La intolerància de Trump

Amb la música de fons del coronavirus i confinats a casa després de quatre setmanes, no hi ha moltes anècdotes a comentar. Anem seguint les notícies que no és que siguin gaire variades, amb una forta càrrega de crítiques sobre les mesures que pren el govern i el temps que triga per fer-ho.

No sé si a vosaltres us passa, però hi ha un apartat de les notícies que em posa furiós. Em refereixo als moments que es parla del president dels EUA, el senyor Trump. No puc amb ell! Trobo injust que un personatge com ell ocupi un lloc tan important d'abast mundial. 

Aprofita qualsevol excusa per eliminar el que ha estat fruit de molts anys i esforços. La solidaritat no és un valor que conreï, sinó tot el contrari. Avui escoltava les seves amenaces a l'OMS de retirar-li el fons nord-americà. Crec que ja s'ha carregat tots els organismes internacionals, i ha deixat de complir en més d'un dels acords presos amb moltes dificultats.

El seu to de prepotència, com si entengués de tot, menystenint els que pensen diferent d'ell, és abominable. El pitjor de tot plegat és acceptar que tenim Trump per a un altre mandat, perquè avui el populisme ven molt i ell d'això en té per donar i per vendre.

Haig de fer esforços per acabar d'escoltar les notícies i no desitjar-li el pitjor. Ho pateixo i m'indigno. Tot això sense ser el meu president, el que dirigeix els passos del meu país, si més no directament, perquè la influència seva no es queda a l'altra banda de l'Atlàntic.

Incitar a l'odi no és delicte?

Em faig aquesta pregunta després de llegir els comentaris de fiscalia sobre el discurs del representant de Vox contra l'islam. Fiscalia diu que és un discurs abominable, però no delictiu. Podem acceptar com legal un discurs que incita a l'odi? Ho podem permetre com si no passés res?

Ho deia l'altre dia. Vox no ha aconseguit entrar a les institucions catalanes i menys del que es pensaven a Espanya, però el seu discurs és molt present i fa mal. És una vergonya haver de sentir segons quines declaracions insultants. Penso que hauríem de ser menys permissius amb aquells que porten l'odi a dins del cos i l'escampen arreu. 

Una societat amb el càncer de Vox no pot ser una societat saludable. La democràcia permet que persones menyspreables com aquests militants de Vox es puguin presentar a les eleccions i sortir elegits. És una vergonya i un punt negre de la nostra societat.

Vox és una cosa descarada, però malauradament a Espanya hi ha dos partits polítics més que no queden gaire lluny a l'hora de fer segons quines afirmacions. Casado i Rivera s'han envalentit i ja no es tallen. Tot plegat ens presenta un panorama polític molt trist i un futur per a la nostra societat gens agradable. Hem de continuar lluitant per aconseguir una societat més digne, més justa i més lliure.

"Tropas franquistas ocupan Vic". Un atac a la democràcia

Aquests dies que estem recordant els 75 anys del final de la guerra, que no de les morts ni assassinats, ja que aquests van continuar fins gairebé quaranta anys més tard, em va agradar un tuit que ara no recordo qui el va fer, en què recordava al PP l'atac a l'estat de dret per tropes franquistes, quan el PP s'està queixant d'ETA que va prendre les armes contra la democràcia.

Amb això no justifico les accions i assassinats d'ETA, de cap de les maneres. Un assassinat, el faci qui el faci, és una acció injustificable, punible i abominable. Simplement ho poso damunt la taula perquè la lectura que fem de les coses, i sobretot de la hist

òria, sempre és interessada. Diuen que la història l'escriuen els guanyadors, i quan es tracta d'una victòria inquisidora encara més.

Sotmetre la ciutadania al pes de les lleis, no és sempre un sinònim de respecte ni de bona praxis democràtica. Si les lleis no es poguessin canviar, el món no avançaria, i encara la dona no podria votar, o les reunions d'un grup de ciutadans serien il·legals. Les lleis serveixen per posar ordre i ajudar a la convivència, però han de tenir la flexibilitat per adaptar-se als canvis al llarg del temps. Només un estat dictatorial defensa amb les dents unes lleis contra la població. Unes lleis que només tenen el discurs de la prohibició.

Les tropes franquistes varen ocupar la meva ciutat natal el dia 1 de febrer de 1939, i aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ocupat les aules de les escoles, menystenint el Parlament escollit democràticament pel poble de Catalunya. Han passat 75 anys, però hi ha actituds que no han canviat massa. Ens hem de mobilitzar per frenar l'atac als nostres drets com a persones lliures i sobiranes.