Estimar el país

La millor manera d'aconseguir que et respectin és fer-te estimar. Si volem que la gent respecti el país, l'espai públic, el municipi d'acollida, hem de procurar que s'ho sentin seu, que els agradi, que ho sàpiguen valorar, que se sentin protagonistes. I tot això no és tan difícil si ens ho proposem. Malauradament, no sempre li donem la importància que té, i per això passa el que passa. 

És més fàcil que hi hagi actes incívics quan les persones no s'hi troben bé. No consideren que allò també els pertany i que necessiten respectar-ho encara que només sigui per interès propi. També és cert que el lloc que has vist sempre, el teu lloc de naixement i infantesa resulta més senzill d'estimar i respectar, i avui, que hi ha més mobilitat, més persones han canviat de residència. Tot i això, no hi ha cap garantia que els primers siguin més respectuosos que els segons. És qüestió d'educació, i la família hi juga un paper molt important.

Sempre he pensat que l'ajuntament d'una població té una ocasió única d'obrir-se als nouvinguts, sigui quina sigui la seva procedència. Donar la benvinguda, explicant com és la vila on han anat a raure. Quins són els costums, les tradicions, però també els serveis que poden rebre i els deures que han de respectar. 

És per això que alguns ajuntaments varen elaborar uns documents explicatius que es lliuraven en el moment d'empadronar-se, i que facilitaven la integració dels nouvinguts al municipi. Alguns d'aquests ajuntaments continuen amb aquesta pràctica, però d'altres no ho han continuat. Crec que seria bo recomanar la recuperació d'aquest hàbit, en bé de tots, no només de les persones que acaben d'arribar sinó també d'aquelles que no se n'han mogut mai, o fa molt temps que varen escollir-ho com a lloc de residència.

Conviure és exercir drets i deures, respectant els teus veïns, ajudant-los en el que faci falta, sabent que mai ens deixaran de banda si els necessitem. Si ho fem fàcil, estimarem el nostre entorn, i el respectarem. 

Taxi a demanda, ni carn ni peix

Aquest dilluns s'ha posat en marxa a la nostra vila el servei de taxi a demanda que està destinat a substituir un possible bus urbà per desplaçar-nos per diferents indrets de la població. Des de fa molt temps s'ha anat reclamant un transport urbà i, de moment, s'havia resolt en part per algunes de les destinacions, utilitzant el trajecte que fa el bus interurbà que circula per Arenys.

La insistència de vilatans en la millora d'aquest transport públic interurbà ha fet que el govern municipal, després de valorar que no podia assumir la despesa d'un bus interurbà, organitzés aquest servei de taxi a demanda que caldrà analitzar durant aquest període de prova que s'han fixat.

Tot just fa tres dies que funciona i són molts els comentaris i opinions que pots recollir a les xarxes socials o per les botigues i carrers. Probablement no s'ha explicat prou bé, ni s'ha acabat de decidir el model que en un primer moment s'havia comentat. 

El model de taxi a demanda que ens ofereix el govern municipal no és ni el model d'un autobús, que té fixades unes parades on els seus usuaris han d'acudir per desplaçar-se per Arenys, ni és el model d'un taxi que et recull on tu vols i et porta a la destinació que li demanes. És un sistema entremig, amb els problemes que això pot comportar.

Qui cregui que disposarà d'un taxi com ha existit sempre, però a un preu reduït, no ho té ben entès. El taxi et vindrà a buscar a casa, però no et portarà allà on vols anar, sinó a una de les deu parades que s'han establert. De tornada, hauràs d'anar a alguna d'aquestes parades perquè el taxi et porti fins a casa teva.

Com s'organitza? L'has de contractar amb unes hores d'antelació. És a dir, has de programar amb temps el teu desplaçament. I la tornada? Sabràs a quina hora t'han de venir a recollir al lloc i hora pactada? No queda clar. 

Qui tingui dificultats de mobilitat, tampoc li resoldrà el problema, com no ho faria un autobús urbà. El recurs del taxi tradicional no el podrà deixar d'utilitzar. 

Tenim un temps per valorar l'èxit del servei i, sobretot, a quanta gent li resol els problemes que ara té per moure's per Arenys.

Les coses mal fetes

Arran de les notícies dels accidents ocorreguts a la sortida de l'autovia del Maresme, al límit del terme municipal de la nostra vila, he intentat sense èxit trobar els escrits que vàrem presentar al síndic de greuges per sol·licitar que intervingués en insistir a la Generalitat que havien de millorar el nus de l'encreuament de carreteres en aquesta sortida de l'autovia, pensant sobretot en les persones que es mouen entre les dues poblacions veïnes. Fa molts anys, i el problema continua.

Les coses, quan es fan malament, costa molt que s'arreglin. Des del despatx no s'aprecien els problemes reals i això és un problema. Caldria que els encarregats de dissenyar els projectes analitzessin totes les casuístiques i es presentessin als llocs per evitar decisions que perjudiquen els usuaris.

Aquests dies ens comenten que hi ha hagut més d'un accident de cotxes i estic segur que la culpa és dels conductors que no han respectat els senyals de trànsit. Tot i això, si l'encreuament estigués ben fet, s'evitarien molts dels accidents.

Sabem que el projecte de millora està en algun despatx de la Generalitat. El que no sabem és la prioritat ni la previsió dels terminis per executar-la. Temo que la cosa vagi per llarg i, per tant, continuarà havent-hi més accidents i els vianants hauran de fer la gran volta si volen arribar al municipi veí. 

Aquesta és una prova més de la lentitud amb què actua l'administració pública i fa entenedor el rebuig d'una part important de la població que acaba caient sota el paraigua del populisme que practica l'extrema dreta, i així ens va.

La mobilitat al Maresme està en estudi, però s'avança a pas de tortuga. Els responsables de tirar endavant els projectes no ho pateixen personalment i això fa que s'eternitzi. Vivim, doncs, de projectes i promeses que no arribem a veure, i és per això que perdem la il·lusió i la confiança amb els nostres polítics. No s'estranyin, doncs, que la deriva populista vagi agafant més embranzida. No anem bé!

Tapar forats

Estic preocupat perquè al llarg dels anys a la meva vila el govern de torn es dedica únicament a tapar forats i quan surt un projecte estrella, que ens costa una picossada, s'encalla i eternitza fins al punt que quan s'aconsegueix ja hem perdut la il·lusió. 

Avui llegia la notícia al diari ARA sobre els projectes que la Diputació ha subvencionat a diferents polígons industrials de la província. No m'ha vingut de nou que Arenys de Mar no hi figurés, perquè està en la línia del que ens acostuma a passar, i això que hi ha prou coses a resoldre i millorar als nostres polígons industrials. Parlo amb plural, però potser no ho hauria de fer.

Recordo que fa molts i molts anys un regidor, que malauradament ens va deixar, tenia la dèria de revolucionar el nostre polígon industrial per fer-lo atractiu i que les empreses vinguessin a construir-hi la seva nau, donant feina als vilatans i millorant l'economia vilatana que ja anava de baixa. Res ha canviat i les empreses no han picat. 

El Consistori va modificar el reglament d'ús del polígon industrial per fer-lo més atractiu, i han passat uns quants mesos i no s'ha mogut ni una fulla. Les condicions del polígon no han canviat. Els accessos a la via més important de trànsit són limitats, i la manca d'iniciatives es manté, i així ens va.

Em preocupa aquesta desmotivació política, i per això s'entén que el govern municipal actual rebutgés la idea d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), considerant-lo innecessari. I així ens va.

Si no hi ha idees el resultat final és el que comentava al començament: només es tapen forats i resolen els problemes que apareixen, sense visió de futur, amb molts temes a resoldre que arrosseguem de fa molts anys, com són el clavegueram, la canalització del Rial del Bareu o la mobilitat per la Riera i l'alternativa necessària per descongestionar-la.

Tant de bo arribi el dia que algú clavi un cop de puny a la taula i decideixi canviar aquesta dinàmica paralitzadora. Si no és així anirem vivint dels records, molt alegrament, però sense avançar en res.

Aparcar a Arenys de Mar

Ahir parlava de la necessitat de millorar el transport públic, sobretot pensant en la notícia que va sortir de restringir el trànsit del vehicle privat a les grans ciutats, al marge de la mateixa necessitat de disposar d'un transport públic eficient i que permeti els desplaçaments a la feina i l'estudi com ens mereixem.

Arenys de Mar està connectada amb tren, però els usuaris habituals tenen prou motius de queixa pel seu mal funcionament. Altres poblacions tenen més problemes perquè no disposen de xarxa de tren, amb un transport públic de bus, que no sempre abasta l'horari que moltes persones necessiten. Arenys, però, té un problema de mobilitat que arrossega de fa molts anys. La carretera per anar a Arenys de Munt o Sant Iscle, continua passant pel mig de la vila, malgrat la insistència a trobar una solució, sigui amb la famosa variant que se'n parla des del segle passat, o millorant la via que travessa el polígon industrial.

Però no només tenim un problema de mobilitat, sinó també d'aparcament. Tot i que a l'hora de construir un habitatge s'obliga a disposar de plaça d'aparcament, la vila està plena de vehicles al carrer. La zona blava, que és de les més cares de la comarca, i la zona verda, per als veïns sense plaça pròpia per aparcar, estan sempre saturades i la imatge que es dona no és la millor que caldria esperar.

Amb la construcció del nou CAP hi havia la possibilitat d'instal·lar-hi un aparcament subterrani, tant per donar servei als usuaris del centre com per ampliar el nombre de places disponibles per aparcar. Avui he llegit la notícia que el no taxatiu per part de la Generalitat podria revertir-se i fer possible aquest aparcament. Sigui soterrat sota l'edifici del CAP o en alguna zona central de la vila, cal estudiar la manera de trobar més aparcament públic. 

Hi ha, però altres mesures a estudiar i una d'elles demanaria aconseguir una zona d'aparcament als afores, amb un sistema de transport per acostar els visitants al centre de la vila. No és la solució per als vilatans, però sí per a moltes persones que ens venen a veure, que no en són pas poques.

Confiem que els nostres governants no deixaran perdre l'ocasió per millorar la situació, i si de passada aconseguíssim esponjar l'actual aparcament de la Riera, tot això que tindríem de guanyat. De feina n'hi ha per a tothom.

Un CAP sense aparcament

Sempre he pensat que la normativa arenyenca, i no sé si d'altres llocs, que obliga que a l'hora de construir un habitatge li assignis una plaça d'aparcament és bona perquè en algun lloc a altre hem de situar els nostres cotxes. En poblacions com la nostra, amb carrers molt estrets, i on hi ha una manca de places d'aparcament a la via pública, amb l'excepció de la Riera, que ja veieu el goig que fa, és encara més interessant i necessària.

I això ho dic avui que he llegit la resposta de Salut, dient que al nou centre d'atenció primària (CAP) no li cal disposar de places d'aparcament perquè, diuen, es tracta d'un centre de proximitat, comparant-ho amb una biblioteca o una escola. Segurament tenen la seva part de raó, però entenc que seria una bona idea que, aprofitant la construcció d'un nou edifici, es gratés a sota per fer-hi unes quantes places d'aparcament.

És evident que no podem comparar un CAP amb un centre hospitalari, però que els preguntin als usuaris del nostre actual centre, sobretot si tenen familiars amb problemes de mobilitat, com s'ho han de fer, o com ens ho hem de fer, per acompanyar-los i poder aparcar el cotxe durant una estona. La realitat demostra que, si bé no és una necessitat de tothom, sí que hi ha una part dels usuaris que els aniria molt bé poder aparcar al soterrani.

La normativa de les places d'aparcament associades als habitatges també hauria d'existir per a les empreses i centres públics, i intentar reduir els cotxes que aparquen a la superfície, sigui per estètica o per l'enrenou que provoquen en la mobilitat.

Des d'aquí, doncs, sense pretendre ser més papista que el papa, pensant que el rebuig és bàsicament per qüestió econòmica, reivindico la necessitat de construir unes places d'aparcament associades al nou CAP. Que no sigui dit, que no ho hem avisat d'entrada. Llavors, quan tot estigui acabat i ens adonem dels problemes d'accessibilitat i aparcament, podrem recordar que, quan hi érem a temps, ja ho vàrem avisar.

Pacificar la Nacional II

Hi ha temes que s’eternitzen. En sentirem a parlar tota la vida. El Maresme té una barrera, que hem construït els humans, que ens dificulta l’accés al mar i les platges. Tenim una via fèrria que no veurem mai fora, tot i que se n’ha parlat moltes vegades, i una carretera nacional, que no ofereix els serveis que li pertocaria per categoria, i que es vol pacificar, aprofitant que l’autopista que tenim un parell de quilòmetres endins ara és gratuïta, i s’hi ha desplaçat bona part del trànsit.

Es vol pacificar en el sentit que es transformi en una via urbana quan travessa les nostres poblacions, amb una regulació semafòrica i la incorporació de carrils per a bicicletes i vianants. La idea és bona, però de moment està força aturat, si més no pel que fa al nostre tram. De fet, no és prou ample si volem posar-hi de tot.

Ja he comentat més d'una vegada que el primer govern democràtic, després del període franquista, fa gairebé cinquanta anys, ja celebraven la construcció de la variant de Valldegata que havia d'esponjar la nostra Riera dels cotxes que es volien dirigir a Arenys de Munt, Sant Celoni o Sant Iscle. Allò va ser un goig sense alegria i la variant encara és motiu de polèmica i no s'hi veu un futur clar. En part, l'actualitat és molt diferent, existeix una carretera que connecta les dues vies, tot travessant el polígon industrial, i cada vegada tenim menys terreny agrícola. La pregunta que em faig és si aquesta pacificació trigarà el mateix a ser una realitat.

Voldria pensar que els promotors de la pacificació de la carretera nacional i els tècnics especialistes en mobilitat, per una banda, i en medi ambient i urbanisme, per l'altra, estudiaran bé quina és la millor solució per convertir la carretera en una via urbana, tranquil·la i ben comunicada amb la vila. Ja sé que no podem somiar amb la supressió de la línia del tren que permetés accedir directament a les platges i al port, i que no s'hi destinaran grans inversions per millorar el seu accés. Ens haurem d'acontentar en prioritzar la circulació de bicicletes i vianants, que ja és una millora, però sempre tindrem al cap que no s'haurà fet prou. Estem molt acostumats a fer pedaços. 

La importància d'endreçar l'entorn

Una de les actuacions que el govern d'esquerres de la Generalitat va tirar endavant amb una gran repercussió va ser la llei de barris, amb importants inversions a barris força degradats o amb problemes de mobilitat i habitatge que s'arrossegaven de feia temps. De fet, la majoria dels barris beneficiats havien nascut de manera desorganitzada i això feia que viure-hi fos complicat amb greuges comparatius respecte a la resta del territori.

Segur que molts tenim presents barris inclosos en aquesta llei. Com a propers hi havia els barris de Rocafonda i Cerdanyola, a Mataró, i a la nostra vila, el barri de Sant Elm. En el cas d'Arenys de Mar, varen coincidir dues inversions importants que van permetre no només rentar la cara els edificis dels pescadors i el seu entorn, sinó que varen solucionar greus deficiències que no hi havia manera de resoldre. Malgrat tot, la crisi econòmica, no va permetre que es portessin a terme totes les actuacions previstes.

El nou govern de la Generalitat acaba d'activar el desplegament de la llei de barris, que havia promès en campanya electoral, i que té previst fer-ne una primera convocatòria a l'estiu. Desconeixem l'abast, condicionat per l'import de les inversions a realitzar, i també les característiques d'aquesta nova llei, sobretot les econòmiques. En les edicions anteriors els ajuntaments aportaven el 50 % del cost de les actuacions, i no sempre els ajuntaments tenen prou recursos per dedicar-hi.

Es fa difícil preveure quins seran els barris escollits, i la manera que se seguirà per triar-los. És important que els diferents governs locals estiguin atents a la convocatòria i tinguin molt clar quins són els barris que hi podrien optar, i començar a estudiar quines són les principals deficiències a resoldre. Mobilitat, accessibilitat i manteniment de vells edificis són possibles reclams a l'hora de poder rebre una subvenció.

Millorar l'entorn del nostre habitatge ha de ser un objectiu irrenunciable. Ho hem de fer fàcil i s'ha de prioritzar aquells espais més degradats i que comporten més problemes als veïns. No badem!

El pecat de les xarxes socials

El principal problema de les xarxes socials és que tots hi podem accedir i sentenciar tot allò que volem, i ens passa pel cap, sense tenir-ne prou coneixement. És allò de veure qui la diu més grossa. Està molt bé que ens puguem expressar i opinar, però hauríem de ser més cauts a l'hora d'escriure i, si més no, advertir als lectors potencials que tot allò són opinions personals, sense cap garantia que sigui cert. No cal dir que quan s'escriu sota l'anonimat, la confiança amb el contingut s'ha de posar més en dubte, i saber-hi veure la intencionalitat. 

L'espontaneïtat i aquell no esperar cinc minuts abans de prémer la tecla, fa que llegeixis segons quins comentaris que et fan posar les mans al cap. No es tracta d'estar-hi d'acord o en desacord, simplement d'observar afirmacions que no s'aguanten per enlloc, i que demostren ignorància de l'autor, si més no d'aquells temes que s'estan comentant.

Aquesta setmana, i en clau local, l'aparcament en espiga a la Riera d'Arenys ha tingut un gran protagonisme i moltes intervencions a la xarxa. És clar que les primeres persones a escriure-hi tenen tots els desavantatges del món. Després de moltes intervencions es fa més fàcil opinar i adonar-te de coses que potser tu tampoc tenies tan clares. 

M'ha cridat l'atenció l'acumulació de multes que s'han iniciat per aparcar malament. Sempre he dit que fins que no et toquen la butxaca no hi pares atenció, però també he comentat que és bo començar per fer una mica de pedagogia i pensar que probablement hi ha persones que desconeixen les normes, la qual cosa no els eximeix de complir-les, però sí que és cert que és aconsellable donar un marge de temps perquè tothom s'acostumi als canvis. També és cert que a la nostra població la majoria de les multes queden en un calaix, però això és un altre tema, no menys important, i ho podríem tractar a part.

Ja fa uns quants mesos que es va aprovar la nova ordenança de mobilitat, amb la incorporació dels patinets elèctrics. Encara avui dia hi ha molts usuaris que no respecten la norma i desconec si són sancionats. En tot cas hi ha un tema de seguretat, tant per l'usuari com pel vianant que caldria tenir-ho present i no descuidar-ho.

Com a conclusió, diria que està molt bé llegir tot el que es comenta a les xarxes. Alguna cosa n'aprens, però seria recomanable que les intervencions no fossin anònimes i una mica més ben meditades. Parlant la gent s'entén, però també cal mirar què diem i com ho diem.

Què passa amb el CAP d'Arenys de Mar?

Hi ha temes que semblen maleïts. Fa anys que sentim a parlar de l'ampliació del Centre d'Atenció Primària (CAP) de la nostra vila i el més calent és a l'aigüera. És cert que des de l'inici de les converses entre l'ajuntament i el govern autonòmic han passat moltes coses, alguna de les quals va paralitzar qualsevol  intent d'inversió pública en l'equipament, com va ser la crisi econòmica iniciada el 2008, però això no justifica, al meu entendre, que avui, quinze anys després, ens trobem en aquesta situació d'estancament.

Aquesta setmana hem sabut que l'equip de govern ha presentat a la Generalitat una proposta de nou emplaçament del CAP, a la plaça Lloveras. Crec que és una molt mala proposta i m'agradaria pensar que finalment es descartarà. Puc entendre que hi hagi dificultats de trobar un espai que l'ajuntament pugui cedir, i que reuneixi les millors condicions per ubicar-hi un servei tan important i de moviment diari, com és el centre de salut de primera atenció. Desconec els motius que impedeixen l'ampliació de l'equipament en el lloc actual.

Al meu entendre hi ha prou arguments per descartar l'opció proposada pel govern local, des de la simple estètica, que no li fa cap favor al deteriorat litoral de la nostra vila; la pèrdua de centralitat amb relació a la situació actual; o temes encara més preocupants, com és l'accessibilitat, esponjament i mobilitat dels vehicles i usuaris a peu, per no parlar del risc de les avingudes d'aigua, quan plou, en un rial, el del Bareu, que tenim tantes dificultats per canalitzar, amb una desembocadura problemàtica, que és allà mateix. Un tema  que també fa dècades que tenim aturada la solució.

Desconec el procés que ha seguit el govern municipal per arribar a la conclusió d'aquesta proposta, però tot això continua afirmant la meva convicció que a aquest govern té greus problemes de planificació, i també d'encert en les seves decisions. Els vilatans coneixem les coses una vegada ja està tot dat i beneït. En aquesta ocasió, per aquelles casualitats de la vida, ho hem sabut quan no està confirmat i això podria ser una sort, si la reacció de la ciutadania i els grups municipals de l'oposició fan obrir els ulls a l'equip de govern i ho reconsideren.

Estic segur que amb una mica d'enginy i voluntat es poden trobar altres propostes més idònies, que no comportin tant de risc i que aconseguim d'una vegada endreçar el nostre CAP, ampliar serveis i posar-ho al llistat de feines resoltes, que en tenim necessitat.

Tot l'esforç per millorar la convivència

La Regidoria de Drets Socials de l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha convocat per avui a la tarda una reunió per parlar de civisme i convivència, amb la intenció de trobar els indicadors que permetin millorar-ho, i dissenyar una campanya de sensibilització vers el civisme i la convivència. Crec que és una molt bona idea i em sap greu no poder-hi assistir. Tot i així intentaré anar-ho seguint per l'interès que em desperta i la necessitat que hi veig de millorar el nostre comportament, que sovint és esclau de la desinformació.

    Avui mateix, abans de dinar, he anat a parlar a una senyora que es trobava al carrer de casa alimentant els coloms. Li he dit amb la màxima cordialitat possible que allò que estava fent no era permès i que calia deixar de fer-ho. He parlat de la possibilitat que alguna persona la denunciés, però que jo només em veia obligat a comentar-li per si ho desconeixia. La seva resposta ha estat, efectivament, que ho desconeixia, que no ho acostumava a fer, i que no ho faria més. No sé si m'ha mentit o no, però crec que he actuat com calia, sempre amb la màxima consideració.

    Estic convençut que hi ha moltes persones que no actuen correctament per ignorància, per desconèixer les normes de comportament que ens hem marcat com a societat, i per això són importants les campanyes informatives que des de l'Ajuntament cal endegar periòdicament, en tots els àmbits. En l'àmbit del civisme i també en l'àmbit de la mobilitat. I parlo de mobilitat perquè precisament aquest dissabte 16 de març entra en vigor la nova ordenança de mobilitat. Una ordenança que regula entre altres coses l'ús dels patinets elèctrics, i que deixa en evidència molts comportaments actuals que a partir d'ara s'hauran de canviar.

    Les ordenances són claus per regular la convivència en una vila com la nostra, però normalment es desconeixen, i encara que això no és excusa per no complir-les, sí que és important tot l'esforç que es pugui dedicar a informar a la gent, amb molta pedagogia, argumentant el perquè de la seva regulació, i animant a tothom a complir-les, per al bé de tots.

    Espero i desitjo que la convocatòria d'aquesta tarda sigui tot un èxit. Que les persones que hi puguin assistir hi puguin dir la seva, i arribin unes propostes a difondre a la resta de vilatans, amb l'únic objectiu de millorar la nostra convivència i sentir-nos encara més orgullosos de la nostra pertinença a Arenys de Mar.

Tanquem pàgina

Ahir ja avançava el final d'any i avui em quedaria exposar els meus desitjos per al nou que comencem demà mateix i amb no gaires ànims. Si fóssim positius diríem que el 2024 segur que serà millor que no pas el que deixem, perquè ens faria l'efecte que pitjor no pot anar tot, però... la realitat supera la ficció, i si l'any 2022 crèiem que ho podíem millorar, ens hem adonat que no ha estat així, per això molts temem que no es passi el mateix enguany.

    No parlaré de les guerres, perquè ja ho vaig fer ahir, però no oblidem que és un tema pendent que hauríem de resoldre. Em referiré a l'incivisme i la necessitat de millorar la nostra convivència. La impressió que tenim és que cada vegada es fa més difícil mantenir una vila neta, endreçada i respectuosa amb tot allò que és de tots. Si només tenim cura de la nostra propietat, no anirem bé. Podem parlar del mobiliari urbà, que sembla que no li tenim gaire consideració. També de les façanes de les cases que alegrament els portadors de gossos embruten amb les pixarades dels animals. Vull recordar-los que la normativa no permet embrutar ni façanes ni fanals, i que no hi ha aigua que ho resolgui.

    Començarà la recollida selectiva porta a port a tota la vila, i això per alguns serà un problema. Un problema volgut, perquè si es té bona voluntat la cosa és molt senzilla. El recurs dels contenidors d'emergència ha de ser precisament per això, per emergències. I, sobretot, els contenidors serveixen per deixar-hi a dins les deixalles, i no pas al seu voltant.

    El govern municipal té pendent resoldre l'eliminació dels obstacles a la zona de vianants. Hi ha una normativa prou explícita que prohibeix instal·lar mobiliari urbà o taules i cadires, arran de façana. Arenys de Mar no ho compleix i els diferents governs municipals s'ho han saltat sense vergonya, perjudicant, sobretot, a les persones amb diversitat funcional.

    I caldrà posar en marxa l'ordenança de mobilitat, començant per una campanya informativa i pedagògica per ensenyar els usuaris de patinets elèctrics, per on poden circular i de quina manera ho han de fer. No es tracta de sancionar a la lleugera, però tampoc que l'ordenança quedi en un calaix, com tantes d'altres, i no es faci complir. 

    I ens hauria de començar a preocupar què passa amb el comerç de proximitat, i com dinamitzem el mercat municipal. No es tracta només d'endreçar-lo i posar-lo bonic, sinó que esdevingui útil per als vilatans. Per poder tenir menjar de qualitat i de quilòmetre zero.

    Tot i que hi ha més temes a tenir present, com l'habitatge protegit, els pisos d'emergència social, la conservació del patrimoni natural... ho deixo aquí, amb el meu desig que l'any 2024 sigui molt millor que l'actual per a totes les persones que convivim a l'estimada vila, i per extensió a la resta del món.

Treballem les ordenances municipals

L’anterior govern municipal d’ERC va iniciar el procés de tramitació d’una nova ordenança de mobilitat sense tenir en compte els principis bàsics de transparència i participació que tant es posaven a la boca. Es va limitar a publicitar, primer un esborrany d’ordenança, i que ara s’ha publicat l’aprovació inicial, simplement complint amb el que diu la llei, sense convocar una audiència pública, encara que en el seu preàmbul hi faci constar que s’havia realitzat. En aquest procés de consulta, tot i que es varen presentar al·legacions i propostes de millora del text, aquestes no es varen tenir en compte ni es va donar cap tipus de resposta als participants.

Ara, trobant-nos en període d’exposició pública, com marca la llei, la CUP ofereix la possibilitat de treballar l’ordenança amb tots els vilatans que hi puguin estar interessats, amb l’únic objectiu de millorar aquells articles que es pugui considerar que cal retocar. Un treball que pot fer qualsevol persona a títol individual, però que oferim amb esperit constructiu.

Les ordenances municipals són importants perquè serveixen per regular l’organització pública i ens incumbeixen a tots. D’aquí la importància de sentir-nos interpel·lats, i el compromís i responsabilitat que ens correspon assumir com a vilatans compromesos en el benestar de tota la comunitat. Després serà el torn dels responsables polítics que han rebut l’encàrrec de dirigir el nostre Ajuntament, de fer-les complir, i nosaltres de tenir-les en compte i respectar-les.

La importància de la participació rau precisament en el compromís de consensuar unes normes que ens hem de fer nostres i que hauran de fer més suportable la convivència. Si els partits polítics no la practiquen quan són al govern poca cosa podran dir després des de l’oposició.

Per tot això, si esteu interessats en conèixer la proposta d’ordenança aprovada inicialment, i voleu mirar si és millorable abans no quedi aprovada definitivament, és cert que ho podeu fer a títol individual, però si ho preferiu o us és més fàcil, podeu venir a la trobada del dijous 13 de juliol, a l’Ateneu, i treballar-ho conjuntament.

Últims tràmits per a una nova ordenança de mobilitat

Pensant en la nova ordenança de mobilitat, que es troba en període per presentar-hi al·legacions, i que el govern de Junts m’ha promès que penjaran al web municipal perquè puguem llegir el text, em pregunto com es planificarà el control i regulació de l’ús dels patinets elèctrics.

Està més que comprovat el mal ús que se’n fa actualment i la necessitat que hi ha de regular-ho. Això va apreciar l'anterior govern municipal i per això va activar tota la tramitació administrativa perquè l'ordenança entrés en vigor el més aviat possible. Durant aquest mes es podrà analitzar el text aprovat inicialment i presentar-hi reclamacions o al·legacions abans de la seva aprovació definitiva.

No hi ha dia que no et trobis persones circulant amb patinets elèctrics per la vorera, o direcció contrària, sense casc i més de pressa del compte, per no parlar dels casos en que en un mateix patinet hi pugen més d'una persona. La feina serà important, primer per anunciar i recordar a tothom que hi ha una ordenança nova, amb unes directrius a complir, i després perquè tothom la compleixi.

La inseguretat que creen és important, sobretot pensant en la gent gran, les persones que tenen menys reflexos a l'hora de reaccionar, quan et trobes davant d'un patinet que no t'esperaves. Vull pensar que els usuaris dels patinets compliran l'ordenança, que no pretén res més que posar ordre i aportar seguretat per a ells mateixos i per als vianants.

No voldria imaginar-me que l'incivisme actual en temes com la neteja, el deixar trastos vells abandonats al carrer o no seguir les instruccions a l'hora de treure la brossa perquè sigui recollida, es traslladi també en el cas de la circulació dels patinets, però és ben cert que l'Ajuntament d'Arenys de Mar haurà de plantejar-se una política, si més no inicial, de vigilància i pedagogia perquè tots els usuaris coneguin què poden i què no poden fer amb el seu patinet, i una vegada instruïts, tinguin la generositat de seguir fil per randa la normativa en pro de la bona convivència. És bo que tothom pugui desplaçar-se per la vila de la manera que se senti més còmode, però ho hem de fer de manera civilitzada i organitzada. Confio que en serem capaços.