Una carta als reis per a un país endormiscat

Tal com comentava dimecres, l'extrema dreta ha esdevingut l'objecte de la majoria de converses entre la població, fins al punt de deixar en segon terme el procés, que n'hauríem de canviar el nom perquè està ben aturat, o bé això és la impressió que en traiem la majoria de catalans.

Faig un esforç per imaginar-me que hi ha algú que hi treballa per dins i que s'està fent alguna cosa per desencallar aquesta situació que fa massa dies no veiem moure's. No sé si sóc jo que he desconnectat força o bé és cert que el nostre president ha callat una estona, evitant més provocacions inútils. Procuro escoltar les declaracions de la presidenta de l'ANC, que em va agradar en el seu discurs de setembre, i que no voldria que acabés en un no-res.

Avui encara no havia fet la carta als reis i he pensat que el millor que podia demanar era un canvi en la inèrcia política d'aquest 2018 i també en les persones que ens han de permetre tirar endavant per aconseguir justícia i llibertat.

L'anècdota de la Mare Superiora

No sé si és cert o forma part de les caricatures més divertides que ens ofereixen les xarxes socials, però la carta de qui va ser primera dama de Catalunya, demanant el traspàs de dos milions entre diferents comptes bancaris, no em direu que no fa gràcia. Sigui o no verídica, és molt escaient per tot l'historial de Ferrusola, per la manera de ser, l'ambient viscut i les diferents reaccions al llarg de la seva vida 'política'.

Quan ho vaig llegir, m'ho vaig creure, perquè sentia la seva veu llegint la carta. L'hi veia. Si no ha estat ella, qui li hagi imputat l'ha de conèixer molt o estar molt encertat en l'ocurrència. Algú s'ha escandalitzat? Jo l'única cosa que m'escandalitza i em costa de creure és la cara dura d'aquell que et sermoneja i pel darrere et fot els quarts i se'n fot de tu.

Una vegada em varen entrar a robar en un petit local on no hi havia res de valor, però em va emprenyar molt, i sobretot em va fer mal, no pas pel que se'n varen endur, ni per haver destrossat el pany de la porta, sinó perquè vaig sentir que algú havia entrat a casa meva, havia violat la meva intimitat. A vegades no són tant les conseqüències com el fet en sí mateix.

Tampoc penso que ens haguem de molestar per si l'actitud de Pujol i família ha perjudicat la imatge de Catalunya o el procés sobiranista. Crec sincerament que el pitjor que ha fet aquesta família, i sobretot Jordi Pujol i senyora, ha estat jugar amb la nostra innocència i confiança. Faltar a la confiança que han dipositat en tu, és el pitjor que passar entre les relacions humanes, i això en política passa sovint. És una llàstima.

La innocència dels 9 anys el 1964

Ahir remenant papers la meva germana va trobar una carta que vaig escriure al meu pare, des de l'escola on estava internat, que m'ha fet gràcia transcriure perquè explica molt bé aquell temps i com ha evolucionat tot, també nosaltres.

La carta està datada el 1964, època franquista en què el català estava prohibit, i jo tenia 9 anys. L'Elisabeth és la meva germana, que llavors tenia 5 anys, la Gemma la meva cosina, monja carmelita, Can Palmarola era i és una botiga de joguines de Vic, i la Gleva és el poble on hi havia l'escola.

La carta, escrita a mà, constava de dos fulls de llibreteta petita d'espiral, i a l'inici i final de cadascun dels dos fulls hi ha dibuixat un rombe, que no acabo de saber el seu significat. La carta diu:

Estimats pares em podrian porta aquella capsa

de galetas de matall que nos pot abona que esta

si no u han tocat al cuarto del balco y que

mi fagin furats petits rodons just per tenir

una mica de claro el usell y una porteta

par posari el meja y si tenan una teseta pe

tita per posari el aigua per veura el usell

y a Can Paumarola venen trampas par

agafa usells que valan 1 o 2 pesetas cada

una em portaran tot yo quels y edit el

diumenja simplau estare mol cuntent y a

legre. Resmes Esperu que em envii un carta

la Elisabet escrita tot ella. Ya escrit a la

Gema Sala li despedeix el seu fill que molt

la estima. Javier

                 Febrer

                 Claveras

                   9 años