dimecres, 30 de setembre del 2020

Comiat del director de Ràdio Arenys

El darrer dia del mes de setembre ha estat l'escollit per Josep González Bayo per acomiadar-se com a director de la ràdio municipal de la nostra vila. L'emissora degana de la qual n'estem molt orgullosos els arenyencs.

A l'hora da valorar la tasca del fins ara director de l'emissora, i sempre mirat des de fora, em resulta fàcil assegurar que ha estat un treball encertat, on hem pogut observar gran dedicació, molta il·lusió i estima, i uns molt bons resultats.

La impressió que ens ha donat en Bayo, com molts l'hem batejat, és que es tracta d'una persona afable amb qui és fàcil de treballar. Això ho hauran de dir tots els seus col·laboradors, tant els professionals com els amateurs, però la imatge que projecta és aquesta, conjuntament amb professionalitat, seriositat i entrega. 

L'has pogut veure en totes les mogudes fent totes les tasques, sense que el seu càrrec de director, li pesés massa per fer les feines més carregoses o fins i tot les més simples. En una emissora local com la nostra no es poden tenir grans pretensions, ni els galons pesen suficientment per rebutjar segons quines tasques, però tot això s'ha de demostrar en fets, i aquests són els que ens ha semblat veure des de fora.

La ràdio, amb els seus encerts i errors, és qui representa la informació al punt de tot el que passa a casa nostra. En un temps hi havia premsa escrita, que ara ha quedat relegada a una publicació mensual, però qui ha liderat la informació i la notícia, qui ha mantingut informada la mestressa de casa, qui ha donat a conèixer les anècdotes de la vila en primícia ha estat la ràdio municipal, però també qui ha entretingut i fet gaudir de l'estona lliure, i qui ens ha representat en certàmens radiofònics.

Tot això ha estat positiu durant aquests anys de direcció d'en Bayo, i li vull agrair, per haver agafat el testimoni en moments difícils, i haver conduit la ràdio al nivell que considero que es mereix la nostra vila. Gràcies Josep, i que tinguis molta sort en els teus nous projectes.

dimarts, 29 de setembre del 2020

Comentaris sense pensar, o massa premeditats

Llegeixo titulars a la premsa, de comentaris de diferents polítics i periodistes, i no sé si posar-me a riure o bé a plorar. Cada vegada estem pitjor tots plegats. Ja no sabem com posar-nos-hi, ni què dir, per fer-la més grossa. N'hi ha de tots colors, alguna d'elles de greu.

Aznar, per exemple, està molest perquè un "català socialista", referint-se al ministre Illa, gosa dir que vol tancar Madrid. Ja no sé si catalogar-ho de ridícul i absurd, o bé de provocador sense escrúpols.

I sobre Torra i la seva inhabilitació podem llegir de tot. El senyor Carrizosa parla com si entengués de lleis i dona suport a la inhabilitació, com si no li importés personalment i com a partit polític. Quan les coses et van a favor, tot està ben fet, però en cas contrari, llavors tot són queixes.

La llàstima de tot plegat és que trigarem massa temps a saber si s'ha obrat correctament o no. La Justícia del nostre país té massa paranys per alentir el procés judicial, i en certa manera banalitzar-lo. És per això que no hi confiem, si més no jo personalment. 

Ahir al programa de TV3 d'en Xavier Grasset es varen fer afirmacions molt contundents, que a simple vista semblaria que tot s'ha fet molt malament, i que en la desobediència del president Torra no hi ha legalment cap mena de delicte. Però ja sabem que l'obsessió per ofegar qualsevol veu que vingui d'un independentista està per sobre de qualsevol altre objectiu, i així anem... 

dilluns, 28 de setembre del 2020

Torra, inhabilitat

I ara què? Doncs, una mica més del mateix. No he sortit a manifestar-me, perquè no em sembla bé la jugada dels presidents Torra i Pugidemont. Aquesta inhabilitació era buscada no sé ben bé per a què, probablement per entretenir-se amb el victimisme. 

No m'agrada que el meu president sigui inhabilitat, i encara menys per no treure a temps una pancarta demanant l'alliberament dels presos polítics. Una pancarta que al final la va acabar traient. Per què?

Jo també vull eleccions, i les vull perquè fa massa temps que estem bloquejats amb una manca de lideratge, i de bons polítics, competents i capaços de fer avançar el país. No he sortit, encara que em dol la situació, i crec fermament que només políticament podem sortir d'aquest atzucac

Però Espanya es troba judicialitzada. Qualsevol actuació política és observada a través del prisma de la justícia, per desgràcia esbiaixada, i no és culpa només dels jutges, sinó dels mateixos polítics que no troben cal altre recurs que presentar denúncies judicials a tot allò que no poden lluitar-hi políticament.

És clar que contra l'independentisme tot s'hi val i en una situació diferent, amb altres protagonistes, probablement s'hauria actuat d'una altra manera i no s'hauria inhabilitat el desobedient, però això no treu que deixem de fer l'enza, i treballem per no haver de penedir-nos per tot el que haurem perdut. Eleccions ja!


diumenge, 27 de setembre del 2020

Avui he tornat amb Mozart

Avui he deixat, després de força temps, a Grieg i he retornat a Mozart, i concretament a les seves simfonies, algunes de les quals potser feia anys que no les escoltava. Ho acostumo a fer sovint això de dedicar-me a un compositor i durant algunes setmanes, a vegades mesos, vaig escoltant unes mateixes melodies.

L'àlbum, amb l'obra completa de Grieg, el vaig adquirir a la seva casa de Noruega, quan la vàrem visitar ara deu feu tres o quatre anys. Va ser un viatge molt interessant i amè, i em va agradar la visita a la seva casa en plena natura. De tant en tant he anat col·locant els diferents cd, en què hi destaca el Peer Gynt, i m'ha semblat que m'ambientava en els paisatges que vàrem poder veure.

Les simfonies de Mozart també formen part d'un àlbum que vaig adquirir fa més anys, quan es va editar un recull de la seva obra en motiu dels 200 anys de la mort, si no ho recordo malament. El compositor és únic i en soc un gran admirador. La seva obra és molt extensa i m'agrada les peces on intervé la veu, com em passa amb la majoria de compositors. Ara toca, però les simfonies.

Durant unes setmanes, doncs, escoltaré Mozart, que m'acompanyarà en la meva lectura i també, com és ara, a l'hora d'escriure el post diari del meu blog. Però no és simplement música de fons, sinó que l'escolto i la gaudeixo, perquè a mi no em molesta el silenci. No es tracta de trencar el silenci, sinó de gaudir de la bellesa interpretativa d'un obra excel·lent. Us animo a escoltar música i a gaudir-la, a pensar-la i imaginar-la, i recrear moments singulars de la vostra vida.

dissabte, 26 de setembre del 2020

Què entenem per jutge?

M'ho pregunto moltes vegades, sobretot quan parlem de manera genèrica de la Justícia. Què entenem per justícia i els que la dictaminen? La imatge que tenim present és la d'una dama amb els ulls embenats. Una persona que no es troba influenciada i que decideix el cas i sentencia sense tenir en compte les seves opinions subjectives. És això?

I ho dic arran de la decisió de Trump de substituir la vacant al Tribunal Suprem, amb una persona que s'ha definit com a ultracatòlica. Per què se'n fa aquesta referència? Per què l'interès de nomenar-la a poques setmanes de les eleccions als EUA? Simplement perquè es vol un perfil ultraconservador a l'hora de prendre decisions. És això justícia?

No vaig amb el lliri a la mà. Reconec la influència de les persones que jutgen, els seus anhels, els seus pensaments, les seves ideologies, però voldria pensar que no s'actua d'aquesta manera. Voldria creure que a l'hora de jutjar es deixa tot això en un calaix i s'intenta ser objectiu. Queda demostrat que no és així.

És per això que defensava, en una discussió recent amb una bona amiga, que dotze jutges no poden tenir més raó que tot un poble, posant com exemple el Tribunal Constitucional i l'Estatut de Catalunya referendat pel poble català. Em comentava l'amiga que és bo que els jutges facin prevaldre els seus judicis a la voluntat popular, perquè aquesta pot estar contaminada, però que no ho pot estar la decisió dels jutges?

Jo considero que si posem en qüestió la raó i els criteris de la majoria de la ciutadania, tenim dret a dubtar dels jutges que la posen en entredit. No sóc jurista i no tinc prou coneixements en dret, per fer una dissertació tècnica, però em resulta estrany no posar per davant de tot la voluntat popular, degudament referendada. Si Trump col·loca una jutgessa d'un tarannà concret, és perquè espera que actuï d'una determinada manera. El mateix passa amb els entrebancs polítics a Espanya a l'hora de renovar els membres del Tribunal Suprem. Mentre tot això passi, jo no mantindré un respecte absolut a la Justícia que es pugui dictar.

divendres, 25 de setembre del 2020

Passejant per Vic

Avui he anat a Vic i ho he aprofitat per contemplar la ciutat, no pas com a turista, sinó com a espectador. He observat aquells detalls de la vida diària i n'he tret les meves impressions. Segur que una persona que visqui actualment a Vic em podrà refutar algunes de les opinions que n'he tret, però parlo pel que els meus ulls han vist.

No podem oblidar que soc vigatà i n'estic orgullós. És per això que la meva opinió sobre la ciutat no és del tot neutral, sinó que té un biaix en positiu, però he intentat observar i opino sobre allò que he vist, sense valor afegit.

He trobat una ciutat neta, endreçada, amb personal de l'administració treballant per a la ciutat. Tallant herba, arreglant mobiliari urbà, netejant... també preparant alguna celebració, no sé si com a cloenda d'una fira que hi ha hagut durant vuit dies, segons he vist anunciada, al parc Balmes.

El dia era favorable, perquè no feia calor, l'aire era pur i ventós. Abans d'arribar a Vic, ja he pogut contemplar el fons de la plana, el Pirineu enfarinat. Una imatge impactant, com quan acabes d'obrir una finestra enmig de la natura. 

He visitat algunes botigues i la gent ha estat súper amable. Algú podrà dir que si vas a comprar els botiguers t'atenen bé, però dissortadament això no passa sempre. A vegades tens la impressió que els molestes. Avui, a Vic, això no ha estat així.

Una parella amb dos gossos petits enjogassats corrent pel prat, al costat del riu Méder. Més tard una mare amb dos fills petitons, fotografiant-los en totes les posicions, gaudint d'un dia assolellat i tranquil. El conservatori silent, esperant la tarda per rebre els alumnes... i el Montseny, amb el Matagalls al davant, més a prop que mai.

Avui a Vic he gaudit de les petites coses, que aparentment no tenen importància, però que conformen el dia a dia d'una jornada qualsevol de la nostra societat, que està en crisi, però que treu pit per ser feliç i oblidar-se, encara que sigui per unes hores, de l'angoixa que ens provoca el coronavirus maleït.

dijous, 24 de setembre del 2020

Com hem d’evitar viure cohibits?

Davant la situació del coronavirus al nostre país et preguntes què és millor, si amagar informació per no fer tan dramàtica l'existència o bé explicar-ho tot molt bé, ben transparent, perquè la gent en prengui consciència i actuï amb moderació i evitant al màxim les trobades amb estranys, amb persones fora del cercle més habitual i familiar.

Aquests dies rebem informacions sobre la situació a Madrid que conviden a reflexionar si som prou meticulosos a l'hora de valorar les nostres relacions, però al mateix temps hi ha qui et comenta que la situació a la capital és molt pitjor de la que et presenten. A qui hem de creure?

El curs escolar ha començat presencialment, però cada dia hi ha més alumnes confinats. Anirà això en augment, o ens estem movent en les xifres previstes pels tècnics de salut competents? El mes de març passat, quan a tots ens va sorprendre, es va afrontar l'epidèmia de manera dràstica, confinant-nos a les cases, amb la repercussió social i econòmica que això va tenir, però que potser gràcies a l'obediència ens vàrem alliberar de situacions encara pitjors. Ara no es vol arribar a l'extrem de la primera onada, però correm el risc de perpetuar l'epidèmia fins que la vacuna no sigui una realitat, segura i universal.

Estic d'acord en què no es pot dramatitzar i que, amb les mesures adequades, cal normalitzar la vida tant com es pugui, però també entenc que se li ha de donar la importància necessària perquè ningú no s'ho prengui a la lleugera i es pensi que no cal ser tan alarmistes. Trobar l'equilibri és difícil, però ens hi ha d'ajudar el seny i el sentit cívic. Hi ha actituds que no convenen i que es poden evitar. Normalitzem la nostra vida i relacions, sense oblidar que hi ha una amenaça que no té treva.

dimecres, 23 de setembre del 2020

Nova promoció de jutges sense rei

Porto una bona estona buscant una notícia que he llegit d'esquitllada i que voldria contrastar amb altres fonts. Segons el que he pogut llegir, el govern no hauria autoritzat la presència del rei a l'acte de lliurament dels despatxos a la nova promoció de jutges. Se'm fa estrany que això sigui real, però la notícia és molt clara.

Segons informa la Cadena Ser, la Casa Reial hauria enviat una nota al Consell General del Poder General avisant que, contra el que estava previst, el rei no assistiria a l'acte perquè el govern no li autoritzava. La notícia intentava explicar quins podien ser els motius que havien portat al govern a no autoritzar-ho, però no en desvetllava la causa.

Podem especular que en tractar-se d'un acte que tindrà lloc a Catalunya, hi hagi motius d'ordre públic que facin prendre aquesta decisió, encara que segons com es miri, pot semblar una excusa, ja que tenen prou maneres per fer front a qualsevol tipus de bloqueig. En altres ocasions el rei ha visitat el nostre país, sense gaires conflictes, més enllà de mostres de rebuig.

Una altra cosa seria que el govern prengués aquesta decisió per limitar les activitats del cap d'Estat. Això seria suposar molt, i és per aquest motiu que no volia escriure al respecte sense veure publicada la notícia a altres mitjans de comunicació. Haurem d'esperar unes hores per comprovar si es confirma o no la notícia, i en tot cas saber perquè ha passat, sigui cert o no.

dimarts, 22 de setembre del 2020

La injusta situació dels immigrants a Europa

Tot i la transcendència de la tragèdia de Mòria, considero que se'n parla poc. Hi ha moltes persones patint per sobreviure a una situació inhumana, i nosaltres passem pàgina massa de pressa. L'incendi, provocat o no, ha descobert la realitat d'una gran concentració de persones vivint en condicions pèssimes, i que ara s'intenten reallotjar en no gaires millors condicions.

Europa ha suspès en moltes coses, i també en migració. La resposta que ha donat i està donant a les demandes de la immigració del sud és escassa i poc afortunada. Qui reclama poder entrar a Europa no ho fa per caprici, sinó per necessitat, i amb l'excusa de no obrir de qualsevol manera la porta a tothom, aquestes persones s'encallen a l'entrada, vivint en males condicions.

Ni ens sentim representats pels actuals governants de la Unió Europea, ni aquests busquen solucions als problemes derivats per la desigualtat del planeta. La guerra i la fam i la misèria de molts pobles de l'Àfrica, fa que surtin desesperats en busca d'un món millor. Buscant pau i tranquil·litat, i reclamant els seus drets a viure com a persones lliures.

Les imatges que venen dels camps de refugiats no ens agraden, però serveixen per pressionar la nostra consciència, i cal que aquesta pressió la traslladem als nostres polítics, perquè siguin incapaços de viure sense remordiments per no haver solucionat un problema tan vital.

No deixem refredar la notícia, i recordem que avui encara hi ha massa immigrants patint per poder arribar a un lloc on establir-se, i poder treballar i menjar. No podem estar tranquils mentre Europa no trobi la solució a aquesta injustícia social.

dilluns, 21 de setembre del 2020

Els fiscals contaminats

Ara que plega, ara s'atreveix a dir-ho en veu alta. El tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luís Navajas, diu que hi ha fiscals que estan contaminats ideològicament i que no haurien d'intervenir. De fet són unes declaracions que en tot cas ens sorprenen que es facin, encara que sigui a vigílies de la jubilació, però el contingut el coneixem de sobres.

No només hem de col·locar-hi fiscals, sinó també jutges i magistrats. Si en política parlem de corrupció, quan entrem al poder judicial hem de parlar de contaminació ideològica. El conservadorisme és tal, que fa difícil qualsevol intent d'avançar cap a la democràcia i la llibertat d'expressió.

Esclar que tenim exemples arreu, i precisament aquests dies parlem del Tribunal Suprem dels EUA, arran de la mort de la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, progressista com poques i que serà substituïda per una dona, segons diu el president Trump, que venint d'ell serà ultra conservadora com n'hi ha moltes.

L'article a l'ARA d'aquest dilluns, de Josep Lluís Martí, explica molt bé el cas, fent ènfasi a la importància dels poders que té el Tribunal Suprem d'aquell país, i el que pot arribar a fer amb efectes no tan sols interns, sinó d'arreu del món.

Al nostre país, però, només fan declaracions interessants les persones jubilades o a punt de ser-ho, com és el cas d'avui. Mentre exerceixen estan molt calladets, no fos cas que els toqués el rebre. Vivim de la història, del que ha passat i s'ha fet malament, però ja no hi ha remei. La llibertat d'expressió és castigada i sovint actua l'autocensura, que és encara pitjor.


diumenge, 20 de setembre del 2020

Governança i independència

Cada vegada hi ha més escrits i comentaris sobre la necessitat de convocar eleccions al Parlament, i poder tenir un govern que governi, i sortir d'aquesta manera d'aquest atzucac en què ens trobem. I no em refereixo a polítics i partits polítics de l'oposició, sinó de ciutadans amb més o menys ressò als mitjans de comunicació.

Avui podia llegir l'article de l'Albert Pla Nualart, a l'ARA, amb un títol que cridava l'atenció: Per què no soc independentista, en què deixava clar que prioritzava la governança a la independència, i fa una crítica als polítics que la seva priorització és al revés.

Té sentit el que diu, i probablement el títol és una provocació que facilita que els lectors s'hi aturin. Estic d'acord, i ho he vingut dient des de fa temps, que cal que el govern, sigui aquest o un altre, es posi a treballar i en tot cas encari la governança cap a la independència, però no ho deixi tot aturat pensant només en la independència.

Artur Mas no és clar en les seves respostes a l'entrevista que li fa l'ARA, sobre la conveniència o no de la convocatòria de les eleccions, i es centra més en la polèmica entre el PDECat i JxCat. Penso que en el seu cas hauria prioritzat les eleccions i que l'actitud de Torra és una mostra de la rebecaria de Puigdemont, i probablement d'una estratègia que busca tornar a liderar unes llistes amb possibilitats de guanyar.

Resulta tot plegat molt cansat, i no sé si s'adonen que cada vegada som més els que els hi demanem un canvi d'estratègia, perquè no veiem que anem enlloc, i la pandèmia del coronavirus és una excusa si es col·loca com a motiu per no convocar eleccions. Sempre he respectat el president del meu país, l'hagi votat o no, m'agradi més o menys, però avui se'm fa molt difícil mantenir aquesta coherència amb el president Torra.

dissabte, 19 de setembre del 2020

La pandèmia i els líders autoritaris

El comentari d'avui és sobre l'article que reprodueix el diari ARA, amb Copyright The New York Times, d'Ivan Krastev, president del Centre d'Estratègies Liberals de Sofia. El tema gira al voltant dels líders autoritaris i explica quel no els va bé aquest tipus de crisis, perquè no les han creat ells.

Em sembla un bon argument i que ho podem contrastar amb la realitat. Podem posar l'exemple en Trump, Putin, Bolsonaro... tenim prou exemples per veure que són uns dirigents autoritaris, voltats de polèmiques que ells mateixos han creat, i que els va prou bé per continuar governant els seus països. 

Per què no els ha anat bé la pandèmia del coronavirus? Doncs perquè els posa en la mateixa situació d'altres dirigents democràtics, i se'ls pot comparar els resultats obtinguts. Deixen de controlar la crisi, i els posa al mateix nivell. Han de competir, i això els pot fer perdre prestigi. Automàticament busquen qualsevol cosa perquè la gent es despisti i no es fixi tant en la pandèmia.

M'ha semblat una bona reflexió, i el que és més preocupant és que cada vegada hi ha més exemples al món. No es tracta de països irrellevants, sinó que estem parlant de països com els EUA. Ningú s'ho hauria pogut imaginar abans de Trump. Tots pensàvem que era cosa de països sud-americans, asiàtics... però que la principal potència del món estigués en mans d'un impresentable, autoritari i que poses en dubte la democràcia als EUA, ens ha vingut de nou. Ens ha sorprès molt. Ho podíem entendre de Rússia o ara a Bielorússia, 

Us recomano la lectura, perquè és un escrit molt planer, que no té grans pretensions, però et fa entendre el comportament d'aquests dirigents, que cada vegada en són més, i que posen en perill l'estabilitat democràtica i social del nostre planeta. Aprofiteu-ho per llegir l'article d'en David Fernàndez, que també està bé, i ens refresca la memòria.

divendres, 18 de setembre del 2020

Habitatge social a la vila

Aquest escrit és simplement una pregunta a l'aire perquè en desconec la situació. Fa uns mesos, no recordo quants, l'Ajuntament d'Arenys de Mar va justificar la contractació d'un tercer arquitecte municipal perquè un d'ells es destinava a l'oficina per a la creació d'habitatge social a la població.

Persones amb més memòria que jo recordaran exactament el temps que fa que se'n parla i les possibilitats que hi ha hagut al llarg del temps per a la creació d'habitatge social. Jo en aquests moments desconec com està el tema. Em consta que els serveis tècnics d'Urbanisme estan desbordats, o si més no això és el que sembla, ja que els expedients estan pràcticament aturats. En què s'ha avançat?

Tots som conscients que el COVID-19 ha endarrerit, sinó aturat molts processos, i a poc a poc podrem tornar a la normalitat. Potser el cas dels habitatges socials és un exemple d'això, o és que jo no he sabut trobar la informació al dia sobre aquest tema. 

M'agradaria que la gent de l'Observatori Ciutadà Municipal m'ajudés a conèixer en quina situació es troba l'oficina local per a la creació d'habitatges socials perquè ho considero molt important. S'està parlant molt de l'ocupació de pisos, que preocupa molt a propietaris i a veïns afectats, però a vegades ens oblidem que hi ha una necessitat important de trobar habitatges per a famílies desnonades. L'altre dia en parlava en aquest blog.

Arenys té un problema d'habitatges de lloguer, que ara es veu augmentat amb l'arribada de persones de fora, expulsats de Barcelona on els preus són impossibles d'assumir. Arenys disposa d'habitatges de qualitat per llogar, però falta habitatge protegit i per això hem de recórrer a l'administració pública. A veure si algú me'n pot fer cinc cèntims.

dijous, 17 de setembre del 2020

Quim Torra, un irresponsable?

Alguns ens fem aquesta pregunta. Què pretén el president Torra amb la no convocatòria d'eleccions? Es tracta de buscar la pitjor situació per després sortir a reivindicar no sé què i continuar fent el paper de víctima? No seria més sensat convocar les eleccions al marge del que pugui passar amb la seva inhabilitació?

De fet Torra va desobeir per acabar obeint. El podran inhabilitar tot i que al final va acatar la decisió judicial. Per què no va mantenir el pols i va enretirar la pancarta? Si es fa una cosa es fa ben feta i no pas a mitges. Calia?

Però la convocatòria o no d'eleccions és força al marge de la probable inhabilitació, encara que aquesta agreugi la situació. Fa massa temps que reclamem aquesta convocatòria i dubtem entre catalogar el president de temerari, irresponsable, estratega o autista.

No sé quan es trigarà a sentenciar definitivament l'actitud del president amb la pancarta, però sí que sabem que permetrà que el nostre país es vagi empobrint sense un govern capaç de liderar-lo. Ens estem consumint per culpa d'una marraneria de president o de qui li belluga els fils. Tots sabem que darrere d'ell hi ha qui decideix i el manipula, i és per això una gran irresponsabilitat quan es fa dependre un país d'uns interessos partidistes o potser personals.

Perquè una cosa és prendre una decisió equivocada i tirar pel dret, i una altra no prendre cap decisió i deixar-ho morir, que s'extingeixi. He decidit no seguir ni el Ple del Parlament ni les sessions del Tribunal que l'ha d'inhabilitar. N'estic massa tip i tampoc hi puc fer res per millorar-ho. És molt clar que l'actual president ha empobrit la institució i ha posat en evidència la baixa qualitat de la política i polítics dels nostres dies.

dimecres, 16 de setembre del 2020

La Fiscalia i els pisos ocupats

Segons he pogut llegir, sembla ser que la Fiscalia ha fet un pas endavant i vol donar solucions a l'ocupació dels pisos. De fet, darrerament es respirava una preocupació important per l'auge experimentat en ocupació de pisos, amb totes les casuístiques possibles. A part del perjudici per als propietaris i la preocupació constant per veure si els hi ocupaven, també ha empitjorat tot el conjunt d'actes vandàlics que ocasionen problemes als veïns.

El tema és molt complex, perquè hi ha situacions de famílies sense habitatge pendent de resoldre, però no té sentit que això caigui a l'esquena dels petits propietaris, que a vegades es refien del lloguer per poder sobreviure. S'ha de poder diferenciar cada situació i resoldre el cas en funció de la casuística.

He llegit la notícia que parla com ho encara la Fiscalia, i penso que és força encertat. Cal diferenciar el tipus d'ocupant i també de propietari, sense posar en dubte els drets dels propietaris, intentant resoldre situacions crítiques el millor possible.

No pot ser que un propietari estigui patint tot el dia perquè no li ocupin el pis, però tampoc hi ha dret que una família no tingui lloc on viure. La Constitució ho diu molt clar, i és cosa de l'administració el trobar solucions a tot. Això vol dir diner públic, i per això estic en contra d'actituds com la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, rebaixant impostos. Si afeblim l'administració pública, aquests problemes i altres quedaran sense resoldre's. Això és el que vol la dreta, perquè ja té els mínims coberts. Aquí és on l'esquerra ha d'abocar-hi tots els esforços. 

dimarts, 15 de setembre del 2020

El govern espanyol rectifica

El canvi d'opinió del govern espanyol forçat per la derrota de la seva proposta enganyosa d'administrar els romanents dels ajuntaments, posa un llamí a la boca a l'ajuntament de la nostra vila. Des de fa anys que el nostre ajuntament té romanents positius i això beneficiaria a l'hora d'invertir en projectes sostenibles, tal com s'exigeix.

Hores d'ara l'equip de govern ja calcula, amb totes les precaucions degudes, en què es podrà gastar el seu romanent, repassant aquelles inversions pendents, aquelles que es posen a segona fila, després de les urgents i imprescindibles.

L'ajuntament d'Arenys de Mar té un nivell d'endeutament molt baix i acostuma a obtenir romanents positius. Aquests provenen dels propis ingressos i no tant de les aportacions de les administracions supramunicipals. És just que es puguin gastar en allò que fa temps que s'arrossega, i no tenia sentit la intenció del govern espanyol, després del pacte de la Federació Espanyola de Municipis, amb majoria del PSOE, de voler administrar aquests romanents dels ajuntaments.

La proposta que feia el govern servia per mantenir el sostre de despesa que ens va afectar en dues ocasions els darrers anys, i no deixar sense efecte la llei que va imposar el PP del ministre Montoro.

Esperem encert per part de l'equip de govern local a l'hora de decidir en què destinarà aquests diners del romanent, i no se'n faci un mal ús, amb inversions que no sempre són necessàries o prioritàries. Entretant tenim la polèmica per la idoneïtat o no de tirar endavant en la construcció de la nova biblioteca municipal.

dilluns, 14 de setembre del 2020

Ensenyament no ha fet la feina

Érem molts els que a finals de juny posàvem en qüestió els preparatius d'Ensenyament per a l'inici del curs escolar del mes de setembre. Finalment s'ha pogut comprovar que el Departament no ha fet la feina i qui sí ha treballat de valent ha estat els claustres de professors, la direcció dels instituts i escoles, que han vist com tornant de vacances, els que n'han fet, es trobaven amb l'aigua al coll i sense resoldre's res del que se'ls havia promès.

Aquest país funciona d'aquesta manera i hem pogut constatar que ni la consellera de Salut ni el conseller d'Ensenyament han donat la talla. S'improvisa després de prometre moltes coses i no acaba de solucionar-se res.

Ha estat molta la feina que han hagut de fer les escoles per preparar l'inici de curs d'aquest matí, i no es veu per enlloc la quantitat de professors ni les ràtios promeses. Estem com abans, però amb el problema dels contagis que pengen d'un fil. Hem de confiar que tot anirà bé, però no haurà estat mèrit d'Ensenyament, sinó en tot cas de la voluntat i professionalitat de la direcció de les escoles i instituts.

Avui molts pares han patit en veure com els seus fills entraven a l'escola, sense tenir cap garantia que s'haguessin pres suficientment les mesures necessàries per evitar un confinament, que cada vegada fa més por. Jo soc optimista, en aquest cas, i penso que ens en sortirem, però no està per demés deixar constància que el govern català fa massa promeses, es pensa que ho fa millor que els altres, però al capdavall ho deixa tot a la sort, i a la feina dels altres.

Si els mesos de març i abril havíem d'aplaudir el personal sanitari, que amb un esclop i una espardenya varen afrontar l'epidèmia, posant en risc la seva salut, ara hauríem de fer el mateix amb els mestres i professors que s'han esforçat per deixar-ho tot a punt abans de començar el curs. Confiem que tot surti bé, però sisplau exigim al nostre govern que planifiqui millor, i no es posi tantes floretes.

diumenge, 13 de setembre del 2020

El Govern desconnectat de la realitat empresarial

Avui m'he entretingut en l'article o anàlisi d'Àlex Font a l'ARA, perquè de manera molt breu explica un problema real amb què ens trobem a Catalunya. De la seva lectura pots arribar a la conclusió que al nostre país tenim un govern de fireta. Un govern que no se n'asabenta de les coses que condicionen el futur econòmic de Catalunya.

Ens queixem molt que tenim un govern aturat, que no està per la feina i que s'ha encallat amb el Procés des de fa tres anys, però el problema va més enllà, i és que fins i tot quan està actiu, viu a la lluna. No té prou contacte amb el mon empresarial que decideix per tots, i no li permet condicionar o controlar l'evolució econòmica del país.

Les notícies apareixen als diaris i sembla ser que és llavors quan també se n'assabenta el govern. Sempre es va a misses dites, i llavors és molt difícil resoldre els problemes i canviar res. L'article esmentat no diu res que no sabéssim, però ho contextualitza i et fa reflexionar. 

Tot plegat enllaça amb els comentaris que jo sempre faig d'estar fora de joc, o de jugar a camp contrari. És trist que els nostres polítics no tinguin la competència per liderar un projecte de país, de futur. I és encara més trist que ens estiguem entretenint mentre hi ha qui fa la feina que l'interessa. Ara ens crida l'atenció la fusió de CaxiaBank i Bankia, però ara ja és tard.

No és només que les seus socials de les principals empreses marxessin de Catalunya arran del Procés, sinó que les decisions que es prenen, el govern no les coneix fins que no es fan públiques. No intervé per procurar beneficar tots els catalans, i ens convertim en una província a mercè de la capital.

Això em fa pensat també en l'article d'avui de Mas-Colell, també al voltant de la poca influència que es té des de Catalunya, en aquest cas a l'hora de decidir on aniran destinats els diners europeus, que arribaran arran del COVID-19.

dissabte, 12 de setembre del 2020

Tots contra Puigdemont

 La frase que s'escolta aquests dies, després del trencament entre el PDECat i JxCat és "tots contra Puigdemont”. Sembla que Puigdemont ha agafat la directa i que va a totes per aconseguir una victòria personal en les properes eleccions, que prefereix retardar-les per acabar de teixir el seu programa.

El procés successori de l'antiga Convergència ha anat deixant pel camí totes aquelles persones que s'han enfrontat a Puigdemont i a la seva manera de pensar i plantejar la república catalana. Les separacions més clares han estat les de Marta Pascal, primer, i ara la del president Mas. La primera en un clar enfrontament, i en aquesta ocasió, menys sorollosa, però probablement més traumàtica. Abans n’hi va haver d’altres.

Puigdemont ha guanyat sempre que s'ha presentat en unes eleccions, i a l'hora de liderar un projecte. És potser per això que deu pensar que la sort o l'encert continuarà si ho acaba de lligar bé. Caldria veure què en pensa la població, i de fet això serà el que es veurà quan es convoquin les eleccions.

En les anteriors eleccions Puigdemont sortia com a víctima de les baralles entre els dos principals partits independentistes, i alguns pensem que això li va anar bé a l'hora de recollir molts vots que potser no estaven pensats inicialment per anar cap a ell. Continuarà passant el mateix?

Tot és possible, però jo penso que ara les coses han canviat, i ja no es veu Puigdemont de la mateixa manera que abans. Ara potser hi haurà vots dels indecisos que no li donaran el suport que espera. Ha passat molt temps i les picabaralles comencen a cansar. Aquesta incapacitat per compartir, dialogar i caminar junts, molesta molts votants, que tindran l'opció de no anar a votar, o bé canviar el seu vot per una opció menys conflictiva.

Falta temps, si es compleix el desig de Puigdemont de retardar les eleccions, i per tant poden passar moltes coses, però el cert és que els catalans portem massa temps esperant veure canvis i avançar socialment i econòmica, i de moment el més calent és a l'aigüera. Aquesta provocació de tots contra Puigdemont pot no sortir-li tal com es pensa.

divendres, 11 de setembre del 2020

On és el PSC d'Arenys?

He trobat a faltar el PSC a l'acte institucional de l'Onze de setembre a Arenys de Mar. S'han posat al mateix nivell que el PP, quan formaven part del consistori. Crec que no és bo que no hi fossin, en un acte on hi hauria d'haver representat tot el poble. Ja entenc que hi ha diferències entre els partits polítics, però continuo pensant que les formes són importants.

No estem parlant d'una manifestació pels carrers, o la reivindicació de la independència, que ja sabem que no la desitgen, sinó d'un acte de celebració de la resistència d'un poble davant la injustícia de l'abús de poder d'un estat. No tot el PSC ha actuat de la mateixa manera arreu de Catalunya, i he suposat que s'ha tractat d'una decisió de la gent d'Arenys de Mar. No ho trobo bé.

És molt important ser coherent i també ser present a tot arreu defensant la posició pròpia. Absentar-se dels llocs no és la millor manera de representar a ningú. Ho puc entendre de partits polítics intolerants com el PP o C's, però tinc un altre concepte del PSC, al marge d'estar-hi o no d'acord amb els seus principis. Ara veig que tornen a insistir amb el federalisme. La llàstima és que no hi creu ningú, potser sí sobre el paper, però no a la pràctica.

Enguany ha estat un onze de setembre estrany, molt diferent als darrers anys, i hauria volgut que només fos degut al COVID, i no a posicions partidistes que ja veiem que no ens porten enlloc. Implicar-se en la vida diària de la vila és important, defensant cadascú la seva posició, però no amagant-se de la gent, i deixar un buit inexplicable. Tots hem canviat molt, però el PSC, si més no el local, haurà d'esforçar-se molt per deixar de ser un partit residual.

dijous, 10 de setembre del 2020

La vila dels Teletubbies

Avui m'han demanat si jo vivia al poble dels Teletubbies. D'entrada m'he quedat una mica parat, primer perquè de fet no són de la meva època, però per altra banda no sabia a què es referia amb la pregunta. Què passava al meu poble que es pogués confondre amb el poble de les Teletubbies. M'han ensenyat la foto i ho he vist clar.

Arenys celebra aquests dies l'Arenys de flors, i s'intenta engalanar la vila amb flors, finestres i balcons, i l'Ajuntament acostuma a posar bonica alguna plaça o, en el cas d'aquest any, la seva façana. De fet, obro parèntesi, aquest cap de setmana s'acumulen les celebracions, algunes d'elles ajornades per culpa de la pandèmia, com és la Fira del Solstici d'estiu, i també podrem visitar la fira de brocanters i col·leccionisme. Tanco parèntesi.

No és la primera vegada que comento la decoració que prepara aquest ajuntament amb motiu de l'Arenys de flors, perquè em crida l'atenció el gust del promotor o dissenyador. Ja vaig dir l'altra vegada que es tractava de gustos i per tant cadascú té els seus. He comprovat que no coincideixen amb els meus, i veig que tampoc amb qui em preguntava la relació del meu poble amb els Teletubbies.

No es tracta de passar vergonya, sinó saber defensar que no tothom pensa igual ni li interessen les mateixes coses. El que és important és que es puguin celebrar actes culturals malgrat la pandèmia, i que ho aprofitem per passejar i saludar els amics i convilatans. Si l'ornamentació ens serveix per riure per sota el nas, agafem-nos-ho de bon humor i gaudim del llarg cap de setmana.

dimecres, 9 de setembre del 2020

Les proves de la vacuna d'Oxford aturades

La reacció que ha patit un pacient voluntari en la investigació d'una vacuna contra la COVID-19 a Oxford ha creat l'alarma i, sobretot, ha fet trontollar les expectatives de poder disposar de la vacuna el mes de desembre. Ara toca investigar si la malaltia que pateix el voluntari és causada per la vacuna, i entretant es paralitzaran les proves.

Anem contra rellotge i ja ens ha avisat que no és bo córrer massa. Hi ha una cursa per veure quin laboratori aconsegueix abans la vacuna i quin país es posa la medalla. EUA, Rússia i la Xina serien els grans concursants, i moltes persones pensem que deixarem que ho provin uns altres abans de prestar-nos a ser vacunats.

Les autoritats sanitàries comenten que és normal que en el procés de proves de noves vacunes es produeixin parades, per reaccions inesperades dels vacunats. Caldrà veure si hi ha reaccions similars en altres persones o saber per què ha passat en aquest cas.

Ens han dit de manera repetida que fins que no tinguem la vacuna no ens podrem deslliurar de l'epidèmia i el risc de caure contagiats. Dilluns vinent comencen les escoles, i serà un bon baròmetre per valorar l'efecte que el retorn a l'escola pugui tenir en la nostra salut. No podem tenir més temps el país paralitzat, i és un entrebanc el que ha passat amb aquestes proves, però cal confiar en els científics que puguin desvetllar les causes de la reacció, i la manera de solucionar-ho.

dimarts, 8 de setembre del 2020

Tanta corrupció ens fa perdre el fil

Jo, ja m'he perdut. No sé vosaltres, però avui quan llegia la informació que apareix a la premsa sobre el cas "kitchen" he arribat a la conclusió que no m'aclaria de què estaven parlant, si d'un nou cas de corrupció, o de la continuïtat d'un dels casos que fa temps que se'n parla. Hi ha tanta corrupció a mans de polítics, com és el cas del PP, que arriba a un punt que ja tot ho veus igual i no diferencies una cosa de l'altra.

El que és clar és que hi ha implicats exministres que ja fa temps sabíem que eren corruptes i que com a tals havien actuat. El missaire Fernández Díaz no va fer altra cosa que remenar les clavegueres de l'estat en benefici propi i del partit, llavors en el govern. Recordem que el PP ha estat condemnat, però això no li ha tret que surti a acusar els altres com si estigués net com una patena.

La llàstima de tot plegat és que quan s'arriba al final ja és massa tard. Ja han viscut prou temps corrompent tot allò que tocaven i res els fa mal. Una cosa seria la reputació i la dignitat, però aquesta ja l'han perdut fa temps, si és que mai n'han tingut.

A més tenien la barra i la destresa d'acusar els altres de manera falsa i és per això que tard llegim que s'arxiven acusacions per falta de proves, quan el mal ja està fet. Això és indignant, perquè entenc que caldria posar més energia per restablir l'honorabilitat de les persones acusades injustament. A vegades penso que potser fins i tot algú, com el senyor Fernández Díaz, s'arriba a creure que les acusacions que rep ara són injustes. Ell que té un àngel que el guarda, però que penso que deu ser d'aquells que porten banyes.

dilluns, 7 de setembre del 2020

Les amenaces de la UE

Llegia la notícia de la detenció (o segrest) de la líder de l'oposició a Bielorússia, Maria Kolesnikova, i la reacció immediata de les autoritats de la UE queixant-se d'aquesta i altres detencions realitzades aquests dies, després de les manifestacions ciutadanes contra el president Lukaixenko. La UE amenaça amb represàlies al govern bielorús. Quina por!

Hores d'ara no són conscients de la poca credibilitat que tenen, que tenim el conjunt d'estats de la UE, i per tant les amenaces no espanten ningú. Ha passat massa temps sense que la UE tingui una resposta contundent a tot el que passa, no només a fora, sinó també a dins de la Unió, i tot es queda en paraules.

Continuo pensant que la UE ha estat clau per a la democratització del nostre país, encara que li falti molt, però que s'ha quedat a mig fer. La manca d'una política fiscal comú ha provocat que les relacions entre els seus membres no hagin prosperat, ni els resultats hagin estat el que es pretenia.

Políticament hi ha moltes mancances, amb un predomini dels interessos particulars de cada estat. Al meu entendre hi ha massa distanciament entre els dirigents europeus i la ciutadania, la qual cosa genera molta desconfiança.

Aquesta poca credibilitat dels dirigents de la UE, fa que des de fora no es respecti com caldria, i és per això que davant de les amenaces al govern de Lukaixenko, aquest no tingui gaires problemes per continuar pressionant el seu poble, presentant batalla física i psíquica.

És una llàstima la manca de carisma de la UE, de cara a situacions com la que s'està vivint a Bielorússia, però portem un seguit de casos tan o més tristos com és la política migratòria i la manca de resposta als problemes dels immigrants que travessen el Mediterrani. Valdria la pena que els dirigents europeus reflexionessin sobre els fets, i busquessin la manera de resoldre aquesta indefinició, i manca de poder davant de les situacions que ens afecten, de dins i fora la Unió.

diumenge, 6 de setembre del 2020

Diada sí o no

Un dels dilemes que s'ha plantejat aquests dies és si enguany es pot convocar els catalans a la manifestació reivindicativa de celebració de la Diada de Catalunya o bé, vista la situació del coronavirus, es decideix no celebrar-la. De moment, i buscant totes les mesures de seguretat, l'ANC sembla que està per convocar-nos tot i la crítica rebuda, entre altres, dels especialistes mèdics.

Des de l'any 2010 la convocatòria de manifestacions de l'onze de setembre ha tingut una gran resposta, fins arribar a xifres rècord. Hi ha hagut prou motius com per engrescar els catalans a sortir al carrer, i un clam comú poc practicat, com és la unitat. Els partits independentistes han fet cas omís al clam del carrer, i cadascú ha anat a la seva, reforçant els interessos partidistes.

Ens trobem a començaments del curs escolar i la tornada a la feina després de les vacances d'estiu, en una situació poc clara quant als rebrots de l'epidèmia que ens va afectar els mesos de març i abril, i que no ha acabat de desaparèixer. Aquest fet posa en dubte la conveniència de convocar una trobada massiva al carrer. Si vàrem saber confinar-nos per evitar mals majors, per què no hem de seguir les recomanacions de Salut ara que ens apropem a la tardor?

Els símbols i les manifestacions són importants, però no tot s'acaba en això. Hi ha l'actitud diària, la coherència amb el nostre comportament, i la lluita contra la repressió més o menys explícita, que s'ha de tenir en compte, i que ens pot ajudar a avançar en el nostre camí a l'autogovern. La història explicarà tots aquests anys, però les circumstàncies del moment, seran també prou evidents a l'hora de fer entendre la resposta de 2020.

Soc partidari de no sortir al carrer i no exposar-nos a agreujar els riscos de contagi del coronavirus, i aprofitar l'enginy de tanta gent per trobar alternatives a la manifestació multitudinària, sense deixar de commemorar una data que ens recorda la pèrdua de drets com a poble. 

dissabte, 5 de setembre del 2020

Crisi política

Amb aquest títol tan genèric hi cap tot i res ve de nou. Son moltes les circumstàncies a tenir en compte per afirmar que estem vivint una crisi política important. Avui, però em voldria centrar en l'element crítica i la incapacitat d'acceptar-la.

De crítica n'hi ha de constructiva i d'altra de mal intencionada. Crítica argumentada i d'altra simplement pensada per destruir, i això ho ha d'entendre la persona criticada. Ha de saber veure què hi ha de cert i què forma part del muntatge per denigrar la persona o la seva obra.

Avui és fàcil propagar l'opinió a través de les xarxes i arribar a molta audiència. Això és positiu, però també pot ser negatiu, sobretot quan se'n fa mal ús. Molts dels polítics actuals estan rebent molt malament la crítica a actuacions desencertades i alguns d'ells ho aprofiten per passar com a víctimes d'un mètode per ensorrar-los.

Sortosament tenim la capacitat de reconèixer quan hi ha mala intenció o bé quan es reflecteix el que realment passa. La llàstima és que hi ha alguns polítics que no accepten que se'ls contradigui, encara que hagin caigut en l'error de creure's que tot el que fan està ben fet, i que ho fan amb les millors intencions del món. Quan aquests polítics no son quatre gats, sinó que en sumes molts, és quan pots afirmar que estem vivint una crisi política seriosa que ens obliga a replantejar la nostra manera de ser i d'actuar. 

Aquest mes, la revista L'Agenda ha tret més d'un article força crític amb la gestió del govern municipal. S'ha de dir que ha sortit de la normalitat a què ens tenia acostumats aquests darrers anys. Hi ha actuacions del govern municipal que caldria revisar a fons, perquè no anem bé, i els problemes s'eternitzen. Caldria una reflexió de l'equip de govern i procurar esmenar allò que no funciona, adonar-se que no ho estan fent prou bé, ni ho saben explicar, i el que és pitjor, no compten amb la ciutadania.

Cadascú que en faci la seva valoració, però no podem ignorar que Arenys de Mar no està passant pels millors moments de la seva història, i no és qüestió del coronavirus, que també hi ajuda, sinó d'acceptar que ens falta lideratge polític capaç de vèncer tots els obstacles amb què es troba.

divendres, 4 de setembre del 2020

Teresa Verdura, nova defensora de la ciutadania

D'alguna manera ho celebro per partida doble. En primer lloc perquè el càrrec que va deixar en Manel Pou, feia massa temps que no estava ocupat, i en segon lloc per la persona escollida.

La Teresa Verdura em mereix plena confiança i considero que serà una digna continuadora del bon treball que va desenvolupar en Manel Pou. La veig totalment capacitada per al càrrec, amb coneixement de la vida arenyenca, perquè s'hi ha implicat des de diferents àmbits, i amb la professionalitat i seriositat que la caracteritza en totes aquelles activitats que ha desenvolupat.

És una bona notícia saber que finalment el govern municipal ha desencallat una situació que feia massa temps que durava, havent deixat a la mà de Déu molts vilatans que han fet ús dels serveis del defensor davant el mal funcionament de l'administració pública. Estem massa avesats a no rebre resposta de l'administració local, o rebre-la malament i tard. La feina de la defensora de la ciutadania és precisament atendre aquells vilatans que se senten mal tractats per l'ajuntament i procurar resoldre els seus casos.

També és cert que el perfil de cadascú li dona caràcter al càrrec. En Manel Pou, de vocació i expertesa social, no s'oblidava de la gent menys afavorida, i procurava donar resposta a les seves necessitats més bàsiques, desviant-se potser una mica de l'estricta funció del defensor, però que afavoria el seu arrelament a la comunitat, evitant situacions crítiques i millorant la convivència.

Caldrà veure com, la Teresa Verdura, portarà a terme la seva tasca de defensora de la ciutadania, però estic convençut que servirà per millorar les relacions entre l'administració i l'administrat, i de manera directa o indirecta, les relacions humanes entre la població d'Arenys de Mar. 

Felicitats Teresa pel teu nomenament, i moltes gràcies per la teva generosa predisposició a afavorir les persones de la nostra vila.

dijous, 3 de setembre del 2020

Crisi de govern

Torra prescindeix de tres consellers, però el que molts esperem és que hi hagi canvi total, començant pel mateix president. No sé si tocava aquests relleus, sobretot perquè estem molt pendents de la convocatòria d'eleccions i substitució de tots i totes.

De les tres persones substituïdes, probablement la que més convenia, però des de fa molt temps, era la del conseller d'Interior Miquel Buch. Si mireu articles meus de fa temps, ho estava demanant perquè he considerat que sempre li ha anat gros el càrrec. Penso que hauria estat més efectiu fer llavors el canvi que no pas ara.

Quant a les dues conselleres no tinc cap opinió al respecte. De la consellera de Cultura ni li sabia el nom. M'ha passat totalment desapercebuda i no hauria encertat la resposta si m'haguessin demanat pel seu nom. Chacón en canvi sí que ha sonat més, i no sé si no ho feia prou bé. A mi no m'ho ha semblat, però sí que l'ha perdut el seu protagonisme com a presidenciable. Això sempre fa mal entre polítics.

Desconec si s'ha explicat els motius dels canvis, doncs amb prou feines m'he assabentat de la notícia. Jo creuria que és una operació per despistar la gent i fer veure que hi ha canvis, que alguna cosa s'està movent, però com deia al començament, nosaltres necessitem un canvi total, unes eleccions i noves cares, si pot ser millors que les actuals. Insistirem reclamant eleccions al Parlament català.

dimecres, 2 de setembre del 2020

La família Franco, uns okupes

La Justícia obliga la família Franco a retornar a l'Estat el Pazo de Meirás. Així ho ha decidit una magistrada del jutjat de primera instància número 1 de La Coruña. Sembla ser que la família Franco havia intentat vendre-la, però ara la sentència diu que ni la donació ni una maniobra de compra de l'any 1941 són legals i, per tant, la finca és propietat de l'Estat.

Ara veurem en què acaba tot això, perquè estem massa acostumats que els de sempre se'n surten de tot, per més sentències contràries que puguin tenir. Avui, sense anar més lluny, llegíem el suport que els expresidents espanyols han donat a qui fou ministre franquista, el senyor Rodolfo Martín Villa i no només aquests, sinó tota una colla que en altres moments havien passat per progressistes.

Tot plegat és una demostració clara de què ha significat la transició a Espanya, i de qui ens continua manant, més de quaranta anys després de la mort del dictador. És per això que hem perdut la confiança en els nostres polítics, i resulten tan clares, lectures com la de Josep Ramoneda, avui a l'ARA.

Davant de tot aquest panorama resulta una utopia pretendre alliberar-nos-en i hem de ser molt optimistes, per no dir il·lusos, per pensar que es pot aconseguir res de profit. Avui Junqueras ja avisava a Puigdemont que amb la confrontació no es pot anar enlloc. A veure si ara ja té una alternativa i s'ho ha preparat millor que no pas ara fa tres anys. Com deia més amunt, no ens mereixen cap tipus de confiança i tot son paraules que no es concreten en res. Caldrà esperar una altra generació per millorar la nostra situació, aguantant com puguem els polítics que entre tots hem elevat a les nostres institucions.

dimarts, 1 de setembre del 2020

Escòcia ho torna a provar

Mentre aquí cada dia som més lluny d'una solució pactada, sobretot perquè no ens entenem ni entre nosaltres mateixos, a Escòcia la seva primera ministra ho vol intentar novament. Després del fracàs de l'anterior primer ministre, en què va guanyar el no a la independència, ara que les estadístiques son més favorables al sí, es vol tornar a convocar un referèndum. Ho deixarà fer el govern britànic?

Temps enrere el primer ministre britànic va deixar clar que no ho permetria, però tampoc semblava possible l'altra vegada i es va acabar convocant. Segur que és molt més fàcil que Escòcia pugui celebrar un referèndum pactat que no pas Catalunya. Aquí la unitat d'Espanya és sagrada i ningú, des de Madrid, sigui del color que sigui, permetrà mai la independència catalana.

Parlant de no entendre'ns entre nosaltres, avui hem sabut que l'expresident Mas es queda com a militant del PDECat, la qual cosa fa veure que la seva desaparició no queda tan clara com podia semblar. No he llegit els arguments a favor, si és que els ha donat a conèixer, però entenc que marca un distanciament important entre ell i Puigdemont. No sé si avui Mas es penedeix d'haver proposat Puigdemont com al seu successor. Probablement ara no ho faria.

A la meva vila el PDECat transitarà cap a JxCat, per fidelitat a Puigdemont. S'està dibuixant una divisió entre unilateralistes i dialogants. Potser a hores d'ara Marta Pascal no hauria fugit del PDECat ni amb els seus amics haver fundat el nou partit. Sempre poden participar aliats en les anhelades eleccions.

Seguirem els avenços escocesos en la seva voluntat de convocar un nou referèndum abans del mes de maig de l'any vinent, i l'actitud que prendrà el primer ministre britànic, després d'haver aconseguit sortir de la Unió Europea.