Tot allò que ha quedat aturat

Un dels articles d'opinió que llegia avui comentava tot allò que Pedro Sánchez ha deixat penjat en el moment de decidir convocar eleccions generals avançades el mes de juliol. No sé si les lleis que estaven pendents d'aprovar-se i els decrets i decisions governamentals que hi havia sobre la taula haurien acabat sortint abans de finals d'any, o si ha estat l'avançament el que les ha aturat.

M'he queixat sovint de la lentitud en la tramitació de lleis i canvis organitzatius quan són els socialistes els que governen a Madrid. La impressió que sempre he tingut és que la dreta és més expeditiva i va més per feina, malauradament perjudicant la classe treballadora i defensant els interessos dels poderosos, dels seus. Ara, doncs, sembla ser que hi ha tot una sèrie de lleis que s'estaven tramitant i que podien arribar a bon port, i que hauran quedat en un calaix, i en funció de qui governi a partir de l'agost, aniran a parar a la brossa directament.

A tot això cal afegir aquelles noves lleis o modificació de les vigents, que no agraden al PP, i encara menys a Vox, i que si entren a governar patiran una retallada, si no és una derogació automàtica. I també podrem observar que això es farà de manera diligent i sense perdre temps. Estem prou escamats, amb el poc recorregut democràtic que hem viscut.

Penso en la llei d'Educació, que ja no sé quantes se n'ha aprovat des de la sortida del dictador, i que cada nou govern s'encarrega d'abolir i elaborar-ne una de nova a la seva conveniència. Aquesta llei segur que serà de les primeres a rebre, quan m'imagino que encara no s'ha acabat d'aplicar, degut a la lentitud que es pateix per costum.

I n'hi ha més, la majoria de les quals perjudicaran als seus propis votants. És aquí quan em pregunto com pot ser que siguem tan babaus i ens deixem enredar tan fàcilment. Llegia, en una entrevista periodística, quins eren els votants de l'extrema dreta, i la resposta era que hi havia els extrems, és a dir, la gent rica i la gent treballadora, cadascú amb una motivació diferent. És evident que als rics ja els va bé l'opció extremista, però... i a la classe treballadora? És, sembla ser, l'enuig i desencís per la manca de resultats beneficiosos de l'establishment. Votar l'extrema dreta és revel·lar-se contra una situació que fa massa temps que dura i que no beneficia els més humils. És per això que fa pocs dies comentava que calia reflexionar al respecte i fer entendre als nostres polítics que han de canviar el xip si volen fer alguna cosa en positiu. No puc ser més pessimista.

I si guanya Marine Le Pen?

Amb més o menys vots, la líder de l'extrema dreta francesa ja fa temps que planta cara a la resta de partits polítics, fins ara tots ells representants de l'establishment. A ningú, fins aquest moment, li havia passat pel cap la possibilitat que a la segona volta Le Pen es proclamés presidenta de França. Ara, però, després de tot el que ha passat darrerament, després que els partits tradicionals hagin quedat escombrats, i sigui molt recent el Brexit, apareixen més dubtes i no tothom ho té tan clar.

Com ha passat a Espanya, els grans partits polítics de sempre s'han ajudat, i han permès l'alternança política sense gaires escarafalls. Això, però, que els en surti un de descontrolat, com és el cas de Macron, ja els deixa una mica tocats. Ni un ni l'altra els fan peça, però saben que entre ells dos hi ha el futur president o presidenta de França.

Estic convençut que tant Fillon com Hamon haurien preferit haver d'escollir entre ells i Le Pen, i no haver de donar el poder a Macron, però les coses han anat d'aquesta manera. I què faran els votants de l'extrema esquerra? Aniran d'extrema a extrema i tira perquè els toca? Ambdós partits extremistes defensen la sortida de la Unió Europea, per contra, Macron és un gran defensor de continuar-hi, però amb canvis. Què els pesarà més a l'hora de donar el vot?

Hi ha una altra pregunta a més de la possible sortida de la Unió Europea i és quins grans canvis es podrien donar a França amb un i altre president. Amb Le Pen de presidenta, què passaria? Solucionaria els greus problemes de les banlieues? I si guanya Macron? Es produiran molts canvis comparat amb els presidenciables Fillon i Hamon?

Penso que, com ha reconegut el president Trump, des de dins es veu diferent i no és tan fàcil canviar allò que s'ha promès en campanya. Els canvis només funcionen si es produeixen lentament, la llàstima és que moltes vegades ens quedem al mig.

Tornarem a veure la conxorxa PP-PSOE perquè res no canviï

Definim 'Establishment' com el 'conjunt de persones que controlen i dominen el poder, contrari a qualsevol canvi'. Trump, als EUA, va guanyar les eleccions per basar la seva campanya en la crítica i la necessitat de fer fora l'Establishment que representava Clinton, i ho va aconseguir perquè són moltes les persones que estan cansades d'aquest conjunt de persones, de tots els colors polítics, i amb alternança al poder, però que ho tenen controlat perquè res no canviï.

Què passa a Espanya des de fa anys? Doncs que l'alternança política del PP i el PSOE no ha servit per canviar res, sinó que han jugat prou de la mà com per assegurar que el seu poder continués pels segles dels segles. I molt il·lusos vàrem ser si ens creguérem que amb l'entrada de Podemos i C's sacsejarien aquesta estabilitat interessada dels dos grans partits polítics.

De seguida hem vist que C's l'única cosa que pretenien era assolir el poder, criticant la corrupció del PP i assegurant que mai es posarien al costat d'un partit polític corrupte. L'experiència ens ha demostrat que tot era mentida, i ja veuríem què passaria si arribessin a governar.

Podemos, per la seva part, ha estat una mica un bluf. Les baralles internes i la mala organització; el descontrol de les bases i el permetre que qualsevol persona entrés només pel fet d'estar en contra dels governants del moment, els ha deixat tocats i amb moltes possibilitats d'anar perdent representativitat.

Ara Podemos demana suport per presentar una moció de censura a Rajoy, i el PSOE no els fa costat. L'excusa és creïble: no hi ha una alternativa seriosa ni programa de govern clar, però ja els hi va bé, perquè el millor soci del PSOE és el PP, i això es veurà clar quan coneguem els resultats de les primàries socialistes i proclamin Susana Díaz com a nova líder del PSOE, la millor aliada que pot desitjar el PP.

Diem que Trump, Le Pen, Iglesias... són populistes, però de populisme n'hi ha arreu, i sinó repasseu una mica la història dels dos grans partits en el poder. Estem parlant de fer fora l'Establishment, la qual cosa no és el mateix. La llàstima que els candidats a aconseguir-ho ens mereixin tan poca credibilitat.