Reglaments i ordenances municipals que ignorem

Si donem una ullada a la secció de reglaments i ordenances municipals ens adonarem que n'hi ha una bona colla, alguns dels quals, molt probablement, desconeixíem la seva existència. Això no obstant, no és motiu perquè no estiguem obligats a complir la lletra, nosaltres els vilatans, però també els nostres representants polítics. Estic segur que ells també ignoren alguns d'aquests reglaments i ordenances, i encara més segur que, tot i conèixer la seva existència, n'hi ha molts, per no dir tots, que ni tan sols se'ls han llegit. 

És evident que si no coneixem què es regula, podem estar actuant en contra de les seves directrius, i els que haurien de fer-ho complir, tampoc poden dir res. I així passa que anem arraconant unes normes de comportament, aprovades pel Ple municipal, i que a la pràctica no es compleixen. 

Hi ha normes que són difícils de fer complir, però això no eximeix la responsabilitat a l'hora d'actuar. M'agradaria repassar de manera exhaustiva tots els reglaments i ordenances vigents i que no se segueixen al peu de la lletra, però en un post no hi ha cabuda. És per això que només posaré un parell o tres d'exemples, i us animo a entrar al web del nostre Ajuntament i llegir tot el que està reglamentat perquè comproveu vosaltres mateixos què diu i què s'està fent realment.

Hi ha l'ordenança que regula el procediment per a la verificació de pisos buits, un tema, el de l'habitatge, que està a l'ordre del dia i està sortint a totes les notícies de la premsa, amb moltes discussions i pocs resultats efectius. Aquest procediment, que hauria de seguir el govern de torn, no s'està realitzant.

Un altre exemple seria l'ordenança sobre la distribució de la publicitat. Tots estem farts de rebre propaganda no volguda a les nostres bústies, i com s'embruta el mobiliari urbà amb anuncis de tota mena, sense que es compleixi el que està reglamentat. Ni es compleix, ni es fa complir.

I us poso un tercer exemple amb l'ordenança de mobilitat, que es va modificar ara fa un any, amb la incorporació, entre altres, de la regulació dels patinets elèctrics. Algú ha notat alguna diferència amb el seu compliment i el seguiment que en fa la policia? 

I n'hi ha més eh! L'ordenança que regula els sorolls, la tinença d'animals domèstics, o fins i tot el mateix reglament de participació, que tant se'n parla, però que no s'està aplicant del tot correctament. 

Us animo, doncs, a donar-hi una ullada, i al govern municipal a ser més curós en el seguiment del seu compliment, sobretot aquells temes que són més problemàtics, per les conseqüències que comporten, d'accidents o malestar de la nostra vila.

De sorolls, molèsties i respecte als altres

L'altre dia em comentava una família d'Arenys que estaven farts de patir el soroll continuat, més accentuat els caps de setmana, i que ho havien intentat tot per tal de resoldre-ho, però que no se n'havien sortit. És cert que es troben en un punt molt concorregut, els vespres, amb molts bars i restaurants, que a l'estiu tenen les terrasses de fora ben plenes, i l'hivern no ho tenen prou insonoritzat per a estalviar les molèsties als veïns.

El primer que varen fer va ser aïllar bé les finestres. Avui és més usual col·locar tancaments amb doble vidre i ben estancs. Abans això era impensable, i moltes famílies han hagut de fer la reforma. Malgrat la inversió i la millora, no van aconseguir aïllar-se del soroll.

Han parlat amb els responsables dels establiments per intentar que facin pedagogia entre els seus clients, i també, per la seva part, abaixin la música i insonoritzin millor el seu local. Tampoc ha donat bons resultats. 

L'Ajuntament és conscient d'aquesta realitat i té una ordenança que regula els sorolls a la via pública, als establiments oberts a la gent, i als domicilis particulars. El fet de bordar dels gossos és un motiu de moltes queixes i denúncies, i em consta que la policia ha aixecat acta en algunes visites a domicilis particulars. Quan es tracta de negocis sembla que l'Ajuntament és més reticent a intervenir, però estic convençut, no en tinc dades, que també han rebut queixes i probablement han visitat els establiments denunciats.

Entenc que el tema és molt complex, i requereix la col·laboració de tots. Per una banda, cal més sensibilitat i respecte als veïns. Saber posar-se a la pell dels que pateixen les molèsties. Les ordenances han de ser-hi per ser exigides i respectades, i si fa el cas, per denunciar i multar qui les incompleix. Al mateix temps, però, han de ser clares i entenedores. L'ordenança en qüestió, que és molt tècnica, no hi ajuda, prou.

Viure en societat no és fàcil. Tothom ha de tenir la llibertat de moviments, però sense trepitjar l'altre. Els establiments han de fer el seu negoci, perquè també els necessitem, però no pot ser a qualsevol preu, no tenint en compte que al costat hi ha una família que, quan arriba a casa, necessita pau i tranquil·litat.

I no ens oblidem de les motos, amb un tub d'escapament manipulat, que fan fimbrejar els fonaments; els que improvisen espais nocturns de xerinola, i qui li agrada eixordar-se amb la música al màxim volum, i els finestrons oberts. En el fons, en totes les circumstàncies, el sentit comú i el respecte als altres és la clau de l'èxit.

L'excés de soroll i la convivència

Avui havia decidit que parlaria del soroll, suposo pel fet que havia llegit al diari ARA tot un reportatge sobre sorolls i les dificultats per viure a diferents ciutats del món per culpa del soroll, ja sigui del trànsit rodat o de l'oci nocturn, sobretot ara que s'han pacificat diferents zones de la ciutat i la gent acostuma a sortir a prendre alguna cosa en terrasses, compartint l'espai amb veïns que hi tenen la casa, alguns dels quals intenten dormir.

El tema és interessant perquè ens afecta a tots, si més no els que vivim en pobles i ciutats, però sobretot aquelles persones que viuen en ciutats turístiques o que s'ha convertit en tradició sortir al carrer i prendre la fresca tot prenent alguna cosa. La convivència no és fàcil i en situacions com aquestes pot arribar a ser molt problemàtica.

Quan anava a escriure sobre el tema m'he trobat amb la notícia d'una periodista de casa nostra que havia fet pública una queixa que s'havia trobat a la porta de casa seva i es referia al soroll que provocaven els seus fills, molestant, segons l'escrit a mà, la pau i tranquil·litat del veïnat. La notícia venia acompanyada de bona quantitat de comentaris que lluny de donar la raó a la periodista, justificaven l'escrit del seu veí o veïna.

Penso que la periodista en qüestió s'ha equivocat a l'hora de publicar l'escrit i sobretot a l'hora de criticar els seus veïns i sobretot quan els engega a la m. Penso que tot és qüestionable i s'ha d'analitzar a fons i conèixer què hi ha de cert i també el nivell de soroll i molèsties que poden ocasionar els seus fills, però d'entrada haig de suposar que els veïns poden arribar a estar molestos amb ella i els seus fills, si de veritat els crits, encara que sigui arran dels seus jocs infantils, són tan sorollosos que trenquen la pau que tots volem per a casa nostra.

Sempre he dit que és molt trist quan una família no pot tenir un nivell d'intimitat i tranquil·litat a casa seva. A la via pública es fa difícil la quietud i és per això que molts anhelem arribar a casa i poder descansar, també de sentir el soroll viari. Quan això no és possible a casa, ja sigui perquè el carrer és massa sorollós o perquè tens uns veïns que no respecten el silenci o no són prou curosos a l'hora de bellugar-se i relacionar-se familiarment, és de plànyer i pot justificar la queixa, sobretot si aquesta es fa de manera educada i sense insultar ningú.

Al marge de l'anècdota d'aquest escrit, penso que tots plegats hauríem de mirar de resoldre els problemes que l'excés de soroll provoca a les persones. No és bo estar tot el dia i nit intentant aïllar-te de l'excés de so, perquè tots necessitem de moments de silenci. Tot el que els nostres governants puguin fer per minorar el soroll i procurar espais de silenci, sobretot a la nit, serà benvingut i afavorirà d'alguna manera la bona convivència que, precisament ara, tenim força en perill.

Presentació de la memòria 2021 al Ple municipal

Ahir dijous 30 de juny la defensora de la ciutadania d'Arenys de Mar, la senyora Teresa Verdura, va presentar la memòria d'actuació 2021 al Ple municipal de la vila, tal com és preceptiu i que, en el seu cas, és el primer exercici sencer, des del seu nomenament a finals de l'any 2020.

La defensora de la ciutadania, que prèviament havia adreçat el document a tots els membres de la Corporació municipal, va explicar quines havien estat les actuacions desenvolupades durant l'any 2021, a partir de les queixes o consultes de vilatans que s'hi varen adreçar per demanar el suport davant l'administració local, ja sigui perquè no havien obtingut resposta a les seves demandes, o perquè la resposta no els havia convençut.

Crec important assenyalar el treball pedagògic de la defensora davant de qualsevol situació i l'esforç en fer entendre als vilatans que és important adreçar-se a l'ajuntament per intentar resoldre aquells problemes que ens podem trobar en la nostra vida diària, vivint en societat, i també la iniciativa d'adjuntar a la memòria aquells documents que ens poden ajudar a entendre i fer més fàcil la nostra convivència, recordant quins són els nostres drets i obligacions.

Cal dir que durant l'exposició es va posar de relleu la dificultat de conviure en un petit espai amb molts interessos creuats i, a vegades, amb una certa deixadesa quant al compliment dels nostres deures respecte als altres i al bé en comú.

Sorolls, dificultat de moviment i, sobretot, neteja i civisme a l'espai públic, varen ser els principals elements que varen aparèixer a la memòria. La defensora va ser molt explícita i contundent en les seves afirmacions, sempre basades en l'experiència viscuda amb la participació dels vilatans que durant l'any es varen presentar a la seva oficina. Va demanar més esforços per part dels nostres polítics per tal d'evitar situacions conflictives com les exposades, però al mateix temps va fer un reconeixement a les dificultats que avui dia tenen els nostres governants i les hores de dedicació que no sempre són reconegudes.

La figura de la defensora de la ciutadania en una població com la nostra no ve imposada, sinó que és fruit d'una decisió voluntària del Consistori, per la qual cosa és d'agrair que Arenys tingui, des de l'any 2007 aquesta persona que vetlli perquè l'administració local doni resposta als vilatans, sobre la seva gestió i les reclamacions que reben per allò que no es fa o no agrada com es fa. 

L'agraïment final dels representants polítics presents a la sala de plens, a la feina feta per la defensora de la ciutadania, crec que va ser sincera, encara que en algun moment hi hagués qui potser no se sentia prou còmode. No sempre es fa tot a gust de tothom, i també hi ha errors que no sempre s'accepten fàcilment. L'acte, però, va ser una mostra de democràcia i respecte cap als vilatans, i per això crec que tots plegats n'hem d'estar ben satisfets.

Aïllant-me del sorolls de Madrid amb música de Rimsky-Korsakov

Ahir començava el meu escrit dient que havia presentat una queixa a la Generalitat i que em temia que no serviria de res, però que estava convençut que la raó era de la meva part. Podia semblar una mica pedant, però... m'han donat la raó i hem pogut realitzar l'acció que ahir ens havien negat. A part de l'alegria d'haver-ho aconseguit, hi ha el fet que sovint creus que no hi tens res a fer, però t'adones que no sempre és així, i que si ho treballes honestament i amb arguments i educació, pots aconseguir allò en què creus.

I avui he recuperat les audicions musicals, després d'uns quants dies de tenir el meu equip de música descansant. El repertori d'aquests dies compta, entre altres, amb la interpretació de l'obra Scheherazade, de Rimsky-Korsakov, a càrrec de la Berliner Philharmoniker dirigida per Lorin Maazel. Una peça que feia anys que no escoltava i que he recuperat. M'agrada.

Em prenc la tarda de manera tranquil·la, gaudint de la bona música i procurant relaxar-me per poder acabar la primera setmana després de vacances amb les mateixes forces amb què la vaig començar, i oblidant-me una mica de tot el soroll de Madrid en busca d'una solució que eviti tornar votar abans d'acabar l'any.