protagonisme al PNB.
La col·laboració PNB-C's-PP ens pot proporcionar quatre anys més de Rajoy, quatre anys més de corrupcions i opacitat, amb postures totalment dràstiques en contra de la situació i anhels catalans. Amb un Pedro Sánchez pressionat tant o més pels seus, el futur govern espanyol té un color blau intens, de dreta rància avalada per C's.
Si el pronòstic es compleix, podrem dir que Catalunya va aturar la designació de Rajoy com a president del govern, i el País Basc li donarà l'empenta perquè ho acabi sent. 

dissabte, 17 de setembre del 2016

Qui va escollir Rita Barberà pot recuperar l'escó del Senat?

L'actitud de Rita Barberà de no abandonar l'escó de senadora ens fa reflexionar sobre el sistema electoral i la propietat dels escons. En aquest cas no el podem posar en el mateix sac dels regidors i diputats trànsfugues, que han estat elegits per la ciutadania dins d'una llista d'un partit polític, sinó que l'elecció l'ha fet un Parlament autonòmic.
La llei marca que la propietat de l'escó és de la persona que ha estat elegida, sigui amb el sistema i àmbit que sigui, i no és possible canviar-ho si no es fa una reforma electoral que ho tingui en compte. En el cas de les persones que es presenten en unes llistes de partits polítics, tot faria pensar que és la direcció d'aquests partits, o els militants, si molt m'apureu, els que haurien de cessar-les i recuperar l'escó quan hi hagués alguna causa que ho justifiqués.
En el cas del Senat la cosa és diferent. Els candidats es presenten per uns partits polítics, però els electors marquen els noms. Si bé la majoria vota els candidats d'un partit, tothom té l'opció de marcar el nom de les persones que volen que surtin elegits senadors al marge del partit pel qual es presenten. És per això que l'escó té molt sentit que sigui de la seva propietat durant el temps que duri la legislatura.
En el cas de Rita Barberà, l'ha escollit les Corts valencianes i no la ciutadania, i les Corts podrien tenir el dret de revocar l'elecció, amb les mesures de control i justificatives que es cregués oportunes. Aquesta modificació de la llei electoral no crearia cap crisi, perquè no desvirtua el sistema: qui tria una persona té l'opció de retirar-li la confiança i recuperar l'escó per assignar-lo a una altra persona.

divendres, 16 de setembre del 2016

Iceta i Parlon, dues maneres d'entendre el PSC

El procés de primàries del PSC ens presenta la incògnita de si hi haurà votació o bé les dues opcions que opten a la secretaria general arriben a un pacte de col·laboració. Iceta ja ho ha demanat, però de moment la Núria Parlon ho ha desestimat. 
Iceta és partidari de no canviar gaire res i avisa Parlon que els canvis dràstics sempre han comportat problemes d'estabilitat interna. Iceta té el suport de les patums del partit, dels dirigents que no els interessa els canvis, es mantenen amb el discurs federal tot i saber que Espanya no està preparada perquè aquesta sigui una opció factible. Sempre és millor defensar una alternativa que no pas combatre una proposta.
Parlon vol una renovació profunda del partit perquè el PSC torni a ser el referent de l'esquerra catalana i surti d'aquesta letargia que fa tant temps que dura. Això espanta els dirigents històrics i farà difícil la victòria de la jove alcaldessa de Santa Coloma.
La situació política a Catalunya no resulta innòcua en la rellevància del PSC en el conjunt de partits catalans, sinó que li ha fet molt mal. L'ambigüitat en què s'ha mogut, per intentar acontentar tothom, a dins i fora de Catalunya, l'ha portat a la seva mínima expressió en l'àmbit polític català. Iceta creu que la seva feina va per bon camí i que encara no ha conclòs. Per la seva banda Núria Parlon entén que cal una sacsejada per recuperar tot allò que s'ha perdut en els darrers anys i aconseguir que el PSC ostenti el protagonisme que mai havia d'haver perdut.

dijous, 15 de setembre del 2016

Catalá i Mundó acorden permetre l'ús del català a l'examen per exercir d'advocat

Avui surt com a notícia un fet que no hauria d'ocupar les pàgines dels diaris. Em refereixo a l'acord a què han arribat el Ministre i Conseller de Justícia dels respectius governs perquè els exàmens que han de fer els llicenciats en dret per poder exercir d'advocats, es puguin fer també en català, i no només en castellà com fins ara.
No hauria de ser notícia, però tal com van les coses a Espanya, sobretot pel que fa a Catalunya, resulta sorprenent que s'arribi a aquest acord. Ja es veu com a una cessió a la pressió del govern de Catalunya i el Consell de l'Advocacia catalana. Però, a més, té mèrit perquè tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem no veien que fos necessari que es pogués fer també en la nostra llengua.
Això me n'assabento el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja els recursos presentats per Mas, Ortega i Rigau, i considera que s'ha de continuar en el processament per l'acte del 9-N. No sé si es tracta de la política de les compensacions, però encara que fos així, no hi estem pas acostumats, sinó que acostumem a rebre per totes bandes sense contemplacions.
I el xou de la Rita Barberà continua. Ara sembla ser que la majoria del PP (no pas la senyora Cospedal) vol que la senadora abandoni el Senat. Quines amistats que té Rajoy! Ell que els alabava i els considerava els més vàlids, els més honestos, els exemples a seguir! Quina vergonya!!! 


dimecres, 14 de setembre del 2016

El bisbe de Barcelona es tanca en banda

Aquests dies hem pogut llegir que en unes escoles del país els pares s'havien manifestat en contra d'uns mestres i com a força perquè no continuessin de docents a l'escola no hi portaven els seus fills. També avui llegia que uns parroquians del bisbat de Barcelona no estaven d'acord amb el nomenament del nou rector. En aquest cas perquè la ideologia del nou rector no s'avé gens amb el tarannà de la comunitat d'aquestes parròquies.
Ens trobem en una situació que no és nova, però que té més ressò que altres vegades. A la comarca d'Osona també hi ha algunes parròquies que no han vist de bon grat els nous nomenaments de rectors, però no ha sortit a la premsa. Quina lectura en fem de tot això?
És important ser positius i veure en aquestes actituds les ganes que es garanteixi un nivell acceptable de comportaments i un respecte als valors conreats en les diferents comunitats, ja sigui l'educativa o la religiosa. Seria molt greu que els responsables de garantir l'ensenyament i la pràctica religiosa no volguessin escoltar les demandes d'aquests pares i parroquians.
De moment sembla ser que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya s'hi ha posat bé per mediar i trobar una solució per al bé de tots. En el cas del bisbat de Barcelona, segons he pogut llegir a Internet, l'actitud és autoritària i sembla ser que el bisbe es tanca en banda i no vol rectificar.
Els de la meva generació, si més no en l'entorn on m'he mogut durant la meva vida, l'actitud dels representants de l'Església ha estat sempre molt més de diàleg que no pas en l'àmbit polític, i ara ens ve de nou aquesta resposta del bisbe. Serà potser que el nou bisbe de Barcelona no té el perfil que la seva comunitat de catòlics necessita?

dimarts, 13 de setembre del 2016

Un president en funcions i envoltat de corrupció

Avui escoltava les notícies sobre l'exministre Matas i la senadora Rita Barberà i pensava com podien ser tan descarats els senyors del PP d'estar demanant presumpció d'innocència en el cas de la senadora, que no acudeix a les sessions del Senat, sinó que només l'utilitza per amagar-se de la Justícia, amb el suport de Rajoy. I també el pacte de Matas per no tornar a la presó.
Només es pot entendre de persones podrides de corrupció fins a l'extrem que trobin naturals aquests comportaments indignes. Com poden tenir la consciència tranquil·la els populars del País Valencià, coneixent tot el que han fet els seus líders i predecessors? Com la pot tenir tranquil·la el president del govern de l'Estat?
Si a mi em fan sentir vergonya, com pot ser que ells no pateixin gens? Algú pot pensar que són d'una altra fusta, però no és cert. Són com nosaltres amb la diferència que han orientat la seva vida a aconseguir el poder personal, sense importar-los ningú ni res i, a sobre, diuen que treballen per al bé de tots. De tots els que els protegeixen per continuar vivint a costa dels altres.
Caldria analitzar com és possible que una persona envoltada de corrupció i corruptes pugui estar governant un país i guanyant totes les eleccions. Potser llavors entendrem que encara som molt lluny d'aconseguir un país just. 

dilluns, 12 de setembre del 2016

Pendent d'observar les reaccions exteriors

Avui escric el post des del municipi de Sant Cugat, sinó ho tinc malentès. Des d'una habitació de l'Hospital General de Catalunya, però no com a pacient, sinó en qualitat d'acompanyant. Sortosament es tracta d'un petit manteniment.
I ho faig per parlar de l'endemà de la Diada sense conèixer què en diu la premsa espanyola ni la internacional. Això és el que ens agrada als catalans. Com si fóssim unes criatures entremaliades, busquem saber què passa després d'haver-ne organitzat una de sonada.
Ahir li deia a una participant de la manifestació que de ben segur érem menys, perquè els d'ICV no hi estaven convocats. Bromes a part, vaig veure que la portaveu i única regidora de la meva vila, d'aquesta formació, formava part de la Plataforma per a la Independència. M'imagino, doncs, que no tots els militants d'ICV pensen com la seva actual direcció ni com el pretès líder de l'esquerra catalana, el poc significat diputat de Catalunya sí que es pot.
Esperaré a llegir-ho i, sobretot, les reaccions del govern estatal en funcions. Més que tot per saber a què ens condemnen. Són tantes les amenaces que han rebut els nostres dirigents, en particular, i tots nosaltres els catalans, que ja han deixat de fer-nos por. Sempre els hem demanat arguments i no en tenen. Parteixen que les lleis s'han de complir, i no són capaços d'entendre que poden haver-hi lleis injustes, i que els grans canvis al llarg de la història han vingut gràcies a l'arraconament de les lleis que no deixaven avançar el poble lliure, o no recorden res de la transició?


diumenge, 11 de setembre del 2016

Criticar els independentistes exigint un referèndum

Ara és l'hora de quadrar sumes i fer declaracions interessades per confondre el públic i, el que és pitjor, intentar autoconvèncer-se que els altres han perdut. I tot per què? per no acceptar que un pot estar equivocat; que potser els altres tenen alguna part de raó.
La guerra de xifres que es produeix després d'unes manifestacions ratlla el ridícul. Ja ho sabem que passarà i que el govern civil anirà a la baixa quan no li interessi i a l'alça quan el beneficiï. Els organitzadors sempre van a l'alça i la policia local acostuma a quedar-se al mig, no acontentant a ningú.
He estat a Salt, i ho hem decidit havent dinat. ¿Fem una sortida tots quatre que aquest estiu encara no hem anat enlloc junts? Per què no anem a Salt, que no hi hem estat mai? I allà hi hem trobat la germana i cunyat.
Hi havia molta gent. Quanta? No ho sé, però molta gent i diversa. Saps aquelles cares i fesomies que et trobes al carrer i que t'imagines que són molt diferents de tu? Doncs també hi eren, i a més hi anaven amb la samarreta de la trobada i estelades, i tu no!
Les dues darreres edicions les havíem passat a Vic, fent companyia al pare. Enguany no teníem cap intenció d'anar-hi, però a darrera hora i havent complert amb la nostra assistència a l'acte institucional de la meva vila, ens hi hem apuntat.
M'agradaria que els opinadors no es deixessin portar pel rancor, l'odi o la ràbia, i opinessin amb respecte i, sobretot, conscients que estan opinant i no sentenciant. Cada any per l'Onze de setembre llegeixo comentaris de menyspreu en boca de persones que no poden amagar la ràbia que els fa que molts catalans surtin al carrer a demanar la independència. Aquestes persones rancoroses i que no volen la independència, haurien de lluitar per poder manifestar la nostra voluntat en un referèndum pactat i legal. Tot el demés són excuses de mal pagador.

dissabte, 10 de setembre del 2016

Un nou acord per acabar amb la guerra a Síria

Que ve el llop! que ve el llop! Oi que ja no ens ho creiem? Doncs això és el que passa amb l'avís sobre l'acord entre Rússia i els EUA de reduir les hostilitats a Síria. Ens han dit massa vegades que havien arribar a un acord i després no s'ha complert, que ja no ens ho creiem.
Diuen que els dos països es posaran d'acord per definir ben bé qui és l'enemic comú, i no com ara que uns defensen el president sirià i els altres, d'alguna manera, defensen les milícies rebels. Ara no. Ara els enemics són els jihadistes, però jo em pregunto que són els kurds? amics dels dos? enemics de les dues potències? cadascú els veu de manera diferent?
Com em passa moltes vegades, allò que pronostico que passarà m'agradaria equivocar-me i que no succeís. A veure si aquesta vegada tenim més sort i la guerra de Síria i voltants va a la baixa, i realment les grans potencies mundials es posen d'acord en aturar-la definitivament.

divendres, 9 de setembre del 2016

La política dels fets consumats per sortir de l'atzucac

L'actitud del govern de l'Estat, amb el suport dels grans partits espanyols, la connivència de PSC i els cagadubtes d'ICV i d'En Comú Podem, ens condueix a la pràctica de la política dels fets consumats, perquè d'altra manera és impossible avançar.
Ja sé que és molt criticable el que diré, però no és la primera vegada que escric que una bona resposta a temps ens hauria estalviat molts problemes, i les ganes de ser independents no estaria en boca de tanta gent com ho està ara.
Algú s'ha equivocat quan ha cregut que el silenci i el deixar dir i fer, amb cops de sentències judicials, era el millor sistema d'apagar el foc de l'independentisme. S'han arribat a dir barbaritats, posant les lleis per sobre de les persones i no al seu servei. Frases que la història tindrà en la memòria de l'absurditat i dels grans errors d'una etapa digna de ser oblidada i que pot portar fins a la fractura de l'Estat espanyol. Un erroni excés d'orgull espanyol ha provocat més unió que mai entre els catalans, un fet que sempre hem criticat que ens faltava.
No m'atreviria a dir que la independència de Catalunya és impossible, perquè tal com van les coses, ens podem trobar que s'arribi a un final sense retorn. Es diu molt alegrament i jo no ho tinc tan clar, la qual cosa no vol dir que el camí sigui planer ni fàcilment accessible.
La intel·ligència ens fa ser cautes i no xerrar més del compte, perquè la situació actual és nova i no tenim experiències que ens facilitin avançar resultats. El camí que ha pres el govern català, amb el suport majoritari del Parlament, és el d'anar fent passes curtes i amb peus de plom, sense que els tremoli el pols, ni mirar enrere. 

dijous, 8 de setembre del 2016

Aïllant-me del sorolls de Madrid amb música de Rimsky-Korsakov

Ahir començava el meu escrit dient que havia presentat una queixa a la Generalitat i que em temia que no serviria de res, però que estava convençut que la raó era de la meva part. Podia semblar una mica pedant, però... m'han donat la raó i hem pogut realitzar l'acció que ahir ens havien negat. A part de l'alegria d'haver-ho aconseguit, hi ha el fet que sovint creus que no hi tens res a fer, però t'adones que no sempre és així, i que si ho treballes honestament i amb arguments i educació, pots aconseguir allò en què creus.
I avui he recuperat les audicions musicals, després d'uns quants dies de tenir el meu equip de música descansant. El repertori d'aquests dies compta, entre altres, amb la interpretació de l'obra Scheherazade, de Rimsky-Korsakov, a càrrec de la Berliner Philharmoniker dirigida per Lorin Maazel. Una peça que feia anys que no escoltava i que he recuperat. M'agrada.
Em prenc la tarda de manera tranquil·la, gaudint de la bona música i procurant relaxar-me per poder acabar la primera setmana després de vacances amb les mateixes forces amb què la vaig començar, i oblidant-me una mica de tot el soroll de Madrid en busca d'una solució que eviti tornar votar abans d'acabar l'any. 

dimecres, 7 de setembre del 2016

Tots sabem que hi ha corrupció i uns polítics blindats, però...

Avui m'he trobat amb un entrebanc d'aquells que se't presenten i consideres absurd, però que et trobes indefens i només tens la possibilitat de picar de peus i empassar-te la saliva. He escrit una queixa i l'he enviat a la Generalitat, pràcticament convençut que em diran que no, però també que la raó està de la meva part. Temes administratius, penso jo que mal plantejats i encara menys argumentats.
Però, esclar, quan veus com està el país i tot el que es decideix des de Madrid, t'adones que les traves que reps són insignificants en relació a la bona part de la societat espanyola i catalana en particular. Si no fos perquè hi ha molt en joc, i moltes persones que s'ho estan passant molt malament, demanaries que de la realitat se'n fes un serial. No és estrany que els guionistes de Polònia ho tinguin tan fàcil a l'hora de preparar el programa setmanal. Difícilment podríem trobar un govern i un estat tan esperpèntics com l'espanyol. 
No hi ha dia que no surti una notícia ridícula que ens avergonyeixi a tots plegats. L'escrit d'avui d'en Carles Capdevila és molt encertat. De fet en Carles ens hi té acostumats, però avui mereix una menció especial. Corregir una indecència no és ser decent. Amb aquest títol en Carles Capdevila critica la manera com ens volen enredar, fent veure que rectifiquen en el nomenament de l'exministre Soria, no pas perquè fos una indecència, sinó per la interpretació equivocada de la resta de partits polítics i societat civil.
És vergonyós, perquè dóna la impressió que els ministres en funcions que queden s'estiguin barallant per veure qui és més protagonista que els altres. Avui Jorge Fernández Díaz, que feia massa dies que no en parlàvem, ha volgut sortir a les primeres pàgines dels diaris. I amb això què creu que aconseguirà? Més respecte? Més autoritat? O, potser, més porqueria a la motxilla que fa temps que arrossega? La sort, per a ell, és que al final de tot rebrà un premi, potser una condecoració, però ben remunerada.

dimarts, 6 de setembre del 2016

Polítics amb l'ànim d'imposar

Els que em coneixeu sabeu que detesto la calor, i sóc un gran amant del fred, del fred de veritat. Doncs, us dic que n'estic fart! No suporto tanta calor, sobretot aquesta calor de la costa, que és enganxosa, fins i tot de nit. No hi ha dret que, no havent fet gairebé hivern, haguem de suportar aquestes altes temperatures, i això que a casa s'hi està bé i a la feina disposo d'un aire condicionat que a mig matí ja comença a fer efecte.
Però si a aquesta calor hi afegim personatges com la Fiscal General de l'Estat o bé el president del Tribunal Suprem, amb aquests discursos sobre la no politització de la Justícia, i de la Llei per sobre de tot, ja us dic que tot plegat fa fàstic.
Espero que tinguem tots molt de seny, que no vol dir renunciar als nostres drets, i ajudem a educar aquests monolingües que ens volen fer trilingües, no per la importància de saber un tercer idioma, sinó per diluir el coneixement del català, que això és el que més desitgen.
Em varen dir que un regidor de Rubí, de C's, havia manifestat que si volíem conèixer i parlar el català anéssim a una acadèmia. Avui, hem pogut observar que el coneixement del català no és suficient, sobretot en ambients de C's catalans, i confonen les atxes amb les destrals. És important que abans de fer el ridícul, un es documenti, però ja s'ha vist que molts polítics no tenen ni vergonya.


dilluns, 5 de setembre del 2016

IdCAT, un projecte impossible

Després d'anys de barallar-me amb el meu ordinador i d'entrar a tot tipus de pàgines web, i examinar a fons els meus aplicatius i entranyes informàtiques per aconseguir poder utilitzar la signatura digital idCAT amb el meu ordinador MacBook, he llançat la tovallola. No me n'he sortit. He fet mil consultes i he rebut mil explicacions que m'han portat a concloure que la signatura digital idCAT amb ordinadors de la casa Apple no és possible, si més no en la majoria d'administracions públiques.
La Generalitat de Catalunya a través del Consorci Administració Oberta de Catalunya ha ideat un altre sistema, el idCAT Mòbil. Aquest sistema evita tots els problemes que les diferents versions dels diferents sistemes operatius poden arribar a impedir l'ús de la signatura digital. 
No cal dir que aquest mes de juliol m'hi vaig apuntar i fa pocs dies vaig rebre una carta on em confirmaven que estava donat d'alta "al fitxer de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya", i que aquesta alta em facilitava l'accés "als serveis i tràmits amb les administracions públiques catalanes", i que em permetia "utilitzar el sistema d'identitat digital de Catalunya idCAT Mòbil".
Cap al final de la carta em deien: "A partir d'ara, ja podreu identificar-vos en quasi tots els tràmits que realitzeu per Internet amb la majoria de les administracions catalanes (actualment Generalitat de Catalunya i més de 800 ajuntaments i consells comarcals)".
Content de la notícia ahir vaig entrar al web de la meva vila i no. No vaig trobar la manera d'utilitzar el meu idCAT Mòbil. Vaig enviar una carta a la Bústia Municipal demanant que se sumessin als més de 800 ajuntaments on això era possible. Després ho vaig provar a altres ajuntaments, i també a CatSalut de la Generalitat de Catalunya i... no funcionava enlloc. Una mica mosca vaig demanar ajuda a l'AOC.
Avui m'han telefonat i quina ha estat la resposta? De moment només funciona a la carpeta personal de la Generalitat. No anem bé!

diumenge, 4 de setembre del 2016

Rajoy i el PP no tenen ni vergonya!

La situació política espanyola ha esdevingut avorrida i poc interessant. Després de tot el que ha passat et fa perdre qualsevol tipus d'il·lusió i penses que passi el que passi tenim totes les de perdre. Unes terceres eleccions poden portar a una majoria absoluta de la dreta rància de PP + C's. Vistos els pactes entre aquestes dues formacions polítiques hem pogut comprovar que de regeneració política res de res.
Avui encara llegia que un dels acords dels quals C's se'n vanagloriava, la recuperació dels diners de l'amnistia fiscal, no és possible perquè els delictes ja han prescrit. O sigui que molta pena i a esperar si l'esquerra es posa d'acord d'una vegada per fer fora tota la corrupció de la dreta.
Perquè... ja heu vist la designació de l'exministre Soria per a un alt càrrec del Banc Mundial, amb un sou net de 18.000 euros mensuals. Una persona que va haver de dimitir per haver mentit sobre la seva implicació amb empreses amb capital a Panamà. No tenen vergonya.
Ja no es tracta d'anar dissimulant i endarrerint qualsevol acció contra la corrupció del PP, sinó que se'ls en fot! Són corruptes, però manen, i per això es distribueixen els càrrecs amb tota la barra del món. Quan algú et diu que no hi ha ni un pam de net, us ho podeu ben creure.
Ni els partits tradicionals ni els que havien de regenerar la política són capaços de donar la cara i assumir les responsabilitats, ans el contrari. Els corruptes són premiats amb tota la impunitat del món, perquè la justícia al nostre país està desacreditada i incapacitada per aplicar allò que entenem per justícia, simplement s'imposa la llei del més fort, és a dir, del capital i de qui dirigeix els polítics de torn, unes persones sense escrúpols que no tenen ni vergonya.

dissabte, 3 de setembre del 2016

L'ajuntament d'Arenys no està per l'excel·lència

Una cosa és equivocar-se buscant l'excel·lència i una altra de molt diferent és fer les coses de qualsevol manera, equivocant-se perquè un no hi posa prou interès o esforç. L'error és humà i ningú està exempt de cometre'n més d'un, però sense que això ho justifiqui, només és perdonable quan una persona hi ha posat tot el seu esforç i dedicació perquè allò sortís bé.
Ja em perdonareu, però penso que la gestió municipal del meu municipi no es fa buscant l'excel·lència, sinó cobrint l'expedient i procurant no enganxar-te els dits, sabent que al final de tot plegat, els diners no són propis, sinó del municipi. 
Avui he llegit l'Agenda i he observat més d'una informació que es podien agafar per aquesta reflexió. Uns polítics que no han estat prou curosos a l'hora d'executar un projecte, amb fons europeu, i que molt probablement comporti la devolució de bona part de la subvenció rebuda, ja que Europa s'ho mira tot amb lupa. Probablement aquests polítics no han tingut el suport tècnic que es requeria...
No n'hi ha prou que cadascú faci la seva feina intentant quedar bé. Una organització no és un conjunt de persones que treballen aïlladament, sinó que és com una empresa on hi ha qui organitza el treball perquè les coses surtin bé, optimitzant els costos, però donant un bon servei. A l'Ajuntament d'Arenys de Mar això no passa, i els nostres polítics es dediquen a contractar experts en protocol i deixen de banda l'organització interna. 
Tinc molt poca confiança en el treball que s'està fent, però voldria equivocar-me i que se'm pogués demostrar que s'estan fent bé les coses. No hi sé veure l'excel·lència. Mireu, fins i tot els díptics que publica l'ajuntament estan plens de faltes d'ortografia, i això que hi ha una titulada en català en plantilla. No podem anar bé!

divendres, 2 de setembre del 2016

L'ajuntament s'ha de fer càrrec del cost de treure els pneumàtics

En relació a aquest tema dels pneumàtics jo em pregunto, si finalment ha de ser l'ajuntament qui es faci càrrec del cost de treure'ls, no seria just que el terreny passés a propietat de l'ajuntament? Perquè, si una vegada eliminats els pneumàtics els hereus accepten l'herència, hauran de pagar els diners a l'ajuntament o bé es quedaran el terreny sense el cost dels pneumàtics? Algú m'ho pot explicar?
Si creguéssim fermament en la Justícia potser entendríem què pot passar, però com que la Justícia No és igual per a tots, podem malfiar-ne tant com vulguem.
Tot això ho escric mentre esperem el resultat de la segona votació al Congrés de Diputats, i em ve a la memòria la gran pensada de Felipe González, de fer retirar Rajoy i permetre la presidència del PP amb una altra persona. No havíem quedat que era tot el PP el corrupte? Si no governa Rajoy s'haurà acabat la corrupció? Tant per tant que nomenin com a president l'impresentable ministre de l'Interior!
Demà ens explicaran quina és la nova tàctica... perquè suposo que Rajoy i Rivera ja la tenen pensada, oi?
Per cert!, ha tornat la Clara, ja hi som tots! S'han acabat les vacances!

dijous, 1 de setembre del 2016

Els americans no ho tenen gaire més fàcil que nosaltres

No m'agrada gaire parlar dels Estats Units d'Amèrica perquè ho conec molt poc. Tot el que sé ho llegeixo als diaris i avui dia comences a tenir certs recels per la informació que t'arriba i com ho fa. De totes maneres el candidat republicà Trump bé es mereix quatre ratlles, si més no per dir que no ho puc entendre.
Avui a les notícies parlaven dels discursos que ha fet als Estats Units i a Mèxic, totalment diferents, com si fóssim una pila d'anys enrere i no tinguéssim la possibilitat de conèixer què diu en el mateix moment que ho fa. 
Al meu entendre és una manera evident de riure's dels ciutadans, tractant-los de babaus. Els demana el vot mentre els enganya. Em costa d'entendre que això pugui passar a la primera potència mundial, que són primers gairebé en tot. Que ens passi a nosaltres amb el Rajoy ho podem entendre, però ells!
El problema que tenen els americans en aquest moment és que l'alternativa tampoc és massa atraient. La senyora Clinton va tenir el seu moment i ara sembla que ens vulguin enviar al passat. 
Utilitzar el fet que és dona resulta una mica trist. Penso que és bo que una dona sigui presidenta, com també va semblar bé que un home de pell negre arribés a la presidència, però és important que tinguin la capacitat per ser-ne.
Des de la distància i amb la meva absoluta ignorància de la realitat dels Estats Units, em seria molt difícil donar una opinió o fer decantar el vot, però mal per mal, crec que l'opció Trump és negativa per a ells i, tenint en compte el pes del país, per a tots nosaltres.
A Espanya ens queixem d'haver d'escollir entre Rajoy-Rivera o Pedro Sánchez, però els americans avui no ho tenen pas més fàcil.