Per què no a la Constitució?

No és un no perquè sí, sinó un no a la pràctica impossibilitat de modificar-la. Costa tant d'entendre que la vida canvia i que no estem igual que ara fa quaranta anys? Si les lleis no s'adapten a la societat resultant obsoletes i poden provocar més problemes que solucions. 

Vivim un temps en què algunes forces voldrien retrocedir als temps del franquisme i d'altres avançar més d'acord amb el segle XXI. Si no som capaços de fer l'exercici de modificar la Constitució en allò que s'ha convertit obsolet, mai podrem avançar lliurement i pacífica com a societat. Sempre anirem a remolc d'una llosa que ens impedeix caminar i créixer com a persones lliures.

Entenc que la Constitució no es pugui estar canviant cada any i que cal ser molt curós en les coses que es volen modificar, però no estic d'acord amb aquesta resistència a tocar una ratlla, a no ser que interessi la gent que en aquell moment ostenta el poder. Si volem ser justos hem d'actuar justament. Si volem ser demòcrates, hem de reflexionar sobre les lleis que tenim vigents, i modificar aquelles que s'han desfasat.

A Espanya, aquesta obsessió per no tocar ni una coma a la Constitució, esdevé un problema greu, perquè no permet adaptar-nos a la realitat del nostre segle. El futur és totalment incert, perquè no es veu la manera de fer els canvis pertinents. No només pensant en les reivindicacions independentistes, sinó de tota la societat espanyola que necessita fer un pas important per no continuar quedant despenjada del conjunt europeu.

Quan i per què fem el paperot

Treballar avui és fer el paperot. Crec que una cosa així l'ha dit un representant de Societat Civil Catalana de Badalona, en relació al fet que càrrecs electes locals hagin anat a treballar als ajuntaments. I voleu dir que no l'estem fent sempre tots el paperot?

També podríem dir que les dotzenes de persones que s'han manifestat per Barcelona celebrant el dia de la Constitució han estat fent el paperot, no? O la seixantena, segons diu la premsa, que ho han celebrat davant de l'ajuntament de Rubí, i la cinquantena que els han xiulat també, oi?

El paperot el fem sovint i normalment serveix per manifestar, de manera molt expressiva, allò que pensem, volem o reclamem, però no ens deixen. Si no ho podem votar, ho manifestem. 

Anar a treballar avui, el dia de la Constitució, pot semblar una rucada, però també es pot interpretar que estem farts d'aquesta Constitució que se'ns planta a la cara cada vegada que reclamem ser lliures i poder decidir. Quina manera millor de dir que no volem aquesta Constitució que ens ofega?

Perquè el problema és quan les coses es converteixen en sagrades i inamovibles. Una constitució no es fa per canviar-la cada dos per tres, però tampoc ha de suposar una llosa que no avança amb el temps, quan sí que ho fa la societat. No voler entendre això és d'ignorància o mala fe. Que cadascú esculli el que cregui més versemblant.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar a la Fiscalia per la bandera

Arran de la notícia de la decisió del Defensor del Pueblo de portar a la Fiscalia l'ajuntament d'Arenys de Mar, permeteu-me que consideri ridícula aquesta tasca del Defensor del Pueblo, o defensora,  perseguint càrrecs públics perquè no tenen penjada la bandera espanyola al balcó. Ja sé que hi ha moltes persones per a qui els símbols són sagrats. També és cert que tots n'utilitzem, i precisament hi insistim quan ens neguen els arguments per defensar els nostres drets. Quan eviten el diàleg i ens imposen la llei com si es tractés d'una llosa inamovible.

Reconec que no m'agradaria veure la bandera espanyola al balcó del meu ajuntament, però al mateix temps si l'alcalde decideix treure la senyera no em sabrà cap mica de greu. M'interessa més la voluntat ferma de treballar per aconseguir els drets dels ciutadans i sobretot la lluita contra les injustícies, i crec que en això s'hauria de dedicar l'esmentat defensor i no en si hi ha o no penjada una bandera a tal edifici. 

Potser se'ns escapa, perquè la premsa acostuma a fixar-se més en les extravagàncies que en la feina de cada dia, la polèmica es paga més bé que no pas una mostra de gratitud, però no recordo gaires mostres en defensa del ciutadà que no té habitatge, el que no té recursos suficients per sobreviure. Això sí que és una injustícia que el govern de torn permet i tolera, i aquí hi voldria el defensor del poble lluitant per aconseguir eradicar tanta desigualtat.

Deixem que sigui la delegada del govern espanyol a Catalunya qui, a falta de tasques més importants, es dediqui a perseguir els alcaldes dolents que no pengen la bandera, i que el defensor s'escarrassi en aconseguir disminuir tanta injustícia, i que posi en evidència els polítics que incompleixen les seves obligacions vers els més dèbils. Potser em presentaran una llista de reclamacions, però jo voldria veure els resultats i les conseqüències per als polítics que incompleixen les seves obligacions, més enllà de penjar o no una bandera.

Han convertit la Constitució en l'home del sac

No tinc formació jurídica i per tant la meva opinió és la d'un ciutadà emprenyat perquè un dia es va creure allò de la independència dels tres poders i fins a molt gran no he obert els ulls per adonar-me que tot era una fal·làcia. 

La dictadura democràtica que patim i que alguns n'han dit transició democràtica, es basa en dominar els tres poders, de manera subtil al començament i barroerament en l'actualitat, per fer allò que els rota en contra de la societat civil, i si som catalans, encara més. 

L'arma d'aquest govern d'imposició i anul·lació dels drets adquirits, és la Constitució, que l'han convertit en l'home del sac, que atemoreix les criatures, en aquest cas, els ciutadans espanyols. El tractat que havia de servir per ajudar-nos a sortir de quaranta anys de dictadura franquista, s'ha convertit en una llosa que no ens deixa respirar. No podem moure res perquè tot està lligat i ben lligat.

No és només un problema per a les aspiracions sobiranistes catalanes, sinó també per qualsevol moviment i transformació social de tots els espanyols. Aquest document sagrat en què han convertit la Constitució, esdevé una arma perillosa en mans d'un adversari poderós, que fa i desfà segons més li convé, interpretant-la de la manera que l'afavoreix.

La cirereta d'aquest pastís la trobem en el fet que els defensors de la Constitució som els més crítics a la immobilitat imposada, i qui la defensen a mort són els que hi varen votar en contra i els seus hereus. El món al revés, només per conveniència. Tot plegat és una demostració més de la prostitució de la política al nostre país.